QUÈ CAL TENIR EN COMPTE PER TREBALLAR EN
PETIT GRUP. DECÀLEG
|
|
1.
|
El
treball en grup ha d’estar ben preparat i ha de tenir sentit per a ells. És
bo que provingui de la seva pràctica o de la seva realitat. Com més real o
versemblant, millor.
|
2.
|
Les
normes o pautes de treball han d’estar molt clares i cal donar-les per escrit
a cada un. Els participants han de saber què es pretén, què han de fer i en
quant de temps.
|
3.
|
Convé
que triïn un o una portaveu de cada petit grup per a la coordinació del
treball i per a l’exposició davant la posada en comú.
|
4.
|
Deixar
temps suficient (no pensar ni deixar-se arrossegar per la sensació que com que
ells treballen, tu no ho fas). En formació no hi ha pressa, com t’agafi la
pressa, fracàs segur.
|
5.
|
Passar
pels grups per donar retroalimentació, escoltar o preguntar si tot va bé. Que
controlin el temps (és útil plantejar el treball en grup abans del descans).
|
6.
|
Sempre
hi ha d’haver una posada en comú i n’ha de quedar constància, normalment
escrivint a la pissarra o a un document word (i si escriuen ells, millor).
|
7.
|
Si els
participants són molts, les posades en comú poden ser llargues i pesades si
tots els grups repeteixen el mateix. Aleshores, s’aplica la tècnica de la
bola de neu: un representant escriu i la resta de portaveus no repeteix l’anterior
sinó que matisa o afegeix temes nous.
|
8.
|
Quan
com a formador analitzis la posada en comú, fes-ho de manera constructiva i
mai destructiva. No humiliïs ningú. Cal fer una lectura positiva del que
aporten els grups.
|
9.
|
A
partir d’aquí planteja la posada en comú i procura intervenir només per
matisar, ampliar o comentar la jugada.
|
10.
|
Felicitar
els grups per la feina feta.
|
FONT: CASAMAJOR, G. (coord.), Els “trucs” del formador. Art, ofici i
experiència (2007), Barcelona, Graó,
pàg. 86.