No fa massa dies vaig explicar al fòrum
del mòdul 1 del curs de formació permanent de professorat en què participo una anècdota relacionada amb els meus inicis com a lectora. En
realitat aquesta només n’és una perquè quan hi penso m’assalten moltes altres
que ara recordo com si haguessin tingut lloc ahir mateix. Dels moments més importants
puc destacar el record d’aquella cartilla de lectura que tenia al
parvulari on vaig anar a parar una mica a desgrat de la meva mare i que pocs
anys després vaig utilitzar per intentar ensenyar a llegir la meva àvia que no
ho havia pogut fer i se’n moria de ganes. Dir que només ho vaig intentar, tenia
onze anys llavors, però penso que ja apuntava maneres de “profa”. El cas és que
aquelles primeres cartilles van ser molt importants per a mi, fins i tot en
copiava les paraules, els textos, a l’igual que la cal·ligrafia que ens feien
fer a escola i que ara aconsellaria a més d’un alumne. Simplement gaudia fent
aquelles coses!
També
recordo que a sisè o setè d’EGB ja m’havia llegit tots els llibres de la
biblioteca de l’escola i la pobra bibliotecària no sabia pas què fer amb mi. Us
parlo dels anys 1984-85, quan les dotacions de les biblioteques no eren com les
d’ara i, tot i que a la de la meva
escola hi havia prou llibres, podem dir que era petitona. D’aquesta
època recordo, no sé per què, Momo, i
tots els llibres de l’Editorial
Alfaguara. De fet la gran majoria de llibres que hi havia eren d’aqueta
col·lecció, i també és d’aquests anys la meva passió per les aventures que escrivia
Enid Blyton protagonitzades per Los cinco, Santa Clara (que sembla ser que l’Editorial, Molina ha aplegat en
un volum a un preu de 25 €) així com les aventures dels Hollister, etc. Encara
en conservo uns quants exemplars, destinats als meus fills, però que ni tan
sols han obert. Diuen que aquestes històries són molt “antigues” (mare meva,
ufff!).
També
recordo com un dels capítols de la meva experiència lectora juvenil haver
llegit tota la bibliografia d’Agatha
Christie. M’agradaven molt, aquests llibres, els devorava, i aquestes
lectures em van portar a Alfred Hitchcook i a Truman Capote. Però no només
llegia novel·la en aquesta època: també m’encantaven els tebeos de Zipi i Zape i Mortadelo i
Filemón. En reia moltíssim!
Dels anys d’adolescent a l’institut recordo que va ser quan vaig adquirir
el vici de voler tenir una gran biblioteca. Era un somni i puc dir que a hores
d’ara ja en tinc una bona pila, de llibres, així com també un miler, potser, de
fitxes que en feia de cada lectura. D’aquesta època conservo, entre altres, alguns
títols de la literatura espanyola que ens feien llegir a 2n i 3r de BUP, de la
Col·lecció Cátedra, com el Lazarillo de
Tormes, la Celestina, o El Quijote però també em recordo
moltíssim de Nada, de Camen Laforet,
o la descoberta d’autors hispanoamericans com García Márquez o Isabel Allende.
Ah, i recordo molt, moltíssim, la lectura que vam fer de Pilar Prim, de Narcís Oller, i també la d’alguns filòsofs com
Plató, a El mite de la Caverna o Así habló Zaratrusta, de Nietzsche.
Recordo vivament COM llegíem aleshores, desgranant-ne el sentit a tot allò
escrit, i penso que aquests “models”, la manera com em transmetien llavors els
meus mestres el contingut d’aquells llibres, m’ajuda, també avui, en la meva
tasca docent. Tot aquest bagatge, que ni molt menys considero vast, ans al
contrari, em portà a la facultat de Filologia de la UB, on aquesta passió pels
llibres cresqué considerablement: del recinte del pati de lletres d’aquesta
magnífica universitat i la seva biblioteca central vaig passar a conèixer la Biblioteca de Catalunya i poc després
l’immens món de llibres i revistes de l’Ateneu
Barcelonès (a més de la llibreria
del carrer Canuda on trobava tresors com les traduccions al català de
textos llatins de la Fundació
Bernat Metge, especialment la traducció de Miquel Dolç de
l’Eneida de Virgili).
Aquells anys
són per a mi els millors anys de la meva vida perquè, sense cap mena de dubte,
vaig ser conscient que tot el que arribava o havia arribat a les meves mans
fins aquell moment era per algun motiu molt gran, un motiu que m’ha conduït a
ser com sóc per sempre: una amant de les lletres i dels llibres amb clara
vocació pedagògica. Són tants i tants els records que m’assalten recordant els llibres,
que penso que aquest relat de vida meu no podrà ser mai escrit del tot.
Perdoneu-me la llargària!
