Sobre l'avaluació de les habilitats lectores.

La meva preocupació actual -i present a totes hores- és reflexionar, observar i analitzar si els assistents al club de lectura fàcil de la ciutat de Rubí aconsegueixen entendre allò que llegeixen, atenent el  coneixemnt de la llengua que presenten els diferents grups d'assistents (nouvinguts joves i de gent gran, bàsicament), amb diferents graus d'alfabetització -la gent més gran, en aquest sentit, no ha rebut una escolarització reglada que els hagi permès afrontar el repte d'una formació continuada al llarg de la seva vida, per exemple-, uns hàbits lectors establerts -que tot sovint no hi són- i els processos cognitius que intervenen en la comprensió lectora en els grups d'aprenents que assisteixen a les sessions. Per poder fer-ho, és clar, es necessita valorar les estratègies que en cada cas particular, i de forma grupal, també, es van efectuant per arribar al missatge que cada text aporta i en aquest sentit és imprescindible realitzar una contínua avaluació de tot aquest procés atenent diferents aspectes.

Com que els mètodes d'avaluació tradicionals ofereixen, tot sovint, dificultats per a mesurar aquests aspectes abans esmentats, vaig cercant informació al respecte que m'ajudi a establir uns criteris clars, en certa manera objectius, d'anàlisi de tot aquest procés de comprensió lectora. Penjo, doncs, una presentació que trobo que és força essencial per a entendre l'avaluació formativa que es duu a terme en  l'actuaalitat als centres educatius i que és equiparable, també, als col·lectius d'adults amb què treballem. Espero que em/us sigui d'ajuda per a enfrontar aquesta tasca d'avaluació del procés d'ensenyament/aprenentatge de la competència lectora en adults.

Avaluacio competencial 2010

View more presentations from Nuria Alart.

Sessió del 29-10-10

Avui hem estat quasi dues hores al Club de Lectura Fàcil. Ha estat una sessió intensa, però ha valgut la pena. Volíem acabar L'Aigua del Rif perquè la setmana vinent rebrem la visita de la seva autora, l'escriptora rubinenca, Montse Flores, i el llibre havia d'estar llegit per poder reflexionar i preparar algunes preguntes. Crec que ho hem aconseguit, tot i que amb certs entrebancs, també.

Avui ha arribat un membre més, una noia cubana, molt simpàtica i interessada a aprendre la nostra llengua. Quan arriba un nou assistent ens presentem tots, coneixem una miqueta aquesta persona, com es diu, d'on prové, quant de temps fa que viu a Catalunya o a la nostra ciutat, Rubí, i fem un resum de tot el que hem llegit per posar-la al dia. Això comporta dedicar-li una estoneta però s'aprofita per practicar oralment el tema de la identificació personal i aprendre a resumir el que s'ha llegit fins al moment. Després hem passat a la lectura, tot i que avui he introduït alguns canvis, amb la intenció d'ajudar alguns dels assistents a comprendre millor el que llegeixen. És de destacar que darrerament ha canviat el perfil del lector que assisteix a les sessions, i ara em trobo amb usuaris que tenen altres dificultats. Són persones d'edat avançada que a més de desconèixer la llengua, també tenen problemas de memòria, de la pràctica lectora en veu alta, etc., i a qui s'ha d'atendre com cal. Per això anem, en certa manera, una mica més lents i això no agrada pas a tothom. Espero que aquesta idea es comprengui: som un grup i hem de treballar plegats, hem d'aconseguuir els objectius tots junts i per això ens cal, sovint, també, una mica més de paciència.

La sessió d'avui, doncs, ha tingut aquests punts principals:

o Lliurament d'una fitxa de perfil d'assistent. He elaborat una fitxa de lector que vull que omplin a casa per a conèixer algunes dades que em poden ser significatives de cara a la realització del meu TFC sobre Lectura Fàcil. En aquesta fitxa els demano algunes dades personals com l'edat, la data i lloc de naixement, si al país d'origen es parla més d'una llengua i quines són, l'any d'arribada a Catalunya, quina és la seva llengua materna i les llengües que coneix i parla, etc. També he preguntat si han estudiat el català a l'escola, del tipus que sigui (educació reglada, Escola d'Adults, cursos del CNL, escoles d'idiomes, etc.), si tenen algun certificat que ho demostri, i els motius pels quals tenen aquest interès en aprendre-la. El darrer bloc de preguntes es refereixen als seus hàbits lectors: si llegeixen a casa amb una certa freqüència, en quina llengua ho fan, i quina tipologia de textos fan servir (revistes, premsa, llibres, etc.), els motius pels quals assisteixen al club i el temps que fa que vénen també m'interessen per configurar una tipologia de lector significativa en aquest àmbit d'estudi. 

o Resum del llegit fins ara. Amb l'excusa que teníem un membre més hem fet un resum del llegit fins ara. S'observa que, en certa manera, no recorden algunes de les coses fonamentals de l'argument, sobretot pel que fa al darrer capítol llegit, Mel i fum, eix del problema a què s'enfronta el protagonista i que serveix de presa de decisions de cara al seu futur. He hagut d'aclarir alguns dubtes al respecte per mirar d'encarar la lectura dels dos capítols finals del llibre.

o Lectura silenciosa del capítol Ulls tristos. La meva idea prèvia era que llegisssin tot el capítol a la sala en silenci, per mirar d'aconseguir una major concentració i un aprofitament de cara a la comprensió del text. No ha estat possible perquè es trigava molt de temps i només els he fet llegir dues pàgines. Després hem començat la lectura en veu alta, però ja estaven molt més tranquils, no tan esvalotats com al principi de la sessió.

o Lectura en veu alta. Hem llegit en veu alta els dos últims capítols de L'Aigua del Rif. En el cas del primer capítol, Ulls tristos, i atès que el ritme de lectura d'alguns dels assistents era força lent, l'he llegit jo, de nou, sencer, per mirar si d'aquesta manera s'assolia una major comprensió de la seva significació en el conjunt de la novel·la. Ha costat una mica, la veritat. Penso que no han acabat d'entendre prou bé la significació del mateix títol i d'algunes de les preguntes que formulo més a baix.

o Comprensió lectora: amb la intenció que quedessin clars alguns dels eixos temàtics d'aquest capítol en el conjunt de l'obra, he anat desgraant, a poc a poquet, les fórmules que ens fessin arribar al punt àlgid del llibre: quan el protagonista pren una decisió que serà fonamental per a la seva vida: dir no al seu amic Celes i decidir per si mateix l'actitud amb què ha d'enfrontar els fets de la seva vida quotidiana. Penso que el procés que hem anat fent els ha ajudat prou per arribar a unes conclusions sobre el sentit de l'obra.

A continuació plantejo algunes preguntes per aquest capítol que poden ajudar a la seva comprensió:

o Què vol dir el títol?
o Per què li fa mal el cap a l’Ahmed?
o Quan són a la classe de plàstica, perquè està nerviós?
o Què li passa amb la Tati?
o Per què deixa la càmera, de nou, al seu lloc?

Amb l'últim capítol hem fet igual, però amb una mica menys de temps. Estaven neguitosos per conèixer el final del llibre tot i que en cap moment han previst el que passaria finalment. La idea de la invasió de Gaza per l'exèrcit israelí els ha despistat del fet trascendental que ocorre al final del llibre. No s'imaginaven que l'Ibrahim era qui protagonitzaria aquest final, així que ha estat una sorpresa. Estaven ja cansats i alguns han demostrat que la història no els ha acabat de fer el pes, potser perquè el protagonista principal era un noi jove amb unes inquietuds diferents de les dels propis assistents. Hi ha hagut, però, diferents opinions al respecte.

Com que divendres vinent vindrà la Montse Flores a la nostra sessió de club, he demanat que preparin alguna pregunta interessant per fer-li. Com més temes de reflexió surtin, més engrescadora serà la seva presència.

Així, doncs, acabarem la setmana vinent amb aquest llibre i començarem Les mateixes estrelles, de Núria Martí que ja tenim a la biblioteca. Em consta que alguns ja l'han agafat en préstec... serà que tenen ganes de llegir, no?

Bona lectura!!

Sessió del 17-9-10. Lectura de L'Aigua del Rif. Capítol 1: No tinc por.

Avui hem començat les sessions d'enguany del Club de Lectura Fàcil. Han vingut pocs assistents: el Manel i la Susi, l'Anna, el Juan Carlos, el Jordi, el Yaya i el Mamath Drame, potser perquè la forta pluja que queia sobre Rubí ha espantat una mica la resta del grup. Hem trobat a faltar la Justina, que ara viu a Badajoz, i el Mammadou, que és a França, i els altres companys que esperem es vagin incorporant al llarg d'aquest mes. Ha estat una sessió plena d'absències però no per això massa tranquil·la!!

He fet una breu introducció sobre l'autora de L'Aigua del Rif, la Montse Flores, hem discutit sobre el possible significat del títol, de cadascú dels seus components (l'aigua, com a símbol, i la ubicació geogràfica del Rif), i hem parlat de la immigració, del significat de la cita de Josep M. Terricabras que encapçala el llibre, i de què ja havíem parlat l'últim dia del curs passat. Amb aquesta introducció han començat a llegir una pàgina cadascú, mentre ens aturàvem en aquells mots difícils d'entendre o que els semblaven curiosos (com és el cas d'una paraula malsonant que ha provocat diverses reaccions: cabronàs (pàg.19).

Hem llegit el primer capítol titolat No tinc por, i una mica del segon, que reprendrem la setmana vinent. La lectura d'aquest episodi ens ha permès parlar sobre diferents temes:

1. Sobre la felicitat i el paper que hi juga la por en l'objectiu d'obtenir-la, com expressa Ahmed -el protagonista de la història- a les primeres línies del text.

2. D'algunes característiques del personatge que ja el defineixen com a pertanyent a una etapa transcendental de la nostra vida per la formació de la nostra personalitat com és l'adolescència. Entre aquests trets cal destacar: la inseguretat (no sap si és feliç, voldria ser altres coses que ara no és...), el problema identitari (Jo no sóc ni d'aquí ni d'allà...), etc.

3. Del passat de les persones.

4. De com és vista la seva família aquí on viu, a la ciutat de Rubí, i on estiueja, al Marroc.

5. Hem comentat amb detall el significat de l'oració si no puc viure al lloc que estimo, he d'estimar el lloc on m'ha tocat viure i ho hem exemplificat amb l'experiència d'alguns dels assistents que ja fa més de cinquanta anys que emigraren del seu lloc d'origen.

6. La figura del germà de l'Ahmed, l'Ibraim: ell el veu com a diferent perquè transgredeix les normes establertes i, per tant, i sempre segons ell, és valent quan exerceix de lladre, motiu pel qual és troba reclòs en un centre de menors. L'Ahmed, però, no és d'aquesta mena, ell sí que és diferent, tot i que repeteix curs i que no té massa ganes d'assistir a les classes.

Aquests han estat els aspectes que hem abordat llegint el primer capítol, tenint en compte que alguns dels assistents han llegit el llibre aquest estiu i ja saben com s'anirà desenvolupant la història.

Com ja es pot veure, doncs, aquesta sessió ha donat per molt, perquè es pretenia fer una introducció a l'obra i més aviat hi hem aprofundit!! Potser el fet que avui fos inferior el nombre d'assistents ha provocat que també ells estiguessin més receptius i amb més ganes de parlar, i a discutir alguns temes que els afecten de prop.

També s'ha de remarcar el bon nivell lector que porten, fet que demostra que aquest estiu han treballat, hi han dedicat estones a la lectura, cosa que s'agraeix.

En fi, ha estat un bon començament i això agrada i molt. Ens veiem la setmana vinent. Gràcies a tots!!

Preguntes de comprensió lectora de Tristany i Isolda. Capítols 5-9. El filtre amorós.

Il·lustració de Montserrat Batet Creixell, extreta de http://www.apic.es/imagenes/APIC219.jpg

5. EL FILTRE AMORÓS.

1. Un filtre amorós és una beguda màgica que fa que aquell qui la beu s'enamori.
Si poguessis inventar-te un filtre, per a què seria? Parlem-ne!!

2. Brangiana era la ___________ donzella d'Isolda.

Què és la fidelitat?  Parlem de la fidelitat entre les persones.

6. EL PI GEGANT.

1. En què consistí l'engany de la fidel Brangiana?

2. Els barons eren dolents. Escriu dos o tres sinònims de dolent.
3. El rei Marc, enfilat a l'enorme pi, va escoltar una conversa entre Tristany i Isolda.
Estava___________. Se sentia__________ per haver-se deixat enganyar. Va creure que la seva esposa i Tristany eren__________.

7. LA TRAMPA DE LA FARINA.

1. Què va delatar Tristany i Isolda?
2. Qui va idear la trampa de la farina?
3. El rei Marc es va enfurir. Enfurir significa: esdevenir furiós, tenir fúria. Què significa la paraula en cursiva de cada frase?
a) Forci va empolsegar amb farina el terra del dormitori.
b) Després va encadenar Tristany.
c) Tristany es va agenollar als seus peus.
d) Tristany i la reina estaven empresonats.

8. EL BOSC DE MOROIS.

1. Cavalcant pel bosc de Morois, Tristany i Isolda van trobar una ermita. Qui hi havia? A què es dedicava?
2. El rei Marc va descobrir els amants en una cabana dormint junts. Realment, però, ell què en va pensar? Com va demostrar el seu perdó?
3. Quant temps van passar al bosc de Morois?
4. Escriu paraules derivades dels substantius següents:

a) arc:____________________________________

b) pesca___________________________________

c) ermita__________________________________

d) pecat___________________________________

e) culpa___________________________________

f) amor____________________________________

• 1. Fra Ogrí, el savi ermità, va proposar els amants que escrivissin una carta al rei Marc. Ells van acceptar i van escriure-la. Intenta escriure aquesta carta seguint les instruccions que els va donar fra Ogrí (imagina la carta que li van escriure ells).
• 2. Quin jurament va fer Isolda al rei Marc per demostrar la seva innocència?

9. UN JURAMENT AMBIGU

1. Fra Ogrí, el savi ermità, va proposar els amants que escrivissin una carta al rei Marc. Ells van acceptar i van escriure-la. Intenta escriure aquesta carta seguint les instruccions que els va donar fra Ogrí (imagina la carta que li van escriure ells).

2. Quin jurament va fer Isolda al rei Marc per demostrar la seva innocència?

Preguntes de comprensió lectora de Tristany i Isolda. Capítols 3 i 4: El guariment en terres estrangeres i El cabell d'or.

Capítol 3: El guariment en terres estrangeres.

1. És sabut que els cavallers ferits en combat necessitaven temps per guarir-se.  

a) Com va ferir Morholt a Tristany?

b) Com era la nafra de Tristany?

c) Qui va curar la ferida de Tristany?

d) Tristany va mentir per no ser reconegut. Per què?

e) Com és que es van creure que Tristany fos un joglar?

Capítol 4: El cabell d'or.

1. Gormó, el rei d'Irlanda, a canvi de què prometia la mà de la seva filla Isolda?

2. Sabries distingir una espasa d'una llança?

a) Què va utilitzar Tristany per lluitar contra el drac?

b) Què va utilitzar el drac per arrencar l'escut del braç de Tristany?

3. Qui era Aguinguerran el Roig?

4. Com va saber Isolda qui realment havia matat el drac?

5. Però Isolda, finalment, va descobrir qui era realment Tristany. Com?

6. Isolda es va sentir menyspreada per Tristany. Per què?              

Preguntes de comprensió lectora de Tristany i Isolda. Capítol 2: Morholt d'Irlanda.

CAPÍTOL 2: MORHOLT D'IRLANDA.


1. Cornualla era un país, situat al sud-oest d'Anglaterra, que va perdre la guerra contra Irlanda. Com a tribut, cada cinc anys, Cornualla havia d'entregar noies de famílies nobles a Gormó, el poderós rei d'Irlanda.

Estàs ben situat/ada? On situaries Cornualla?

2. Què és un tribut? Actualment, nosaltres paguem tributs? Com els anomenen?

3. Com podia Cornualla lliurar-se de pagar aquest tribut? (tria una resposta):

       a) que s'ajornés el termini de pagament.

       b) que un noble lluités contra Morholt i el vencés.

      c) que una noia es casés amb Morholt, cunyat de Gormó, rei d'Irlanda.

4. Qui va presenciar el combat entre Morholt i Tristany?

5. Com es deia la filla del rei d'Irlanda? Per què?

Preguntes de comprensió lectora de Tristany i Isolda. Capítol 1: La infantesa de Tristany.

Bona tarda a tothom!!!
Avui iniciem la lectura del Tristany i Isolda, en la versió de Pere Danés i Montserrat Morera.
La història de Tristany i Isolda és una llegenda medieval, possiblement d'origen cèltica, escrita en francès al segle XII, que narra una tràgica història d'amor protagonitzada per Tristany, nebot del rei Marc de Cornualla, i Isolda, la futura esposa del rei.
A continuació trobareu un seguit de preguntes per a cadascun dels capítols que us ajudaran a comprendre millor la lectura d'aquesta obra. Si ho voleu, podeu anar responent en forma de comentari, i així establir una mica de debat a l'entorn d'aquesta bella història. Us animeu?

CAPÍTOL 1. LA INFANTESA DE TRISTANY.

1. Completa les frases següents:

a) Blancaflor era la ____________________del rei Marc de Cornualla.

b) Rivalèn i el rei Marc eren ______________

c) El rei Marc era l'______________ de Tristany.

d) Tristany era ___________________del rei Marc.

e) Rivalèn, el ______________ de Tristany, va morir quan Blancaflor encara estava embarassada.

f) Blancaflor, la ____________de Tristany, va morir després de donar a llum al seu nen. Per tant, Tristany va quedar ____________ només néixer.

2. Completa:

Blancafor va posar el nom de Tristany al seu fill perquè__________

3. Completa les següents frases utilitzant aquestes paraules:

            Tristany       trist       tristesa           tristament

a) ________________ es va quedar orfe.

b) Va néixer enmig de la _____________

c) Ho va dir ___________________

d) Tot era molt ________________

4. Imagina't que en lloc de néixer enmig de la tristesa hagués nascut enmig de l'alegria. Com completaries aquestes frases?

a) Va néixer enmig de l'____________

b) Ho va dir ______________________

c) Tot era molt ___________________

e) Li va posar el nom d'_______________

5. Com era Tristany als quinze anys?

6. Relaciona amb fletxes:

a) Marc                                 1) duc

b) Rivalén                             2) mestre de Tristany

c) Morgan                             3) rei de Cornualla

d) Gorvenal                          4) sobirà de Leonis

e) Tristany                          5) home de confiança de la reina

f) Rohalt                               6) cavaller

7. Què vol dir que el rei Marc, en agraïment, va donar a Rivalèn la seva germana Blancaflor en matrimoni? Existeixen aquest tipus de matrimoni en l'actualitat?

8. Què va fer Tristany per venjar la mort del seu pare?

(material extret del web del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià).