Activitat de comprensió lectora amb nouvinguts.

Una activitat que no està prou instal·lada a les biblioteques dels nostres instituts és la promoció i l’atenció de les persones amb dificultats lectores, que necessiten uns materials adients i unes activitats probablement més específiques que les adreçades a l’alumnat considerat “normal”. Sí que es realitzen activitats d’aquest tipus a l’aula d’acollida o especial, però crec en la necessitat de promocionar activitats més o menys “fixes” per a aquests col·lectius en l’espai propi de la biblioteca. Em refereixo, sobretot, a l’alumnat nouvingut, que desconeix les llengües pròpies de l’Estat espanyol, i més concretament, la llengua vehicular de l’ensenyament, el català, però també a l’alumnat amb altres dificultats lectores com poden ser els analfabets funcionals (en barris desfavorits), els discapacitats psíquics i/o els alumnes amb dislèxia. Aquests alumnes necessiten llegir llibres més senzills per aconseguir la immersió en la nostra llengua i, conseqüentment, la posterior comprensió dels textos de les matèries que conformen el currículum escolar per assolir, així, els objectius i les competències bàsiques, i aquesta tasca s’ha de planificar a dues mans entre la bibliotecària i/o coordinador/a de biblioteca, i els professors de llengua o amb càrrec LIC del centre i que fan classe a aquests alumnes. La proposta consisteix en la creació d’un club de lectura fàcil en el sí de la biblioteca o a l’aula d’acollida/aula especial on treballi el grup abans esmentat.

L’experiència que us relato s’ha dut a terme amb alumnes nouvinguts de 4t de l’ESO d’un institut situat en un barri econòmicament i social desfavorit de la ciutat de Sabadell on he dut a terme una substitució de gairebé dos mesos i d’on, per tant, no es poden apreciar encara els resultats.

El grup el formaven sis membres: un noi i una noia magrebins, un noi senegalès, i tres nois més sud-americans. Tots estaven ja integrats en l’aula ordinària unes hores a la setmana però encara acudien a l’aula d’acollida per treballar més particularment els textos de les diferents matèries curriculars. Com que tots els alumnes cursaven l’assignatura de llengua catalana de 4t i havien de fer l’avaluació d’una lectura obligatòria que no fos la del grup-classe (llegien Paraules emmetzinades, de Maite Carranza, que era força difícil per a ells) es va decidir triar una lectura més senzilla i dedicar la sessió del dimecres, quan només estaven els alumnes de 4t a l’aula d’acollida, per llegir-la junts i treballar-la. La lectura triada va ser L’estudiant italià, de Rubèn Mettini Vilas (1994) publicada per La Magrana. 

De la pàgina de l’autor us transcric la següent informació (http://rubenmettini.jimdo.com/obres-en-catal%C3%A0-obras-en-catal%C3%A1n/l-estudiant-itali%C3%A0/):

L'argument

El Francesco és un estudiant italià que viu a Barcelona des de fa un any. En una festa que organitza un grup de rock es pren una beguda que li fa perdre el cap.

L'endemà al matí es desperta a la casa on hi ha hagut la festa i no recorda qui és. Sent veus en una habitació contigua. S'hi acosta, espia i veu una parella. La noia li resulta atractiva. Té una piga a l'espatlla. Sent el seu nom: Magda.

Uns quants dies més tard la torna a trobar, però la noia li assegura que no es diu Magda. En Francesco se submergirà en una gran confusió. Es pregunta si la Magda amaga la seva identitat o si es tracta de dues noies que s'assemblen molt.

L'escriptura

El text està pensat per a alumnes que comencen a aprendre llengua catalana. L'escriptura és molt senzilla i accessible. El volum consta també d'una llista de paraules, locucions i frases fetes traduïdes al castellà i a l'anglès, una sèrie de notes explicatives sobre determinats aspectes de la vida cultural barcelonina i, al final, una sèrie de preguntes sobre el text: un treball didàctic destinat al professor que faci servir el llibre a les seves classes.

Els dos objectius principals a assolir en aquesta activitat eren:

a)      Llegir i comprendre la història que es relata en aquest llibre.

b)      Ser capaços de respondre per escrit, i en català, algunes preguntes relacionades amb la lectura.

Amb aquests objectius es va penjar al calendari d’aula la data del control de lectura i se’ls va facilitar una bateria de prop de quaranta preguntes, creada per mi mateixa i que us penjo com a document adjunt, com a complement a les activitats de comprensió lectora proposades per l’editorial. Els dimecres havien de portar el llibre de lectura i el dossier de preguntes. Com que el llibre se subdivideix en 13 capítols breus, es va programar llegir-ne dos, a ser possible, en cada sessió i realitzar l’escriptura de les respostes a les preguntes del qüestionari. Així, doncs, la sessió de lectura constava de les següents activitats:

1. Lectura en veu alta, per torns, del text, corregint exclusivament allò imprescindible i deixant-los que estiguessin concentrats en la informació que transmetia el text. Alguns d’aquests alumnes, en un principi,  no volien llegir perquè deien que “ho feien molt malament”. Jo no obligava ningú però els animava i sempre llegien tots. Tots han millorat molt la seva fluïdesa lectora i la fonètica dels sons del català.
2. Comentari de lèxic que els resultés poc comprensible.
3. Expressió oral: fèiem un resum d’allò llegit, compartint detalls, assegurant-me que s’hagués entès bé allò rellevant per als següents capítols. Com que són alumnes que no parlen català habitualment, els animava a fer-ho, fins i tot havent de traduir del castellà moltes vegades. Tot és començar!
4. En aquest treball de resumir, sovint jo rellegia parts del text que no havien entès i aclaríem dubtes, malgrat que el text era força clar i fàcil d’entendre, i la història –una història d’amor- atractiva per a ells.
5. Expressió escrita: arribava el moment de pensar les respostes a les preguntes i escriure-les. Les podien pensar en parelles o en grup, però els demanava que intentessin redactar-les de forma individual. Un cop fet, sortien un a un a la pissarra i les escrivíem. Aquest exercici potenciava que els altres corregissin o fessin canvis en algunes paraules, treballéssim qüestions ortogràfiques, de puntuació... i servia com a repàs de temes de llengua de què també s’havien d’examinar.
6. Correcció i còpia de les respostes correctes a la llibreta.
7. Estudi d’aquest material per a l’examen.

A l’examen els vaig posar nou d’aquestes preguntes més una de valoració del llibre. Molts d’ells van respondre aquesta darrera pregunta mig en català mig en castellà però ho van fer molt bé. Van treure molt bones notes malgrat que encara tenen pocs recursos expressius. Estic segura que el fet d’haver de sortir a la pissarra a escriure alguna cosa els va fer sentir interès pel llibre i, sobretot, entendre’l i finalment es van “posar les piles” i van fer un gran esforç. De llibres com aquests, en un català més senzill i accessible, n’hi ha molts en l’actualitat. Us passo l’enllaç de títols arreplegat per l’Associació Lectura Fàcil, dels quals en podeu trobar a totes les biblioteques de la Diputació de Barcelona així com també als centres escolars.

http://www.lecturafacil.net/file/99095/2014_Llibres_Lectura_Facil.pdf

Preguntes de comprensió lectora de L'estudiant italià, de Rubén Mettini:
 http://issuu.com/rociochicacombat/docs/l_estudiant_itali__.docx/1