Fi de curs. Tornem el 17 de setembre!!!

La darrera sessió del club d'aquesta temporada ha estat una mica trista. No només perquè s'acaba aquest moment de veure'ns els divendres a la tarda sinó perquè, també, hem sabut que la Justina marxa a viure a Badajoz. La cosa certa és que aquesta noieta jove, d'origen polonès, va ser de les primeres a iniciar aquest club de lectura a Rubí, amb el professor de l'IES La Serreta, Josep Gregori. És una noia que acaba de finalitzar el batxillerat, entusiasmada de la gent i de les relacions humanitàries, i ens ha encisat amb la seva presència cada divendres. Em sembla que no ha faltat ni un dia des que sóc al Club!!! Mentida: un dia, i perquè tenia exàmens i es va quedar allà mateix, a la biblioteca, però a una altra sala. Quina meravella!!! Com la trobarem a faltar!!!

Avui ha estat un dia diferent perquè no hem llegit com altres vegades a consciència, sinó que el que hem fet és introduir l'obra de la Montse Flores que llegirem al setembre, L'aigua del Rif, reflexionant sobre el sentit de la cita inicial de Josep M. Terricabras amb què comença la novel·la:

A mi, francament, la immigració no em fa por.

Els que em fan por de veritat són els que

volen fer-me tenir por amb la immigració.

És una realitat que els humans tinguem por,

sovint moltes pors, pors diverses.

Però la por no és una sensació natural

-com el fred o el dolor-

sinó un sentiment construït,

provocat per tot el que ens han ensenyat.

Aquesta cita ha provocat entre tots nosaltres diferents reaccions. D'una banda, alguns dels assistents comentaven que la por que sentim vers la immigració ve donada per la seva relació als fluxos econòmics i socials; de l'altra, han valorat les vivències dels tot just arribats, com se senten aquells que aterren a terres llunyanes després de deixar la seva terra per motius ben diversos, i com s'han de crear un camí que els condueixi a la integració, a l'acceptació i a la seguretat d'una vida plena. Alguns d'ells han recordat periples que ells mateixos han viscut en altres moments de la nostra història més recent, com és el cas del període posterior a la Guerra Civil Espanyola, i d'aquesta manera han comprès el sentit d'aquest sentiment creat, provocat, de por, entre els éssers humans, i com el pes de la tradició ha afavorit que, en alguns casos, ens mostrem acollidors i càlids, i en d'altres, en canvi, adversos als canvis que tots aquests moviments immigratoris comporten.

M'agradaria destacar el costat humà de tot aquest debat que hem compartit aquest divendres. La Isabel, que fa només tres mesos que va perdre el seu marit, ens indicava com amb aquest reunir-se amb nosaltres ha après el nou valor de l'aprenentatge, i com s'ha trencat una mica la idea que ella tenia d'alguns grups d'immigrats que encara ara són vistos com persones problemàtiques, que només porten conflictes i enfrontaments i com ara també ha canviat una mica amb l'exemple dels ciutadans de diferents procedències que tenim entre nosaltres. Un exemple de civisme, sí senyor, que de ben segur treballarem llegint el llibre de la Montse Flores al setembre.

Després d'aquesta xerrada, la Victòria Mateu ens ha preparat un refrigeri a la cafeteria de la biblioteca i ens hem fet la fotografia de grup que podeu veure a l'encapçalament d'aquesta entrada. Bonica foto, no us sembla? Record de tot un curs acadèmic plegats. Però hi ha hagut un "extra" com a acomiadament de la nostra companya Justina. Fins aviat, Justina. T'estimem i ja saps on tens casa teva.

A la resta, bon estiu. Ens veiem el 17 de setembre. A reveure!!!