Avui hem estat quasi dues hores al Club de Lectura Fàcil. Ha estat una sessió intensa, però ha valgut la pena. Volíem acabar L'Aigua del Rif perquè la setmana vinent rebrem la visita de la seva autora, l'escriptora rubinenca, Montse Flores, i el llibre havia d'estar llegit per poder reflexionar i preparar algunes preguntes. Crec que ho hem aconseguit, tot i que amb certs entrebancs, també.
Avui ha arribat un membre més, una noia cubana, molt simpàtica i interessada a aprendre la nostra llengua. Quan arriba un nou assistent ens presentem tots, coneixem una miqueta aquesta persona, com es diu, d'on prové, quant de temps fa que viu a Catalunya o a la nostra ciutat, Rubí, i fem un resum de tot el que hem llegit per posar-la al dia. Això comporta dedicar-li una estoneta però s'aprofita per practicar oralment el tema de la identificació personal i aprendre a resumir el que s'ha llegit fins al moment. Després hem passat a la lectura, tot i que avui he introduït alguns canvis, amb la intenció d'ajudar alguns dels assistents a comprendre millor el que llegeixen. És de destacar que darrerament ha canviat el perfil del lector que assisteix a les sessions, i ara em trobo amb usuaris que tenen altres dificultats. Són persones d'edat avançada que a més de desconèixer la llengua, també tenen problemas de memòria, de la pràctica lectora en veu alta, etc., i a qui s'ha d'atendre com cal. Per això anem, en certa manera, una mica més lents i això no agrada pas a tothom. Espero que aquesta idea es comprengui: som un grup i hem de treballar plegats, hem d'aconseguuir els objectius tots junts i per això ens cal, sovint, també, una mica més de paciència.
La sessió d'avui, doncs, ha tingut aquests punts principals:
o Lliurament d'una fitxa de perfil d'assistent. He elaborat una fitxa de lector que vull que omplin a casa per a conèixer algunes dades que em poden ser significatives de cara a la realització del meu TFC sobre Lectura Fàcil. En aquesta fitxa els demano algunes dades personals com l'edat, la data i lloc de naixement, si al país d'origen es parla més d'una llengua i quines són, l'any d'arribada a Catalunya, quina és la seva llengua materna i les llengües que coneix i parla, etc. També he preguntat si han estudiat el català a l'escola, del tipus que sigui (educació reglada, Escola d'Adults, cursos del CNL, escoles d'idiomes, etc.), si tenen algun certificat que ho demostri, i els motius pels quals tenen aquest interès en aprendre-la. El darrer bloc de preguntes es refereixen als seus hàbits lectors: si llegeixen a casa amb una certa freqüència, en quina llengua ho fan, i quina tipologia de textos fan servir (revistes, premsa, llibres, etc.), els motius pels quals assisteixen al club i el temps que fa que vénen també m'interessen per configurar una tipologia de lector significativa en aquest àmbit d'estudi.
o Resum del llegit fins ara. Amb l'excusa que teníem un membre més hem fet un resum del llegit fins ara. S'observa que, en certa manera, no recorden algunes de les coses fonamentals de l'argument, sobretot pel que fa al darrer capítol llegit, Mel i fum, eix del problema a què s'enfronta el protagonista i que serveix de presa de decisions de cara al seu futur. He hagut d'aclarir alguns dubtes al respecte per mirar d'encarar la lectura dels dos capítols finals del llibre.
o Lectura silenciosa del capítol Ulls tristos. La meva idea prèvia era que llegisssin tot el capítol a la sala en silenci, per mirar d'aconseguir una major concentració i un aprofitament de cara a la comprensió del text. No ha estat possible perquè es trigava molt de temps i només els he fet llegir dues pàgines. Després hem començat la lectura en veu alta, però ja estaven molt més tranquils, no tan esvalotats com al principi de la sessió.
o Lectura en veu alta. Hem llegit en veu alta els dos últims capítols de L'Aigua del Rif. En el cas del primer capítol, Ulls tristos, i atès que el ritme de lectura d'alguns dels assistents era força lent, l'he llegit jo, de nou, sencer, per mirar si d'aquesta manera s'assolia una major comprensió de la seva significació en el conjunt de la novel·la. Ha costat una mica, la veritat. Penso que no han acabat d'entendre prou bé la significació del mateix títol i d'algunes de les preguntes que formulo més a baix.
A continuació plantejo algunes preguntes per aquest capítol que poden ajudar a la seva comprensió:
o Què vol dir el títol?
o Per què li fa mal el cap a l’Ahmed?
o Quan són a la classe de plàstica, perquè està nerviós?
o Què li passa amb la Tati?
o Per què deixa la càmera, de nou, al seu lloc?
o Comprensió lectora: amb la intenció que quedessin clars alguns dels eixos temàtics d'aquest capítol en el conjunt de l'obra, he anat desgraant, a poc a poquet, les fórmules que ens fessin arribar al punt àlgid del llibre: quan el protagonista pren una decisió que serà fonamental per a la seva vida: dir no al seu amic Celes i decidir per si mateix l'actitud amb què ha d'enfrontar els fets de la seva vida quotidiana. Penso que el procés que hem anat fent els ha ajudat prou per arribar a unes conclusions sobre el sentit de l'obra.
A continuació plantejo algunes preguntes per aquest capítol que poden ajudar a la seva comprensió:
o Per què li fa mal el cap a l’Ahmed?
o Quan són a la classe de plàstica, perquè està nerviós?
o Què li passa amb la Tati?
o Per què deixa la càmera, de nou, al seu lloc?
Amb l'últim capítol hem fet igual, però amb una mica menys de temps. Estaven neguitosos per conèixer el final del llibre tot i que en cap moment han previst el que passaria finalment. La idea de la invasió de Gaza per l'exèrcit israelí els ha despistat del fet trascendental que ocorre al final del llibre. No s'imaginaven que l'Ibrahim era qui protagonitzaria aquest final, així que ha estat una sorpresa. Estaven ja cansats i alguns han demostrat que la història no els ha acabat de fer el pes, potser perquè el protagonista principal era un noi jove amb unes inquietuds diferents de les dels propis assistents. Hi ha hagut, però, diferents opinions al respecte.
Com que divendres vinent vindrà la Montse Flores a la nostra sessió de club, he demanat que preparin alguna pregunta interessant per fer-li. Com més temes de reflexió surtin, més engrescadora serà la seva presència.
Així, doncs, acabarem la setmana vinent amb aquest llibre i començarem Les mateixes estrelles, de Núria Martí que ja tenim a la biblioteca. Em consta que alguns ja l'han agafat en préstec... serà que tenen ganes de llegir, no?
Bona lectura!!
