Este blog presenta novedades relativas a los intereses que me mueven por este mundo digital: lecturas, novedades sobre lectura fácil -tema que originó este espacio ya hace unos años-, experiencias docentes y materiales didácticos, y información sobre aspectos de corrección y traducción lingüísticas.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris "Victòria Mateu". Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris "Victòria Mateu". Mostrar tots els missatges

divendres, d’octubre 01, 2010

No és un adéu, sinó un t’esperem, Victòria!!

Foto Ràdio Rubí

Fa poc més de sis anys que visc a Rubí, ciutat que estimo, i admiro, per les persones que la construeixen i la fan créixer dia a dia.

Entre aquestes persones hi ha la Victòria Mateu, Directora de la Biblioteca Mestre Martí Tauler que enguany fa els seus trenta-cinc anys d’exercici de la seva professió a la nostra ciutat, i que, a més, es jubila els propers dies, motiu pel qual vull retre-li aquest petit homenatge, per la feina feta i per les qualitats innates que tant ha sabut demostrar en la seva relació amb les persones.

Parlo com a usuària però també com a col•laboradora que sóc de les activitats que es fan setmanalment en aquest gran centre cultural que és la biblioteca. La Victòria se’n va deixant enrere tot un historial de tasques dedicades al foment de la lectura, a la reivindicació dels drets fonamentals de les persones (en nens, dones, col•lectius d’immigrants...), i és per tot aquest bagatge que em sembla obligat fer-li aquest petit reconeixement.

Fa un any i mig ella em confià la dinamització del Club de Lectura Fàcil de la nostra biblioteca i li estic immensament agraïda, perquè d’aquestes sessions n’ha sortit un grup de persones ric, gran, molt gran!, generós, solidari, respectuós amb els altres, dialogant, i amb moltes ganes d’aprendre la nostra llengua i d’adaptar-se als costums i formes de vida autòctones. Tot això gràcies a ella, al seu tarannà, a les qualitats que ha sabut infondre en aquests ciutadans que s’han sabut acollits a la nostra ciutat.

Els assistents al Club volen, així, homenatjar-la, donar-li les gràcies per la cura i l’atenció amb què han estat atesos al llarg de tot aquest temps de trobades, i desitjar-li el millor en aquesta nova etapa que afronta amb l’energia i la motivació que tant la caracteritzen. El Robus, el Jordi, el Manel, la Susi, el Yaya, el Mamadou, el Mamath Drame, la Mònica, el Faustino, la Mari Luz, la Justina, les dues Isabels, l’Alma, l’Anna, el Juan Carlos, la Kelia, la Mari Carmen, la Loli, la Gabriela, el Mohamed... i alguns altres que hi han passat al llarg d’aquests set anys d’existència del primer Club de Lectura Fàcil de tot Catalunya i que queden en el nostre record, tots ells –i jo mateixa- volem fer-li saber que té un lloc en el nostre cor i que sempre serà benvinguda a les nostres tardes de lectura.

A la Victòria Mateu, Directora de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí:

Gràcies per la teva senzillesa, generositat, solidaritat i acollida.
Gràcies per fer-nos créixer com a Club de Lectura Fàcil.

Rocio Avila
Conductora del Club de Lectura Fàcil
Mestre Martí Tauler de Rubí

Article publicat als diaris de Rubí Diari de Rubí i Rubí Notícies els 30 de setembre i 1 d'octubre de 2010, respectivament.

divendres, de juliol 02, 2010

Estem d'enhorabona!!! Som una Bona Pràctica!


El Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler ha estat seleccionat com a Bona Pràctica pel Centre per a la Innovació Local de la Diputació de Barcelona i la Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, perquè representa una aportació innovadora i de qualitat a les polítiques i serveis municipals. La Victòria Mateu, Directora de la biblioteca municipal de Rubí, m'ha comunicat la notícia aquesta mateixa tarda i us haig de dir que estic molt i molt contenta.

Contenta perquè el Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler va ser el primer de tot Catalunya en constituir-se com a tal l'any 2004, de la mà de la seva directora, amb la col·laboració del professor de l'IES La SerretaJosep Gregori. Ells dos van ser els impulsors d'aquesta tasca d'estendre la lectura als col·lectius més necessitats de la nostra ciutat, i jo només he fet que recollir les llavors que ells hi van posar amb molta il·lusió i empenta. Ara el nostre grup és un grup gran, d'unes 15 persones fixes, que veuen amb molts bons ulls aquesta tasca de llegir, sota el meu guiatge, llibres adaptats a les seves necessitats, tots els divendres a la tarda.

Gràcies per l'atorgament d'aquesta Bona Pràctica que, de ben segur, ens aportarà moltes més ganes de seguir endavant en aquesta activitat tan summament enriquidora.

Podeu veure la fitxa sencera d'aquesta Bona Pràctica al següent enllaç, d'on extreiem un rescat de pantalla:


dimarts, de juny 22, 2010

Fi de curs. Tornem el 17 de setembre!!!


La darrera sessió del club d'aquesta temporada ha estat una mica trista. No només perquè s'acaba aquest moment de veure'ns els divendres a la tarda sinó perquè, també, hem sabut que la Justina marxa a viure a Badajoz. La cosa certa és que aquesta noieta jove, d'origen polonès, va ser de les primeres a iniciar aquest club de lectura a Rubí, amb el professor de l'IES La Serreta, Josep Gregori. És una noia que acaba de finalitzar el batxillerat, entusiasmada de la gent i de les relacions humanitàries, i ens ha encisat amb la seva presència cada divendres. Em sembla que no ha faltat ni un dia des que sóc al Club!!! Mentida: un dia, i perquè tenia exàmens i es va quedar allà mateix, a la biblioteca, però a una altra sala. Quina meravella!!! Com la trobarem a faltar!!!

Avui ha estat un dia diferent perquè no hem llegit com altres vegades a consciència, sinó que el que hem fet és introduir l'obra de la Montse Flores que llegirem al setembre, L'aigua del Rif, reflexionant sobre el sentit de la cita inicial de Josep M. Terricabras amb què comença la novel·la:

A mi, francament, la immigració no em fa por.
Els que em fan por de veritat són els que
volen fer-me tenir por amb la immigració.
És una realitat que els humans tinguem por,
sovint moltes pors, pors diverses.
Però la por no és una sensació natural
-com el fred o el dolor-
sinó un sentiment construït,
provocat per tot el que ens han ensenyat.

Aquesta cita ha provocat entre tots nosaltres diferents reaccions. D'una banda, alguns dels assistents comentaven que la por que sentim vers la immigració ve donada per la seva relació als fluxos econòmics i socials; de l'altra, han valorat les vivències dels tot just arribats, com se senten aquells que aterren a terres llunyanes després de deixar la seva terra per motius ben diversos, i com s'han de crear un camí que els condueixi a la integració, a l'acceptació i a la seguretat d'una vida plena. Alguns d'ells han recordat periples que ells mateixos han viscut en altres moments de la nostra història més recent, com és el cas del període posterior a la Guerra Civil Espanyola, i d'aquesta manera han comprès el sentit d'aquest sentiment creat, provocat, de por, entre els éssers humans, i com el pes de la tradició ha afavorit que, en alguns casos, ens mostrem acollidors i càlids, i en d'altres, en canvi, adversos als canvis que tots aquests moviments immigratoris comporten.

M'agradaria destacar el costat humà de tot aquest debat que hem compartit aquest divendres. La Isabel, que fa només tres mesos que va perdre el seu marit, ens indicava com amb aquest reunir-se amb nosaltres ha après el nou valor de l'aprenentatge, i com s'ha trencat una mica la idea que ella tenia d'alguns grups d'immigrats que encara ara són vistos com persones problemàtiques, que només porten conflictes i enfrontaments i com ara també ha canviat una mica amb l'exemple dels ciutadans de diferents procedències que tenim entre nosaltres. Un exemple de civisme, sí senyor, que de ben segur treballarem llegint el llibre de la Montse Flores al setembre.

Després d'aquesta xerrada, la Victòria Mateu ens ha preparat un refrigeri a la cafeteria de la biblioteca i ens hem fet la fotografia de grup que podeu veure a l'encapçalament d'aquesta entrada. Bonica foto, no us sembla? Record de tot un curs acadèmic plegats. Però hi ha hagut un "extra" com a acomiadament de la nostra companya Justina. Fins aviat, Justina. T'estimem i ja saps on tens casa teva.

A la resta, bon estiu. Ens veiem el 17 de setembre. A reveure!!! 

divendres, de juny 18, 2010

Càmera i acció!


Els dies 4 i 11 de juny el Club de Lectura Fàcil de la ciutat de Rubí va rebre la visita de la codirectora de l'Associació Lectura Fàcil, Carme Mayol, i d'un realitzador, per a dur a terme la filmació d'una de les nostres sessions de lectura. L'objectiu era arreplegar imatges de diferents clubs de la comunitat catalana per oferir un vídeo presentatiu de les activitats que aquests col·lectius duen a terme amb la intenció de difondre'ls arreu de l'Estat espanyol i acostar, així, una mica més, la Lectura Fàcil a la resta de ciutadans i ciutadanes que s'hi puguin interessar i/o beneficiar.

El primer dia l'assistència va ser tot un èxit. Eren més de quinze les persones arreplegades, i venien amb una actitud del tot participativa que augurava una sessió d'allò més dinàmica per als objectius de la gravació. Però no va ser fins al dia 11 que la filmació fou efectiva. Llavors, la festa de fi de curs que l'Escola d'Adults tenia programada per aquest dia va impedir que alguns dels assistents vinguessin a aquesta cita, i vam haver de lamentar l'absència d'algunes de les persones més emblemàtiques del grup. Amb tot, però, es va fer una lectura acurada dels dos últims capítols del Tristany i Isolda, vam fer unes intervencions de debat a l'entorn dels valors que s'atribuïen antigament a la dona i que volíem comprovar si, a parer dels presents, encara eren vigents o no en les formes de vida actuals... i la directora de la nostra biblioteca, la Victòria Mateu, va tancar la sessió amb el comentari d'alguns fragments de l'òpera de Wagner centrada en la mort final de Tristany com a cloenda d'aquesta lectura tan atractiva i suggerent que hem vingut realitzant al llarg d'aquests tres darrers mesos. Va ser tota una experiència poder comprovar la il·lusió, les ganes i l'entusiasme que tots els  participants del club van expressar en voler ser partíceps d'aquests cinc o sis minuts, només, de filmació que ocuparà el nostre club en aquest reportatge. Sens dubte, una motivació més per a continuar engrescant aquest grup magnífic de persones que divendres rere divendres comparteix, agraeix, i aprèn la senzillesa de les formes de vida i l'aprenentatge de la lectura fàcil.  

A l'espera que l'Elisabet Serra ens ofereixi les fotografies que va realitzar al llarg de l'hora i mitja que va durar l'esdeveniment, penjo un vídeo recordatori d'aquest Tristany und Isolde de R. Wagner.