Este blog presenta novedades relativas a los intereses que me mueven por este mundo digital: lecturas, novedades sobre lectura fácil -tema que originó este espacio ya hace unos años-, experiencias docentes y materiales didácticos, y información sobre aspectos de corrección y traducción lingüísticas.

divendres, de setembre 17, 2010

L'autora de L'aigua del Rif: Montse Flores.


Avui comencem la lectura de L'aigua del Rif, de l'autora rubinenca Montse Flores.

En primer lloc, m'agradaria que coneguéssiu una mica qui és aquesta autora, i quins són els objectius que l'han portada a escriure aquest llibre. Al següent enllaç podeu sentir l'entrevista que el Diari Digital li va fer amb motiu de la presentació del seu llibre a la Biblioteca Mestre Martí Tauler el passat 30 d'abril. S'hi poden entreveure algunes pistes que ens ajudaran a entendre el llibre:
  
 


Font: http://digitalducbloc.blogspot.com/2010/05/escolta-aqui-lentrevista-montse-flores.html




També podeu llegir l'entrevista que li va fer el Diari de Rubí el passat 3 de juny.


“L’èxit de qualsevol de nosaltres és sentir-te bé allà on t’ha tocat viure”

INMACULADA ACIÉN


- El tema que has escollit pel teu primer llibre, L’Aigua del Rif, és la immigració.

- Des que em dedico a l’ensenyament he treballat amb persones nouvingudes. La immigració és un tema que m’interessa i amb el meu llibre volia trencar etiquetes, canviar actituds, convidar a la reflexió. El llenguatge m’ha permès conèixer persones molt diferents i per això he volgut escriure L’aigua del Rif.

- Com va sorgir tot?

- Em vaig presentar al 1r concurs de novel·la breu en format lectura fàcil organitzat pel Servei Lingüístic de Comissions Obreres. Vaig rebre una menció especial i l’organització em va posar en contacte amb l’Associació Lectura Fàcil i l’editorial La mar de fàcil.

- Per què en lectura fàcil?

- Em va engrescar la idea d’escriure en lectura fàcil perquè penso que la literatura, a banda de ser una font d’aprenentatge, de coneixement i de plaer, pot ajudar a fer-nos millors persones. Els materials de lectura fàcil estan elaborats per ser llegits i entesos per persones que tenen dificultats lectores o que no han trobat interès a llegir. I jo volia arribar a tothom.

- Què volies plantejar amb aquesta història?

- El meu personatge, Ahmed, és un adolescent que es debat entre allò que està ben fet i allò que està mal fet. I això té una dificultat doble. Per una banda, està assumint tot el que suposa l’adolescència, amb els canvis de personalitat, i, a més a més, l’Ahmed és un immigrant. Volia explicar una mica la sensació que tenen els immigrants de ser sempre els altres, tant en la teva pròpia terra com en la terra d’acollida. Aquí ets d’allà, allà ets d’aquí. Penso que l’èxit de qualsevol de nosaltres és sentir-te bé allà on t’ha tocat viure. Per això, una de les frases de l’Ahmed volia que fos “si no puc viure en el lloc que estimo, he d’estimar el lloc on m’ha tocat viure”.

Em va fer molta il·lusió el comentari d’un alumne de batxillerat que em va dir “he llegit molts textos sobre immigració, però cap d’ells m’havien fet pensar-hi”.

- Com veus tu l’adaptació?

- Penso que adaptar-te o integrar-te a una terra que no és la teva, en cap cas vol dir renunciar als teus costums, a les teves idees i a la teva manera de fer, i només quan som capaços d’acceptar-nos, som capaços d’acceptar els altres. He intentat transmetre aquesta idea en la història.

- Com va ser la primera vegada que vas tenir el llibre a les teves mans?

- Va ser a l’institut, per Sant Jordi. Havia vist la maqueta, però el llibre definitiu el vaig “descobrir” a l’institut. Els alumnes de 4t venien llibres per recollir diners per al seu viatge i em van donar el meu perquè els el comprés. No em vaig adonar fins que no el vaig tenir a les mans. Vaig plorar.

- Les il·lustracions també són d’un rubinenc.

- Em feia il·lusió que fos Jonatan Arias l’il·lustrador, perquè, a banda que som amics, m’encanta la seva obra i crec que després de la seva mare, sóc la seva fan número 1.

- Continuaràs ara escrivint?

- Sí. Ara estic treballant en un projecte que m’han encarregat també en format lectura fàcil, dins d’una col·lecció que es diu la història de les coses, però no puc dir més.

Montse Flores Pallarès (Barcelona, 1968) és llicenciada en Filologia Catalana. Ha estat professora de català per a adults al Consorci per a la Normalització Lingüística i des del 2006 és professora de l’IES Duc de Montblanc. Traductora i assessora lingüística de publicacions diverses, L’aigua del Rif és el primer llibre que publica.

dimecres, de setembre 15, 2010

L'escriptora rubinenca Montse Flores, a la Setmana del Llibre en Català.


L'escriptora rubinenca, Montse Flores, serà present a la Setmana del Llibre en Català, del 10 al 19 de setembre. L’autora firmarà exemplars de L’aigua del Rif dissabte 18, a les 18h., al Parc de la Ciutadella, seu d'aquesta festa del llibre en català. Les signatures es realitzaran a l’espai Chill-out de la veu (format descobrim continguts) al costat del Museu de Zoologia del Parc de la Ciutadella, a Barcelona.

L’aigua del Rif, publicada per l’editorial La mar de fàcil va rebre una menció especial en el 1r. Premi de Novel·la curta de Lectura Fàcil impulsat pel Servei Lingüístic de CCOO de Catalunya. La novel·la explica la història de l'Ahmed, un adolescent rifeny establert a Rubí, de la seva família i de les seves amistats.

Montse Flores Pallarès ha estat professora de català per a adults al Consorci per a la Normalització Lingüística i des de 2006 és professora d’institut d’ensenyament secundari a la ciutat de Rubí.
 

dilluns, de setembre 13, 2010

Novetats literàries tardor 2010.

El proper 17 de setembre comencem un nou curs a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí i ja tenim les lectures triades. Amb tot, però, i sabent que hi ha gent que, per diverses raons, no poden assistir a les sessions o bé llegeixen amb força autonomia, us volem ressenyar les novetats literàries d'aquesta tardor 2010 publicades a la col·lecció Kalafat de l'editorial Castellnou. Són les següents:

El gos dels Baskerville.

En El gos dels Baskerville, Sherlock Holmes aplica el seu pensament lògic i racional per vèncer les supersticions d’una antiga llegenda que atribueix la mort de Sir Charles Baskerville a un gos infernal.

Holmes s’instal·la d’amagat a Baskerville i, mentre el fidel doctor Watson té cura de Sir Henry, l’hereu de la nissaga, va recopilant proves fins que troba el veritable assassí de Sir Charles. Al mateix temps descobreix els seus motius secrets per cometre el crim i, també, per intentar matar el nou senyor de Baskerville.

Arthur Conan Doyle va néixer a Edimburg (Escòcia). Va estudiar Medicina a la Universitat d’Edimburg i, l’any 1882, es va traslladar a Portsmouth, on va obrir una clínica. Novel·lista, poeta i dramaturg, va crear un personatge universal: Sherlock Holmes, la primera aparició literària del qual va tenir lloc el 1887, en l’obra Un estudi en escarlata. El 1891 es va establir a Londres, on el seu escàs èxit com a metge el va portar a dedicar més temps a la literatura. Amb tot, la figura del detectiu més famós del món el va esgotar mentalment, de manera que, de mica en mica, es va decantar cap a la novel·la històrica.

El 1902 fou nomenat cavaller de l’Imperi britànic i va rebre el títol de Sir. A més de les novel·les protagonitzades pel seu cèlebre detectiu, Conan Doyle va escriure Rodney Stone, La companyia blanca i El món perdut.

Núria Pradas ha adaptat aquest llibre seguint els criteris de Lectura Fàcil i Felipe López Salán l’ha il·lustrat.

L'home invisible

L’Home Invisible és una de les novel·les de ciencia-ficció més famoses de tots els temps. Narra la història d’un científic jove i ambiciós que investiga com es pot fer tornar invisibles els objectes i els éssers vius. Allò que al principi sembla un descobriment extraordinari es transforma en un malson que el convertirà en un home solitari i desesperat, a punt de tornar-se boig. Esdeveniments fantàstics, persecucions i molta acció conviuen en una aventura que ens parla de l’amistat i l’egoisme, ens planteja la qüestió dels límits ètics de la ciència i ens adverteix de les funestes conseqüències que pot tenir el seu mal ús.

Herbert George Wells va néixer a Bromley, un suburbi de Londres. Es va aficionar a la lectura quan tenia catorze anys, a causa d’un accident que el va obligar a fer llit. Va ajudar la seva família treballant en diverses feines i va estudiar Ciències Naturals a la capital britànica. Va ser periodista abans de dedicar-se per complet a la literatura. El seu compromís moral i polític va quedar reflectit en la seva obra, en la qual, a més d’imaginar mons futurs, màquines i experiments científics increïbles, es va preocupar per l’efecte que podria tenir el progrés en el gènere humà. Va debutar amb la novel·la La màquina del temps (1895), i els anys següents va publicar L’illa del Dr. Moreau (1896), L’Home Invisible (1897) i La guerra dels mons (1898), títols pels quals és considerat un dels pares de la ciencia-ficció.

José Aranda ha adaptat aquest llibre seguint els criteris de Lectura Fàcil i Xavier Salomó l’ha il·lustrat.

El misteri de l'habitació groga

En El misteri de la habitació groga, com en totes les novel·les policíaques, hi ha suspens, intriga i emoció. Els fets tenen lloc en una estança del castell del Glandier: la habitació groga. La porta està tancada per dins i l’única finestra que hi ha té barrots. Qui ha intentat assassinar Matilde Stangerson? Com va entrar el criminal a la habitació? I sobretot, com en va sortir? Aquest és el misteri principal amb què s’enfronten la policia i el periodista Rouletabille, els quals sospiten de diversos personatges. I aquest és també l’enigma que atreu el lector des de les primeres pàgines i el manté expectant fins a la sorpresa final.

Gaston Leroux va néixer a París. Va estudiar Dret, però va treballar de periodista en diferents diaris francesos, entre els quals cal esmentar L’Echo de Paris i Le Matin. Va viatjar com a reporter per Suècia, Finlàndia, Egipte, el Marroc, Corea i Rússia.

És autor de diverses novel·les, entre les quals destaquen les que pertanyen al gèner policíac i de terror: El misteri de l’habitació groga (1907), El perfum de la dama negre (1908) i El fantasma de l’òpera (1910), obra que ha estat adaptada nombroses vegades al cinema i a la televisió. Va ser un gran admirador d’Edgar Allan Poe i Sir Arthur Conan Doyle.

David Fernández ha adaptat aquest llibre seguint els criteris de Lectura Fàcil i Carles Salom l’ha il·lustrat.

Espero que us agradin aquestes lectures i us desitjo un molt bon curs!!!

dimecres, d’agost 18, 2010

¿És possible unificar les necessitats de grups diferents?

Les necessitats de grups diferents, poden realment combinar-se? Aquesta qüestió ha estat molt debatuda. Òbviament, hi ha diferències entre tipus de problemes de lectura, i tots els grups esmentats aquí no poden col·locar-se dins la mateixa categoria. Hi ha diferències en els propòsits vitals per als quals la gent necessita materials de lectura fàcil. S'han desenvolupat criteris, provats i ajustats per a diversos grups, sobretot basats en l'experiència. No obstant, hi ha un acord general entorn al fet que hi ha més factors que uneixen aquests grups que no pas els separen. Molts llibres, diaris i altres publicacions de lectura fàcil poden ser utilitzats per persones de diferents grups.

No és possible que tots els productes de lectura fàcil convinguin a tots els lectors de totes les audiències. Els interessos i experiències del lector són gairebé tan importants per a una experiència exitosa de lectura com ho són la llegibilitat i la comprensibilitat del llibre. El cercle de lectors és sovint més ampli de l'esperat. Hom ha d'assegurar que cada publicació troba els seus lectors apropiats. I aquesta és, sobretot, una qüestió d'informació i màrqueting.

dimarts, d’agost 03, 2010

Persones amb dificultats de lectura transitòries.

Foto extreta de http://planificacioidissenyap.blogspot.com/2010/05/classe-03052010.html

Lectors/es amb suficiència limitada en la llengua oficial o predominant.
Els parlants de llengües no oficials, les persones amb una educació limitada i fins i tot els nens, encara que parlin la llengua oficial, representen els grups de lectors que, d'una manera temporal o permanent, poden trobar beneficiosos els llibres i diaris de lectura fàcil.

Immigrants recents o altres parlants de llengua no nativa.
Els nous immigrants entren dins aquesta categoria. No solament parlen una llengua diferent, sinó que també tenen un rerafons cultural, religiós i educatiu diferent. Durant el període d'assimilació, i fins i tot més enllà, els immigrants poden trobar de gran ajut els materials de lectura fàcil.

Analfabets funcionals i persones en desavantatge educatiu.
L'analfabetisme funcional sovint és el resutlat de múltiples factors, com per exemple manca d'educació, problemes socials i malaltia mental. Les persones analfabetes funcionals manquen de prou habilitats per a la lectura regular i contínua de llibres i altres publicacions. Podem incloure en aquest grup el dels joves que han abandonat els estudis abans de completar el cicle educatiu i que no saben llegir amb prou fluidesa.

Criatures.
Els llibres i els diaris de lectura fàcil també poden funcionar molt bé per a infants, aproximadament fins al nivell del quart de primària.

Informació del text extreta de Font: SALVADOR, E., Taller de tècniques de redacció: lectura fàcil i llenguatge planer, Barcelona, 1 d'octubre de 2009.

dimarts, de juliol 27, 2010

L'Associació Argadini publica el seu primer volum de poesia: Quisiera, de Núria García-Rollán.


La lectura fàcil està d'enhorabona!! Nuria García-Rollán ha publicat el seu primer llibre de poesia Quisiera, gràcies a l'ajuda i col·laboració de l'Associación Argadini. La seva discapacitat no ha sigut un obstacle perquè la Nuria escrigui aquest recull de poesies tan emotiu. Les il·lustracions del llibre les ha fet la seva germana Ana García-Rollán. El llibre inaugura la "Colección Argadini", una nova aposta de l'Associació Argadini perquè persones amb necessitats especials puguin publicar les seves poesies.

Argadini treballa per la inserció social y laboral de persones amb discapacitat, i és entitat col·laboradora de l'Associació Lectura Fàcil.

En quest enllaç, hi trobareu més informació sobre el llibre i com adquirir-lo: http://www.argadini.es/segundoRecital.html

dilluns, de juliol 26, 2010

Persones amb dificultats lectores i/o de comprensió permanents.


Algunes vegades, els termes minusvàlid mental, persones discapacitades o retardades o gent amb dificultats d'aprenentatge són utilitzats indistintament. El grau de discapacitat intel·lectual està relacionat amb la capacitat intel·lectual i amb el desenvolupament social i personal. La discapacitat intel·lectual sovint és categoritzada a tres nivells:
  • lleugera
  • moderada
  • severa
Una discapacitat intel·lectual lleugera pot estar a prop de la intel·ligència normal. Moltes persones que la pateixen són capaces de llegir prou bé textos senzills. Alguns dels afectats per una discapacitat moderada poden també aprendre a llegir textos curts de lectura fàcil. Una minusvalidesa severa no els permet llegir per ells mateixos, però poden disfrutar-ne si tenen algú altre que els llegeixi.

El terme "problemes de lectura" és difícil de definir. És un terme ampli per a una varietat de condicions. Una característica comuna és la discrepància entre el nivell intel·lectual i l'interès d'una persona i la seva capacitat i comprensió lectora.

Alguns dels trastorns que poden afectar les capacitats lectores i/o de comprensió són:
  • Dislèxia. Els dislèctics constitueixen un grup particular amb problemes de lectura. La dislèxia es defineix com la incapacitat d'aprendre a llegir i escriure bé malgrat una intel·ligència normal i un esforç suficient. Els dislèctics tenen dificultats en descodificar les paraules i/o en deletrejar-les, però no hi ha problema a l'hora de comprendre.
  • Senilitat. Les persones grans, parcialment senils, sovint tenen dificultats amb el llenguatge estàndard. Les dificultats de comunicació poden venir en detriment de la interacció social i, per això, tenir efecte sobre la capacitat d'enfrontar-se a la vida quotidiana. Els textos de lectura fàcil poden ser utilitzats per gent amb demència lleugera o moderada.
  • TDAH. Abreviatura de Trastorn de Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat. Descriu simptomes de trastorns de concentració, motrius i de percepció. Les dificultats de concentració i els trastorns de percepció sovint condueixen a problemes de lectura, escriptura i aprenentatge en general. Alguns dels afectats, malgrat tot, trobaran d'ajut els materials de lectura fàcil.
Informació del text extreta de Font: SALVADOR, E., Taller de tècniques de redacció: lectura fàcil i llenguatge planer, Barcelona, 1 d'octubre de 2009.

dimarts, de juliol 20, 2010

Núria Martí parla de Les mateixes estrelles a Sies TV.

L’escriptora Núria Martí parla sobre la Lectura Fàcil i el seu llibre Les mateixes estrelles a Sies TV, una televisió catalana sobre cultura que emet per internet. En aquesta entrevista podeu sentir les explicacions sobre l'argument, les fonts d'inspiració que van portar l'escriptora a elaborar aquest llibre de lectura fàcil, i els motius que la portaren a presentar-se a aquest primer Premi de novel·la curta en lectura fàcil amb una història basada en fets reals.




divendres, de juliol 16, 2010

Grups destinataris de la lectura fàcil.

Les dificultats lectores poden ser de caràcter permanent, degudes a trastorns d'aprenentatge o certes discapacitats o circumstàncies de caràcter transitori: incorporació tardana a la lectura, coneixement escàs de la llengua en el cas dels immigrants, escolarització deficient, etc. D'altra banda, l'analfbetisme funcional -dèficits o habilitats lectoescriptores i numèriques bàsiques que permeten desenvolupar-se autònomament dins la societat-, és un problema que afecta a un número creixent de persones en les societats avançades.

Per a aquestes persones els productes de lectura fàcil poden ser una porta oberta a la cultura i una forma d'aprenentatge. Poden ser un estímul i proporcionar-los una oportunitat per millorar les capacitats lectores.


Font: adaptació del gràfic de "Guidelines for Easy-To-Read materials". Bror Tronbacke, IFLA Professional Reports # 54. The Hague (NL), 1997

Informació del text extreta de Font: SALVADOR, E., Taller de tècniques de redacció: lectura fàcil i llenguatge planer, Barcelona, 1 d'octubre de 2009.

dilluns, de juliol 12, 2010

Escrits dels alumnes: Manel Mora.

El Club de Lectura Fàcil de Rubí està format per un grup de persones de diferents procedències, edats, ideologies i nivells culturals. Aquesta diversitat és allò que el fa, precisament, ser de la manera que és: un col·lectiu alegre, divers, que s'enriqueix amb les aportacions dels altres i creatiu, molt creatiu, fet lloable si tenim en compte el poc temps que porten en contacte amb la llengua catalana en molts dels casos.

Dels membres assidus a aquestes sessions que tenen lloc cada divendres de 19 a 20h., a la biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí, avui m'agradaria parlar del Manel Mora i la seva dona, la Susi, una parella encantadora, plena de vitalitat, que cada divendres ens sorprèn amb algun "petit regal". El Manel escriu molt i molt bé, i la Susi pinta uns quadres meravellosos. Som davant dos grans artistes, i en aquesta ocasió m'agradaria mostrar-vos un exemple de text literari breu, text que el Manel em va regalar i vull compartir amb tots vosaltres.

Tant el Manel com la Susi assisteixen, també, a les classes de l'Escola d'Adults de Rubí. La Susi és catalana, tot i que no ha pogut aprendre la llengua catalana a l'escola per les vicissituds històriques que marcaren el Franquisme, i el Manel, tot i ser de parla castellana habitual, ha fet una immersió brutal en la nostra llengua i els seus escrits així ho revelen.

Us penjo el relat curt titulat El ocellet perdut. Com veureu no he gosat corregir res substancial del text, només he adaptat la puntuació. Així, us el transcric tal i com ell el va escriure, simplement per a què veieu que no sempre és fàcil aprendre-ho tot, i que allò que realment importa és l'esforç i les ganes que es tenen d'aprendre. Des d'aquí vull agrair el Manel, no només el seu gest de voler compartir amb tots nosaltres les seves creacions escrites sinó, i sobretot, les alegres mostres de literatura oral amb què ens deleita gairebé sempre al final de cada sessió.

Un petonet als dos, sou unes persones excepcionals!!


El ocellet perdut.




Sa mare els va comptar abans d'anar-se a dormir. El més petit li faltava. On estaria el seu fill? Sa mare el buscava de branca en branca,, volava perquè no podia dormir amb l'alba. El buscava fins trobar-lo per fi. En una branca dormia el petit Benjamín. Sa mare, molt contenta, piolava aquesta cançó: no t'escapis, petitó,, que encara no saps volar, i jo em sentiré molt trista si no et puc trobar.  

dilluns, de juliol 05, 2010

Lectures per al Curs 2010-2011.

Aquestes seran les lectures que farem el proper curs 20010-11, que començarem el 17 de setembre:

L'aigua del Rif, Montse Flores Pallarès
Editorial La Mar de Fàcil
Col·lecció Aktual

Durant l'any, a Rubí, sóc el fill de la Fatma del 4t 3a, la Fatma, la marroquina, la del mocador. Quan arribem al Marroc, a l'estiu, ens reben com a triomfadors perquè portem un cotxe millor que el dels cosins, perquè la mare els porta colònia, bicicletes per als més petits i roba de marca. Una vegada vaig sentir algú que deia: si no puc viure al lloc que estimo, he d'estimar el lloc on m'ha tocat viure.

Les mateixes estrelles, Núria Martí Constans
Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Col·lecció Llegim

La història d'una mare i una filla que fugen de la Guerra Civil Espanyola a bord d'un vaixell, el Winnipeg. Un vaixell que l'escriptor Pablo Neruda va fer sortir d'un port de França el 1939 rumb a Xile. Durant el viatge, es barregen la por i l'esperança. Hi ha lloc també per l'enamorament i l'alegria. És la història d'una nova vida en un nou país.

Anna Frank. La seva vida, Marian Hoefnagel
Editorial La Mar de Fàcil
Col·lecció Aktual

Anna Frank (1929-1945) és potser la nena més coneguda del món, gràcies al seu diari. L'Anna Frank era jueva. En esclatar la Segona Guerra Mundial, ella i la seva família es van haver de refugiar a Amsterdam. Durant més de dos anys van viure amagats a la casa del darrere, en l'edifici on el seu pare hi tenia el negoci.

Anna Frank,, la seva vida és una breu biografia d'Anna Frank. Ens explica com va ser la vida abans d'amagar-se, durant el temps que va viure d'amagatall de la casa del darrere i després de la seva detenció.

A través de fragments del seu diari, coneixerem com s'enamora per primera vegada, la seva por que els descobreixin i com s'evadeix de la rutina dins l'amagatall. L'Anna va morir en un camp de concentració quan tenia quinze anys. És una més de sis milions de víctimes jueves de la Segona Guerra Mundial.

Maurice o la cabana del pescador, Mary Shelley
Versió de Rosa Maria Fernández
Castellnou Edicions
Kalafat

Maurice o la cabana del pescador tracta de la vida d'un pobre noi, Maurice, que no posseeix absolutament res material: ni casa, ni fortuna, ni tan sols família..., però que té un tresor d'incalculable valor, l'honestedat de cor. I és precisament gràcies a aquesta bondat que, sense proposar-s'ho, aconsegueix allò que tant desitja: l'amor i l'amistat.

Romeu i Julieta, William Shakespeare
Versió d'Elena O'Callaghan i Duch
Castellnou Edicions / Almadraba Editorial
Kalafat

Romeu i Julieta està ambientada a Verona (Itàlia), al segle XIV, i es basa en fets reals: les rivalitats entre famílies nobles d'aquesta ciutat.

Conta la dramàtica història de dos amants, Romeu Montagú i Julieta Capulet, les famílies dels quals viuen enfrontades des de fa molts anys. Romeu i Julieta s'enamoren, però saben que l'odi entre els seus pares farà impossible el seu matrimoni. Per això decideixen casar-se en secret.

divendres, de juliol 02, 2010

Estem d'enhorabona!!! Som una Bona Pràctica!


El Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler ha estat seleccionat com a Bona Pràctica pel Centre per a la Innovació Local de la Diputació de Barcelona i la Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, perquè representa una aportació innovadora i de qualitat a les polítiques i serveis municipals. La Victòria Mateu, Directora de la biblioteca municipal de Rubí, m'ha comunicat la notícia aquesta mateixa tarda i us haig de dir que estic molt i molt contenta.

Contenta perquè el Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler va ser el primer de tot Catalunya en constituir-se com a tal l'any 2004, de la mà de la seva directora, amb la col·laboració del professor de l'IES La SerretaJosep Gregori. Ells dos van ser els impulsors d'aquesta tasca d'estendre la lectura als col·lectius més necessitats de la nostra ciutat, i jo només he fet que recollir les llavors que ells hi van posar amb molta il·lusió i empenta. Ara el nostre grup és un grup gran, d'unes 15 persones fixes, que veuen amb molts bons ulls aquesta tasca de llegir, sota el meu guiatge, llibres adaptats a les seves necessitats, tots els divendres a la tarda.

Gràcies per l'atorgament d'aquesta Bona Pràctica que, de ben segur, ens aportarà moltes més ganes de seguir endavant en aquesta activitat tan summament enriquidora.

Podeu veure la fitxa sencera d'aquesta Bona Pràctica al següent enllaç, d'on extreiem un rescat de pantalla:


dijous, de juliol 01, 2010

Reflexionant en veu alta.

Ja fa uns quants dies que el curs s'ha acabat. Això no vol dir, però, que no tinguem feina. Amb la Lectura Fàcil sempre hi ha coses a fer, i en aquest moment plàcid, de reflexió, vull anotar en aquest quadern d'experiències les tasques que han quedat pendents i aquelles altres que seran motiu de dedicació en els mesos que segueixen, una mica a mode d'organització d'allò que s'esdevindrà d'ara en endavant.

M'agradaria implicar-me en aquesta causa de fer extensiu el dret democràtic a la lectura de dues maneres: una, com a dinamitzadora, que ja ho sóc, d'un club, d'un grup de persones que senten l'interès per la lectura i per aprendre la llengua; i de l'altra, com a escriptora, que ho intento ser, de textos senzills en un format accessible a un major nombre de persones. Aquesta segona tasca no és fàcil, no, però per aquest motiu vaig realitzar amb interès un dels Tallers de tècniques de redacció que l'Associació Lectura Fàcil ve impartint des de ja fa un cert temps. Avui he tingut el desig de contactar amb alguns dels companys que van fer aquella sessió d'aprenentatge amb mi. Tinc les adreces de correu electrònic i potser m'hi posaré en contacte, més que res perquè en aquest grup era ben visible la diversitat d'interessos dels participants, i això és el que fa interessant la tasca d'extensió de les directrius de la lectura fàcil arreu del món. No només hi havia mestres amb alumnes que patien algun grau de discapacitat, que també, sinó que, sobretot, hi havia persones vinculades amb el món empresarial que es preocupaven per fer més intel·ligible els missatges als seus clients o socis, així com persones del món hospitalari,  del món associatiu, etc. Amb ells voldria establir un diàleg constructiu que m'ajudés a definir alguns dels paràmetres que, ara per ara, i en el meu cas concret, només són aplicables al col·lectiu immigrant, nouvingut, i de les persones grans, però que com ja es veu és molt més ampli. Tinc, doncs, pendent contactar amb aquestes persones i comprovar com han aplicat aquelles tècniques apreses en la seva activitat laboral quotidiana. Però, i ho deia fa un moment,  és gran el desig que tinc d'emprendre una activitat creativa en l'àmbit literari en aquest format de la lectura fàcil, i és així, certament, com tinc algunes idees ja apuntades del que podria ser un recull de relats en un futur no molt llunyà. Veurem si tot això és possible.

En segon lloc, atès que aquest curs 2009-2010 ha estat marcat per alguns canvis a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí, em veig amb el deure de fer una valoració exhaustiva del que ha suposat el canvi d'ubicació de la nova biblioteca, pel que fa al nombre d'assistents, la freqüència de les sessions, les característiques dels seus membres, els diferents nivells de llengua observats, les lectures efectuades, etc. Aquesta anàlisi és urgent fer-la, i em comprometo a començar ja a esbossar-la.

En tercer lloc, també hem d'abordar la programació per al curs vinent. Hem de fer la tria de llibres que es llegiran, tenint en compte els que ja s'han llegit, les novetats editorials, i els interessos dels mateixos participants. En aquesta programació també es contempla l'ús de materials complementaris, que a hores d'ara són imprescindibles per a facilitar la bona comprensió del text i l'adquisició d'una major autonomia de competència lingüística. Les propostes que es vagin penjant podran ser comentades pels mateixos lectors, sempre amb el benentès que la tria es farà en funció del nombre d'exemplars disponibles al catàleg col·lectiu de les nostres biblioteques.

I, com no, hi ha la feina d'aquest blog, que no és poca, i que últimament és important, atès que la lectura fàcil està de moda i ho palesa l'interès que els mitjans de comunicació hi estan mostrant, i això implica fer front, de la mà d'altres membres de l'Associació Lectura Fàcil, a les invitacions que puguin sorgir per estendre la informació que s'hi relaciona a tot aquell que hi estigui interessant. La promoció i divulgació de les nostres activitats també entra dins aquest llistat d'activitats amb què obrirem els ulls al setembre.

Feina, he dit? Molta feina, però feta amb gust, no hi dubteu!! Som-hi? SOM-HI!!!

dimecres, de juny 30, 2010

La nostra estada a ComRàdio. Fotografies i àudio d'un moment especial.




Vull agrair el Marc Pijuan, periodista de ComRàdio, per haver-me enviat les fotografies que demostren el nostre pas per l'emissora barcelonina. Va ser un moment especial per a tots nosaltres i desem, així, el record en aquest espai amb molt de carinyo.

També us adrecem al blog del programa Extraradi on podeu sentir el reportatge íntegre que van realitzar sobre la Lectura Fàcil.


Gràcies, i fins a la propera, que esperem que sigui aviat.

La Lectura Fàcil a l'Hora del lector, del Canal 33.

Ens plau constatar que la Lectura Fàcil és notícia, també, a la televisió i, més concretament, als programes que tenen l'actualitat editorial com a principal fil conductor. És el cas del programa del Canal 33  L'hora del lector, emès el passat divendres 18 de juny, en què el periodista Víctor Amela i l'escriptor Màrius Serra parlen dels llibres de Lectura Fàcil i que podeu sentir a partir del minut 12 del següent vídeo:




En aquesta breu ressenya d'algunes de les novetats editorials en LF (centrada en Mites i llegendes de la Grècia antiga, d'Eugènia Salvador, i Les mateixes estrelles, de Núria Martí) s'esmenta el Premi de Narrativa en LF promogut per CCOO i del qual la Núria Martí n'és la guanyadora. Aquest premi porta el Víctor Amela a parlar -amb alguns dubtes- del concepte "Lectura Fàcil" . És Màrius Serra qui aclareix aquest punt en què la definició del terme ha quedat en suspens, confonent-la -o fins i tot, equiparant-la-, amb la de "lectura graduada". Màrius Serra matisa que aquest tipus de text s'acosta al "món de la discapacitat", en ser un tipus d'adaptació adreçada a uns col·lectius molt concrets (persones que pateixen dislèxies, dislàlies, problemes de concentració, de comprensió, de memorització, etc.) i és aquí on el terme adaptació adquireix sentit. A més, subratlla Amela, té un component de democratització en servir de punt de partida per a tots aquells grups de persones no implicats amb el fet lector -com poden ser els grups analfbetitzats, les persones grans, etc.-, que amb aquests materials poden acostar-se al món del llibre i la lectura.

Una breu referència al món de la Lectura Fàcil que agraïm, ben sincerament, tot i no fer-se esment de l'Associacíó que fa que tot això sigui possible, l'Associació Lectura Fàcil.