Ahir ens vam reunir el Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca de Rubí per llegir l'adaptació que Elena O'Callagan i Duch ha fet de la peça teatral shakespeariana, Romeu i Julieta. En un principi havíem de començar El noi amb el pijama de ratlles, de John Boyne, però alguns assistents opinaven que estaven una mica cansats de tanta "guerra", exili i patiment, i volien llegir alguna cosa més entretinguda. Així és que vaig decidir abordar aquesta tragèdia que tant s'ha portat als cinemes i teatres de tot el món, i que ja els era força coneguda a tots ells.
Als següents espais podreu trobar informació ampliada sobre l'autor i la seva obra que ajuden a entendre per què encara avui les seves obres mantenen l'actualitat i interès que sens dubte desperten.
Sobre William Shakespeare i la seva obra: http://www.xtec.cat/~salonso/index.htm
Sobre Romeu i Juleta: http://ca.wikipedia.org/wiki/Romeu_i_Julieta
El text origiinal en versió espanyola:
Abans de començar la lectura, precisament, vam parlar dels motius pels quals una obra qualsevol, d'una època o segle concrets, arriben a ser universals i els vaig intentar fer reflexionar del valor que representa, en aquest sentit, l'obra de William Shakespeare, del tractament que féu en el seu temps d'algunes de les passions més representatives de la condició humana i com encara trasbalsen la nostra ànima en llegir-ne les seves descripcion o veure-les representades en escena.
Tot seguit vam començar la lectura. En aquesta ocasió vaig voler ser jo qui llegís el capítol primer sencer. Volia que centressin l'atenció en el text, que s'oblidessin per un moment de les seves preocupacions quotidianes, que intentessin copsar el meu to de veu, els moments en què intervenien les veus dels personatges a través del diàleg, els mecanismes expressius que ens feien arribar la ira o el menyspreu dels moments que conformen les pàgines inicials d'aquest capítol quan els enfrontaments entre els Montagú i els Capulet esdevenen protagonistes. També vam despertar la consciència que en aquest text el més important és l'expresiió dels personatges, que no és un text en prosa com el veiem ara escrit en aquesta adaptació, sinó que en el moment de la seva composició era una peça teatral amb els recursos propis d'aquest gènere, que una mica s'han volgut transcriure aquí amb l'ús reiterat del diàleg.
Després d'aquesta primera lectura, per torns, la van fer els assistents de nou i es va percebre una tranquil·litat i una manera diferent de llegir per part d'alguns d'ells. S'havien fixat en la meva manera d'articular alguns sons de la llengua que els resulten difícils d'emetre, encara, i sobretot van fer molt bé aquesta petita declamació dels diferents personatges. Vaig notar com alguns dels membres més antics del club llegien amb fluïdesa i aquest fet em va alegrar especialment.
També vam llegir el capítol 2 i vam conversar sobre alguns dels temes següents:
-l'amor en el passat i en l'actualitat.
-Els casaments per conveniència.
-Qui era la dida i el seu paper en la societat.
Va ser un bon inici de lectura. Ara, doncs, toca repassar la lectura d'aquests dos capítols i continuar la setmana vinent.
En una pàgina a part penjaré un qüestionari de comprensió lectora dels capítols que conformen aquesta adaptació, per a què no perdem en cap moment l'argument d'aquesta història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada