Esquema sessió del 5/11/2010. Trobada amb l'autora.

o Presentació Montse Flores.

o Recordatori:

       o deixar L’Aigua del Rif.

       o Agafar en préstec Les mateixes estrelles.

       o Deures: llegir capítols 1 i 2 a casa, en silenci.

       o Lliurament fitxa.

      o Qui és l’escriptora? Recordatori de la presentació del seu llibre a la Biblioteca de Rubí el passat mes de juny. Conèixer què saben els alumnes de la Montse Flores. Després, que ella ampliï, si vol, el seu perfil professional i humà.

o Demanar que algú faci un resum del llibre.

o Impressions i opinions diverses sobre aquesta lectura.

o Si els ha agradat.

o Si l’han entès.

o Si han trobat difícil la llengua emprada.

o Preguntes per part dels alumnes.

o Selecció de textos per llegir. Preguntes que es poden suscitar.

   o Cita de Josep Maria Terricabras. Què és per a tu la immigració? La por hi va associada? 

    o Lectura pàgina 12. L’expressió “jo no sóc ni d’aquí ni d’allà” és una realitat als instituts de Rubí?  

     o “Si no puc viure al lloc que estimo, he d’estimar el lloc on m’ha tocat viure”, pàg. 14. Tothom s’hi adapta igual de bé? No creus que aquest procés és dolorós, difícil? 

    o Pàg. 17-18: “Crec que les coses que es fan amb el cor són les que estan ben fetes. El cor no s’equivoca mai”. Tu fas les coses amb el cor o hi poses una mica de cap, també?

   o Pàg. 20: la mà de Fatma, el número cinc, l’expressió Hamsa ala ainek. Ets supersticiosa?

    o Pàg. 25. El paper de l’àvia. Matriarcat.

    o Pàg. 32. La Tati i l’amor, el desig. T’hi poses en la pell dels adolescents?

    o Pàg. 45. El Ramadà i l’Aid el Kebir.

    o Pàg. 62. El robatori de la càmera. Quina relació té aquest fet amb la història/imatge del seu germà?

    o Pàg. 68-final. El noi ha crescut. És normal aquesta maduresa en els adolescents?

Fi de lectura de L'Aigua del Rif amb la Montse Flores

El passat divendres 5 de novembre vam comptar amb la presència de la Montse Flores a la sala Chill-out de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí. Va ser una experiència molt enriquidora, perquè els assistents van poder sentir de prop les explicacions de la Montse sobre la redacció del llibre. Ens va explicar com va sorgir la idea, els mecanismes arran dels quals arrenca la història de l'Ahmed, el protagonista, la relació que ella manté amb els alumnes nouvinguts i adolescents, trets que caracteritzen aquest personatge, i la repercussió que aquest llibre ha tingut en el seu context acadèmic més immediat.

També ens va parlar del que significa la immigració, de la importància d'acostar la lectura a tots els col·lectius però sobretot aquest amb què ella està tan implicada, perquè a partir de les històries ens reconeixem nosaltres mateixos, ens revelem com a éssers humans, i ha posat com a exemple la seva experiència actual fent de conductora d'un club de lectura fàcil a la presó Model. Aquest aspecte de la seva trajectòria humana ha interessat molt els assistents, que no han parat de fer preguntes sobre la vida d'aquests col·lectius i ha motivat alguns a rellegir la seva obra, L'Aigua del Rif.

El resultat ha estat una tertúlia del tot interessant, amenitzada amb la peculiar forma d'explicar les coses que té la Montse, una sessió de fotos, la presència de l'Eduard Fraile, també, com a representant de la Biblioteca, i un record inesborrable d'aquest llibre i d'aquesta dona tan brillant.

Us presento les fotos que són la mostra d'un final de lectura molt reeixit. Cliqueu a sobre d'aquesta foto i anireu a l'àlbum Picassa que conté aquest material i on les podreu veure en fomra de presentació.

Gràcies, Montse, per compartir amb nosaltres el teu cor.

Sessió del 29-10-10

Avui hem estat quasi dues hores al Club de Lectura Fàcil. Ha estat una sessió intensa, però ha valgut la pena. Volíem acabar L'Aigua del Rif perquè la setmana vinent rebrem la visita de la seva autora, l'escriptora rubinenca, Montse Flores, i el llibre havia d'estar llegit per poder reflexionar i preparar algunes preguntes. Crec que ho hem aconseguit, tot i que amb certs entrebancs, també.

Avui ha arribat un membre més, una noia cubana, molt simpàtica i interessada a aprendre la nostra llengua. Quan arriba un nou assistent ens presentem tots, coneixem una miqueta aquesta persona, com es diu, d'on prové, quant de temps fa que viu a Catalunya o a la nostra ciutat, Rubí, i fem un resum de tot el que hem llegit per posar-la al dia. Això comporta dedicar-li una estoneta però s'aprofita per practicar oralment el tema de la identificació personal i aprendre a resumir el que s'ha llegit fins al moment. Després hem passat a la lectura, tot i que avui he introduït alguns canvis, amb la intenció d'ajudar alguns dels assistents a comprendre millor el que llegeixen. És de destacar que darrerament ha canviat el perfil del lector que assisteix a les sessions, i ara em trobo amb usuaris que tenen altres dificultats. Són persones d'edat avançada que a més de desconèixer la llengua, també tenen problemas de memòria, de la pràctica lectora en veu alta, etc., i a qui s'ha d'atendre com cal. Per això anem, en certa manera, una mica més lents i això no agrada pas a tothom. Espero que aquesta idea es comprengui: som un grup i hem de treballar plegats, hem d'aconseguuir els objectius tots junts i per això ens cal, sovint, també, una mica més de paciència.

La sessió d'avui, doncs, ha tingut aquests punts principals:

o Lliurament d'una fitxa de perfil d'assistent. He elaborat una fitxa de lector que vull que omplin a casa per a conèixer algunes dades que em poden ser significatives de cara a la realització del meu TFC sobre Lectura Fàcil. En aquesta fitxa els demano algunes dades personals com l'edat, la data i lloc de naixement, si al país d'origen es parla més d'una llengua i quines són, l'any d'arribada a Catalunya, quina és la seva llengua materna i les llengües que coneix i parla, etc. També he preguntat si han estudiat el català a l'escola, del tipus que sigui (educació reglada, Escola d'Adults, cursos del CNL, escoles d'idiomes, etc.), si tenen algun certificat que ho demostri, i els motius pels quals tenen aquest interès en aprendre-la. El darrer bloc de preguntes es refereixen als seus hàbits lectors: si llegeixen a casa amb una certa freqüència, en quina llengua ho fan, i quina tipologia de textos fan servir (revistes, premsa, llibres, etc.), els motius pels quals assisteixen al club i el temps que fa que vénen també m'interessen per configurar una tipologia de lector significativa en aquest àmbit d'estudi. 

o Resum del llegit fins ara. Amb l'excusa que teníem un membre més hem fet un resum del llegit fins ara. S'observa que, en certa manera, no recorden algunes de les coses fonamentals de l'argument, sobretot pel que fa al darrer capítol llegit, Mel i fum, eix del problema a què s'enfronta el protagonista i que serveix de presa de decisions de cara al seu futur. He hagut d'aclarir alguns dubtes al respecte per mirar d'encarar la lectura dels dos capítols finals del llibre.

o Lectura silenciosa del capítol Ulls tristos. La meva idea prèvia era que llegisssin tot el capítol a la sala en silenci, per mirar d'aconseguir una major concentració i un aprofitament de cara a la comprensió del text. No ha estat possible perquè es trigava molt de temps i només els he fet llegir dues pàgines. Després hem començat la lectura en veu alta, però ja estaven molt més tranquils, no tan esvalotats com al principi de la sessió.

o Lectura en veu alta. Hem llegit en veu alta els dos últims capítols de L'Aigua del Rif. En el cas del primer capítol, Ulls tristos, i atès que el ritme de lectura d'alguns dels assistents era força lent, l'he llegit jo, de nou, sencer, per mirar si d'aquesta manera s'assolia una major comprensió de la seva significació en el conjunt de la novel·la. Ha costat una mica, la veritat. Penso que no han acabat d'entendre prou bé la significació del mateix títol i d'algunes de les preguntes que formulo més a baix.

o Comprensió lectora: amb la intenció que quedessin clars alguns dels eixos temàtics d'aquest capítol en el conjunt de l'obra, he anat desgraant, a poc a poquet, les fórmules que ens fessin arribar al punt àlgid del llibre: quan el protagonista pren una decisió que serà fonamental per a la seva vida: dir no al seu amic Celes i decidir per si mateix l'actitud amb què ha d'enfrontar els fets de la seva vida quotidiana. Penso que el procés que hem anat fent els ha ajudat prou per arribar a unes conclusions sobre el sentit de l'obra.

A continuació plantejo algunes preguntes per aquest capítol que poden ajudar a la seva comprensió:

o Què vol dir el títol?
o Per què li fa mal el cap a l’Ahmed?
o Quan són a la classe de plàstica, perquè està nerviós?
o Què li passa amb la Tati?
o Per què deixa la càmera, de nou, al seu lloc?

Amb l'últim capítol hem fet igual, però amb una mica menys de temps. Estaven neguitosos per conèixer el final del llibre tot i que en cap moment han previst el que passaria finalment. La idea de la invasió de Gaza per l'exèrcit israelí els ha despistat del fet trascendental que ocorre al final del llibre. No s'imaginaven que l'Ibrahim era qui protagonitzaria aquest final, així que ha estat una sorpresa. Estaven ja cansats i alguns han demostrat que la història no els ha acabat de fer el pes, potser perquè el protagonista principal era un noi jove amb unes inquietuds diferents de les dels propis assistents. Hi ha hagut, però, diferents opinions al respecte.

Com que divendres vinent vindrà la Montse Flores a la nostra sessió de club, he demanat que preparin alguna pregunta interessant per fer-li. Com més temes de reflexió surtin, més engrescadora serà la seva presència.

Així, doncs, acabarem la setmana vinent amb aquest llibre i començarem Les mateixes estrelles, de Núria Martí que ja tenim a la biblioteca. Em consta que alguns ja l'han agafat en préstec... serà que tenen ganes de llegir, no?

Bona lectura!!

Montse Flores signa a la Setmana del LLibre en Català.

L’autora de L’aigua del Rif, Montse Flores, va signar exemplars del llibre en lectura fàcil el passat dissabte a la Setmana del llibre en català. L’autora finalista del 1r Premi de novel·la de lectura fàcil organitzat per CCOO, va signar exemplars de L’aigua del Rif al recinte del Parc de la Ciutadella.

Font: Associació Lectura Fàcil.

L'escriptora rubinenca Montse Flores, a la Setmana del Llibre en Català.

L'escriptora rubinenca, Montse Flores, serà present a la Setmana del Llibre en Català, del 10 al 19 de setembre. L’autora firmarà exemplars de L’aigua del Rif dissabte 18, a les 18h., al Parc de la Ciutadella, seu d'aquesta festa del llibre en català. Les signatures es realitzaran a l’espai Chill-out de la veu (format descobrim continguts) al costat del Museu de Zoologia del Parc de la Ciutadella, a Barcelona.

L’aigua del Rif, publicada per l’editorial La mar de fàcil va rebre una menció especial en el 1r. Premi de Novel·la curta de Lectura Fàcil impulsat pel Servei Lingüístic de CCOO de Catalunya. La novel·la explica la història de l'Ahmed, un adolescent rifeny establert a Rubí, de la seva família i de les seves amistats.

Montse Flores Pallarès ha estat professora de català per a adults al Consorci per a la Normalització Lingüística i des de 2006 és professora d’institut d’ensenyament secundari a la ciutat de Rubí.

 

Font: Associació Lectura Fàcil, http://www.lecturafacil.net/news/item?item%5fid=37337

Lectures per al Curs 2010-2011.

Aquestes seran les lectures que farem el proper curs 20010-11, que començarem el 17 de setembre:

L'aigua del Rif, Montse Flores Pallarès

Editorial La Mar de Fàcil
Col·lecció Aktual

Durant l'any, a Rubí, sóc el fill de la Fatma del 4t 3a, la Fatma, la marroquina, la del mocador. Quan arribem al Marroc, a l'estiu, ens reben com a triomfadors perquè portem un cotxe millor que el dels cosins, perquè la mare els porta colònia, bicicletes per als més petits i roba de marca. Una vegada vaig sentir algú que deia: si no puc viure al lloc que estimo, he d'estimar el lloc on m'ha tocat viure.

Les mateixes estrelles, Núria Martí Constans

Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Col·lecció Llegim

La història d'una mare i una filla que fugen de la Guerra Civil Espanyola a bord d'un vaixell, el Winnipeg. Un vaixell que l'escriptor Pablo Neruda va fer sortir d'un port de França el 1939 rumb a Xile. Durant el viatge, es barregen la por i l'esperança. Hi ha lloc també per l'enamorament i l'alegria. És la història d'una nova vida en un nou país.

Anna Frank. La seva vida, Marian Hoefnagel

Editorial La Mar de Fàcil

Col·lecció Aktual

Anna Frank (1929-1945) és potser la nena més coneguda del món, gràcies al seu diari. L'Anna Frank era jueva. En esclatar la Segona Guerra Mundial, ella i la seva família es van haver de refugiar a Amsterdam. Durant més de dos anys van viure amagats a la casa del darrere, en l'edifici on el seu pare hi tenia el negoci.

Anna Frank,, la seva vida és una breu biografia d'Anna Frank. Ens explica com va ser la vida abans d'amagar-se, durant el temps que va viure d'amagatall de la casa del darrere i després de la seva detenció.

A través de fragments del seu diari, coneixerem com s'enamora per primera vegada, la seva por que els descobreixin i com s'evadeix de la rutina dins l'amagatall. L'Anna va morir en un camp de concentració quan tenia quinze anys. És una més de sis milions de víctimes jueves de la Segona Guerra Mundial.

Maurice o la cabana del pescador, Mary Shelley

Versió de Rosa Maria Fernández
Castellnou Edicions
Kalafat

Maurice o la cabana del pescador tracta de la vida d'un pobre noi, Maurice, que no posseeix absolutament res material: ni casa, ni fortuna, ni tan sols família..., però que té un tresor d'incalculable valor, l'honestedat de cor. I és precisament gràcies a aquesta bondat que, sense proposar-s'ho, aconsegueix allò que tant desitja: l'amor i l'amistat.

Romeu i Julieta, William Shakespeare

Versió d'Elena O'Callaghan i Duch

Castellnou Edicions / Almadraba Editorial

Kalafat

Romeu i Julieta està ambientada a Verona (Itàlia), al segle XIV, i es basa en fets reals: les rivalitats entre famílies nobles d'aquesta ciutat.

Conta la dramàtica història de dos amants, Romeu Montagú i Julieta Capulet, les famílies dels quals viuen enfrontades des de fa molts anys. Romeu i Julieta s'enamoren, però saben que l'odi entre els seus pares farà impossible el seu matrimoni. Per això decideixen casar-se en secret.

Fi de curs. Tornem el 17 de setembre!!!

La darrera sessió del club d'aquesta temporada ha estat una mica trista. No només perquè s'acaba aquest moment de veure'ns els divendres a la tarda sinó perquè, també, hem sabut que la Justina marxa a viure a Badajoz. La cosa certa és que aquesta noieta jove, d'origen polonès, va ser de les primeres a iniciar aquest club de lectura a Rubí, amb el professor de l'IES La Serreta, Josep Gregori. És una noia que acaba de finalitzar el batxillerat, entusiasmada de la gent i de les relacions humanitàries, i ens ha encisat amb la seva presència cada divendres. Em sembla que no ha faltat ni un dia des que sóc al Club!!! Mentida: un dia, i perquè tenia exàmens i es va quedar allà mateix, a la biblioteca, però a una altra sala. Quina meravella!!! Com la trobarem a faltar!!!

Avui ha estat un dia diferent perquè no hem llegit com altres vegades a consciència, sinó que el que hem fet és introduir l'obra de la Montse Flores que llegirem al setembre, L'aigua del Rif, reflexionant sobre el sentit de la cita inicial de Josep M. Terricabras amb què comença la novel·la:

A mi, francament, la immigració no em fa por.

Els que em fan por de veritat són els que

volen fer-me tenir por amb la immigració.

És una realitat que els humans tinguem por,

sovint moltes pors, pors diverses.

Però la por no és una sensació natural

-com el fred o el dolor-

sinó un sentiment construït,

provocat per tot el que ens han ensenyat.

Aquesta cita ha provocat entre tots nosaltres diferents reaccions. D'una banda, alguns dels assistents comentaven que la por que sentim vers la immigració ve donada per la seva relació als fluxos econòmics i socials; de l'altra, han valorat les vivències dels tot just arribats, com se senten aquells que aterren a terres llunyanes després de deixar la seva terra per motius ben diversos, i com s'han de crear un camí que els condueixi a la integració, a l'acceptació i a la seguretat d'una vida plena. Alguns d'ells han recordat periples que ells mateixos han viscut en altres moments de la nostra història més recent, com és el cas del període posterior a la Guerra Civil Espanyola, i d'aquesta manera han comprès el sentit d'aquest sentiment creat, provocat, de por, entre els éssers humans, i com el pes de la tradició ha afavorit que, en alguns casos, ens mostrem acollidors i càlids, i en d'altres, en canvi, adversos als canvis que tots aquests moviments immigratoris comporten.

M'agradaria destacar el costat humà de tot aquest debat que hem compartit aquest divendres. La Isabel, que fa només tres mesos que va perdre el seu marit, ens indicava com amb aquest reunir-se amb nosaltres ha après el nou valor de l'aprenentatge, i com s'ha trencat una mica la idea que ella tenia d'alguns grups d'immigrats que encara ara són vistos com persones problemàtiques, que només porten conflictes i enfrontaments i com ara també ha canviat una mica amb l'exemple dels ciutadans de diferents procedències que tenim entre nosaltres. Un exemple de civisme, sí senyor, que de ben segur treballarem llegint el llibre de la Montse Flores al setembre.

Després d'aquesta xerrada, la Victòria Mateu ens ha preparat un refrigeri a la cafeteria de la biblioteca i ens hem fet la fotografia de grup que podeu veure a l'encapçalament d'aquesta entrada. Bonica foto, no us sembla? Record de tot un curs acadèmic plegats. Però hi ha hagut un "extra" com a acomiadament de la nostra companya Justina. Fins aviat, Justina. T'estimem i ja saps on tens casa teva.

A la resta, bon estiu. Ens veiem el 17 de setembre. A reveure!!! 

Èxit de Montse Flores en la presentació del seu llibre L'aigua del Rif.

Estem contents, molt contents, de tenir una escriptora a Rubí que es diu Montse Flores. Contents, no només per la seva vàlua com a persona, que és altíssima, sinó, també, per la tasca que fa ensenyant llengua a col·lectius d'adolescents i adults, però també, ara, com a escriptora de novel·les en format Lectura Fàcil. Jo estic molt contenta, i els meus alumnes, també. Ja tenim un llibre nou per a llegir, i és un plaer que l'autora sigui ella. Ja ho he dit!!! L'aigua del Rif representa, sens dubte, un nou valor afegit: si ens mancaven textos adequats per a públics amb necessitats lectores especials, en el cas del grup d'adults aquesta mancança encara era força més evident. No sempre els temes, els assumptes tractats en llibres "fàcls", eren aptes per a persones grans amb un grau baix d'alfabetització o per a immigrants que procedeixen d'altres països i que, sovint, tenen uns referents culturals certament allunyats dels nostres... i aquest fet ens feia una mica la feina difícil als professors o conductors d'aquests clubs, que havíem de buscar, desesperats, textos a mida i requeriment dels diferents grups d'aprenents. Aquest volumet, doncs, és una aportació més, molt valuosa, a aquesta petita biblioteca de textos en format Lectura Fàcil, i ens omple d'orgull que, a més, la història narrada sigui tan emocionant i tan propera. Algunes de les paraules inicials del llibre ja demostren aquesta sensibilitat de l'autora per allò que és "diferent" sense ser-ho, per allò que conviu amb nosaltres, però que alhora sembla que se separa pels impulsos d'una societat no sempre justa en les seves actuacions, en un grup d'edat certament fràgil, com és l'adolescència, i en una situació familiar complicada que afavoreix el dubte constant del protagonista sobre la seva mateixa raó de ser. Us penjo aquí la petita mostra que ofereix la contraportada del llibre com a tast a una lectura que us recomano vivament:

Durant l'any, a Rubí, sóc el fill de la  Fatima del 4t 3a, 

la Fatima, la marroquina, la del mocador.

Quan arribem al Marroc a l'estiu,

ens reben com a triomfadors

perquè portem un cotxe millor que el dels cosins,

perquè la mare els porta colònia,

bicicletes per als més petits i roba de marca. [...]

Una vegada vaig sentir algú que deia:

si no puc viure al lloc que estimo,

he d'estimar el lloc on m'ha tocat viure. 

El llibre, a més, es va presentar el passat 30 d'abril a l'auditori de la Biblioteca Mestre Martí Tauler amb un èxit d'assistència sense precedents. Aquest fet fa augurar un futur esplendorós per a la nostra autora, i un reconeixement a l'Associació Lectura Fàcil per la feina d'adaptació i creacíó de textos adaptats a aquestes necessitats lectores. Ens felicitem per tot plegat, i confiem que aquest no sigui ni el primer ni l'últim esdeveniment que tingui la lectura fàcil com a protagonista.