Este blog presenta novedades relativas a los intereses que me mueven por este mundo digital: lecturas, novedades sobre lectura fácil -tema que originó este espacio ya hace unos años-, experiencias docentes y materiales didácticos, y información sobre aspectos de corrección y traducción lingüísticas.

dijous, d’abril 29, 2010

Sessió del 16-4-10


Com agrada el Tristany!!! Fa goig veure els alumnes engrescats amb la lectura!!! Avui hem llegit els capítols 3 i 4 i, de nou, us penjo aquí el lèxic que pot ser més nou en aquest camí d'aprenentatge, i en una altra entrada, les preguntes de comprensió lectora corresponents a aquests capítols. També us en faig un resum argumental del que hem llegit fins ara. Els ha fet gràcia, com a comentari addicional, la referència que hi ha a un drac de semblants característiques a la història de Sant Jordi i el drac, a la pàgina 27.


Capítol 3: El guariment en terres estrangeres.

nafra:  ferida oberta.
fortor: olor desagradable i penetrant.
a la deriva: quan una embarcació no és dirigida per ningú i el seu rumb depèn dels corrents o del vent.
riba: vora del mar, d'un riu.
joglar: persona que es guanyava la vida anant de poble en poble cantant i recitant poemes.
pirates: lladres de mar, que corre els mars per fer preses.
compadir-se: sentir pena o llàstima pel seu sofriment.
verí: cosa que perjudica la salut; metzina, especialment la segregada per un animal.


Capítol 4. El cabell d'or.

fetiller: mena de bruixot que fa servir encanteris per aconseguir els seus fins.
oreneta: Ocell de la família dels hirundínids, d’uns 15 centímetres de llarg, de plomatge negre blavós al dors, blanc trencat al pit i castany a la cara i la gola, d’ales punxegudes i cua llarga i bifurcada, que nia a les masies i arriba als nostres climes pel març i n’emigra al setembre (Hirundo rustica).
bec: Part dels maxil·lars dels ocells revestida d’una beina còrnia, que els serveix per a agafar coses, especialment els aliments, i d’arma d’atac i de defensa.
empresa: alguna activitat o projecte que volem dur a terme i que generalment costa temps i esforç.
bram: so fort i ronc de la veu d'alguns animals salvatges.
escurçó: tipus de serp molt verinosa.
banyes: Excrescència òssia, coberta o no d’una beina de substància epidèrmica, que alguns animals tenen al front.
escates: Placa petita que, imbricada o juxtaposada amb unes altres de semblants, forma la coberta externa del cos de certs peixos, rèptils i mamífers, i de les potes dels ocells.
desembeinar: treure de la funda.
extenuat: molt cansat, sense forces.
ungüents: medicament que s'aplica com una pomada.
reconciliació: tornar a ser amics després d'una baralla o una discussió.

dissabte, d’abril 10, 2010

Sessió del 9 d'abril del 2010.


Ahir vam començar la lectura del Tristany i Isolda. Van venir uns onze alumnes, aproximadament, amb moltes ganes de llegir. Precisament un dels problemes, crec, que tenim últimament és que som tants ja al club que no dóna temps a fer dues voltes de lectura... només poden llegir un sol cop en tota la sessió, i ja veig que això comporta problemes. Tenen ganes de fer-ho més sovint, però és el que hi ha!!!
 Hem llegit els dos primers capítols del llibre, i la veritat és que els ha resultat plaent la lectura, no hi havia un excés de vocabulari difícil, i ens ha donat temps, també, de fer una mica de xerrada respecte al poder que tenia el senyor feudal a l'Edat Mitjana, concretament al segle XII que és quan transcorre l'acció d'aquesta obra. Entre el lèxic que els ha causat més problemes es troben les següents paraules:


Del capítol 1:
 sobirà: persona que té el càrrec més alt dins el govern En un regne és el rei.
bategar: el cor, executar els seus moviments naturals de contracció i de dilatació. Exemple: No era mort; el cor li bategava encara.
arpa: instrument musical de corda pinçada, amb les cordes disposades dins d’un marc triangular en què un dels costats és la caixa harmònica.
corn de caça: instrument de vent, generalment de metall, de forma cònica més o menys semblant a la d’una banya.
cérvol: cast. ciervo
especejar: fer peces o trossos
descavalcar: baixar del cavall.
ermini: cast. armiño


Del capítol 2:
 tribut: contribució que una nació paga a una altra com a reconeixement de submissió, preu de la pau o la protecció, en virtut d’un tractat.
bou: cast. buey.
capcots: tenir el cap inclinat cap endavant, generalment a causa d'una pena.
enverinada: Donar una metzina (a algú), matar o danyar (algú) amb una metzina. Els seus servents l’havien emmetzinat. Es va emmetzinar amb arsènic.

Preguntes de comprensió lectora de Tristany i Isolda. Capítol 2: Morholt d'Irlanda.



CAPÍTOL 2: MORHOLT D'IRLANDA.


1. Cornualla era un país, situat al sud-oest d'Anglaterra, que va perdre la guerra contra Irlanda. Com a tribut, cada cinc anys, Cornualla havia d'entregar noies de famílies nobles a Gormó, el poderós rei d'Irlanda.
Estàs ben situat/ada? On situaries Cornualla?
2. Què és un tribut? Actualment, nosaltres paguem tributs? Com els anomenen?
3. Com podia Cornualla lliurar-se de pagar aquest tribut? (tria una resposta):

       a) que s'ajornés el termini de pagament.
       b) que un noble lluités contra Morholt i el vencés.
      c) que una noia es casés amb Morholt, cunyat de Gormó, rei d'Irlanda.

4. Qui va presenciar el combat entre Morholt i Tristany?
5. Com es deia la filla del rei d'Irlanda? Per què?

divendres, d’abril 09, 2010

Preguntes de comprensió lectora de Tristany i Isolda. Capítol 1: La infantesa de Tristany.


Bona tarda a tothom!!!
Avui iniciem la lectura del Tristany i Isolda, en la versió de Pere Danés i Montserrat Morera.
La història de Tristany i Isolda és una llegenda medieval, possiblement d'origen cèltica, escrita en francès al segle XII, que narra una tràgica història d'amor protagonitzada per Tristany, nebot del rei Marc de Cornualla, i Isolda, la futura esposa del rei.
A continuació trobareu un seguit de preguntes per a cadascun dels capítols que us ajudaran a comprendre millor la lectura d'aquesta obra. Si ho voleu, podeu anar responent en forma de comentari, i així establir una mica de debat a l'entorn d'aquesta bella història. Us animeu?

CAPÍTOL 1. LA INFANTESA DE TRISTANY.

1. Completa les frases següents:
a) Blancaflor era la ____________________del rei Marc de Cornualla.
b) Rivalèn i el rei Marc eren ______________
c) El rei Marc era l'______________ de Tristany.
d) Tristany era ___________________del rei Marc.
e) Rivalèn, el ______________ de Tristany, va morir quan Blancaflor encara estava embarassada.
f) Blancaflor, la ____________de Tristany, va morir després de donar a llum al seu nen. Per tant, Tristany va quedar ____________ només néixer.

2. Completa:

Blancafor va posar el nom de Tristany al seu fill perquè__________

3. Completa les següents frases utilitzant aquestes paraules:
            Tristany       trist       tristesa           tristament

a) ________________ es va quedar orfe.
b) Va néixer enmig de la _____________
c) Ho va dir ___________________
d) Tot era molt ________________

4. Imagina't que en lloc de néixer enmig de la tristesa hagués nascut enmig de l'alegria. Com completaries aquestes frases?

a) Va néixer enmig de l'____________
b) Ho va dir ______________________
c) Tot era molt ___________________
e) Li va posar el nom d'_______________

5. Com era Tristany als quinze anys?

6. Relaciona amb fletxes:

a) Marc                                 1) duc
b) Rivalén                             2) mestre de Tristany
c) Morgan                             3) rei de Cornualla
d) Gorvenal                          4) sobirà de Leonis
e) Tristany                          5) home de confiança de la reina
f) Rohalt                               6) cavaller

7. Què vol dir que el rei Marc, en agraïment, va donar a Rivalèn la seva germana Blancaflor en matrimoni? Existeixen aquest tipus de matrimoni en l'actualitat?
8. Què va fer Tristany per venjar la mort del seu pare?

(material extret del web del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià).

divendres, d’abril 02, 2010

Què és la lectura fàcil?



S'entén com a llibre-fàcil els materials lectors (i també els àudio-visuals) elaborats amb especial cura per poder ser llegits i entesos per tots aquells que tenen dificultats lectores i/o de comprensió. Hi ha dues definicions del terme lectura fàcil lleugerament diferents: una es refereix a l'adaptació lingüística d'un text que el fa més fàcil de llegir que el text mitjà, però que no el fa més fàcil de comprendre; l'altra es refereix a l'adaptació que fa més fàcils tant la lectura com la comprensió.

Existeixen unes directrius internacionals que donen orientacions sobre els aspectes tant formals com de contingut per elaborar aquest tipus de materials. No es pot parlar de normes estrictes, però sí d'un principi bàsic: construir una història concreta i lògica amb una sola línia argumental.

Font: SALVADOR, E., Taller de tècniques de redacció: lectura fàcil i llenguatge planer, Barcelona, 1 d'octubre de 2009