Este blog presenta novedades relativas a los intereses que me mueven por este mundo digital: lecturas, novedades sobre lectura fácil -tema que originó este espacio ya hace unos años-, experiencias docentes y materiales didácticos, y información sobre aspectos de corrección y traducción lingüísticas.
o Deures: llegir capítols 1 i 2 a casa, en silenci.
o Lliurament fitxa.
o Qui és l’escriptora? Recordatori de la presentació del seu llibre a la Biblioteca de Rubí el passat mes de juny. Conèixer què saben els alumnes de la Montse Flores. Després, que ella ampliï, si vol, el seu perfil professional i humà.
o Demanar que algú faci un resum del llibre.
o Impressions i opinions diverses sobre aquesta lectura.
o Si els ha agradat.
o Si l’han entès.
o Si han trobat difícil la llengua emprada.
o Preguntes per part dels alumnes.
o Selecció de textos per llegir. Preguntes que es poden suscitar.
o Cita de Josep Maria Terricabras. Què és per a tu la immigració? La por hi va associada?
o Lectura pàgina 12. L’expressió “jo no sóc ni d’aquí ni d’allà” és una realitat als instituts de Rubí?
o “Si no puc viure al lloc que estimo, he d’estimar el lloc on m’ha tocat viure”, pàg. 14. Tothom s’hi adapta igual de bé? No creus que aquest procés és dolorós, difícil?
o Pàg. 17-18: “Crec que les coses que es fan amb el cor són les que estan ben fetes. El cor no s’equivoca mai”. Tu fas les coses amb el cor o hi poses una mica de cap, també?
o Pàg. 20: la mà de Fatma, el número cinc, l’expressió Hamsa ala ainek. Ets supersticiosa?
o Pàg. 25. El paper de l’àvia. Matriarcat.
o Pàg. 32. La Tati i l’amor, el desig. T’hi poses en la pell dels adolescents?
o Pàg. 45. El Ramadà i l’Aid el Kebir.
o Pàg. 62. El robatori de la càmera. Quina relació té aquest fet amb la història/imatge del seu germà?
o Pàg. 68-final. El noi ha crescut. És normal aquesta maduresa en els adolescents?
El passat divendres 5 de novembre vam comptar amb la presència de la Montse Flores a la sala Chill-out de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí. Va ser una experiència molt enriquidora, perquè els assistents van poder sentir de prop les explicacions de la Montse sobre la redacció del llibre. Ens va explicar com va sorgir la idea, els mecanismes arran dels quals arrenca la història de l'Ahmed, el protagonista, la relació que ella manté amb els alumnes nouvinguts i adolescents, trets que caracteritzen aquest personatge, i la repercussió que aquest llibre ha tingut en el seu context acadèmic més immediat.
També ens va parlar del que significa la immigració, de la importància d'acostar la lectura a tots els col·lectius però sobretot aquest amb què ella està tan implicada, perquè a partir de les històries ens reconeixem nosaltres mateixos, ens revelem com a éssers humans, i ha posat com a exemple la seva experiència actual fent de conductora d'un club de lectura fàcil a la presó Model. Aquest aspecte de la seva trajectòria humana ha interessat molt els assistents, que no han parat de fer preguntes sobre la vida d'aquests col·lectius i ha motivat alguns a rellegir la seva obra, L'Aigua del Rif.
El resultat ha estat una tertúlia del tot interessant, amenitzada amb la peculiar forma d'explicar les coses que té la Montse, una sessió de fotos, la presència de l'Eduard Fraile, també, com a representant de la Biblioteca, i un record inesborrable d'aquest llibre i d'aquesta dona tan brillant.
Us presento les fotos que són la mostra d'un final de lectura molt reeixit. Cliqueu a sobre d'aquesta foto i anireu a l'àlbum Picassa que conté aquest material i on les podreu veure en fomra de presentació.
Gràcies, Montse, per compartir amb nosaltres el teu cor.
El Club de Lectura de Rubí a l'antiga seu de la biblioteca Mestre Martí Tauler, de Rubí
El Grup de Treball de Lectura Fàcil del COBDC (Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya) organitza una Jornada d'intercanvi d'experiències amb el títol Fomentem la lectura amb Lectura Fàcil: protocols, experiències i estat de la qüestió.
La jornada se celebrarà el proper 10 de novembre de 2010 a la Biblioteca Jaume Fuster (Barcelona).
Aquesta Jornada s'adreça a tots els professionals interessats en utilitzar els materials de Lectura Fàcil. L'objectiu és fer una exposició tècnica d'experiències dirigides a públics amb diferents nivells de dificultat lectora.
És per a mi un luxe poder participar en aquestes jornades amb l'explicació, i reflexió, sobre la meva experiència amb el club de lectura de Rubí. Sota el títol Algunes reflexions a l'entorn de la dinamització lectora de grups d'immigrants: el Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí, abordaré la història del primer club de LF a casa nostra, el de Rubí, creat el curs 2004-2005. Aquest club és adreçat, principalment, a grups d'immigrants, i és per això que tractaré d'avaluar la feina feta al llarg d'aquests sis anys de sessions amb aquests destinataris, plantejant noves propostes metodològiques que condueixin a l'assoliment d'una més gran autonomia lectora, i competència comunicativa, d'aquests assistents com a objectiu principal que s'ha de promoure en aquesta tasca d'inclusió social dels col·lectius més necessitats de promoció i adequació lectores. Amb l'anàlilsi de les estratègies que s'han fet servir al llarg d'aquest temps de trobades, del paper del conductor i dels mateixos lectors en el sí del club, plantejaré nous reptes de conducció de les sessions en el si d'aquesta biblioteca.
No t’ho perdis! Les Jornades prometen ser d'allò més interessants.
Avui hem estat quasi dues hores al Club de Lectura Fàcil. Ha estat una sessió intensa, però ha valgut la pena. Volíem acabar L'Aigua del Rif perquè la setmana vinent rebrem la visita de la seva autora, l'escriptora rubinenca, Montse Flores, i el llibre havia d'estar llegit per poder reflexionar i preparar algunes preguntes. Crec que ho hem aconseguit, tot i que amb certs entrebancs, també.
Avui ha arribat un membre més, una noia cubana, molt simpàtica i interessada a aprendre la nostra llengua. Quan arriba un nou assistent ens presentem tots, coneixem una miqueta aquesta persona, com es diu, d'on prové, quant de temps fa que viu a Catalunya o a la nostra ciutat, Rubí, i fem un resum de tot el que hem llegit per posar-la al dia. Això comporta dedicar-li una estoneta però s'aprofita per practicar oralment el tema de la identificació personal i aprendre a resumir el que s'ha llegit fins al moment. Després hem passat a la lectura, tot i que avui he introduït alguns canvis, amb la intenció d'ajudar alguns dels assistents a comprendre millor el que llegeixen. És de destacar que darrerament ha canviat el perfil del lector que assisteix a les sessions, i ara em trobo amb usuaris que tenen altres dificultats. Són persones d'edat avançada que a més de desconèixer la llengua, també tenen problemas de memòria, de la pràctica lectora en veu alta, etc., i a qui s'ha d'atendre com cal. Per això anem, en certa manera, una mica més lents i això no agrada pas a tothom. Espero que aquesta idea es comprengui: som un grup i hem de treballar plegats, hem d'aconseguuir els objectius tots junts i per això ens cal, sovint, també, una mica més de paciència.
La sessió d'avui, doncs, ha tingut aquests punts principals:
o Lliurament d'una fitxa de perfil d'assistent. He elaborat una fitxa de lector que vull que omplin a casa per a conèixer algunes dades que em poden ser significatives de cara a la realització del meu TFC sobre Lectura Fàcil. En aquesta fitxa els demano algunes dades personals com l'edat, la data i lloc de naixement, si al país d'origen es parla més d'una llengua i quines són, l'any d'arribada a Catalunya, quina és la seva llengua materna i les llengües que coneix i parla, etc. També he preguntat si han estudiat el català a l'escola, del tipus que sigui (educació reglada, Escola d'Adults, cursos del CNL, escoles d'idiomes, etc.), si tenen algun certificat que ho demostri, i els motius pels quals tenen aquest interès en aprendre-la. El darrer bloc de preguntes es refereixen als seus hàbits lectors: si llegeixen a casa amb una certa freqüència, en quina llengua ho fan, i quina tipologia de textos fan servir (revistes, premsa, llibres, etc.), els motius pels quals assisteixen al club i el temps que fa que vénen també m'interessen per configurar una tipologia de lector significativa en aquest àmbit d'estudi.
o Resum del llegit fins ara. Amb l'excusa que teníem un membre més hem fet un resum del llegit fins ara. S'observa que, en certa manera, no recorden algunes de les coses fonamentals de l'argument, sobretot pel que fa al darrer capítol llegit, Mel i fum, eix del problema a què s'enfronta el protagonista i que serveix de presa de decisions de cara al seu futur. He hagut d'aclarir alguns dubtes al respecte per mirar d'encarar la lectura dels dos capítols finals del llibre.
o Lectura silenciosa del capítol Ulls tristos. La meva idea prèvia era que llegisssin tot el capítol a la sala en silenci, per mirar d'aconseguir una major concentració i un aprofitament de cara a la comprensió del text. No ha estat possible perquè es trigava molt de temps i només els he fet llegir dues pàgines. Després hem començat la lectura en veu alta, però ja estaven molt més tranquils, no tan esvalotats com al principi de la sessió.
o Lectura en veu alta. Hem llegit en veu alta els dos últims capítols de L'Aigua del Rif. En el cas del primer capítol, Ulls tristos, i atès que el ritme de lectura d'alguns dels assistents era força lent, l'he llegit jo, de nou, sencer, per mirar si d'aquesta manera s'assolia una major comprensió de la seva significació en el conjunt de la novel·la. Ha costat una mica, la veritat. Penso que no han acabat d'entendre prou bé la significació del mateix títol i d'algunes de les preguntes que formulo més a baix.
o Comprensió lectora: amb la intenció que quedessin clars alguns dels eixos temàtics d'aquest capítol en el conjunt de l'obra, he anat desgraant, a poc a poquet, les fórmules que ens fessin arribar al punt àlgid del llibre: quan el protagonista pren una decisió que serà fonamental per a la seva vida: dir no al seu amic Celes i decidir per si mateix l'actitud amb què ha d'enfrontar els fets de la seva vida quotidiana. Penso que el procés que hem anat fent els ha ajudat prou per arribar a unes conclusions sobre el sentit de l'obra.
A continuació plantejo algunes preguntes per aquest capítol que poden ajudar a la seva comprensió:
o Què vol dir el títol? o Per què li fa mal el cap a l’Ahmed? o Quan són a la classe de plàstica, perquè està nerviós? o Què li passa amb la Tati? o Per què deixa la càmera, de nou, al seu lloc?
Amb l'últim capítol hem fet igual, però amb una mica menys de temps. Estaven neguitosos per conèixer el final del llibre tot i que en cap moment han previst el que passaria finalment. La idea de la invasió de Gaza per l'exèrcit israelí els ha despistat del fet trascendental que ocorre al final del llibre. No s'imaginaven que l'Ibrahim era qui protagonitzaria aquest final, així que ha estat una sorpresa. Estaven ja cansats i alguns han demostrat que la història no els ha acabat de fer el pes, potser perquè el protagonista principal era un noi jove amb unes inquietuds diferents de les dels propis assistents. Hi ha hagut, però, diferents opinions al respecte.
Com que divendres vinent vindrà la Montse Flores a la nostra sessió de club, he demanat que preparin alguna pregunta interessant per fer-li. Com més temes de reflexió surtin, més engrescadora serà la seva presència.
Així, doncs, acabarem la setmana vinent amb aquest llibre i començarem Les mateixes estrelles, de Núria Martí que ja tenim a la biblioteca. Em consta que alguns ja l'han agafat en préstec... serà que tenen ganes de llegir, no?
La pasión de Bastián Baltasar Bux eran los libros. Quien no haya pasado nunca tardes enteras delante de un libro, con las orejas ardiéndole y el pelo caído por la cara, leyendo y leyendo, olvidado del mundo y sin darse cuenta de que tenía hambre o se estaba quedando helado... Quien nunca haya leído en secreto a la luz de una linterna, bajo la manta, porque Papá o Mamá o alguna otra persona solícita le ha apagado la luz con el argumento bien intencionado de que tiene que dormir, porque mañana hay que levantarse tempranito...
Quien nunca haya llorado abierta o disimuladamente lágrimas amargas porque una historia maravillosa acaba y había que decir adiós a personajes con los que había corrido tantas aventuras, a los que quería y admiraba, por los que había temido y rezado, y sin cuya compañía la vida la parecería vacía y sin sentido...
Quien no conozca todo eso por propia experiencia, no podrá comprender probablemente lo que Bastián hizo entonces.
ENDE, M. (1982), La historia interminable, Madrid: Alfaguara, pàg. 12-13.
Isabel Solé, al seu llibre Estrategias de lectura, m'ha recordat què és llegir i que puc arribar a ensenyar a les persones que s'acosten cada divendres al Club de Lectura Fàcil de Rubí amb aquesta cita de Michael Ende. La historia interminable la vaig llegir amb 9 o 10 anys, i precisament avui li comentava al meu fill, quina casualitat!, que aquest va ser un dels meus primers grans llibres. Aquesta passió per la lectura pot arribar a ser molt encomanadissa i, justament, m'agradaria molt poder compartir aquest goig que sento amb tots vosaltres, lectors. Fins divendres, doncs!!! Ens veiem a la biblioteca!!
El passat 11 de juny explicàvem en aquest espai que l'Elisabet Serra, responsable de comunicació de l'Associació Lectura Fàcil, i un realitzador havien filmat una de les nostres sessions de lectura. Ara ja podeu veure aquest vídeo tan esperat al Canal You Tube, on a partir d'ara podreu veure totes les novetats que es vagin creant sobre el tema. Per començar, doncs, us acosto aquest primer tast de lectura del Tristany i Isolda. Espero que us agradi.
Fa poc més de sis anys que visc a Rubí, ciutat que estimo, i admiro, per les persones que la construeixen i la fan créixer dia a dia.
Entre aquestes persones hi ha la Victòria Mateu, Directora de la Biblioteca Mestre Martí Tauler que enguany fa els seus trenta-cinc anys d’exercici de la seva professió a la nostra ciutat, i que, a més, es jubila els propers dies, motiu pel qual vull retre-li aquest petit homenatge, per la feina feta i per les qualitats innates que tant ha sabut demostrar en la seva relació amb les persones.
Parlo com a usuària però també com a col•laboradora que sóc de les activitats que es fan setmanalment en aquest gran centre cultural que és la biblioteca. La Victòria se’n va deixant enrere tot un historial de tasques dedicades al foment de la lectura, a la reivindicació dels drets fonamentals de les persones (en nens, dones, col•lectius d’immigrants...), i és per tot aquest bagatge que em sembla obligat fer-li aquest petit reconeixement.
Fa un any i mig ella em confià la dinamització del Club de Lectura Fàcil de la nostra biblioteca i li estic immensament agraïda, perquè d’aquestes sessions n’ha sortit un grup de persones ric, gran, molt gran!, generós, solidari, respectuós amb els altres, dialogant, i amb moltes ganes d’aprendre la nostra llengua i d’adaptar-se als costums i formes de vida autòctones. Tot això gràcies a ella, al seu tarannà, a les qualitats que ha sabut infondre en aquests ciutadans que s’han sabut acollits a la nostra ciutat.
Els assistents al Club volen, així, homenatjar-la, donar-li les gràcies per la cura i l’atenció amb què han estat atesos al llarg de tot aquest temps de trobades, i desitjar-li el millor en aquesta nova etapa que afronta amb l’energia i la motivació que tant la caracteritzen. El Robus, el Jordi, el Manel, la Susi, el Yaya, el Mamadou, el Mamath Drame, la Mònica, el Faustino, la Mari Luz, la Justina, les dues Isabels, l’Alma, l’Anna, el Juan Carlos, la Kelia, la Mari Carmen, la Loli, la Gabriela, el Mohamed... i alguns altres que hi han passat al llarg d’aquests set anys d’existència del primer Club de Lectura Fàcil de tot Catalunya i que queden en el nostre record, tots ells –i jo mateixa- volem fer-li saber que té un lloc en el nostre cor i que sempre serà benvinguda a les nostres tardes de lectura.
A la Victòria Mateu, Directora de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí:
Gràcies per la teva senzillesa, generositat, solidaritat i acollida.
Gràcies per fer-nos créixer com a Club de Lectura Fàcil.
Rocio Avila
Conductora del Club de Lectura Fàcil
Mestre Martí Tauler de Rubí
Article publicat als diaris de Rubí Diari de Rubí i Rubí Notícies els 30 de setembre i 1 d'octubre de 2010, respectivament.
La Lectura Fàcil arriba per primera vegada a les institucions de Lleida. L’Ajuntament de la ciutat ha presentat la Carta de la Ciutadania de Lleida en Lectura Fàcil, adaptada per l’Associació Lectura Fàcil. La presentació es va realitzar el passar 20 de setembre, en presència de la regidora de Drets Civils, Immigració i Cooperació, i membres de l’ALF.
Amb aquesta adaptació es pretén arribar al conjunt de la població, de manera entenedora i senzilla. L'Ajuntament de Lleida és la primera institució lleidatana que adapta un text a lectura fàcil. El text també s’ha adaptat en Braille.
La Carta vol ser un document que permeti la materialització dels drets fonamentals d’aplicació en l’àmbit local, els deures dels ciutadans i les ciutadanes, i el compromís municipal de dur a terme polítiques locals de salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.
L’autora de L’aigua del Rif, Montse Flores, va signar exemplars del llibre en lectura fàcil el passat dissabte a la Setmana del llibre en català. L’autora finalista del 1r Premi de novel·la de lectura fàcil organitzat per CCOO, va signar exemplars de L’aigua del Rif al recinte del Parc de la Ciutadella.
Avui hem començat les sessions d'enguany del Club de Lectura Fàcil. Han vingut pocs assistents: el Manel i la Susi, l'Anna, el Juan Carlos, el Jordi, el Yaya i el Mamath Drame, potser perquè la forta pluja que queia sobre Rubí ha espantat una mica la resta del grup. Hem trobat a faltar la Justina, que ara viu a Badajoz, i el Mammadou, que és a França, i els altres companys que esperem es vagin incorporant al llarg d'aquest mes. Ha estat una sessió plena d'absències però no per això massa tranquil·la!!
He fet una breu introducció sobre l'autora de L'Aiguadel Rif, la Montse Flores, hem discutit sobre el possible significat del títol, de cadascú dels seus components (l'aigua, com a símbol, i la ubicació geogràfica del Rif), i hem parlat de la immigració, del significat de la cita de Josep M. Terricabras que encapçala el llibre, i de què ja havíem parlat l'últim dia del curs passat. Amb aquesta introducció han començat a llegir una pàgina cadascú, mentre ens aturàvem en aquells mots difícils d'entendre o que els semblaven curiosos (com és el cas d'una paraula malsonant que ha provocat diverses reaccions: cabronàs (pàg.19).
Hem llegit el primer capítol titolat No tinc por, i una mica del segon, que reprendrem la setmana vinent. La lectura d'aquest episodi ens ha permès parlar sobre diferents temes:
1. Sobre la felicitat i el paper que hi juga la por en l'objectiu d'obtenir-la, com expressa Ahmed -el protagonista de la història- a les primeres línies del text.
2. D'algunes característiques del personatge que ja el defineixen com a pertanyent a una etapa transcendental de la nostra vida per la formació de la nostra personalitat com és l'adolescència. Entre aquests trets cal destacar: la inseguretat (no sap si és feliç, voldria ser altres coses que ara no és...), el problema identitari (Jo no sóc ni d'aquí ni d'allà...), etc.
3. Del passat de les persones.
4. De com és vista la seva família aquí on viu, a la ciutat de Rubí, i on estiueja, al Marroc.
5. Hem comentat amb detall el significat de l'oració si no puc viure al lloc que estimo, he d'estimar el lloc on m'ha tocat viurei ho hem exemplificat amb l'experiència d'alguns dels assistents que ja fa més de cinquanta anys que emigraren del seu lloc d'origen.
6. La figura del germà de l'Ahmed, l'Ibraim: ell el veu com a diferent perquè transgredeix les normes establertes i, per tant, i sempre segons ell, és valent quan exerceix de lladre, motiu pel qual és troba reclòs en un centre de menors. L'Ahmed, però, no és d'aquesta mena, ell sí que és diferent, tot i que repeteix curs i que no té massa ganes d'assistir a les classes.
Aquests han estat els aspectes que hem abordat llegint el primer capítol, tenint en compte que alguns dels assistents han llegit el llibre aquest estiu i ja saben com s'anirà desenvolupant la història.
Com ja es pot veure, doncs, aquesta sessió ha donat per molt, perquè es pretenia fer una introducció a l'obra i més aviat hi hem aprofundit!! Potser el fet que avui fos inferior el nombre d'assistents ha provocat que també ells estiguessin més receptius i amb més ganes de parlar, i a discutir alguns temes que els afecten de prop.
També s'ha de remarcar el bon nivell lector que porten, fet que demostra que aquest estiu han treballat, hi han dedicat estones a la lectura, cosa que s'agraeix.
En fi, ha estat un bon començament i això agrada i molt. Ens veiem la setmana vinent. Gràcies a tots!!
Avui comencem la lectura de L'aigua del Rif, de l'autora rubinenca Montse Flores.
En primer lloc, m'agradaria que coneguéssiu una mica qui és aquesta autora, i quins són els objectius que l'han portada a escriure aquest llibre. Al següent enllaç podeu sentir l'entrevista que el Diari Digital li va fer amb motiu de la presentació del seu llibre a la Biblioteca Mestre Martí Tauler el passat 30 d'abril. S'hi poden entreveure algunes pistes que ens ajudaran a entendre el llibre:
També podeu llegir l'entrevista que li va fer el Diari de Rubí el passat 3 de juny.
“L’èxit de qualsevol de nosaltres és sentir-te bé allà on t’ha tocat viure”
INMACULADA ACIÉN
- El tema que has escollit pel teu primer llibre, L’Aigua del Rif, és la immigració.
- Des que em dedico a l’ensenyament he treballat amb persones nouvingudes. La immigració és un tema que m’interessa i amb el meu llibre volia trencar etiquetes, canviar actituds, convidar a la reflexió. El llenguatge m’ha permès conèixer persones molt diferents i per això he volgut escriure L’aigua del Rif.
- Com va sorgir tot?
- Em vaig presentar al 1r concurs de novel·la breu en format lectura fàcil organitzat pel Servei Lingüístic de Comissions Obreres. Vaig rebre una menció especial i l’organització em va posar en contacte amb l’Associació Lectura Fàcil i l’editorial La mar de fàcil.
- Per què en lectura fàcil?
- Em va engrescar la idea d’escriure en lectura fàcil perquè penso que la literatura, a banda de ser una font d’aprenentatge, de coneixement i de plaer, pot ajudar a fer-nos millors persones. Els materials de lectura fàcil estan elaborats per ser llegits i entesos per persones que tenen dificultats lectores o que no han trobat interès a llegir. I jo volia arribar a tothom.
- Què volies plantejar amb aquesta història?
- El meu personatge, Ahmed, és un adolescent que es debat entre allò que està ben fet i allò que està mal fet. I això té una dificultat doble. Per una banda, està assumint tot el que suposa l’adolescència, amb els canvis de personalitat, i, a més a més, l’Ahmed és un immigrant. Volia explicar una mica la sensació que tenen els immigrants de ser sempre els altres, tant en la teva pròpia terra com en la terra d’acollida. Aquí ets d’allà, allà ets d’aquí. Penso que l’èxit de qualsevol de nosaltres és sentir-te bé allà on t’ha tocat viure. Per això, una de les frases de l’Ahmed volia que fos “si no puc viure en el lloc que estimo, he d’estimar el lloc on m’ha tocat viure”.
Em va fer molta il·lusió el comentari d’un alumne de batxillerat que em va dir “he llegit molts textos sobre immigració, però cap d’ells m’havien fet pensar-hi”.
- Com veus tu l’adaptació?
- Penso que adaptar-te o integrar-te a una terra que no és la teva, en cap cas vol dir renunciar als teus costums, a les teves idees i a la teva manera de fer, i només quan som capaços d’acceptar-nos, som capaços d’acceptar els altres. He intentat transmetre aquesta idea en la història.
- Com va ser la primera vegada que vas tenir el llibre a les teves mans?
- Va ser a l’institut, per Sant Jordi. Havia vist la maqueta, però el llibre definitiu el vaig “descobrir” a l’institut. Els alumnes de 4t venien llibres per recollir diners per al seu viatge i em van donar el meu perquè els el comprés. No em vaig adonar fins que no el vaig tenir a les mans. Vaig plorar.
- Les il·lustracions també són d’un rubinenc.
- Em feia il·lusió que fos Jonatan Arias l’il·lustrador, perquè, a banda que som amics, m’encanta la seva obra i crec que després de la seva mare, sóc la seva fan número 1.
- Continuaràs ara escrivint?
- Sí. Ara estic treballant en un projecte que m’han encarregat també en format lectura fàcil, dins d’una col·lecció que es diu la història de les coses, però no puc dir més.
Montse Flores Pallarès (Barcelona, 1968) és llicenciada en Filologia Catalana. Ha estat professora de català per a adults al Consorci per a la Normalització Lingüística i des del 2006 és professora de l’IES Duc de Montblanc. Traductora i assessora lingüística de publicacions diverses, L’aigua del Rif és el primer llibre que publica.
L'escriptora rubinenca, Montse Flores, serà present a la Setmana del Llibre en Català, del 10 al 19 de setembre. L’autora firmarà exemplars de L’aigua del Rif dissabte 18, a les 18h., al Parc de la Ciutadella, seu d'aquesta festa del llibre en català. Les signatures es realitzaran a l’espai Chill-out de la veu (format descobrim continguts) al costat del Museu de Zoologia del Parc de la Ciutadella, a Barcelona.
L’aigua del Rif, publicada per l’editorial La mar de fàcil va rebre una menció especial en el 1r. Premi de Novel·la curta de Lectura Fàcil impulsat pel Servei Lingüístic de CCOO de Catalunya. La novel·la explica la història de l'Ahmed, un adolescent rifeny establert a Rubí, de la seva família i de les seves amistats.
Montse Flores Pallarès ha estat professora de català per a adults al Consorci per a la Normalització Lingüística i des de 2006 és professora d’institut d’ensenyament secundari a la ciutat de Rubí.
El proper 17 de setembre comencem un nou curs a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí i ja tenim les lectures triades. Amb tot, però, i sabent que hi ha gent que, per diverses raons, no poden assistir a les sessions o bé llegeixen amb força autonomia, us volem ressenyar les novetats literàries d'aquesta tardor 2010 publicades a la col·lecció Kalafat de l'editorial Castellnou. Són les següents:
El gos dels Baskerville.
En El gos dels Baskerville, Sherlock Holmes aplica el seu pensament lògic i racional per vèncer les supersticions d’una antiga llegenda que atribueix la mort de Sir Charles Baskerville a un gos infernal.
Holmes s’instal·la d’amagat a Baskerville i, mentre el fidel doctor Watson té cura de Sir Henry, l’hereu de la nissaga, va recopilant proves fins que troba el veritable assassí de Sir Charles. Al mateix temps descobreix els seus motius secrets per cometre el crim i, també, per intentar matar el nou senyor de Baskerville.
Arthur Conan Doyle va néixer a Edimburg (Escòcia). Va estudiar Medicina a la Universitat d’Edimburg i, l’any 1882, es va traslladar a Portsmouth, on va obrir una clínica. Novel·lista, poeta i dramaturg, va crear un personatge universal: Sherlock Holmes, la primera aparició literària del qual va tenir lloc el 1887, en l’obra Un estudi en escarlata. El 1891 es va establir a Londres, on el seu escàs èxit com a metge el va portar a dedicar més temps a la literatura. Amb tot, la figura del detectiu més famós del món el va esgotar mentalment, de manera que, de mica en mica, es va decantar cap a la novel·la històrica.
El 1902 fou nomenat cavaller de l’Imperi britànic i va rebre el títol de Sir. A més de les novel·les protagonitzades pel seu cèlebre detectiu, Conan Doyle va escriure Rodney Stone, La companyia blanca i El món perdut.
Núria Pradas ha adaptat aquest llibre seguint els criteris de Lectura Fàcil i Felipe López Salán l’ha il·lustrat.
L'home invisible
L’Home Invisible és una de les novel·les de ciencia-ficció més famoses de tots els temps. Narra la història d’un científic jove i ambiciós que investiga com es pot fer tornar invisibles els objectes i els éssers vius. Allò que al principi sembla un descobriment extraordinari es transforma en un malson que el convertirà en un home solitari i desesperat, a punt de tornar-se boig. Esdeveniments fantàstics, persecucions i molta acció conviuen en una aventura que ens parla de l’amistat i l’egoisme, ens planteja la qüestió dels límits ètics de la ciència i ens adverteix de les funestes conseqüències que pot tenir el seu mal ús.
Herbert George Wells va néixer a Bromley, un suburbi de Londres. Es va aficionar a la lectura quan tenia catorze anys, a causa d’un accident que el va obligar a fer llit. Va ajudar la seva família treballant en diverses feines i va estudiar Ciències Naturals a la capital britànica. Va ser periodista abans de dedicar-se per complet a la literatura. El seu compromís moral i polític va quedar reflectit en la seva obra, en la qual, a més d’imaginar mons futurs, màquines i experiments científics increïbles, es va preocupar per l’efecte que podria tenir el progrés en el gènere humà. Va debutar amb la novel·la La màquina del temps (1895), i els anys següents va publicar L’illa del Dr. Moreau (1896), L’Home Invisible (1897) i La guerra dels mons (1898), títols pels quals és considerat un dels pares de la ciencia-ficció.
José Aranda ha adaptat aquest llibre seguint els criteris de Lectura Fàcil i Xavier Salomó l’ha il·lustrat.
El misteri de l'habitació groga
En El misteri de la habitació groga, com en totes les novel·les policíaques, hi ha suspens, intriga i emoció. Els fets tenen lloc en una estança del castell del Glandier: la habitació groga. La porta està tancada per dins i l’única finestra que hi ha té barrots. Qui ha intentat assassinar Matilde Stangerson? Com va entrar el criminal a la habitació? I sobretot, com en va sortir? Aquest és el misteri principal amb què s’enfronten la policia i el periodista Rouletabille, els quals sospiten de diversos personatges. I aquest és també l’enigma que atreu el lector des de les primeres pàgines i el manté expectant fins a la sorpresa final.
Gaston Leroux va néixer a París. Va estudiar Dret, però va treballar de periodista en diferents diaris francesos, entre els quals cal esmentar L’Echo de Paris i Le Matin. Va viatjar com a reporter per Suècia, Finlàndia, Egipte, el Marroc, Corea i Rússia.
És autor de diverses novel·les, entre les quals destaquen les que pertanyen al gèner policíac i de terror: El misteri de l’habitació groga (1907), El perfum de la dama negre (1908) i El fantasma de l’òpera (1910), obra que ha estat adaptada nombroses vegades al cinema i a la televisió. Va ser un gran admirador d’Edgar Allan Poe i Sir Arthur Conan Doyle.
David Fernández ha adaptat aquest llibre seguint els criteris de Lectura Fàcil i Carles Salom l’ha il·lustrat.
Espero que us agradin aquestes lectures i us desitjo un molt bon curs!!!
Les necessitats de grups diferents, poden realment combinar-se? Aquesta qüestió ha estat molt debatuda. Òbviament, hi ha diferències entre tipus de problemes de lectura, i tots els grups esmentats aquí no poden col·locar-se dins la mateixa categoria. Hi ha diferències en els propòsits vitals per als quals la gent necessita materials de lectura fàcil. S'han desenvolupat criteris, provats i ajustats per a diversos grups, sobretot basats en l'experiència. No obstant, hi ha un acord general entorn al fet que hi ha més factors que uneixen aquests grups que no pas els separen. Molts llibres, diaris i altres publicacions de lectura fàcil poden ser utilitzats per persones de diferents grups.
No és possible que tots els productes de lectura fàcil convinguin a tots els lectors de totes les audiències. Els interessos i experiències del lector són gairebé tan importants per a una experiència exitosa de lectura com ho són la llegibilitat i la comprensibilitat del llibre. El cercle de lectors és sovint més ampli de l'esperat. Hom ha d'assegurar que cada publicació troba els seus lectors apropiats. I aquesta és, sobretot, una qüestió d'informació i màrqueting.
Foto extreta de http://planificacioidissenyap.blogspot.com/2010/05/classe-03052010.html
Lectors/es amb suficiència limitada en la llengua oficial o predominant.
Els parlants de llengües no oficials, les persones amb una educació limitada i fins i tot els nens, encara que parlin la llengua oficial, representen els grups de lectors que, d'una manera temporal o permanent, poden trobar beneficiosos els llibres i diaris de lectura fàcil.
Immigrants recents o altres parlants de llengua no nativa.
Els nous immigrants entren dins aquesta categoria. No solament parlen una llengua diferent, sinó que també tenen un rerafons cultural, religiós i educatiu diferent. Durant el període d'assimilació, i fins i tot més enllà, els immigrants poden trobar de gran ajut els materials de lectura fàcil.
Analfabets funcionals i persones en desavantatge educatiu.
L'analfabetisme funcional sovint és el resutlat de múltiples factors, com per exemple manca d'educació, problemes socials i malaltia mental. Les persones analfabetes funcionals manquen de prou habilitats per a la lectura regular i contínua de llibres i altres publicacions. Podem incloure en aquest grup el dels joves que han abandonat els estudis abans de completar el cicle educatiu i que no saben llegir amb prou fluidesa.
Criatures.
Els llibres i els diaris de lectura fàcil també poden funcionar molt bé per a infants, aproximadament fins al nivell del quart de primària.
Informació del text extreta de Font: SALVADOR, E., Taller de tècniques de redacció: lectura fàcil i llenguatge planer, Barcelona, 1 d'octubre de 2009.
