Després d'uns dies capficada per aconseguir el major benestar dels assistents a les sessions del club de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí, avui he arribat d'horeta, he fet fora -bonament- els joves que es reuneixen a la sala Chill-out a xerrar, lligar i altres afers propis de l'adolescència, no sense la protesta d'algunes xiquetes, he recollit els pufs que eren mal col·locats per la sala i he anat a buscar cadires per al meu grup. És clar que aquests coixins de la Sala Chill-out no són adequats per a la lectura, i si la queixa prové del col·lectiu de gent gran és del tot comprensible perquè no hi ha qui suporti gaire estona allà asseguda si és per aprendre a llegir i aprendre a comprendre. Així és que hem tornat als vells temps, als temps de la seu de la Biblioteca a l'Escardívol, he posat les cadires en rotllana i hem rebut la presència de dos nous interessats a aprendre a llegir en llengua catalana.
Un d'ells, Mahamadou, és senegalès, amic de Yaya, simpàtic, molt interessat a aprendre, i l'altre és Edin, que prové de Bosnia-Herzegovina i té estudis superiors. Sempre és un plaer tenir gent nova al nostre grup i ara ens fa falta gent jove més que mai, així és que m'ha alegrat molt aquesta presència seva. Els ho agraeixo molt i espero que continuïn assistint a les nostres sessions de lectura.
He passat llista i ens hem presentat breument, perquè així tothom conegui els noms de les altres persones i la cohesió del grup sigui cada vegada més gran. Com que érem en rotllana penso que avui hem estat tots molt més concentrats i motivats per a llegir. He fet un resum molt esquemàtic de l'argument de Les mateixes estrelles per posar al dia els nous lectors, i després he anat fent les preguntes de comprensió lectora del capítol 1 de forma oral. En general ha costat una mica, no eren fàcils de respondre per a ells, potser perquè no havien rellegit el capítol a casa i no recordaven alguns detalls d'aquest primer capítol.
La pregunta número 1, adreçada al lector número 4, l'ha respost correctament el lector número 9, sempre atent als detalls i capaç de reflexionar sobre allò llegit. El lector núm. 4 ha dit ben sincerament que no recordava els noms de les protagonistes, però aquesta és una dada essencial que haurien de conèixer perquè aquests dos noms femenins apareixen constantment i tot gira al voltant de les seves vides.
La pregunta 2 era dirigida a la lectora núm. 3 i ha respost adequadament la primera part però no així la segona, la que fa referència a l'edat de la nena. De fet ningú recordava aquesta dada, s'hi aproximaven una mica per atzar (alguns deien 6 anys, altres 9, però ningú en tenia constància que hagués sortit al text).
Tampoc coneixien el lloc on s'havien amagat aquests dos personatges fugint de les bombes. La lectora número 1 -i altres també- sí que recordava que s'havien amagat sota una taula, però ningú sabia on era aquesta taula, el lloc concret. Esperaven que fos a un refugi però la ubicació exacta era la de l'escola de Figueres, el lloc on vivien i havien format la seva família aquests dos personatges femenins.
Amb la pregunta 4 també hi ha hagut una certa confusió. Ningú sabia la resposta i la lectora núm. 3 ha confòs aquest moment que té l'estació de tren com a escenari central amb una altra escena similar que té lloc més endavant, al final del capítol 1, quan s'acosten a la frontera francesa.
La 5a pregunta sí que la tenien clara: tots apunten que decideixen arribar a la frontera a peu.
Els lectors núm. 4 i 5 han respost la 6a pregunta però sense precisar el mes concret en què té lloc l'acció: saben que fa fred, que fins i tot hi ha neu i glaç però no dedueixen en quin mes passen els fets d'aquest capítol, tot i que s'esmenta al text.
Les preguntes 7 i 8 també han estat difícils de contestar. He hagut de recórrer a elements contextuals per ajudar-los a respondre, com per exemple el fet que hi hagués més gent esperant arreplegada per entrar al país veí, o que la mare esperancés la seva filla amb promeses que la poguessin reconfortar. Això els ha ajudat una mica a aclarir alguns d'aquests detalls del final d'aquest capítol.
El lector núm. 9 ha estat qui finalment ha fet el resum del final d'aquesta escena i ha fet recordar la resta com anava transcorrent tot.
Com que estaven delerosos de llegir, he preferit deixar el debat per a més endavant, activitat que finalment no hem fet i haurem de reprendre la setmana vinent a mode de resum o recordatori d'allò que hem llegit avui.
El capítol 2, La casa de pagès, l'ha començat a llegir el lector núm.4 seguint l'ordre en què seuen habitualment, de forma que cadascú ha llegit una pàgina, fet que ha comportat que avui llegíssim tota la primera part del llibre i l'inici de la segona part, també, atenent el nombre d'assistents presents avui a la biblioteca, deu en total. Aquest lector i la lectora núm. 3 han plantejat un dubte respecte al fet que la protagonista porti el cognom del marit, i aquesta dada ens ha fet reflexionar sobre si és habitual a l'estranger que les dones portin el cognom del marit o no. A Bosnia és així, a França hem vist que també, al Senegal, en canvi, segueixen les mateixes directrius que a Espanya, a nivell legal, que la dona manté el cognom patern, tot i que socialment es pugui donar a conèixer amb el cognom del marit. També s'ha fet referència al fet que la legislació espanyola hagi acceptat els canvis d'ordre en els cognoms per part de tot aquell ciutadà que ho desitgi, especialment en el cas de mares solteres, separades, etc. També el paper o rol de la dona en el passat i els canvis que s'han anat produint al llarg de la història en aquest sentit han sortit com a possibles causes d'aquests canvis en l'adopció d'un cognom o un altre.
Un rere l'altre han llegit la seva pàgina i he anat anotant aquells trets rellevants de cadascú que m'han semblat millorables o que requereixen algun tipus d'actuació. En general, però, ha anat bé, tot i que els recomano que llegeixín més a casa, sobretot a aquells lectors que ja fa temps que assisteixen a les sessions i no avancen prou en les seves habilitats lectores i lingüístiques.
Els dos membres nous que avui han vingut ho han fet realment bé. En el cas del noi de Bòsnia es nota que té costum de llegir, que coneix altres llengües a més de la materna (l'anglès, l'alemany i l'espanyol) i que, per aquest mateix motiu, té menys dificultats per adquirir destreses en llengua catalana. El fet de sentir llegir els altres i d'escoltar-me a mi parlar, l'ha ajudat a llegir amb una fonètica prou bona el fragment que li ha tocat. En poc temps segurament adquirirà una gran competència comunicativa en la nostra llengua.
Pel que fa al noi senegalès, al principi li ha costat arrencar una mica però tot seguit ha anat avançant al temps que jo li anava repetint les paraules més difícils. El coneixement de la llengua francesa també crec que el pot ajudar amb la fonètica catalana, tot i que de moment no assoleixi un mínim d'expressió oral en català si no l'estudia abans una mica en classes reglades del Servei Local de Català.
Ens ha quedat pendent debatre els punts que jo tenia preparats de cada capítol, fer els qüestionaris dels capítols 2 i 3, i comentar la importància de l'estructura del llibre per entendre una mica millor com s'esdevenen els fets narrats. Hem acabat fent una mica d'investigació sobre què pot passar a la segona part del llibre, i els suggeriments que han anat sortint són:
- que el vaixell s'enfonsarà (lector 2).
- que començaran una nova vida a Xile (lector 2).
Federico García Lorca (i hem explicat qui és aquest personatge). Ho ha proposat el lector 2.
Federico és el capità del vaixell (lector 5).
Federico és un amic de la Teresa (lector 9).
És un nen (lector 16).
Per concloure, avui ha estat una sessió interessant que ens va endinsant en la lectura d'aquest llibre tan entretingut i clar per als objectius que ens mouen a ésser aquí: acostar la lectura de textos en llengua catalana a col·lectius amb dificultats lectores transitòries o permanents.
