Al Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí tenim la consciència de pertànyer a un grup, de SER un grup, i quan alguna cosa greu passa a alguns dels seus membres ens sentim fortament afectats. Aquest és el símptoma ineludible que som humans, que tenim forts sentiments els uns vers els altres i que la nostra integritat com a grup també depèn del nostre estat d'ànim general. Quan el Robus i l'Araceli marxen un temps al seu poble andalús a fer tasques al camp els trobem realment a faltar (ahir van arribar d'un d'aquests petits viatges i ens en vam alegrar molt). Quan la Faustina va marxar a viure a Badajoz (la petita del nostre grup) també vam viure un moment d'allò més tendre sabent, però, que a través de les xarxes socials ens podríem continuar comunicant, que ja és molt!! També quan el Mamadou va marxar a França un alè de tristesa ens va embargar, perquè la seva presència setmana rere setmana a les sessions ens donava un aire alegre, dinàmic i viu a tots els membres del grup. Aquestes persones que ja fa molt de temps que assisteixen els divendres a la biblioteca a llegir, que comparteixen moments existencials tan forts com són la pròpia subsistència a la vida, són molt importants i es noten les seves absències quan no hi són. Avui no puc més que retre'ls el meu petit homenatge perquè sense elles aquest club no tindria la seva raó d'ésser.
No portem una bona ratxa al club. La vida ens ha apallissat últimament i això es nota i molt. Hi ha com un tel de tristesa al grup i penso que hem de lluitar per recuperar el rostre feliç de la vida. La mort del pare del Yaya ens va colpir la setmana passada. La seva situació personal ens preocupa i molt, i si això fos poc, ahir vam saber de la malaltia de la Susi. De moment els dos membres d'aquesta exemplar parella hauran de deixar d'assistir a les sessions, i aquest fet també ens ha afectat. Són part molt viva d'aquesta dinàmica grupal. La relació amb la gent gran és de tal mena que et fa adonar del fet que hem de viure plegats el present perquè demà no sabem si continuarem fent les mateixes tasques de sempre. La vitalitat de la Susi i les seves ganes de fer i d'aprendre molt segurament li donaran encara força per intentar seguir endavant, però ara per ara li cal recuperar-se d'aquests cops que ens dóna la vida i desitjar-li molta sort d'ara en endavant. El Manel i la Susi tenen tot el nostre suport. D'això no ens pot quedar el menor dubte.
Aquestes circumstàncies m'han fet reflexionar sobre la lectura que havíem de començar la setmana vinent, la lectura de El noi amb el pijama de ratlles, de John Boyne. Alguns dels membres em van mostrar ahir el seu desig de canviar de tema, de buscar una alternativa més alegre, perquè la desolació de la ideologia nazi, dels temps de la guerra, no són adequats en els moments que estem passant. Tenen tota la raó i potser no m'havia plantejat l'efecte que les lectures provoquen en els estats d'ànim d'aquestes persones. Sens dubte m'he equivocat, i ho sento profundament. Són gent sensible, que mostren reaccions als fets que s'esdevenen a les lectures... com ahir mateix quan van poder constatar la mort de la jove Anna Frank, arran d'haver contret la malaltia del tifus i haver viscut en aquest estat de salut sotmesa a les pitjors condicions d'higiene, escassesa de menjar, etc. Algunes persones no van poder deixar escapar unes llàgrimes i em sembla que el que ha de quedar clar és que a través de la lectura hem de gaudir, hem de viure moments plaents, també durs, que ens ajudin a superar els entrebancs de la vida però sense arribar a un límit no desitjat. Així és que buscarem una altra lectura menys "profunda", alguna altra història que ens porti a sentiments més agraïts i ens facin, si més no, l'existència molt més amable.
A principi de curs vaig penjar aquí mateix el llistat de lectures que em semblaven interessants per aquest curs. En aquest llistat hi havia Romeu i Julieta, de William Shakespeare. Potser, si en tenim prou exemplars a la biblioteca, que penso que sí, serà la lectura que començarem la setmana vinent. No és fàcil fer la tria. Ja hem llegit molts textos al club, i alguns títols són massa infantils o els temes que tracten no els provoquen interès. També tinc en ment L'home invisible que a més és novetat d'aquest any. Repassaré el catàleg per veure què podem descobrir, sobretot atenent les darreres novetats. Espero no equivocar-me amb la tria, ho espero de tot cor.
Ànims a tots. Una forta abraçada.
No portem una bona ratxa al club. La vida ens ha apallissat últimament i això es nota i molt. Hi ha com un tel de tristesa al grup i penso que hem de lluitar per recuperar el rostre feliç de la vida. La mort del pare del Yaya ens va colpir la setmana passada. La seva situació personal ens preocupa i molt, i si això fos poc, ahir vam saber de la malaltia de la Susi. De moment els dos membres d'aquesta exemplar parella hauran de deixar d'assistir a les sessions, i aquest fet també ens ha afectat. Són part molt viva d'aquesta dinàmica grupal. La relació amb la gent gran és de tal mena que et fa adonar del fet que hem de viure plegats el present perquè demà no sabem si continuarem fent les mateixes tasques de sempre. La vitalitat de la Susi i les seves ganes de fer i d'aprendre molt segurament li donaran encara força per intentar seguir endavant, però ara per ara li cal recuperar-se d'aquests cops que ens dóna la vida i desitjar-li molta sort d'ara en endavant. El Manel i la Susi tenen tot el nostre suport. D'això no ens pot quedar el menor dubte.
Ànims a tots. Una forta abraçada.
