Contes per a un món millor, d'Enric Larreula

Contes per a un món millor (1992), Enric Larreula

La Magrana-L'Esparver

Aquest meravellós llibret de vuitanta pàgines és una joia. Es pot llegir en mitja horeta, el podeu començar i deixar-lo aparcat perquè el formen set contes que es poden llegir de forma separada, pair-lo, reflexionar-hi al voltant del valor-tema abordat i treballar-lo àmpliament a l'aula. Des de fa un cert temps busco de forma desesperada textos breus per aprofitar estones mortes a classe, i aquest material és exquisidament adequat per omplir estones o, fins i tot, per fer una lectura en veu alta els deu últims minuts de classe i asserenar els alumnes. Altament recomanable!

Per conèixer la figura de l'escriptor Enric Larreula us recomano que us descarregueu el pdf monogràfic que l'Institució de les Lletres Catalanes va editar l'any 1999 i que trobareu penjat al següent enllaç del web del Departament de Cultura:

http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/ILC/Documents/Arxiu/Larreula.pdf

La informació que us ofereixo tot seguit referides a l'argument, temes, personatges i suggeriments didàctics provenen d'aquesta font anteriorment esmentada.

Edat de lectura

Es fa força difícil determinar l’edat de lectura d’aquests contes. Pel fet de ser contes, no tenen edat. Poden agradar des d’un nen petit a qui s’expliquin de manera oral fins a un adult però intentarem precisar una mica i dir que són aconsellables per a nens i nenes d’entre 6 i 10 anys. De tota manera, per la seva temàtica, poden ser tractats i treballats en altres edats. 

Argument

Tal com diu el títol del recull, es tracta d’una sèrie de narracions breus que parlen d’un món millor.

“La felicitació” tracta d’un personatge, el vell Gruber, que no es fa amb ningú: viu sol, en una casa aïllada. Un dia, per Cap d’any, el carter li porta, per iniciativa pròpia, una postal de felicitació, sense signar. Davant del dubte sobre qui li ha enviat la postal, el vell Gruber n’envia postals a tots aquells que pensa que la hi han pogut escriure (quasi tot el poble). Llavors, tots ells li retornen la felicitació: 102 postals. 

“Els dos amics” té com a protagonistes dos joves irlandesos que volen emigrar a Amèrica perquè els anglesos els han espoliat i empobrit. En James i en Jeremiah són tan amics que, pensant l’un en l’altre, no aconsegueixen el seu somni: embarcar en un vaixell cap a Amèrica. 

“París-Dakar” explica el moment en què l’Immaïl és testimoni de la cursa París-Dakar i el que això representa per a ell. Aconsegueix quedar-se una llauna d’oli que ha llençat un dels cotxes, cosa que valora com un gran tresor, però que també li fa veure que és un dels nois més pobres de la terra.

“La castanyera” ens conta la història de la Joanna, una senyora que s’instal·la en una cantonada de Gràcia i es posa a vendre castanyes: transforma una cantonada freda en un ambient càlid. Quan arriben les eleccions i la volen treure d’allà on és, ha arrelat tant al barri que hi ha una protesta ciutadana. Finalment, l’Ajuntament li construeix una parada perquè pugui vendre les castanyes a l’hivern i els gelats a l’estiu.

“Les il·lusions” narra un moment de la vida d’un noi que es dedica a netejar els vidres dels cotxes quan s’aturen en un semàfor. Perd una juguesca amb un company seu, perquè neteja un cotxe però no cobra la feina: s’atura un moment a reflexionar sobre el que veu dins el cotxe que està netejant i la conductora ha de marxar perquè el semàfor s’ha posat verd. 

“La decisió” ens fa entrar en una història d’indis. En Linx Lleuger és el darrer cap del poble dels carapintades i és un indi que no vol obeir ningú. És perseguit pels soldats quan intenta fugir al Canadà. El soldat Billy Strosner el troba. Sap que l’ha de matar per tornar triomfant davant dels seus caps. Però, finalment, Strosner salva la vida a en Linx i el deixa fugir. 

“El camí que no anava enlloc” és la personificació d’un camí que —com el títol indica—no porta enlloc. Hi passa un senyor que té pressa i s’enfada perquè el camí no va enlloc. El camí queda preocupat. Però, al cap d’un temps, hi passen una parella d’enamorats, dos vellets, unes nenes que juguen, un pintor... Tots ells estan contents, justament, perquè el camí no porta enlloc.

Temes 

Els temes que es poden tractar treballant aquests contes són molt diversos, com es pot comprovar amb els arguments explicats: 

−Tossuderia; bons detalls; rancúnia... (“La felicitació”).

−Amistat; terres ocupades; tipus de feina... (“Els dos amics”).

−Influències de civilitzacions pròsperes en unes de més pobres; il·lusions o desitjos dels nens; concepte d’automòbil... (“París-Dakar”).

−Il·lusió i projecte d’una persona; solidaritat ciutadana; poders polítics... (“La castanyera”).

−Reflexió sobre les diferents classes socials i sobre la vida actual; els somnis d’un noi... (“Les il·lusions”).

−La guerra; els soldats; els pobles indígenes... (“La decisió”).

−No anar enlloc és una de les coses més meravelloses que es poden fer en aquesta vida (“El camí que no anava enlloc”). 

Personatges

Els personatges dels Contes per a un món millor abracen un ampli ventall i ofereixen moltes propostes per treballar. 

Així, el vell Gruber —“La felicitació”— és un home esquerp, sorrut i malfiat. S’ha tancat tant, que ja no es fa amb ningú del poble. Fins que arriba la felicitació. 

En James O’Connolly i en Jeremiah O’Donovan —“Els dos amics”— ens ensenyen quin és l’esperit d’una amistat de debò.

L’Immaïl —“París-Dakar”— és el personatge que ens pot ajudar a entendre la mentalitat dels nois i noies del que anomenem tercer món: la seva concepció del món és diferent —per a ell un automòbil és una màquina groga—, i ens pot fer pensar fins i tot en la importància d’una llauna d’oli. 

La Joanna —“La castanyera”— és un personatge ple de vida i empenta, la qual cosa sap transmetre als veïns del barri; gràcies a aquesta empenta acaba tenint allò que vol. És optimista i ho demostra.

Del protagonista de “Les il·lusions” no en sabem el nom. Només sabem que fa una juguesca amb el seu company Juanjo. És un personatge de classe social pobra i que es planteja la seva vida en cas que fos ric: les il·lusions que té, què faria, què deuen fer els que tenen diners... 

Tant en Linx Lleuger com el soldat Strosner són els protagonistes de “La decisió”. El primer, per la seva voluntat de no obeir ningú, costi el que costi; el segon, perquè ha de decidir entre obeir els seus caps o fer el que creu que ha de fer com a persona. Tots dos són personatges interessants des del punt de vista del treball a l’aula. 

A l’últim conte —“El camí que no anava enlloc”— ens trobem amb un personatge diferent: es tracta d’un camí que ens ajuda a reflexionar sobre el ritme de vida que portem les persones. A part del camí, hi ha una parella d’enamorats, dos vellets, nenes que juguen, un pintor... De tots ells se’ns descriuen els trets bàsics.

Observant la societat actual entendrem tots aquests personatges.

Suggeriments didàctics 

1.    Un primer suggeriment és que, un cop llegits els contes, l’alumnat imiti el que ha llegit. És a dir, que escrigui un conte amb els personatges, localització, situació històrica... que vulgui, però amb el tema “Per a un món millor”. A l’aula es poden llegir tots els contes i votar o premiar (per Sant Jordi, per exemple) el millor.  

2.    Proposta d’un treball de llengua oral. Cada alumne triarà el conte que li hagi agradat més. Llavors, s’haurà d’imaginar que està amb un nen petit —ja sigui perquè li està fent de cangur o perquè és un familiar seu que avui és a casa seva— que encara no sap llegir. Li haurà d’explicar el conte de manera entenedora (potser caldrà canviar-ne prèviament algun aspecte formal perquè pugui ser explicat, tasca en la qual l’ajudarà el mestre o el professor). 

3.    D’entre tots els contes del recull, se’n triarà un. Es tracta d’assenyalar un punt del conte i, a partir d’allà, plantejar diferents finals. Aquesta activitat es pot realitzar tant oralment com per escrit. En tots dos casos es pot fer, després, un treball amb tot el grup. 

4.    Per  treballar el conte fem una altra proposta. Es faran tants grups com contes es vulguin treballar. A partir d’aquí, cada grup haurà de convertir el conte que treballi en un còmic. Caldrà pensar un guió del còmic i, després, dissenyar els dibuixos i el text de les bafarades. El mestre o professor de plàstica pot col·laborar en l’activitat. 

5.    L’Immaïl (“París-Dakar”) està molt content quan té la llauna d’oli. Partint de la temàtica del cotxe, es pot dir als alumnes que construeixin un automòbil amb cartrons i rodets de fotos reciclats: la imaginació i una mica de pega ajudaran a acabar-ne la construcció. Aquesta activitat pot servir per comentar un dels temes més comuns als contes que estem treballant: la diferència entre les persones que ho tenen tot —i sovint es queixen— i aquelles que no tenen res i es conformen amb poca cosa. 

6.    Per a alumnes de fins a 10 anys proposem la representació teatral d’un d’aquests contes, amb tot el que això implica: caracterització dels personatges, diàlegs, decorats..

.

7.    Cada alumne triarà el personatge que li hagi agradat més i, a partir del que expliqui al conte, en farà una descripció ben completa, tant del caràcter com dels trets físics. Finalment, en farà un dibuix.