A Mis tardes con Margueritte
sembla ser que el més important pel que fa a tipologies textuals són els
llibres, és a dir, els textos escrits però si hi pensem bé, acuradament, allò
que té més presència i, finalment, més importància, són els textos orals, la
primera i més privilegiada forma de comunicació humana.
És així, doncs, com Germain i Margueritte entaulen relació tot comentant la
mútua afició que tenen a comptar coloms i a posar-hi noms, fet que provoca en
Germain una gran admiració des del moment que interessa a una altra persona, la
seva interlocutora Margueritte, amb qui se sent còmplice d’alguna cosa molt
important, comuna als dos. Aquest acostament verbal inicial entre els dos
personatges és allò que possibilita l’aparició –i descobriment- dels textos
escrits en la vida del personatge masculí i el desenvolupament del mòbil de la
història. El joc de paraules amb què subtilment s’inicia la relació
possibilitarà l’acostament d’un lector en potència com és Germain a un món per
descobrir, sobretot si tenim en compte que es formula una pregunta relacionada
amb un tema que interessa molt especialment el protagonista, una pregunta
relacionada amb la importància dels coloms en el tot que és l’Univers, una
pregunta extreta d’un llibre, d’un text escrit i que ell demanarà que es
llegeixi amb calma, sense pressa, per escoltar-lo i entendre’n bé el sentit.
Així, la lectura-escolta serà el principal mode d’entendre aquest acostament al
món dels llibres per part d’un lector inexpert com és Germain i el text escrit
es manifestarà en text oral des del moment que la lectura es farà en veu alta,
compartint-la: com diu Margueritte “leer también es escuchar” (minut 27:29). La peste, la primera d’aquestes lectures
que llegirà Margueritte, serà, a més, plasmada en imatges en el cervell del
protagonista i aquest format en possibilitarà també l’accés al text escrit, ja
que serà el seu canal principal de comprensió per a Germain: convertir allò
llegit-escoltat en una pel·lícula, en imatges, igual que la font original
d’aquest film és el llibre de Marie-Sabine Roger.
L’escena relatada a La peste en
què s’esmenta la importància dels coloms és un viu exemple de la influència de
l’experiència del lector en la comprensió del text. Aquest senzill món seu és
capaç d’oferir-li les eines necessàries per entendre allò que s’hi relata i,
així, coneix el lloc on transcorre la història, Orange, Algèria, gràcies al fet
que els pares d’un amic seu són d’allà. A la pel·lícula hi ha altres mostres
d’aquesta experiència lectora, com ara escenes que recorden la turbulenta
relació que manté amb la seva mare i és clar, en aquest sentit, que són
aquestes referències personals aparegudes en els textos llegits el que el
motiven a “llegir-los”, a entendre’ls o fer-los entendre des de la seva òptica
personal.
Així, l’actitud de Germaine sofreix un canvi importantíssim en el transcurs
de la pel·lícula i no només això, sinó que també el seu propi llenguatge, la
seva manera d’expressar-se, canvia en contacte amb l’ús lingüístic que se’n fa
als llibres que llegeixen, i a més en molt poc temps. Aquest personatge ja no
serà el mateix des que Margueritte entrarà en la seva vida i el canvi es
realitzarà de forma molt senzilla, amena, cordial, dialogant, sense gaires sotracs
ni grans sacrificis. Germaine conviu amb un trauma infantil que el separà dels
llibres: les paraules que el seu mestre descarregà contra ell quan era un nen
(“hasta leyendo haces faltas de ortografia”) i aquesta ofensa molt segurament
no fou l’arma pedagògica més adient per fer-lo un bon lector, ans al contrari,
en fou un gran impediment. Però mai és tard per recuperar allò que un dia ens
omplí de goig i llegir es convertirà en tot un repte per a Germaine, un repte
quan Marguerite li regala l’exemplar de La
peste que ell desarà sobre la tauleta de nit i a què pot temps es podrà
resistir i un gran repte quan decidirà convertir-se en el gran lector que
aquesta incipient velleta cega necessitava amb tanta urgència. Per a Germain
llegir és molt més que ingerir paraules: és compartir tot un món de tendresa,
d’amor i companyia que tant havia trobat a faltar a la seva vida i no
desaprofitarà l’ocasió d’obtenir-ho anant a cercar-lo en la persona que havia
produït en ell el canvi: Margueritte. Així, d’una persona senzilla, més aviat
analfabeta però educada i respectuosa naixerà un home més controlat en les
seves fórmules expressives i que sabrà valorar tot allò de nou que les
històries dels llibres li oferiran.
Aquest canvi, com ja s’ha dit, es durà a terme gràcies a les armes
enginyoses de la mestra Margueritte, qui molt subtilment acompanyarà el nou
lector vers la descoberta dels llibres. La principal qualitat que presenta
aquesta dona és la capacitat de produir en els altres la curiositat i les ganes
de saber-ne més, de presentar-li l’acció de forma tan gràfica que sigui
possible la seva representació mental de forma instantània. Llegir en veu alta
serà la primera tècnica emprada, una tècnica que ella manifesta que li agrada
molt, i la formulació de preguntes que suscitin l’interès per la lectura
progressiva de l’obra. La interpel·lació constant al lector-oïdor
(“¿Continuamos?”) o tenir-lo sempre en compte, valorant la seva presència,
deixant-lo triar, fins i tot les lectures, ja és un bon indici que farà
possible l’interès per la lectura. Si a més és capaç com ho fa de regalar-li
exemplars de les obres llegides o suggerir-li noves lectures quan ella ja no
sigui capaç de fer-ho, obtindrem les claus per atreure lectors de forma segura.
La humilitat, la senzillesa de les formes en què es manifesta, la immensa
cultura i ganes de compartir són trets singulars que aquest personatge posseeix
en grau superlatiu.
A mode de conclusió, el personatge de Margueritte és, sense cap mena de
dubte, el model que tota biblioteca escolar hauria de tenir en ment quant a
recursos humans i tècnics es refereix. Les qualitats abans esmentades haurien
de ser presents en les persones encarregades de dur a terme la gran tasca de
promoció i difusió de l’hàbit lector, a més de ser competents en tipologies de
llibres segons edat, temes d’interès, dificultats especials, etc. Potser és
demanar-ne massa, però ningú ha dit que contagiar les ganes de llegir sigui una
tasca fàcil malgrat que, de ben segur, les satisfaccions siguin prou grans com
per intentar-ho.
Podeu veure la pel·lícula aquí:
