Cansats de llegir sempre el mateix?

Fa dues sessions que hem començat la lectura de l'adaptació de l'obra de Walter Scott (1771-1832), Ivanhoe. Ja hem llegit tres capítols i de moment encara no hi ha una opinió al respecte, però sí que s'aprecia en els assistents un cert cansament respecte dels temes de la col•lecció Kalafat de Castellnou Edicions. Ja han llegit algunes obres que aborden el món medieval, les aventures cavalleresques, els tornejos i les batalles i, és clar, estan cansats, és normal que necessitin altres temes més propers, més de la seva realitat actual. Dels llibres LF que tenim actualment a la Biblioteca de Rubí n'hi ha pocs ja sense llegir i sovint ens trobem que són en préstec perquè aquesta és una biblioteca dipositària i no sempre estan a la nostra disposició. Avui hem parlat una mica d'aquest tema i se n'ha extret algunes conclusions al respecte.

En primer lloc, el Manel, formidable ell, ha proposat fer la lectura d'alguna notícia local interessant procedent del Diari de Rubí. Aquest és un diari gratuït, a què tothom pot accedir i del qual es troben sempre exemplars a la biblioteca. La proposta ha estat força acceptada, perquè així treballaríem altres registres diferents del literari i ens acostaríem a notícies de la nostra ciutat, tot i que no sigui en format LF. Hem quedat que, com que el diari surt el dijous, tothom es comprometria a agafar un exemplar i a fer una ullada a les principals notícies de la setmana, per triar-ne després una, llegir-la i comentar-la el dia de la trobada, o sigui divendres. La setmana vinent començarem, doncs, aquesta activitat. Li dedicarem uns 20 o 30 minuts, aproximadament, de l’hora i mitja que dura l’activitat.

També ha sorgit la necessitat de llegir altres llibres més de la nostra literatura o cultura pròpiament catalana. El Jordi ha proposat El comte Arnau de Joan Maragall però, és clar, ell és catalanoparlant, parla i entén el català des de sempre, tot i que no l'hagi estudiat per la situació de repressió que vivia la llengua a l’època de joventut que li va tocar viure. La seva no és la mateixa situació que la que pateixen alguns dels altres assistents, tot i que hi hagi casos en què la competència lectora, i l'habilitat oral, en llengua catalana hagi millorat moltíssim. No es pot passar d'un llibre d'aventures en LF, per exemple, a un text en vers com el de Maragall. Això és indiscutible. S s'han de buscar altres alternatives que ajudin a sentir les ganes de llegir en català. Per exemple: hi ha clubs que no sempre fan servir textos LF sinó que en fan servir d'altres, i ara em veig en la situació que potser hauria de remenar algunes d'aquestes lectures que s'han llegit sempre en les etapes educatives d’ensenyament de la llengua per atreure l'atenció vers la llengua en uns col•lectius que fa temps que en gaudeixen, que no tenen ganes d'abandonar el club ni de llegir de forma individual, sinó continuant compartint les ganes d'aprendre i de conèixer que els ofereixen els llibres.

Així, doncs, ja tenim un element nou de reflexió. Hi rumiaré, sense cap mena de dubte a veure quines altres alternatives poden fer milloar l'activitat de lectura del divendres a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí.

Més reflexions a l'entorn dels assistents i els llibres de lectura.

Ahir ens vam tornar a reunir el grup de lectura fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler.

En aquesta ocasió hi han participat onze assistents: d'una banda, l'Araceli, el Robus, el Manel, la Isabel, l'Anna, el Faustino i la Mari Luz -grup que podríem dir de gent gran, perquè tenen edats compreses entre els 55 i els 75 anys; i de l'altra, l'Edin, la Bibi, el Justiniano, i una noia nova de parla àrab. Es pot dir que la sessió ha estat més fluïda de l'habitual, potser pel fet que eren menys i també perquè el grup avui estava més relaxat de l'habitual, fet que ajuda, sens dubte, a què es mantingui la concentració que la lectura requereix.

De fet, es fa difícil seguir l'argument del llibre si ells no el repassen a casa al llarg de la setmana. He hagut de demanar la idea central dels capítols 1-5 perquè no es recordaven de res, només de l'enamorament entre els dos joves però no, en canvi, dels conflictes existents entre les dues famílies protagonistes que és allò que provoca, de fet, que aquest amor no sigui possible pels fets que succeiran tot seguit, com és el fet del desterrament de Romeu de la ciutat de Verona. Hem repassat, doncs, aquests capítols prenent com a punt de partida el títol, que resumeix molt bé la idea central de cada capítol, i els he demanat el motiu pel qual el títol aplegava aquesta idea central, que intentessin fer un recordatori d'allò llegit a les sessions anteriors amb l'objectiu de prosseguir la història. Els ha costat força, aquesta és la veritat.

Amb el pas del temps cada vegada tinc més clares unes quantes coses que fan difícil la dinamització d'aquestes sessions. Intentaré esbossar-les aquí sumàriament:

1. El coneixement de la llengua. El grup més gran, de parla majoritària castellana, no té un nivell bàsic de català i, per tant, tot i que llegeixen -oralitzen- força bé en aquesta llengua no són capaços d'expressar oralment allò que han llegit. En alguns casos ho fan en castellà i són poc inclinats a usar la llengua catalana. Aquest fet em disgusta perquuè ja fa moolt de temps que assisteixen a les sessions i haurien de tenir molt clara quina és la dinàmca i amb quin objectiu hi assisteixen (o no?). HI ha hagut un moment, fins i tot, que una de les assistents, poc alfabetitzada i amb poques vistes a progressar atès que ja fa més de tres anys que hi assisteix, li ha demanat una informació a un altre dels assistents, que es comunica força bé en català, i aquest li ha respost en castellà. Li de demanat, amb respecte, que li donés aquesta informació en català i l'altra s'ha negat dient que no ho entendria prou bé, que preferiria que li expliqués en castellà. Aquest fet m'ha fet pensar i molt i, fins a un cert punt, m'ha disgustat. M'ha fet veure que en alguns casos som en un punt mort, i que no es pot fe res si ells no posen de la seva part.
2. Un altre aspecte relacionat amb el nivell de coneixement de la llengua és el fet que encara vénen persones noves sense cap coneixement. Ja he dit als bibliotecaris que només poden participar aquelles persones que tinguin un nivell bàsic o elemental dels cursos del Consorci però, és clar, em fa cosa de negar-los l'entrada, aquesta ès la veritat, tot i que ells mateixos són conscients, al final de la sessió, que aquessta activitat no és per a ells i en la majoria de casos deixen de venir. Aquesta serà una de les qüestions que més s'haurà de recalcar quan es faci la difusió de l'activitat de caa al curs vinent. Penso fer unes fitxes de l'alumne on es requereixi aquest nivell i  un cop fet un grup a l'inici del curs escolar s'obrirà una llista d'espera. No es deixarà entrar ningú més i el temps total d'assistència no podrà superar els dos anys. Això evitarà que els alumnes s'eternitzin sense una millora clara de les seves habilitats lectores i es podrà donar pas a altres persones més interessades en usar la llengua de forma instrumental.
3. Pel que fa a les lectures, d'aquí a res acabarem Romeo i Julieta i no sé amb quina lectura continuar. Tinc el llistat dels lots disponibles i les lectures que el componen em sembla del tot infantils per a aquest grup d'adults. Tenim un problema, doncs. Ja s'han llegit moltes obres i costa prendre una decisió que satisfaci tothom. La meva idea és, o bé repetir El nou món de la Sandy, que alguns no han llegit, o fer Ivanhoe, o L'escarbat d'or. Aquest grup només vol llegir narrativa, no té interès en la poesia, amb les històries que es plantegen a les novel·les es pot desenvolupa més el seu interès lúdic i la referència a la seva experiència del món però, és clar, s'hi hauríem de donar pas a altres gèneres i no sé ben bé com atreure aquesta atenció ves la poesia o el teatre. Es fa, doncs, difícil, també el treball d'aquest aspecte.

Per acabar, voldria apuntar aquí un suggeriment que m'han fet alguns assistents referit a un aspecte tipogràfic dels textos. És respecte a l'ús del signe d'obertura de l'interrogant. Diuen que com en català no el posem al principi de l'oració interrogativa no saben quan han d'adoptar aquest to i aquesta és una mostra més que la seva rapidesa lectora és precària, que el seu camp visual, també, i que necessiten adquirir un major hàbit per arribar a assolir els requisits minims que els capacitin per a llegir de forma competent.