Al primer capítol de la segona part del libre Les mateixes estrelles, la Núria Martí incorpora un fragment que fa referència a una música que sona a la coberta del vaixell Winnipeg i que tothom coneix. És un himne a la llibertat. Diu el fragment (pàg. 29):
Sonava una música que molts coneixien,
i que ressonava des dels altaveus:
era un himne a la llibertat.
No sé del cert quin és aquest himne que tothom coneix i que la Núria esmenta com a símbol del moment històric que viuen els protagonistes d'aquest exili català, però la música que més m'ha acostat a aquest instant del llibre és El cant dels ocells de Pau Casals, i m'ha semblat molt oportú parlar-ne avui aquí perquè crec que, a més de ser una melodia ben maca i representativa de la nostra terra, és una manera de mostrar el nostre respecte a aquest moment de la nostra història i a les persones que el van viure tan intensament.
El cant dels ocells és una nadala tradicional catalana. La cançó explica la joia de la natura el dia del naixement del nen Jesús a l'estable de Betlem. Com és habitual en la música tradicional, se'n desconeixen els seus orígens.
Segons Joan Amades, el text d'aquesta cançó es canta amb diverses melodies. La més coneguda, popularitzada per Pau Casals, s'adapta al ritme de bressolar i per això és utilitzada també com a cançó de bressol.
L'il·lustre violoncel·lista català, Pau Casals, va tocar aquesta cançó en nombroses ocasions. Es va popularitzar en algun dels arranjaments que ell mateix va compondre, però en cap cas s'ha d'interpretar com si l'obra fos seva, sinó que pertany a la cultura tradicional catalana.
Fruit del sentiment catalanista de Pau Casals, sentiment confrontat amb els seguidors del Franquisme, i d'una conferència a la seu de les Nacions Unides on va interpretar aquesta cançó, amb acompanyament d'orquestra, El Cant dels ocells esdevingué un símbol de pau i llibertat arreu del món, però de manera significativa a Catalunya.
És típic a Barcelona acomiadar als difunts il·lustres amb El Cant dels ocells el dia de l'enterrament per honorar-los.
El mateix Pau Casals interpretava aquesta melodia generalment abans d'acabar els seus concerts i recitals com un cant a la convivència entre els pobles. A més d'això, Pau Casals no va tocar mai el violoncel en països on hi hagués guerra.
En el seu concert a la Casa Blanca, davant del president J.F. Kennedy, després d'escoltar la melodia, el mateix president li va expressar: "Ens heu fet sentir humils".
Se n'han enregistrat nombroses adaptacions, d'entre les quals són remarcables el seu arranjament per a vuit violoncels, o el seu arranjament per a piano i violoncel.
Una altra versió destacada és la del saxofonista Pedro Iturralde, que s'inicia amb un solo de saxòfon i desemboca amb un conjunt per a orquestra de jazz. També s'han enregistrat versions diverses de cantautors (Lluís Llach), cantants lírics (Victòria dels Àngels), grups de rock (Pastorets Rock), etc. Abans de Pau Casals, en Pep Ventura va compondre una sentida i bonica sardana amb aquest nom on la part de tenora és tal volta més emotiva que el violoncel del mestre Pau Casals.
Aquest conjunt d'interpretacions ens fan pensar en la dimensió interpretativa i emocional de la peça. Pau Casals va popularitzar El cant dels ocells fins al punt que, en escoltar la melodia, hom ho associa al sentiment de país.
Us deixo un vídeo on la interpreten Victòria dels Àngels i Lluís Claret, d'una banda, i Lluís Llach, de l'altra, acompanyada aquesta darrera de la seva lletra.
Que gaudiu de la bona música!!!
Que gaudiu de la bona música!!!
En veure despuntar
el major lluminar
en la nit més hermosa
els ocellets cantant
a festejar-lo van
en sa veu melindrosa.
A l’alba partiran
Mediterrània enllà
amb ales amoroses
els ocellets cantant
el seu consol duran
als infants orfes de Bòsnia.
