Este blog presenta novedades relativas a los intereses que me mueven por este mundo digital: lecturas, novedades sobre lectura fácil -tema que originó este espacio ya hace unos años-, experiencias docentes y materiales didácticos, y información sobre aspectos de corrección y traducción lingüísticas.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris por. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris por. Mostrar tots els missatges

divendres, de setembre 17, 2010

Sessió del 17-9-10. Lectura de L'Aigua del Rif. Capítol 1: No tinc por.

Avui hem començat les sessions d'enguany del Club de Lectura Fàcil. Han vingut pocs assistents: el Manel i la Susi, l'Anna, el Juan Carlos, el Jordi, el Yaya i el Mamath Drame, potser perquè la forta pluja que queia sobre Rubí ha espantat una mica la resta del grup. Hem trobat a faltar la Justina, que ara viu a Badajoz, i el Mammadou, que és a França, i els altres companys que esperem es vagin incorporant al llarg d'aquest mes. Ha estat una sessió plena d'absències però no per això massa tranquil·la!!

He fet una breu introducció sobre l'autora de L'Aigua del Rif, la Montse Flores, hem discutit sobre el possible significat del títol, de cadascú dels seus components (l'aigua, com a símbol, i la ubicació geogràfica del Rif), i hem parlat de la immigració, del significat de la cita de Josep M. Terricabras que encapçala el llibre, i de què ja havíem parlat l'últim dia del curs passat. Amb aquesta introducció han començat a llegir una pàgina cadascú, mentre ens aturàvem en aquells mots difícils d'entendre o que els semblaven curiosos (com és el cas d'una paraula malsonant que ha provocat diverses reaccions: cabronàs (pàg.19).

Hem llegit el primer capítol titolat No tinc por, i una mica del segon, que reprendrem la setmana vinent. La lectura d'aquest episodi ens ha permès parlar sobre diferents temes:

1. Sobre la felicitat i el paper que hi juga la por en l'objectiu d'obtenir-la, com expressa Ahmed -el protagonista de la història- a les primeres línies del text.

2. D'algunes característiques del personatge que ja el defineixen com a pertanyent a una etapa transcendental de la nostra vida per la formació de la nostra personalitat com és l'adolescència. Entre aquests trets cal destacar: la inseguretat (no sap si és feliç, voldria ser altres coses que ara no és...), el problema identitari (Jo no sóc ni d'aquí ni d'allà...), etc.

3. Del passat de les persones.

4. De com és vista la seva família aquí on viu, a la ciutat de Rubí, i on estiueja, al Marroc.

5. Hem comentat amb detall el significat de l'oració si no puc viure al lloc que estimo, he d'estimar el lloc on m'ha tocat viure i ho hem exemplificat amb l'experiència d'alguns dels assistents que ja fa més de cinquanta anys que emigraren del seu lloc d'origen.

6. La figura del germà de l'Ahmed, l'Ibraim: ell el veu com a diferent perquè transgredeix les normes establertes i, per tant, i sempre segons ell, és valent quan exerceix de lladre, motiu pel qual és troba reclòs en un centre de menors. L'Ahmed, però, no és d'aquesta mena, ell sí que és diferent, tot i que repeteix curs i que no té massa ganes d'assistir a les classes.

Aquests han estat els aspectes que hem abordat llegint el primer capítol, tenint en compte que alguns dels assistents han llegit el llibre aquest estiu i ja saben com s'anirà desenvolupant la història.

Com ja es pot veure, doncs, aquesta sessió ha donat per molt, perquè es pretenia fer una introducció a l'obra i més aviat hi hem aprofundit!! Potser el fet que avui fos inferior el nombre d'assistents ha provocat que també ells estiguessin més receptius i amb més ganes de parlar, i a discutir alguns temes que els afecten de prop.

També s'ha de remarcar el bon nivell lector que porten, fet que demostra que aquest estiu han treballat, hi han dedicat estones a la lectura, cosa que s'agraeix.

En fi, ha estat un bon començament i això agrada i molt. Ens veiem la setmana vinent. Gràcies a tots!!

dimarts, de juny 22, 2010

Fi de curs. Tornem el 17 de setembre!!!


La darrera sessió del club d'aquesta temporada ha estat una mica trista. No només perquè s'acaba aquest moment de veure'ns els divendres a la tarda sinó perquè, també, hem sabut que la Justina marxa a viure a Badajoz. La cosa certa és que aquesta noieta jove, d'origen polonès, va ser de les primeres a iniciar aquest club de lectura a Rubí, amb el professor de l'IES La Serreta, Josep Gregori. És una noia que acaba de finalitzar el batxillerat, entusiasmada de la gent i de les relacions humanitàries, i ens ha encisat amb la seva presència cada divendres. Em sembla que no ha faltat ni un dia des que sóc al Club!!! Mentida: un dia, i perquè tenia exàmens i es va quedar allà mateix, a la biblioteca, però a una altra sala. Quina meravella!!! Com la trobarem a faltar!!!

Avui ha estat un dia diferent perquè no hem llegit com altres vegades a consciència, sinó que el que hem fet és introduir l'obra de la Montse Flores que llegirem al setembre, L'aigua del Rif, reflexionant sobre el sentit de la cita inicial de Josep M. Terricabras amb què comença la novel·la:

A mi, francament, la immigració no em fa por.
Els que em fan por de veritat són els que
volen fer-me tenir por amb la immigració.
És una realitat que els humans tinguem por,
sovint moltes pors, pors diverses.
Però la por no és una sensació natural
-com el fred o el dolor-
sinó un sentiment construït,
provocat per tot el que ens han ensenyat.

Aquesta cita ha provocat entre tots nosaltres diferents reaccions. D'una banda, alguns dels assistents comentaven que la por que sentim vers la immigració ve donada per la seva relació als fluxos econòmics i socials; de l'altra, han valorat les vivències dels tot just arribats, com se senten aquells que aterren a terres llunyanes després de deixar la seva terra per motius ben diversos, i com s'han de crear un camí que els condueixi a la integració, a l'acceptació i a la seguretat d'una vida plena. Alguns d'ells han recordat periples que ells mateixos han viscut en altres moments de la nostra història més recent, com és el cas del període posterior a la Guerra Civil Espanyola, i d'aquesta manera han comprès el sentit d'aquest sentiment creat, provocat, de por, entre els éssers humans, i com el pes de la tradició ha afavorit que, en alguns casos, ens mostrem acollidors i càlids, i en d'altres, en canvi, adversos als canvis que tots aquests moviments immigratoris comporten.

M'agradaria destacar el costat humà de tot aquest debat que hem compartit aquest divendres. La Isabel, que fa només tres mesos que va perdre el seu marit, ens indicava com amb aquest reunir-se amb nosaltres ha après el nou valor de l'aprenentatge, i com s'ha trencat una mica la idea que ella tenia d'alguns grups d'immigrats que encara ara són vistos com persones problemàtiques, que només porten conflictes i enfrontaments i com ara també ha canviat una mica amb l'exemple dels ciutadans de diferents procedències que tenim entre nosaltres. Un exemple de civisme, sí senyor, que de ben segur treballarem llegint el llibre de la Montse Flores al setembre.

Després d'aquesta xerrada, la Victòria Mateu ens ha preparat un refrigeri a la cafeteria de la biblioteca i ens hem fet la fotografia de grup que podeu veure a l'encapçalament d'aquesta entrada. Bonica foto, no us sembla? Record de tot un curs acadèmic plegats. Però hi ha hagut un "extra" com a acomiadament de la nostra companya Justina. Fins aviat, Justina. T'estimem i ja saps on tens casa teva.

A la resta, bon estiu. Ens veiem el 17 de setembre. A reveure!!!