Relat de vida lectora.

No fa massa dies vaig explicar al fòrum del mòdul 1 del curs de formació permanent de professorat en què participo una anècdota relacionada amb els meus inicis com a lectora. En realitat aquesta només n’és una perquè quan hi penso m’assalten moltes altres que ara recordo com si haguessin tingut lloc ahir mateix. Dels moments  més importants puc destacar el record d’aquella cartilla de lectura que tenia al parvulari on vaig anar a parar una mica a desgrat de la meva mare i que pocs anys després vaig utilitzar per intentar ensenyar a llegir la meva àvia que no ho havia pogut fer i se’n moria de ganes. Dir que només ho vaig intentar, tenia onze anys llavors, però penso que ja apuntava maneres de “profa”. El cas és que aquelles primeres cartilles van ser molt importants per a mi, fins i tot en copiava les paraules, els textos, a l’igual que la cal·ligrafia que ens feien fer a escola i que ara aconsellaria a més d’un alumne. Simplement gaudia fent aquelles coses!

També recordo que a sisè o setè d’EGB ja m’havia llegit tots els llibres de la biblioteca de l’escola i la pobra bibliotecària no sabia pas què fer amb mi. Us parlo dels anys 1984-85, quan les dotacions de les biblioteques no eren com les d’ara i, tot i que a la de la meva  escola hi havia prou llibres, podem dir que era petitona. D’aquesta època recordo, no sé per què, Momo, i tots els llibres de l’Editorial Alfaguara. De fet la gran majoria de llibres que hi havia eren d’aqueta col·lecció, i també és d’aquests anys la meva passió per les aventures que escrivia Enid Blyton protagonitzades per Los cinco, Santa Clara (que sembla ser que l’Editorial, Molina ha aplegat en un volum a un preu de 25 €) així com les aventures dels Hollister, etc. Encara en conservo uns quants exemplars, destinats als meus fills, però que ni tan sols han obert. Diuen que aquestes històries són molt “antigues” (mare meva, ufff!). 

També recordo com un dels capítols de la meva experiència lectora juvenil haver llegit tota la bibliografia d’Agatha Christie. M’agradaven molt, aquests llibres, els devorava, i aquestes lectures em van portar a Alfred Hitchcook i a Truman Capote. Però no només llegia novel·la en aquesta època: també m’encantaven  els tebeos de Zipi i Zape i Mortadelo i Filemón. En reia moltíssim!

Dels anys d’adolescent a l’institut recordo que va ser quan vaig adquirir el vici de voler tenir una gran biblioteca. Era un somni i puc dir que a hores d’ara ja en tinc una bona pila, de llibres, així com també un miler, potser, de fitxes que en feia de cada lectura. D’aquesta època conservo, entre altres, alguns títols de la literatura espanyola que ens feien llegir a 2n i 3r de BUP, de la Col·lecció Cátedra, com el Lazarillo de Tormes, la Celestina, o El Quijote però també em recordo moltíssim de Nada, de Camen Laforet, o la descoberta d’autors hispanoamericans com García Márquez o Isabel Allende. Ah, i recordo molt, moltíssim, la lectura que vam fer de Pilar Prim, de Narcís Oller, i també la d’alguns filòsofs com Plató, a El mite de la Caverna o Así habló Zaratrusta, de Nietzsche.

.

Recordo vivament COM llegíem aleshores, desgranant-ne el sentit a tot allò escrit, i penso que aquests “models”, la manera com em transmetien llavors els meus mestres el contingut d’aquells llibres, m’ajuda, també avui, en la meva tasca docent. Tot aquest bagatge, que ni molt menys considero vast, ans al contrari, em portà a la facultat de Filologia de la UB, on aquesta passió pels llibres cresqué considerablement: del recinte del pati de lletres d’aquesta magnífica universitat i la seva biblioteca central vaig passar a conèixer la Biblioteca de Catalunya i poc després l’immens món de llibres i revistes de l’Ateneu Barcelonès (a més de la llibreria del carrer Canuda on trobava tresors com les traduccions al català de textos llatins de la Fundació Bernat  Metge,  especialment la traducció de Miquel Dolç de l’Eneida de Virgili).

Aquells anys són per a mi els millors anys de la meva vida perquè, sense cap mena de dubte, vaig ser conscient que tot el que arribava o havia arribat a les meves mans fins aquell moment era per algun motiu molt gran, un motiu que m’ha conduït a ser com sóc per sempre: una amant de les lletres i dels llibres amb clara vocació pedagògica. Són tants i tants els records que m’assalten recordant els llibres, que penso que aquest relat de vida meu no podrà ser mai escrit del tot. Perdoneu-me la llargària!