Més reflexions a l'entorn dels assistents i els llibres de lectura.

Ahir ens vam tornar a reunir el grup de lectura fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler.

En aquesta ocasió hi han participat onze assistents: d'una banda, l'Araceli, el Robus, el Manel, la Isabel, l'Anna, el Faustino i la Mari Luz -grup que podríem dir de gent gran, perquè tenen edats compreses entre els 55 i els 75 anys; i de l'altra, l'Edin, la Bibi, el Justiniano, i una noia nova de parla àrab. Es pot dir que la sessió ha estat més fluïda de l'habitual, potser pel fet que eren menys i també perquè el grup avui estava més relaxat de l'habitual, fet que ajuda, sens dubte, a què es mantingui la concentració que la lectura requereix.

De fet, es fa difícil seguir l'argument del llibre si ells no el repassen a casa al llarg de la setmana. He hagut de demanar la idea central dels capítols 1-5 perquè no es recordaven de res, només de l'enamorament entre els dos joves però no, en canvi, dels conflictes existents entre les dues famílies protagonistes que és allò que provoca, de fet, que aquest amor no sigui possible pels fets que succeiran tot seguit, com és el fet del desterrament de Romeu de la ciutat de Verona. Hem repassat, doncs, aquests capítols prenent com a punt de partida el títol, que resumeix molt bé la idea central de cada capítol, i els he demanat el motiu pel qual el títol aplegava aquesta idea central, que intentessin fer un recordatori d'allò llegit a les sessions anteriors amb l'objectiu de prosseguir la història. Els ha costat força, aquesta és la veritat.

Amb el pas del temps cada vegada tinc més clares unes quantes coses que fan difícil la dinamització d'aquestes sessions. Intentaré esbossar-les aquí sumàriament:

1. El coneixement de la llengua. El grup més gran, de parla majoritària castellana, no té un nivell bàsic de català i, per tant, tot i que llegeixen -oralitzen- força bé en aquesta llengua no són capaços d'expressar oralment allò que han llegit. En alguns casos ho fan en castellà i són poc inclinats a usar la llengua catalana. Aquest fet em disgusta perquuè ja fa moolt de temps que assisteixen a les sessions i haurien de tenir molt clara quina és la dinàmca i amb quin objectiu hi assisteixen (o no?). HI ha hagut un moment, fins i tot, que una de les assistents, poc alfabetitzada i amb poques vistes a progressar atès que ja fa més de tres anys que hi assisteix, li ha demanat una informació a un altre dels assistents, que es comunica força bé en català, i aquest li ha respost en castellà. Li de demanat, amb respecte, que li donés aquesta informació en català i l'altra s'ha negat dient que no ho entendria prou bé, que preferiria que li expliqués en castellà. Aquest fet m'ha fet pensar i molt i, fins a un cert punt, m'ha disgustat. M'ha fet veure que en alguns casos som en un punt mort, i que no es pot fe res si ells no posen de la seva part.
2. Un altre aspecte relacionat amb el nivell de coneixement de la llengua és el fet que encara vénen persones noves sense cap coneixement. Ja he dit als bibliotecaris que només poden participar aquelles persones que tinguin un nivell bàsic o elemental dels cursos del Consorci però, és clar, em fa cosa de negar-los l'entrada, aquesta ès la veritat, tot i que ells mateixos són conscients, al final de la sessió, que aquessta activitat no és per a ells i en la majoria de casos deixen de venir. Aquesta serà una de les qüestions que més s'haurà de recalcar quan es faci la difusió de l'activitat de caa al curs vinent. Penso fer unes fitxes de l'alumne on es requereixi aquest nivell i  un cop fet un grup a l'inici del curs escolar s'obrirà una llista d'espera. No es deixarà entrar ningú més i el temps total d'assistència no podrà superar els dos anys. Això evitarà que els alumnes s'eternitzin sense una millora clara de les seves habilitats lectores i es podrà donar pas a altres persones més interessades en usar la llengua de forma instrumental.
3. Pel que fa a les lectures, d'aquí a res acabarem Romeo i Julieta i no sé amb quina lectura continuar. Tinc el llistat dels lots disponibles i les lectures que el componen em sembla del tot infantils per a aquest grup d'adults. Tenim un problema, doncs. Ja s'han llegit moltes obres i costa prendre una decisió que satisfaci tothom. La meva idea és, o bé repetir El nou món de la Sandy, que alguns no han llegit, o fer Ivanhoe, o L'escarbat d'or. Aquest grup només vol llegir narrativa, no té interès en la poesia, amb les històries que es plantegen a les novel·les es pot desenvolupa més el seu interès lúdic i la referència a la seva experiència del món però, és clar, s'hi hauríem de donar pas a altres gèneres i no sé ben bé com atreure aquesta atenció ves la poesia o el teatre. Es fa, doncs, difícil, també el treball d'aquest aspecte.

Per acabar, voldria apuntar aquí un suggeriment que m'han fet alguns assistents referit a un aspecte tipogràfic dels textos. És respecte a l'ús del signe d'obertura de l'interrogant. Diuen que com en català no el posem al principi de l'oració interrogativa no saben quan han d'adoptar aquest to i aquesta és una mostra més que la seva rapidesa lectora és precària, que el seu camp visual, també, i que necessiten adquirir un major hàbit per arribar a assolir els requisits minims que els capacitin per a llegir de forma competent.

Quan sorgeixen alguns problemetes...

Darrerament tinc la sensació que les coses no acaben de marxar del tot bé en el sí de les reunions del club. Potser és només una impressió meva, però des que vam iniciar les sessions a la seu de la nova biblioteca de Rubí, ubicada al carrer Aribau, alguns dels assistents han marxat i cada vegada ve menys gent. Potser la culpa només sigui meva, és clar que també pot ser això, però ara només penso en la possibilitat de recuperar aquests lectors que em són tan importants i que ara més que mai necessito per al meu treball de recerca.

No fa gaire que vaig comentar que ha canviat el perfil de l'assistent a les sessions del club dels divendres. Ara només em ve una o dues persones joves, la resta són immigrants de la primera generació que tenen entre 55 i 72 anys. Els més nombrosos són els que se situen entre els 60 i els 70 anys, i penso que la diferència en els objectius de lectura d'un grup i altre (joves/més grans) deu haver influït en la marxa dels assistents més joves, a més que aquests, poc a poquet, van trobant feina i els és impossible assistir els divendres a la Biblioteca. Però ara, a més, em trobo amb un altre problema i és que algunes d'aquestes persones més grans han manifestat la seva queixa a reunir-se a la sala destinada a aquesta activitat: la sala Chill-out de la Biblioteca Mestre Martí Tauler, "amenaçant-me" amb deixar de venir definitivament si la situació no es resol. I quina és la situació, direu? Que aquesta sala és ocupada a les tardes per adolescents que escolten música, es comuniquen i interaccionen, i quan es buida a les set de la tarda, que és quan nosaltres arribem, l'ambient està força carregat -hormones a l'aire!!!- i ho deixen tot una mica desordenat. Aquí entren en joc el poc civisme, a vegades, d'aquests adolescents i l'exigència de la gent gran. No és un problema greu però s'ha de conscienciar ambdós grups de la necessitat de deixar en bon estat aquesta sala perquè és de tots, no només d'uns pocs que la fan servir amb una certa regularitat. Això costa de fer-ho veure, a tots. A més, la sala està equipada amb sofàs o pufs per sentir-se més còmode per realitzar aquesta tasca de relaxació o d'audició de música,  però potser no ho és tant per a llegir. A la seu de la Biblioteca de l'Escardívol, l'antiga, realment ens trobàvem molt i molt bé perquè fèiem una rotllana amb cadires a la sala lateral ubicada a l'entrada de la biblioteca i a aquelles hores de la tarda d'un divendres no hi havia gaire públic. Això vol dir que no molestàvem ningú... a la nova seu, gran, molt gran, això no ho podem fer: no podem seure en la sala general perquè faríem massa soroll llegint en veu alta i per això només hi ha la possibilitat de continuar on som, a la sala chill-out que, a més, és insonoritzada.

Què es pot fer, doncs? D'una banda hi ha aquest problema d'ubicació, per entendre'ns, i de l'altra que la gent jove potser no es troba a gust perquè el ritme de lectura és més lent atès la manca de competència en llengua catalana i les reduïdes habilitats lectores dels assistents més grans i per aquest motiu decideixen no venir. Aquesta és la meva humil impressió però no sé pas els motius d'aquesta reducció de lectors. De més de 15 que tenia a principis de curs hem passat a la meitat i ara busco estratègies per recaptar gent, ja ho veieu!!

Les relacions de la Biblioteca amb el Servei Local de Català sempre han estat bones. Ara penso que aquesta situació no deu haver canviat, tot i el relleu generacional que ha patit la direcció. La Victòria Mateu, ex-directora d'aquesta biblioteca, vigilava molt que des del Servei Local de Català i l'Escola d'Adults es donés difusió a aquesta activitat. És gratuïta i se'n pot beneficiar molta gent que està aprenent català en l'actualitat. He pensat adreçar-m'hi directament per mirar de buscar estratègies de difusió d'aquesta activitat, i fins i tot se m'ha acudit de crear un altre grup de lectura fàcil, només per a immigrants que estudien la llengua, i fer-lo dissabte al matí que sé que pot ser un moment apte per a l'assistència, això sempre que la biblioteca em faciliti l'espai i els llibres, és clar. 

En fi, preocupada estic per totes aquestes coses. Esperem que la situació es vagi normalitzant i que el club gaudeixi de molta vida com ho ha fet fins ara. 

Participació en la Jornada d'Intercanvi d'experiències: Fomentem la Lectura amb Lectura Fàcil. Protocols, experiències i estat de la qüestió.

Dimecres passat es va celebrar a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona la Jornada d'Intercanvi d'experiències: Fomentem la Lectura amb Lectura Fàcil. Protocols, experiències i estat de la qüestió. Va ser una molt bona oportunitat de retrobar-nos molts dels professionals que treballem en aquest tema, compartir experiències i donar a conèixer les nostres reflexions i impressions dels destinataris a qui van dirigides les activitats a l'entorn de la Lectura Fàcil.

Us penjo la meva Presentació per a què tasteu una mica de la meva reflexió. Té per títol Algunes reflexions a l’entorn de la dinamització lectora de grups d’immigrants: el Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí. Espero que sigui del vostre interès.

Jornada d’intercanvi d’experiències lf

View more presentations from rocioavilagamero.

Sessió del 29-10-10

Avui hem estat quasi dues hores al Club de Lectura Fàcil. Ha estat una sessió intensa, però ha valgut la pena. Volíem acabar L'Aigua del Rif perquè la setmana vinent rebrem la visita de la seva autora, l'escriptora rubinenca, Montse Flores, i el llibre havia d'estar llegit per poder reflexionar i preparar algunes preguntes. Crec que ho hem aconseguit, tot i que amb certs entrebancs, també.

Avui ha arribat un membre més, una noia cubana, molt simpàtica i interessada a aprendre la nostra llengua. Quan arriba un nou assistent ens presentem tots, coneixem una miqueta aquesta persona, com es diu, d'on prové, quant de temps fa que viu a Catalunya o a la nostra ciutat, Rubí, i fem un resum de tot el que hem llegit per posar-la al dia. Això comporta dedicar-li una estoneta però s'aprofita per practicar oralment el tema de la identificació personal i aprendre a resumir el que s'ha llegit fins al moment. Després hem passat a la lectura, tot i que avui he introduït alguns canvis, amb la intenció d'ajudar alguns dels assistents a comprendre millor el que llegeixen. És de destacar que darrerament ha canviat el perfil del lector que assisteix a les sessions, i ara em trobo amb usuaris que tenen altres dificultats. Són persones d'edat avançada que a més de desconèixer la llengua, també tenen problemas de memòria, de la pràctica lectora en veu alta, etc., i a qui s'ha d'atendre com cal. Per això anem, en certa manera, una mica més lents i això no agrada pas a tothom. Espero que aquesta idea es comprengui: som un grup i hem de treballar plegats, hem d'aconseguuir els objectius tots junts i per això ens cal, sovint, també, una mica més de paciència.

La sessió d'avui, doncs, ha tingut aquests punts principals:

o Lliurament d'una fitxa de perfil d'assistent. He elaborat una fitxa de lector que vull que omplin a casa per a conèixer algunes dades que em poden ser significatives de cara a la realització del meu TFC sobre Lectura Fàcil. En aquesta fitxa els demano algunes dades personals com l'edat, la data i lloc de naixement, si al país d'origen es parla més d'una llengua i quines són, l'any d'arribada a Catalunya, quina és la seva llengua materna i les llengües que coneix i parla, etc. També he preguntat si han estudiat el català a l'escola, del tipus que sigui (educació reglada, Escola d'Adults, cursos del CNL, escoles d'idiomes, etc.), si tenen algun certificat que ho demostri, i els motius pels quals tenen aquest interès en aprendre-la. El darrer bloc de preguntes es refereixen als seus hàbits lectors: si llegeixen a casa amb una certa freqüència, en quina llengua ho fan, i quina tipologia de textos fan servir (revistes, premsa, llibres, etc.), els motius pels quals assisteixen al club i el temps que fa que vénen també m'interessen per configurar una tipologia de lector significativa en aquest àmbit d'estudi. 

o Resum del llegit fins ara. Amb l'excusa que teníem un membre més hem fet un resum del llegit fins ara. S'observa que, en certa manera, no recorden algunes de les coses fonamentals de l'argument, sobretot pel que fa al darrer capítol llegit, Mel i fum, eix del problema a què s'enfronta el protagonista i que serveix de presa de decisions de cara al seu futur. He hagut d'aclarir alguns dubtes al respecte per mirar d'encarar la lectura dels dos capítols finals del llibre.

o Lectura silenciosa del capítol Ulls tristos. La meva idea prèvia era que llegisssin tot el capítol a la sala en silenci, per mirar d'aconseguir una major concentració i un aprofitament de cara a la comprensió del text. No ha estat possible perquè es trigava molt de temps i només els he fet llegir dues pàgines. Després hem començat la lectura en veu alta, però ja estaven molt més tranquils, no tan esvalotats com al principi de la sessió.

o Lectura en veu alta. Hem llegit en veu alta els dos últims capítols de L'Aigua del Rif. En el cas del primer capítol, Ulls tristos, i atès que el ritme de lectura d'alguns dels assistents era força lent, l'he llegit jo, de nou, sencer, per mirar si d'aquesta manera s'assolia una major comprensió de la seva significació en el conjunt de la novel·la. Ha costat una mica, la veritat. Penso que no han acabat d'entendre prou bé la significació del mateix títol i d'algunes de les preguntes que formulo més a baix.

o Comprensió lectora: amb la intenció que quedessin clars alguns dels eixos temàtics d'aquest capítol en el conjunt de l'obra, he anat desgraant, a poc a poquet, les fórmules que ens fessin arribar al punt àlgid del llibre: quan el protagonista pren una decisió que serà fonamental per a la seva vida: dir no al seu amic Celes i decidir per si mateix l'actitud amb què ha d'enfrontar els fets de la seva vida quotidiana. Penso que el procés que hem anat fent els ha ajudat prou per arribar a unes conclusions sobre el sentit de l'obra.

A continuació plantejo algunes preguntes per aquest capítol que poden ajudar a la seva comprensió:

o Què vol dir el títol?
o Per què li fa mal el cap a l’Ahmed?
o Quan són a la classe de plàstica, perquè està nerviós?
o Què li passa amb la Tati?
o Per què deixa la càmera, de nou, al seu lloc?

Amb l'últim capítol hem fet igual, però amb una mica menys de temps. Estaven neguitosos per conèixer el final del llibre tot i que en cap moment han previst el que passaria finalment. La idea de la invasió de Gaza per l'exèrcit israelí els ha despistat del fet trascendental que ocorre al final del llibre. No s'imaginaven que l'Ibrahim era qui protagonitzaria aquest final, així que ha estat una sorpresa. Estaven ja cansats i alguns han demostrat que la història no els ha acabat de fer el pes, potser perquè el protagonista principal era un noi jove amb unes inquietuds diferents de les dels propis assistents. Hi ha hagut, però, diferents opinions al respecte.

Com que divendres vinent vindrà la Montse Flores a la nostra sessió de club, he demanat que preparin alguna pregunta interessant per fer-li. Com més temes de reflexió surtin, més engrescadora serà la seva presència.

Així, doncs, acabarem la setmana vinent amb aquest llibre i començarem Les mateixes estrelles, de Núria Martí que ja tenim a la biblioteca. Em consta que alguns ja l'han agafat en préstec... serà que tenen ganes de llegir, no?

Bona lectura!!