De Pablo Neruda...

De Tercera residencia (1947)



Explico algunas cosas


De España en el corazón
Himno a las glorias del pueblo en guerra
(1936 –1937).


Preguntaréis: Y dónde están las lilas?
Y la metafísica cubierta de amapolas?
Y la lluvia que a menudo golpeaba
sus palabras llenándolas
de agujeros y de pájaros?


Os voy a contar todo lo que me pasa.


Yo vivía en un barrio
de Madrid, con campanas,
con relojes, con árboles.


Desde allí se veía
el rostro seco de Castilla
como un océano de cuero.
Mi casa era llamada
la casa de las flores, porque por todas partes
estallaban geranios: era
una bella casa
con perros y chiquillos.
Raúl, te acuerdas?
Te acuerdas, Rafael?
Federico, te acuerdas
debajo de la tierra,
te acuerdas de mi casa con balcones en donde
la luz de junio ahogaba flores en tu boca?


Hermano, hermano!
Todo
eran grandes voces, sal de mercaderías,
aglomeraciones de pan palpitante,
mercados de mi barrio de Argüelles con su estatua
como un tintero pálido entre las merluzas:
el aceite llegaba a las cucharas,
un profundo latido
de pies y manos llenaba las calles,
metros, litros, esencia
aguda de la vida,
pescados hacinados,
con textura de techos con sol frío en el cual
la flecha se fatiga,
delirante marfil fino de las patatas,
tomates repetidos hasta el mar.


Y una mañana todo estaba ardiendo,
y una mañana las hogueras,
salían de la tierra
devorando seres,
y desde entonces fuego,
pólvora desde entonces,
y desde entonces sangre.


Bandidos con aviones y con moros
bandidos con sortijas y duquesas
bandidos con frailes negros bendiciendo
venían por el cielo a matar niños,
y por las calles la sangre de los niños
corría simplemente, como sangre de niños.


Chacales que el chacal rechazaría,
piedras que el cardo seco mordería escupiendo,
víboras que las víboras odiaran!

Frente a vosotros he visto la sangre
de España levantarse
para ahogaros en un una sola ola
de orgullo y de cuchillos!


Generales
traidores:
mirad mi casa muerta,
mirad España rota:
pero de cada casa muerta sale metal ardiendo
en vez de flores,
pero de cada hueco de España
sale España,
pero de cada niño muerto sale un fusil con ojos,
pero de cada crimen nacen balas
que os hallarán un día el sitio
del corazón.


Preguntaréis por qué su poesía
no nos habla del sueño, de las hojas,
de los grandes volcanes de su país natal?


Venid a ver la sangre por las calles,
venid a ver
la sangre por las calles,
venid a ver la sangre
por las calles!

Avui comencem la lectura de Les mateixes estrelles de Núria Martí Constans.

Avui comencem la lectura de Les mateixes estrelles, de Núria Martí Constans, escriptora jove que ha iniciat el seu bagatge en aquest món de la lectura fàcil amb una història realment bonica, emocionant. És un llibre curt, però no per això mancat d'interès, al contrari: donarà per molt el comentari de l'època històrica en què té lloc la narració, el final de la Gerra Civil Espanyola i la sortida a l'exili que pateixen els seus personatges a través del Winnipeg, el vaixell que l'escriptor Pablo Neruda va fer sortir d'un port de França el 1939 rumb a Xile.  

És una història d'una nova vida en un nou país. És una història d'amistat, de solidaritat i d'amor. I per això crec necessari contextualitzar aquets elements esmentats abans per comprendre millor la història. Però abans d'entrar a fons en la lectura, vull passar un qüestionari que reveli les expectatives que els meus lectors s'han fer sobre el llibre. A partir dels aspectes formals del llibre, i el que cada element els provoca (portada, títol, imatge, autora, contraportada, què els sembla l'aparença externa del llibre, la seva mida, la de la lletra, els capítols, si són pocs o molts, la possible estructura, la informació que poden contenir, les imatges que es van trobant al llarg del llibre, la formulació d'hipòtesis sobre el possible/s tema/s que pot anar desenvolupant aquesta història) ens acostarem a l'ìnici d'aquesta història que de ben segur els captivarà.

Tot seguit sabrem qui és la Núria Martí Constans a partir de la lectura del Pròleg i del visionat del seu bloc on podem saber una mica més de la seva activitat diària i els temes que més li interessen.

També podem sentir el següent vídeo, on ella mateixa ens explica la seva trajectòria literària, les seves col·laboracions amb l'Associació Lectura Fàcil i el que ha suposat l'escriptura de Les mateixes estrelles i l'acceptació entre el públic que l'ha llegit o està com nosaltres començant.



També proposo el següent enllaç per conèixer algunes coses de la seva biografia:

http://tumateix-entrevistes.blogspot.com/2009/10/nuria-marti-constans.html

Passarem, després, a llegir l'apartat Presentació del llibre. En aquest espai es dóna compte del context sociohistòric d'on arrenca la història que la Núria ens relata: el darrer any de la Guerra Civil Espanyola i l'Exili consegüent de nombrosíssimes persones al país veí, França. La figura de l'escriptor Pablo Neruda i la seva iniciativa solidària d'ajudar aquestes persones a fugir cap a Xile a bord del vaixell Winnipeg ens situarà en predisposició per començar a endinsar-nos en la lectura, ara sí, després d'haver parlat una mica de tots aquests factors contextualitzadors de l'argument.

Com que sé que tots voldran llegir, tot i que no sé si el temps ens ho permetrà, farem l'intent de llegir el capítol 1, Camí de França, i el capítol 2 (ja veurem!!), La casa de pagès, per debatre sobre els aspectes de comprensió lectora que el mateix llibre ofereix.

Ja us en faré el resum d'aquesta sessió de lectura que ens espera.


Bona lectura!!