Este blog presenta novedades relativas a los intereses que me mueven por este mundo digital: lecturas, novedades sobre lectura fácil -tema que originó este espacio ya hace unos años-, experiencias docentes y materiales didácticos, y información sobre aspectos de corrección y traducción lingüísticas.
La Lectura Fàcil arriba per primera vegada a les institucions de Lleida. L’Ajuntament de la ciutat ha presentat la Carta de la Ciutadania de Lleida en Lectura Fàcil, adaptada per l’Associació Lectura Fàcil. La presentació es va realitzar el passar 20 de setembre, en presència de la regidora de Drets Civils, Immigració i Cooperació, i membres de l’ALF.
Amb aquesta adaptació es pretén arribar al conjunt de la població, de manera entenedora i senzilla. L'Ajuntament de Lleida és la primera institució lleidatana que adapta un text a lectura fàcil. El text també s’ha adaptat en Braille.
La Carta vol ser un document que permeti la materialització dels drets fonamentals d’aplicació en l’àmbit local, els deures dels ciutadans i les ciutadanes, i el compromís municipal de dur a terme polítiques locals de salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.
L’autora de L’aigua del Rif, Montse Flores, va signar exemplars del llibre en lectura fàcil el passat dissabte a la Setmana del llibre en català. L’autora finalista del 1r Premi de novel·la de lectura fàcil organitzat per CCOO, va signar exemplars de L’aigua del Rif al recinte del Parc de la Ciutadella.
Avui hem començat les sessions d'enguany del Club de Lectura Fàcil. Han vingut pocs assistents: el Manel i la Susi, l'Anna, el Juan Carlos, el Jordi, el Yaya i el Mamath Drame, potser perquè la forta pluja que queia sobre Rubí ha espantat una mica la resta del grup. Hem trobat a faltar la Justina, que ara viu a Badajoz, i el Mammadou, que és a França, i els altres companys que esperem es vagin incorporant al llarg d'aquest mes. Ha estat una sessió plena d'absències però no per això massa tranquil·la!!
He fet una breu introducció sobre l'autora de L'Aiguadel Rif, la Montse Flores, hem discutit sobre el possible significat del títol, de cadascú dels seus components (l'aigua, com a símbol, i la ubicació geogràfica del Rif), i hem parlat de la immigració, del significat de la cita de Josep M. Terricabras que encapçala el llibre, i de què ja havíem parlat l'últim dia del curs passat. Amb aquesta introducció han començat a llegir una pàgina cadascú, mentre ens aturàvem en aquells mots difícils d'entendre o que els semblaven curiosos (com és el cas d'una paraula malsonant que ha provocat diverses reaccions: cabronàs (pàg.19).
Hem llegit el primer capítol titolat No tinc por, i una mica del segon, que reprendrem la setmana vinent. La lectura d'aquest episodi ens ha permès parlar sobre diferents temes:
1. Sobre la felicitat i el paper que hi juga la por en l'objectiu d'obtenir-la, com expressa Ahmed -el protagonista de la història- a les primeres línies del text.
2. D'algunes característiques del personatge que ja el defineixen com a pertanyent a una etapa transcendental de la nostra vida per la formació de la nostra personalitat com és l'adolescència. Entre aquests trets cal destacar: la inseguretat (no sap si és feliç, voldria ser altres coses que ara no és...), el problema identitari (Jo no sóc ni d'aquí ni d'allà...), etc.
3. Del passat de les persones.
4. De com és vista la seva família aquí on viu, a la ciutat de Rubí, i on estiueja, al Marroc.
5. Hem comentat amb detall el significat de l'oració si no puc viure al lloc que estimo, he d'estimar el lloc on m'ha tocat viurei ho hem exemplificat amb l'experiència d'alguns dels assistents que ja fa més de cinquanta anys que emigraren del seu lloc d'origen.
6. La figura del germà de l'Ahmed, l'Ibraim: ell el veu com a diferent perquè transgredeix les normes establertes i, per tant, i sempre segons ell, és valent quan exerceix de lladre, motiu pel qual és troba reclòs en un centre de menors. L'Ahmed, però, no és d'aquesta mena, ell sí que és diferent, tot i que repeteix curs i que no té massa ganes d'assistir a les classes.
Aquests han estat els aspectes que hem abordat llegint el primer capítol, tenint en compte que alguns dels assistents han llegit el llibre aquest estiu i ja saben com s'anirà desenvolupant la història.
Com ja es pot veure, doncs, aquesta sessió ha donat per molt, perquè es pretenia fer una introducció a l'obra i més aviat hi hem aprofundit!! Potser el fet que avui fos inferior el nombre d'assistents ha provocat que també ells estiguessin més receptius i amb més ganes de parlar, i a discutir alguns temes que els afecten de prop.
També s'ha de remarcar el bon nivell lector que porten, fet que demostra que aquest estiu han treballat, hi han dedicat estones a la lectura, cosa que s'agraeix.
En fi, ha estat un bon començament i això agrada i molt. Ens veiem la setmana vinent. Gràcies a tots!!
Avui comencem la lectura de L'aigua del Rif, de l'autora rubinenca Montse Flores.
En primer lloc, m'agradaria que coneguéssiu una mica qui és aquesta autora, i quins són els objectius que l'han portada a escriure aquest llibre. Al següent enllaç podeu sentir l'entrevista que el Diari Digital li va fer amb motiu de la presentació del seu llibre a la Biblioteca Mestre Martí Tauler el passat 30 d'abril. S'hi poden entreveure algunes pistes que ens ajudaran a entendre el llibre:
També podeu llegir l'entrevista que li va fer el Diari de Rubí el passat 3 de juny.
“L’èxit de qualsevol de nosaltres és sentir-te bé allà on t’ha tocat viure”
INMACULADA ACIÉN
- El tema que has escollit pel teu primer llibre, L’Aigua del Rif, és la immigració.
- Des que em dedico a l’ensenyament he treballat amb persones nouvingudes. La immigració és un tema que m’interessa i amb el meu llibre volia trencar etiquetes, canviar actituds, convidar a la reflexió. El llenguatge m’ha permès conèixer persones molt diferents i per això he volgut escriure L’aigua del Rif.
- Com va sorgir tot?
- Em vaig presentar al 1r concurs de novel·la breu en format lectura fàcil organitzat pel Servei Lingüístic de Comissions Obreres. Vaig rebre una menció especial i l’organització em va posar en contacte amb l’Associació Lectura Fàcil i l’editorial La mar de fàcil.
- Per què en lectura fàcil?
- Em va engrescar la idea d’escriure en lectura fàcil perquè penso que la literatura, a banda de ser una font d’aprenentatge, de coneixement i de plaer, pot ajudar a fer-nos millors persones. Els materials de lectura fàcil estan elaborats per ser llegits i entesos per persones que tenen dificultats lectores o que no han trobat interès a llegir. I jo volia arribar a tothom.
- Què volies plantejar amb aquesta història?
- El meu personatge, Ahmed, és un adolescent que es debat entre allò que està ben fet i allò que està mal fet. I això té una dificultat doble. Per una banda, està assumint tot el que suposa l’adolescència, amb els canvis de personalitat, i, a més a més, l’Ahmed és un immigrant. Volia explicar una mica la sensació que tenen els immigrants de ser sempre els altres, tant en la teva pròpia terra com en la terra d’acollida. Aquí ets d’allà, allà ets d’aquí. Penso que l’èxit de qualsevol de nosaltres és sentir-te bé allà on t’ha tocat viure. Per això, una de les frases de l’Ahmed volia que fos “si no puc viure en el lloc que estimo, he d’estimar el lloc on m’ha tocat viure”.
Em va fer molta il·lusió el comentari d’un alumne de batxillerat que em va dir “he llegit molts textos sobre immigració, però cap d’ells m’havien fet pensar-hi”.
- Com veus tu l’adaptació?
- Penso que adaptar-te o integrar-te a una terra que no és la teva, en cap cas vol dir renunciar als teus costums, a les teves idees i a la teva manera de fer, i només quan som capaços d’acceptar-nos, som capaços d’acceptar els altres. He intentat transmetre aquesta idea en la història.
- Com va ser la primera vegada que vas tenir el llibre a les teves mans?
- Va ser a l’institut, per Sant Jordi. Havia vist la maqueta, però el llibre definitiu el vaig “descobrir” a l’institut. Els alumnes de 4t venien llibres per recollir diners per al seu viatge i em van donar el meu perquè els el comprés. No em vaig adonar fins que no el vaig tenir a les mans. Vaig plorar.
- Les il·lustracions també són d’un rubinenc.
- Em feia il·lusió que fos Jonatan Arias l’il·lustrador, perquè, a banda que som amics, m’encanta la seva obra i crec que després de la seva mare, sóc la seva fan número 1.
- Continuaràs ara escrivint?
- Sí. Ara estic treballant en un projecte que m’han encarregat també en format lectura fàcil, dins d’una col·lecció que es diu la història de les coses, però no puc dir més.
Montse Flores Pallarès (Barcelona, 1968) és llicenciada en Filologia Catalana. Ha estat professora de català per a adults al Consorci per a la Normalització Lingüística i des del 2006 és professora de l’IES Duc de Montblanc. Traductora i assessora lingüística de publicacions diverses, L’aigua del Rif és el primer llibre que publica.
L'escriptora rubinenca, Montse Flores, serà present a la Setmana del Llibre en Català, del 10 al 19 de setembre. L’autora firmarà exemplars de L’aigua del Rif dissabte 18, a les 18h., al Parc de la Ciutadella, seu d'aquesta festa del llibre en català. Les signatures es realitzaran a l’espai Chill-out de la veu (format descobrim continguts) al costat del Museu de Zoologia del Parc de la Ciutadella, a Barcelona.
L’aigua del Rif, publicada per l’editorial La mar de fàcil va rebre una menció especial en el 1r. Premi de Novel·la curta de Lectura Fàcil impulsat pel Servei Lingüístic de CCOO de Catalunya. La novel·la explica la història de l'Ahmed, un adolescent rifeny establert a Rubí, de la seva família i de les seves amistats.
Montse Flores Pallarès ha estat professora de català per a adults al Consorci per a la Normalització Lingüística i des de 2006 és professora d’institut d’ensenyament secundari a la ciutat de Rubí.
El proper 17 de setembre comencem un nou curs a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí i ja tenim les lectures triades. Amb tot, però, i sabent que hi ha gent que, per diverses raons, no poden assistir a les sessions o bé llegeixen amb força autonomia, us volem ressenyar les novetats literàries d'aquesta tardor 2010 publicades a la col·lecció Kalafat de l'editorial Castellnou. Són les següents:
El gos dels Baskerville.
En El gos dels Baskerville, Sherlock Holmes aplica el seu pensament lògic i racional per vèncer les supersticions d’una antiga llegenda que atribueix la mort de Sir Charles Baskerville a un gos infernal.
Holmes s’instal·la d’amagat a Baskerville i, mentre el fidel doctor Watson té cura de Sir Henry, l’hereu de la nissaga, va recopilant proves fins que troba el veritable assassí de Sir Charles. Al mateix temps descobreix els seus motius secrets per cometre el crim i, també, per intentar matar el nou senyor de Baskerville.
Arthur Conan Doyle va néixer a Edimburg (Escòcia). Va estudiar Medicina a la Universitat d’Edimburg i, l’any 1882, es va traslladar a Portsmouth, on va obrir una clínica. Novel·lista, poeta i dramaturg, va crear un personatge universal: Sherlock Holmes, la primera aparició literària del qual va tenir lloc el 1887, en l’obra Un estudi en escarlata. El 1891 es va establir a Londres, on el seu escàs èxit com a metge el va portar a dedicar més temps a la literatura. Amb tot, la figura del detectiu més famós del món el va esgotar mentalment, de manera que, de mica en mica, es va decantar cap a la novel·la històrica.
El 1902 fou nomenat cavaller de l’Imperi britànic i va rebre el títol de Sir. A més de les novel·les protagonitzades pel seu cèlebre detectiu, Conan Doyle va escriure Rodney Stone, La companyia blanca i El món perdut.
Núria Pradas ha adaptat aquest llibre seguint els criteris de Lectura Fàcil i Felipe López Salán l’ha il·lustrat.
L'home invisible
L’Home Invisible és una de les novel·les de ciencia-ficció més famoses de tots els temps. Narra la història d’un científic jove i ambiciós que investiga com es pot fer tornar invisibles els objectes i els éssers vius. Allò que al principi sembla un descobriment extraordinari es transforma en un malson que el convertirà en un home solitari i desesperat, a punt de tornar-se boig. Esdeveniments fantàstics, persecucions i molta acció conviuen en una aventura que ens parla de l’amistat i l’egoisme, ens planteja la qüestió dels límits ètics de la ciència i ens adverteix de les funestes conseqüències que pot tenir el seu mal ús.
Herbert George Wells va néixer a Bromley, un suburbi de Londres. Es va aficionar a la lectura quan tenia catorze anys, a causa d’un accident que el va obligar a fer llit. Va ajudar la seva família treballant en diverses feines i va estudiar Ciències Naturals a la capital britànica. Va ser periodista abans de dedicar-se per complet a la literatura. El seu compromís moral i polític va quedar reflectit en la seva obra, en la qual, a més d’imaginar mons futurs, màquines i experiments científics increïbles, es va preocupar per l’efecte que podria tenir el progrés en el gènere humà. Va debutar amb la novel·la La màquina del temps (1895), i els anys següents va publicar L’illa del Dr. Moreau (1896), L’Home Invisible (1897) i La guerra dels mons (1898), títols pels quals és considerat un dels pares de la ciencia-ficció.
José Aranda ha adaptat aquest llibre seguint els criteris de Lectura Fàcil i Xavier Salomó l’ha il·lustrat.
El misteri de l'habitació groga
En El misteri de la habitació groga, com en totes les novel·les policíaques, hi ha suspens, intriga i emoció. Els fets tenen lloc en una estança del castell del Glandier: la habitació groga. La porta està tancada per dins i l’única finestra que hi ha té barrots. Qui ha intentat assassinar Matilde Stangerson? Com va entrar el criminal a la habitació? I sobretot, com en va sortir? Aquest és el misteri principal amb què s’enfronten la policia i el periodista Rouletabille, els quals sospiten de diversos personatges. I aquest és també l’enigma que atreu el lector des de les primeres pàgines i el manté expectant fins a la sorpresa final.
Gaston Leroux va néixer a París. Va estudiar Dret, però va treballar de periodista en diferents diaris francesos, entre els quals cal esmentar L’Echo de Paris i Le Matin. Va viatjar com a reporter per Suècia, Finlàndia, Egipte, el Marroc, Corea i Rússia.
És autor de diverses novel·les, entre les quals destaquen les que pertanyen al gèner policíac i de terror: El misteri de l’habitació groga (1907), El perfum de la dama negre (1908) i El fantasma de l’òpera (1910), obra que ha estat adaptada nombroses vegades al cinema i a la televisió. Va ser un gran admirador d’Edgar Allan Poe i Sir Arthur Conan Doyle.
David Fernández ha adaptat aquest llibre seguint els criteris de Lectura Fàcil i Carles Salom l’ha il·lustrat.
Espero que us agradin aquestes lectures i us desitjo un molt bon curs!!!
