Este blog presenta novedades relativas a los intereses que me mueven por este mundo digital: lecturas, novedades sobre lectura fácil -tema que originó este espacio ya hace unos años-, experiencias docentes y materiales didácticos, y información sobre aspectos de corrección y traducción lingüísticas.

dilluns, de novembre 29, 2010

DIUMENGE HISTÒRIC.


Aquest passat diumenge alguns membres del Club de Lectura Fàcil i la meva família vam assistir a l'Auditori del Museu Valhonrat de Rubí a veure l'Exposició La Maternitat d'Elna. Exili, 1939-1944.

La Montse Bertroli i el Dani Cardó ens van fer de guies pels plafons que contenien la informació sobre la descoberta que l'Assumpta Montellà realitzà a l'entorn de l'exili del 1939 a la ciutat d'Elna, i el paper decisiu que la suïssa, Elisabeth Eidenbenz, va jugar en l'acolliment de totes aquestes dones, refugiades republicanes, i els seus fills, i en la creació d'un lloc confortable i sa que les ajudés a sobreviure durant l'embaràs, el part i la criança.

El coneixement d'aquest moment històric ha fet recordar alguns dels assistents moments personals de les seves pròpies vides, i és així com al final han pogut escriure al llibre de visites alguns dels seus records, experiències o sentiments sorgits d'aquesta visita.

L'interès mostrat per aquest moment històric ha fet que alguns d'ells hagin adquirit el llibre de l'Assumpta Montellà, La Maternitat d'Elna, en edició de butxaca publicat per Eds. 62, i tinguin ganes de llegir-lo, fet que m'alegra enormement perquè vol dir que la lectura els arriba i amb força, molta força. Us transcric un dels fragments més emotius d'aquest llibre, justament el que obre el llibre. Sens dubte, ha estat un diumenge històric, el que hem viscut avui.

Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit. Quan es rendia de tant plorar, s'adormia i ella l'escalfava amb el seu cos. Les mantes que tenien encara estaven xopes d'aquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol, enterrava el nadó a la sorra fins a deixar-ne fora només el caparró. La sorra li feia de manta.

Però al cap d'uns dies el nen es va morir de fred i de gana.

Jo estava embarassada i només de pensar que el meu fill naixeria en aquell infern ja em desesperava.

Després d'unes setmanes, a la barraca d'infermeria del camp vaig trobar la senyoreta Elisabeth o, més ben dit, ella em va trobar a mi.

Em va proposar de parir en una maternitat situada a Elna, allà mateix, al Rosselló.

El dia que va néixer el meu fill a la sala de parts de la Maternitat, no em vaig poder reprimir les llàgrime.

Tothom es pensava que plorava d'emoció, però només jo sabia que plorava pel nen enterrat a la sorra d'Argelers. 

MERCÈ DOMÈNECH (Portbou, 2004) 


divendres, de novembre 26, 2010

QÜESTIONARI DE COMPRENSIÓ LECTORA, SEGONA PART, CAPÍTOL 3: L'ARRIBADA.

SEGONA PART: CAPÍTOL 3

L’ARRIBADA



1. Què fa feliç la Teresa?
2. Què significa que la Miranda vagi a totes hores amb la nina a la mà?
3. Què feien els passatgers del Winnipeg per homenatjar el president de Xile?
4. Quin dia va entrar el vaixell a port?
5. Com els van rebre els xilens?
6. Com se senten els nostres personatges quan posen peus a terra?

QÜESTIONARI COMPRENSIÓ LECTORA SEGONA PART, CAPÍTOL 2: LA TEMPESTA.

SEGONA PART: CAPÍTOL 2

LA TEMPESTA




1. Com se sent la Miranda en imaginar-se el país que els ha de rebre, Xile?


2. Quin és el seu objectiu quan hi arribi?


3. A qui troba a faltar? Per què?


4. Què va passar el dia de la tempesta?


5. Què li va preguntar la Teresa al Federico?


6. Què senten l'un per l'altre?


7. Què els ha unit encara més?




QÜESTIONARI DE COMPRENSIÓ LECTORA. SEGONA PART, CAPÍTOL 1, EL MAR I EN FEDERICO.

SEGONA PART. CAPÍTOL 1.

EL MAR I EN FEDERICO



1. Com es diu el vaixell que Pablo Neruda va preparar per ajudar els espanyols a fugir a terres estrangeres?

2. Com se sent la Teresa en emprendre el viatge?

 
3. A quin himne a la llibertat es refereix la Núria Martí quan diu (pàg. 29):

Sonava una música que molts coneixien,
i que ressonava des dels altaveus:
era un himne a la llibertat.
4. Quina importància té la mar?

5. Qui és en Federico?

6. Quin sentiment té el Federico en iniciar el seu viatge?

7. Què fa la Teresa pel Federico?

8. I la Miranda, com el veu?

9. Quines activitats fan la Teresa, el Federico i la Miranda al vaixell?

10. De què s’adona un bon dia la Teresa?




L'HIMNE A LA LLIBERTAT DE PAU CASALS: EL CANT DELS OCELLS.


Al primer capítol de la segona part del libre Les mateixes estrelles, la Núria Martí incorpora un fragment que fa referència a una música que sona a la coberta del vaixell Winnipeg i que tothom coneix. És un himne a la llibertat. Diu el fragment (pàg. 29):

Sonava una música que molts coneixien,
i que ressonava des dels altaveus:
era un himne a la llibertat. 
No sé del cert quin és aquest himne que tothom coneix i que la Núria esmenta com a símbol del moment històric que viuen els protagonistes d'aquest exili català, però la música que més m'ha acostat a aquest instant del llibre és El cant dels ocells de Pau Casals, i m'ha semblat molt oportú parlar-ne avui aquí perquè crec que, a més de ser una melodia ben maca i representativa de la nostra terra, és una manera de mostrar el nostre respecte a aquest moment de la nostra història i a les persones que el van viure tan intensament.

El cant dels ocells és una nadala tradicional catalana. La cançó explica la joia de la natura el dia del naixement del nen Jesús a l'estable de Betlem. Com és habitual en la música tradicional, se'n desconeixen els seus orígens.

Segons Joan Amades, el text d'aquesta cançó es canta amb diverses melodies. La més coneguda, popularitzada per Pau Casals, s'adapta al ritme de bressolar i per això és utilitzada també com a cançó de bressol.

L'il·lustre violoncel·lista català, Pau Casals, va tocar aquesta cançó en nombroses ocasions. Es va popularitzar en algun dels arranjaments que ell mateix va compondre, però en cap cas s'ha d'interpretar com si l'obra fos seva, sinó que pertany a la cultura tradicional catalana.

Fruit del sentiment catalanista de Pau Casals, sentiment confrontat amb els seguidors del Franquisme, i d'una conferència a la seu de les Nacions Unides on va interpretar aquesta cançó, amb acompanyament d'orquestra, El Cant dels ocells esdevingué un símbol de pau i llibertat arreu del món, però de manera significativa a Catalunya.

És típic a Barcelona acomiadar als difunts il·lustres amb El Cant dels ocells el dia de l'enterrament per honorar-los.

El mateix Pau Casals interpretava aquesta melodia generalment abans d'acabar els seus concerts i recitals com un cant a la convivència entre els pobles. A més d'això, Pau Casals no va tocar mai el violoncel en països on hi hagués guerra.

En el seu concert a la Casa Blanca, davant del president J.F. Kennedy, després d'escoltar la melodia, el mateix president li va expressar: "Ens heu fet sentir humils".

Se n'han enregistrat nombroses adaptacions, d'entre les quals són remarcables el seu arranjament per a vuit violoncels, o el seu arranjament per a piano i violoncel.

Una altra versió destacada és la del saxofonista Pedro Iturralde, que s'inicia amb un solo de saxòfon i desemboca amb un conjunt per a orquestra de jazz. També s'han enregistrat versions diverses de cantautors (Lluís Llach), cantants lírics (Victòria dels Àngels), grups de rock (Pastorets Rock), etc. Abans de Pau Casals, en Pep Ventura va compondre una sentida i bonica sardana amb aquest nom on la part de tenora és tal volta més emotiva que el violoncel del mestre Pau Casals.

Aquest conjunt d'interpretacions ens fan pensar en la dimensió interpretativa i emocional de la peça. Pau Casals va popularitzar El cant dels ocells fins al punt que, en escoltar la melodia, hom ho associa al sentiment de país.

Us deixo un vídeo on la interpreten Victòria dels Àngels i Lluís Claret, d'una banda, i Lluís Llach, de l'altra, acompanyada aquesta darrera de la seva lletra.

Que gaudiu de la bona música!!!










En veure despuntar
el major lluminar
en la nit més hermosa

els ocellets cantant
a festejar-lo van
en sa veu melindrosa.

A l’alba partiran
Mediterrània enllà
amb ales amoroses

els ocellets cantant
el seu consol duran
als infants orfes de Bòsnia.


SESSIÓ 26 DE NOVEMBRE DE 2010.

Aquest és l'esquema de treball de la sessió de lectura del Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí d'avui.

A aquest esquema penso incorporar, també, alguns petits canvis que afecten l'organització de la sessió, com ja va essent habitual en mi últimament. En aquest cas, faré llegir només MITJA PÀGINA a cada assistent, atès que la setmana passada eren molts i si tots llegeixen una pàgina ens acabem el llibre en un no res i hem de ser a la biblioteca més d'hora i mitja. M'interessa treballar la comprensió lectora, que entenguin realment allò que estan llegint i, per això, avui llegiran menys però entendran més. Aquest és l'objectiu. De totes maneres ja veig que en una o dues sessions més el llibre de la Núria Martí el donarem per finalitzat i és, doncs, el moment d'encarregar el nou llibre, el del diari d'Anna Frank abans no tinguem problemes per tenir-lo a temps.

Així, doncs, aquest és l'esquema de la sessió d'avui:
  • Passar llista.
  • Explicació sortida de diumenge: Exposició La Maternitat d’Elna. Exili 1939-1944.
  • Donar fitxa personal a la Keila, el Fabián, i l’Edin.
  • Fer oralment, i en grup, la fitxa de comprensió lectora dels capítols 2 i 3 de la Primera part de Les mateixes estrelles.
  • Resum de la Primera part del llibre.
  • Lectura Segona Part, capítol 1.
  • Qüestionari comprensió lectora capítol 1: una pregunta cadascú. Prendre notes o gravar l’àudio per veure les respostes.
  • Lectura Segona Part, capítol 2.
  • Qüestionari comprensió lectora capítol 2: una pregunta cadascú. Prendre notes o gravar l’àudio per veure les respostes.
  • Lectura Segona Part, capítol 3.
  • Qüestionari comprensió lectora capítol 3: una pregunta cadascú. Prendre notes o gravar l’àudio per veure les respostes.
  • Debat segona part del llibre: Quins sentiments predominen en aquesta segona part del llibre? Hi ha motiuis per a l'esperança, per a ser feliç?
  • Comentari de l’estructura.
              o Heu vist que aquests tres capítols que hem llegit formen la SEGONA PART del llibre, oi? Per què?
              o Quina és la idea principal de la PRIMERA PART? I de la SEGONA?
              o Què penseu que pot passar a la TERCERA PART? Mirem el títol dels capítols.


dimecres, de novembre 24, 2010

Anem a veure l'exposició La maternitat d'Elna. Bressol de l'Exili. 1939-1944.

Del 17 de novembre al 29 de novembre del 2010 l'auditori Museu Vallhonrat (C. Sant Pere, 77-79) de Rubí acull l'exposició La maternitat d'Elna. Bressol de l'Exili. 1939-1944, exposició que documenta un moment històric de gran transcedència política i social per al nostre país, al mateix temps que mostra una experiència plena de vida i de llum en un dels moments més cruels i negres de la nostra història: els anys posteriors a la Guerra Civil Espanyola i l'Exili que van haver de patir molts dels ciutadans d'arreu del país.

Com que al nostre Club de Lectura Fàcil estem immersos en una història que recrea, també, aquesta experiència de l'exili, Les mateixes estrelles de Nüria Martí, m'ha semblat molt encertat aprofitar aquesta mostra i visitar-la amb el grup que assisteix cada divendres a llegir a la biblioteca. Hi anirem diumenge al matí tots plegats, espero que amb moltes ganes de treure partit d'aquesta exposició.

La Direcció General de la Memòria Democràtica ha assumit la tasca de difondre la història de la Maternitat en compliment del protocol de col·laboració entre l'Ajuntament d'Elna i el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, signat a Elna, el 14 de juliol de 2005.

Aquesta exposició mostra la trajectòria de la Maternitat d'Elna i com Elisabeth Eidenbenz va donar l'oportunitat a moltes dones i nadons de sobreviure. La immensa majoria d'exiliats republicans van ser internats per l'Estat francès en els oficialment denominats "camps d'acolliment". Es tractava de veritables camps de concentració sense cap condició sanitària. L'índex de mortaldat en parts als camps era de gairebé el 95% (moria la mare, l'infant o tots dos). Davant d'aquesta situació, Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa, va organitzar en una residència campestre abandonada de la vila rossellonesa d'Elna una maternitat. Allà atenia les parteres procedents dels camps i dels seus fills. Entre el 1939 i el 1944, hi van néixer 597 infants, la major part fills d'exiliades procedents de Catalunya.

Al següen enllaç podreu trobar un material didàctic elaborat per la historiadora Assumpta Montellà, autora del llibre La Maternitat d'Elna, bressol dels exiliats, que us pot ser de gran utilitat per a comprendre l'abast d'aquesta mostra. A més a més, Assumpta Montellà oferirà una xerrada avui dimecres 24 de novembre, a les 19 h, al mateix auditori on té lloc l'exposició.


dilluns, de novembre 22, 2010

Aprendre llengües, d'Enric Serra.

El bloc d'Enric Serra és molt i molt interessant per la quantitat d'informació sobre didàctica que ofereix als docents novells, i en aquesta ocasió m'ha semblat molt i molt oportú enllaçar aquí una entrada seva que porta per títol Aprenents de llengües estratègics, perquè sintetitza molt bé algunes de les estratègies que hem de tenir en compte a l'hora d'ensenyar i aprendre llengües. Prendré notes d'algunes de les seves indicacions per al meu treball d'elaboració d'estratègies d'aprenentatge lectores en els clubs de lectura fàcil.

dissabte, de novembre 20, 2010

Comentari a la sessió del 19-11-10.

Després d'uns dies capficada per aconseguir el major benestar dels assistents a les sessions del club de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí, avui he arribat d'horeta, he fet fora -bonament- els joves que es reuneixen a la sala Chill-out a xerrar, lligar i altres afers propis de l'adolescència, no sense la protesta d'algunes xiquetes, he recollit els pufs que eren mal col·locats per la sala i he anat a buscar cadires per al meu grup. És clar que aquests coixins de la Sala Chill-out no són adequats per a la lectura, i si la queixa prové del col·lectiu de gent gran és del tot comprensible perquè no hi ha qui suporti gaire estona allà asseguda si és per aprendre a llegir i aprendre a comprendre. Així és que hem tornat als vells temps, als temps de la seu de la Biblioteca a l'Escardívol, he posat les cadires en rotllana i hem rebut la presència de dos nous interessats a aprendre a llegir en llengua catalana.

Un d'ells, Mahamadou, és senegalès, amic de Yaya, simpàtic, molt interessat a aprendre, i l'altre és Edin, que prové de Bosnia-Herzegovina i té estudis superiors. Sempre és un plaer tenir gent nova al nostre grup i ara ens fa falta gent jove més que mai, així és que m'ha alegrat molt aquesta presència seva. Els ho agraeixo molt i espero que continuïn assistint a les nostres sessions de lectura.

He passat llista i ens hem presentat breument, perquè així tothom conegui els noms de les altres persones i la cohesió del grup sigui cada vegada més gran. Com que érem en rotllana penso que avui hem estat tots molt més concentrats i motivats per a llegir. He fet un resum molt esquemàtic de l'argument de Les mateixes estrelles per posar al dia els nous lectors, i després he anat fent les preguntes de comprensió lectora del capítol 1 de forma oral. En general ha costat una mica, no eren fàcils de respondre per a ells, potser perquè no havien rellegit el capítol a casa i no recordaven alguns detalls d'aquest primer capítol.

  • La pregunta número 1, adreçada al lector número 4, l'ha respost correctament el lector número 9,  sempre atent als detalls i capaç de reflexionar sobre allò llegit. El lector núm. 4 ha dit ben sincerament que no recordava els noms de les protagonistes, però aquesta és una dada essencial que haurien de conèixer perquè aquests dos noms femenins apareixen constantment i tot gira al voltant de les seves vides.
  • La pregunta 2 era dirigida a la lectora núm. 3 i ha respost adequadament la primera part però no així la segona, la que fa referència a l'edat de la nena. De fet ningú recordava aquesta dada, s'hi aproximaven una mica per atzar (alguns deien 6 anys, altres 9, però ningú en tenia constància que hagués sortit al text).
  • Tampoc coneixien el lloc on s'havien amagat aquests dos personatges fugint de les bombes. La lectora número 1 -i altres també- sí que recordava que s'havien amagat sota una taula, però ningú sabia on era aquesta taula, el lloc concret. Esperaven que fos a un refugi però la ubicació exacta era la de l'escola de Figueres, el lloc on vivien i havien format la seva família aquests dos personatges femenins.
  • Amb la pregunta 4 també hi ha hagut una certa confusió. Ningú sabia la resposta i la lectora núm. 3 ha confòs aquest moment que té l'estació de tren com a escenari central amb una altra escena similar que té lloc més endavant, al final del capítol 1, quan s'acosten a la frontera francesa. 
  • La 5a pregunta sí que la tenien clara: tots apunten que decideixen arribar a la frontera a peu.
  • Els lectors núm. 4 i 5 han respost la 6a pregunta però sense precisar el mes concret en què té lloc l'acció: saben que fa fred, que fins i tot hi ha neu i glaç però no dedueixen en quin mes passen els fets d'aquest capítol, tot i que s'esmenta al text.
  • Les preguntes 7 i 8 també han estat difícils de contestar. He hagut de recórrer a elements contextuals per ajudar-los a respondre, com per exemple el fet que hi hagués més gent esperant arreplegada per entrar al país veí, o que la mare esperancés la seva filla amb promeses que la poguessin reconfortar. Això els ha ajudat una mica a aclarir alguns d'aquests detalls del final d'aquest capítol.
  • El lector núm. 9 ha estat qui finalment ha fet el resum del final d'aquesta escena i ha fet recordar la resta com anava transcorrent tot.
Com que estaven delerosos de llegir, he preferit deixar el debat per a més endavant, activitat que finalment no hem fet i haurem de reprendre la setmana vinent a mode de resum o recordatori d'allò que hem llegit avui.

El capítol 2, La casa de pagès, l'ha començat a llegir el lector núm.4 seguint l'ordre en què seuen habitualment, de forma que cadascú ha llegit una pàgina, fet que ha comportat que avui llegíssim tota la primera part del llibre i l'inici de la segona part, també, atenent el nombre d'assistents presents avui a la biblioteca, deu en total. Aquest lector i la lectora núm. 3 han plantejat un dubte respecte al fet que la protagonista porti el cognom del marit, i aquesta dada ens ha fet reflexionar sobre si és habitual a l'estranger que les dones portin el cognom del marit o no. A Bosnia és així, a França hem vist que també, al Senegal, en canvi, segueixen les mateixes directrius que a Espanya, a nivell legal, que la dona manté el cognom patern, tot i que socialment es pugui donar a conèixer amb el cognom del marit. També s'ha fet referència al fet que la legislació espanyola hagi acceptat els canvis d'ordre en els cognoms per part de tot aquell ciutadà que ho desitgi, especialment en el cas de mares solteres, separades, etc. També el paper o rol de la dona en el passat i els canvis que s'han anat produint al llarg de la història en aquest sentit han sortit com a possibles causes d'aquests canvis en l'adopció d'un cognom o un altre.

Un rere l'altre han llegit la seva pàgina i he anat anotant aquells trets rellevants de cadascú que m'han semblat millorables o que requereixen algun tipus d'actuació. En general, però, ha anat bé, tot i que els recomano que llegeixín més a casa, sobretot a aquells lectors que ja fa temps que assisteixen a les sessions i no avancen prou en les seves habilitats lectores i lingüístiques.

Els dos membres nous que avui han vingut ho han fet realment bé. En el cas del noi de Bòsnia es nota que té costum de llegir, que coneix altres llengües a més de la materna (l'anglès, l'alemany i l'espanyol) i que, per aquest mateix motiu, té menys dificultats per adquirir destreses en llengua catalana. El fet de sentir llegir els altres i d'escoltar-me a mi parlar, l'ha ajudat a llegir amb una fonètica prou bona el fragment que li ha tocat. En poc temps segurament adquirirà una gran competència comunicativa en la nostra llengua.

Pel que fa al noi senegalès, al principi li ha costat arrencar una mica però tot seguit ha anat avançant al temps que jo li anava repetint les paraules més difícils. El coneixement de la llengua francesa també crec que el pot ajudar amb la fonètica catalana, tot i que de moment no assoleixi un mínim d'expressió oral en català si no l'estudia abans una mica en classes reglades del Servei Local de Català.

Ens ha quedat pendent debatre els punts que jo tenia preparats de cada capítol, fer els qüestionaris dels capítols 2 i 3, i comentar la importància de l'estructura del llibre per entendre una mica millor com s'esdevenen els fets narrats. Hem acabat fent una mica d'investigació sobre què pot passar a la segona part del llibre, i els suggeriments que han anat sortint són:

  • que el vaixell s'enfonsarà (lector 2).
  • que començaran una nova vida a Xile (lector 2).
També els he preguntat qui els sembla que pot ser aquest Federico que apareix al primer capítol de la segona part. Els apunts que han fet són:


  • Federico García Lorca (i hem explicat qui és aquest personatge). Ho ha proposat el lector 2.
  • Federico és el capità del vaixell (lector 5).
  • Federico és un amic de la Teresa (lector 9).
  • És un nen (lector 16).
Per concloure, avui ha estat una sessió interessant que ens va endinsant en la lectura d'aquest llibre tan entretingut i clar per als objectius que ens mouen a ésser aquí: acostar la lectura de textos en llengua catalana a col·lectius amb dificultats lectores transitòries o permanents.

divendres, de novembre 19, 2010

Preguntes de comprensió lectora, Capítol 3, Primera Part, de Les mateixes estrelles.

QÜESTIONARI NÚMERO 3.


Un vaixell rumb a Xile.

 


1. Què va llegir la Teresa al diari de l’estanc?

2. Qui era Pablo Neruda?

3. Què volia fer per ajudar els espanyols?

4. Què havia de fer la Teresa per aconseguir pujar al vaixell?

5. Com era la maleta que prepararen?

6. Què va regalar la Sara a la Miranda en el moment de l’acomiadament? Per quin motiu?

7. Van tenir dificultats per arribar al port?

8. De quin color era la targeta que Pablo Neruda els va donar quan pujaren al vaixell?

9. Què va sorprendre molt la Teresa?

10. Per què somriu amb esperança la Miranda?

Esquema sessió de lectura 19-11-10

Aquí teniu organitzada la sessió de lectura d'avui de Les mateixes estrelles.

1. Qüestionari de comprensió lectora capítol 1: una pregunta a cadascú. Prendre notes o gravar l’àudio per veure les respostes.

2. Debat (partint de les propostes de comprensió lectora del final del llibre):

      o Has viscut o coneixes algú que hagi viscut una guerra?

     o Has anat alguna vegada als Pirineus?

     o Diuen que les persones que viuen a països càlids són diferents de les persones que viuen a països freds. Hi estàs d’acord?

     o Penses que la Teresa i la Miranda són valentes? Per què?

3. Lectura capítol 2.

4. Qüestionari comprensió lectora capítol 2: una pregunta cadascú. Prendre notes o gravar l’àudio per veure les respostes.5. Debat: Per què et sembla que la Sara i la Miranda es fan tan amigues?

6. Lectura capítol 3.

7. Qüestionari comprensió lectora capítol 3: una pregunta cadascú. Prendre notes o gravar l’àudio per veure les respostes.

8. Debat:

    o Per què la família Bertrand està tan trista quan la Teresa i la Miranda marxen de la casa de pagès? T’has sentit així alguna vegada?

   o Tu que hauries fet: hauries marxat lluny o t’hauries quedat a França?

9. Comentari de l’estructura.

   o Heu vist que aquests tres capítols que hem llegit formen la PRIMERA PART del llibre, oi? Per què?

   o Què penseu que pot passar a la SEGONA PART? Mirem el títol dels capítols.

Peguntes de comprensió lectora Capítol 2, Primera Part, de Les mateixes estrelles.

QÜESTIONARI CAPÍTOL 2.


La casa de pagès.



1. Què és la llum que veuen mare i filla quan caminen pel bosc?


2. Com era la pagesa que els va obrir la porta?


3. Què els va oferir per menjar?


4. Quants són, i com es diuen, els membres d’aquesta família?


5. Com és el senyor Bertrand?


6. Com és la relació de la Miranda amb la Sara?


7. Què va fer la Teresa per les nenes?


8. Com anima la mare la seva filla?


9. Què preocupa la Miranda?


10. Com se sent la Teresa?

Preguntes de comprensió lectora Capítol 1 de la Primera Part de Les mateixes estrelles.

Tot seguit us proposo unes preguntes de comprensió lectora del capítol  1 de Les mateixes estrelles.


QÜESTIONARI CAPÍTOL 1.


Camí de França.


1. Com es diuen les protagonistes d’aquesta història?


2. Estan soles? Quants anys té la nena?


3. On s’han amagat fugint de les bombes?


4. Què passa a l’estació?


5. Què decideixen fer?


6. A quina època de l’any es troben? Quin temps fa?


7. Què passa quan arriben a la frontera?


8. Com anima la mare la seva filla?


9. Quan les deixen passar?


10. A on es dirigeixen?

dijous, de novembre 18, 2010

Sobre l'avaluació de les habilitats lectores.

La meva preocupació actual -i present a totes hores- és reflexionar, observar i analitzar si els assistents al club de lectura fàcil de la ciutat de Rubí aconsegueixen entendre allò que llegeixen, atenent el  coneixemnt de la llengua que presenten els diferents grups d'assistents (nouvinguts joves i de gent gran, bàsicament), amb diferents graus d'alfabetització -la gent més gran, en aquest sentit, no ha rebut una escolarització reglada que els hagi permès afrontar el repte d'una formació continuada al llarg de la seva vida, per exemple-, uns hàbits lectors establerts -que tot sovint no hi són- i els processos cognitius que intervenen en la comprensió lectora en els grups d'aprenents que assisteixen a les sessions. Per poder fer-ho, és clar, es necessita valorar les estratègies que en cada cas particular, i de forma grupal, també, es van efectuant per arribar al missatge que cada text aporta i en aquest sentit és imprescindible realitzar una contínua avaluació de tot aquest procés atenent diferents aspectes.

Com que els mètodes d'avaluació tradicionals ofereixen, tot sovint, dificultats per a mesurar aquests aspectes abans esmentats, vaig cercant informació al respecte que m'ajudi a establir uns criteris clars, en certa manera objectius, d'anàlisi de tot aquest procés de comprensió lectora. Penjo, doncs, una presentació que trobo que és força essencial per a entendre l'avaluació formativa que es duu a terme en  l'actuaalitat als centres educatius i que és equiparable, també, als col·lectius d'adults amb què treballem. Espero que em/us sigui d'ajuda per a enfrontar aquesta tasca d'avaluació del procés d'ensenyament/aprenentatge de la competència lectora en adults.

dimarts, de novembre 16, 2010

La Lectura Fàcil al programa Para todos La 2.


El passat divendres 12 de novenbre la co-directora de l'Associació Lectura Fàcil, Eugènia Salvador, va ser al programa Para todos La2 per parlar de la situació que viu la societat espanyola amb respecte a l'hàbit lector. Juntament amb Antoni Comas, President del Gremi d'Editors de Catalunya, i Jordi Sierra, escriptor de literatura juvenil, es va debatre a l'entorn de les dificultats per establir uns bons hàbits de lectura a l'escola, la família i en la nostr societat en general a partir d'activitats de foment d'aquesta activitat tan enriquidora.

Us passo el vídeo on podreu prendre notes de les dades més rellevants que es van apuntar sobre aquest tema. Jo em quedo amb la idea de Jordi Sierra que diu que el problema fonamental de la nostra societat es troba en la comprensió lectora, en el fet que l'esforç, en general, però també l'esforç lector, no es valora suficentment o la idea de l'Eugènia que diu que la lectura no es troba entre les prioritats de l'actual sistema educatiu.

http://www.rtve.es/mediateca/videos/20101112/para-todos-2---12-11-10/929441.shtml

dilluns, de novembre 15, 2010

Quan sorgeixen alguns problemetes...

Darrerament tinc la sensació que les coses no acaben de marxar del tot bé en el sí de les reunions del club. Potser és només una impressió meva, però des que vam iniciar les sessions a la seu de la nova biblioteca de Rubí, ubicada al carrer Aribau, alguns dels assistents han marxat i cada vegada ve menys gent. Potser la culpa només sigui meva, és clar que també pot ser això, però ara només penso en la possibilitat de recuperar aquests lectors que em són tan importants i que ara més que mai necessito per al meu treball de recerca.


No fa gaire que vaig comentar que ha canviat el perfil de l'assistent a les sessions del club dels divendres. Ara només em ve una o dues persones joves, la resta són immigrants de la primera generació que tenen entre 55 i 72 anys. Els més nombrosos són els que se situen entre els 60 i els 70 anys, i penso que la diferència en els objectius de lectura d'un grup i altre (joves/més grans) deu haver influït en la marxa dels assistents més joves, a més que aquests, poc a poquet, van trobant feina i els és impossible assistir els divendres a la Biblioteca. Però ara, a més, em trobo amb un altre problema i és que algunes d'aquestes persones més grans han manifestat la seva queixa a reunir-se a la sala destinada a aquesta activitat: la sala Chill-out de la Biblioteca Mestre Martí Tauler, "amenaçant-me" amb deixar de venir definitivament si la situació no es resol. I quina és la situació, direu? Que aquesta sala és ocupada a les tardes per adolescents que escolten música, es comuniquen i interaccionen, i quan es buida a les set de la tarda, que és quan nosaltres arribem, l'ambient està força carregat -hormones a l'aire!!!- i ho deixen tot una mica desordenat. Aquí entren en joc el poc civisme, a vegades, d'aquests adolescents i l'exigència de la gent gran. No és un problema greu però s'ha de conscienciar ambdós grups de la necessitat de deixar en bon estat aquesta sala perquè és de tots, no només d'uns pocs que la fan servir amb una certa regularitat. Això costa de fer-ho veure, a tots. A més, la sala està equipada amb sofàs o pufs per sentir-se més còmode per realitzar aquesta tasca de relaxació o d'audició de música,  però potser no ho és tant per a llegir. A la seu de la Biblioteca de l'Escardívol, l'antiga, realment ens trobàvem molt i molt bé perquè fèiem una rotllana amb cadires a la sala lateral ubicada a l'entrada de la biblioteca i a aquelles hores de la tarda d'un divendres no hi havia gaire públic. Això vol dir que no molestàvem ningú... a la nova seu, gran, molt gran, això no ho podem fer: no podem seure en la sala general perquè faríem massa soroll llegint en veu alta i per això només hi ha la possibilitat de continuar on som, a la sala chill-out que, a més, és insonoritzada.

Què es pot fer, doncs? D'una banda hi ha aquest problema d'ubicació, per entendre'ns, i de l'altra que la gent jove potser no es troba a gust perquè el ritme de lectura és més lent atès la manca de competència en llengua catalana i les reduïdes habilitats lectores dels assistents més grans i per aquest motiu decideixen no venir. Aquesta és la meva humil impressió però no sé pas els motius d'aquesta reducció de lectors. De més de 15 que tenia a principis de curs hem passat a la meitat i ara busco estratègies per recaptar gent, ja ho veieu!!

Les relacions de la Biblioteca amb el Servei Local de Català sempre han estat bones. Ara penso que aquesta situació no deu haver canviat, tot i el relleu generacional que ha patit la direcció. La Victòria Mateu, ex-directora d'aquesta biblioteca, vigilava molt que des del Servei Local de Català i l'Escola d'Adults es donés difusió a aquesta activitat. És gratuïta i se'n pot beneficiar molta gent que està aprenent català en l'actualitat. He pensat adreçar-m'hi directament per mirar de buscar estratègies de difusió d'aquesta activitat, i fins i tot se m'ha acudit de crear un altre grup de lectura fàcil, només per a immigrants que estudien la llengua, i fer-lo dissabte al matí que sé que pot ser un moment apte per a l'assistència, això sempre que la biblioteca em faciliti l'espai i els llibres, és clar. 

En fi, preocupada estic per totes aquestes coses. Esperem que la situació es vagi normalitzant i que el club gaudeixi de molta vida com ho ha fet fins ara. 

diumenge, de novembre 14, 2010

Participació en la Jornada d'Intercanvi d'experiències: Fomentem la Lectura amb Lectura Fàcil. Protocols, experiències i estat de la qüestió.

Dimecres passat es va celebrar a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona la Jornada d'Intercanvi d'experiències: Fomentem la Lectura amb Lectura Fàcil. Protocols, experiències i estat de la qüestió. Va ser una molt bona oportunitat de retrobar-nos molts dels professionals que treballem en aquest tema, compartir experiències i donar a conèixer les nostres reflexions i impressions dels destinataris a qui van dirigides les activitats a l'entorn de la Lectura Fàcil.

Us penjo la meva Presentació per a què tasteu una mica de la meva reflexió. Té per títol Algunes reflexions a l’entorn de la dinamització lectora de grups d’immigrants: el Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí. Espero que sigui del vostre interès.

divendres, de novembre 12, 2010

De Pablo Neruda...



De Tercera residencia (1947)



Explico algunas cosas


De España en el corazón
Himno a las glorias del pueblo en guerra
(1936 –1937).


Preguntaréis: Y dónde están las lilas?
Y la metafísica cubierta de amapolas?
Y la lluvia que a menudo golpeaba
sus palabras llenándolas
de agujeros y de pájaros?


Os voy a contar todo lo que me pasa.


Yo vivía en un barrio
de Madrid, con campanas,
con relojes, con árboles.


Desde allí se veía
el rostro seco de Castilla
como un océano de cuero.
Mi casa era llamada
la casa de las flores, porque por todas partes
estallaban geranios: era
una bella casa
con perros y chiquillos.
Raúl, te acuerdas?
Te acuerdas, Rafael?
Federico, te acuerdas
debajo de la tierra,
te acuerdas de mi casa con balcones en donde
la luz de junio ahogaba flores en tu boca?


Hermano, hermano!
Todo
eran grandes voces, sal de mercaderías,
aglomeraciones de pan palpitante,
mercados de mi barrio de Argüelles con su estatua
como un tintero pálido entre las merluzas:
el aceite llegaba a las cucharas,
un profundo latido
de pies y manos llenaba las calles,
metros, litros, esencia
aguda de la vida,
pescados hacinados,
con textura de techos con sol frío en el cual
la flecha se fatiga,
delirante marfil fino de las patatas,
tomates repetidos hasta el mar.


Y una mañana todo estaba ardiendo,
y una mañana las hogueras,
salían de la tierra
devorando seres,
y desde entonces fuego,
pólvora desde entonces,
y desde entonces sangre.


Bandidos con aviones y con moros
bandidos con sortijas y duquesas
bandidos con frailes negros bendiciendo
venían por el cielo a matar niños,
y por las calles la sangre de los niños
corría simplemente, como sangre de niños.


Chacales que el chacal rechazaría,
piedras que el cardo seco mordería escupiendo,
víboras que las víboras odiaran!

Frente a vosotros he visto la sangre
de España levantarse
para ahogaros en un una sola ola
de orgullo y de cuchillos!


Generales
traidores:
mirad mi casa muerta,
mirad España rota:
pero de cada casa muerta sale metal ardiendo
en vez de flores,
pero de cada hueco de España
sale España,
pero de cada niño muerto sale un fusil con ojos,
pero de cada crimen nacen balas
que os hallarán un día el sitio
del corazón.


Preguntaréis por qué su poesía
no nos habla del sueño, de las hojas,
de los grandes volcanes de su país natal?


Venid a ver la sangre por las calles,
venid a ver
la sangre por las calles,
venid a ver la sangre
por las calles!

Sessió del 12-11-10.

Avui hem començat Les mateixes estrelles de Núria Martí. He passat un qüestionari inicial per veure què sabien d'aquesta obra i les respostes han evidenciat que sovint la portada, la contraportada, la imatge que s'ofereix per il·lustrar el camí d'entrada als llibres no són gaire valorats pels lectors inexperts. Les preguntes no eren potser les adequades, o l'enfocament. En alguns casos m'han assenyalat que no les podien respondre perquè no havien llegit el llibre i els he explicat que no calia haver-lo llegit, sinó simplement haver-li donat un cop d'ull ràpid. Les respostes evidencien que no ho havien fet, que per a aquests lectors més grans allò que importa és la lectura real del text, però hem de fer-los veure que a simpole vista un llibre ja ens pot donar moltes idees del seu contingut, i això ho hem anat fent després. Us passo l'enquesta per a què veieu el meu intent d'aproximació a les expectatives de lectura que podien tenir els meus lectors.

QÜESTIONARI 1 LES MATEIXES ESTRELLES (EXPECTATIVES LECTORES).

Avui comencem la lectura de Les mateixes estrelles i us demano que respongeu les següents preguntes. Només heu de marcar una de les respostes.

1. Has llegit el llibre a casa?

    1. si  
    2. no
    3. una mica

2. Saps qui és l’autora, la Nuria Martí Constans?

    1. una psicòloga    
    2. una professora      
    3. una historiadora

3. La portada del llibre és

    1. no m’hi he fixat      
    2. normal         
    3. interessant


4. El títol

   1. m’agrada           
   2. no l’entenc         
   3. és estrany

5. La imatge de la portada em suggereix

   1. soledat         
   2. esperança          
   3. felicitat

6. El llibre em sembla

    1. curt
    2. llarg
    3. normal

7. La mida de la lletra

    1. està bé         
    2. no la puc llegir         
    3. m’és igual

8. Els títols dels capítols indiquen que és

    1. un llibre de viatges
    2. una història d’amor
    3. una trobada amb amics

9. El llibre


    1. m’agradarà
    2. Sembla diferent
    3. no em desperta cap interès especial

10. Què esperes aconseguir amb la lectura d’aquest llibre?

Hem fet la introducció a l'autora Núria Martí Constans (és curiós com a la resposta de l'enquesta referida a l'autora gairebé tots han contestat que la Nüria Martí és una historiadora, potser per l'associació que han fet amb la temàtica del llibre).
 
Quan el lector número 13 ha llegit el Pròleg ha confòs l'any en què el sindicat Comissions Obreres va començar a treballar amb la Lectura Fàcil (2000) i l'any de publicació d'aquesta obra, l'any 2010. Hem tornat a llegir el paràgraf on s'especificava la data d'inici d'aquest treball d'adaptació de textos a lectura fàcil i els he explicat  per què les dues dates no coincideixen. Tot seguit aquesta mateixa lectora ha donat l'objectiu de lectura més estès entre aquest grup de lectors i que havien d'especificar a la pregunta número 10 del qüestionari: volen aprendre més català.
 
El lector número 4 ha llegit la Presentació i el poema de Pablo Neruda. M'he adonat que la tria d'aquest poema amb què jo volia començar aquesta lectura és massa llarg, li costava de llegir tot i que ell és un bon lector i escriu sovint poesia en llengua castellana. Hi ha hagut un moment que la resta de companys han deixat d'escoltar i aquesta ha estat la prova que la lectura de Neruda no ha resultat del tot adequada en aquest grup per presentar la lectura de Les mateixes estrelles.
 

Tot seguit, el lector número 6 ha començat la lectura pròpiament dita, la del primer capítol de la primera part, Cami de França. N'ha fet un bon resum però en una interllengua més forjada d'elements de la llengua castellana que de la catalana. L'esforç, però, l'ha fet, no en queda cap dubte, però necessita més pràctica de l'expressió oral en llengua catalana.
 
La lectora número 1 se sent molt identificada amb l'oració de la pàgina 11 "assegudes a terra, sota una taula".
 
El lector número 2 ha llegit la pàgina 14. Comet algunes incorreccions del tipus diuen per duien, bolses per bosses, potser pel fet que és l'únic lector catalanoparlant que, no obstant això, mai ha estudiat la llengua i llegeix força influenciat per un català massa col·loquial.
 
Tamhé ha llegit el lector número1 i són nombrosíssims els canvis lèxiccs que fa quan llegeix, del tipus derrotes per derrotats, policia per policies, etc.
 
El lector núm, 9, d'origen senegalès, omet la s dels plurals.