Este blog presenta novedades relativas a los intereses que me mueven por este mundo digital: lecturas, novedades sobre lectura fácil -tema que originó este espacio ya hace unos años-, experiencias docentes y materiales didácticos, y información sobre aspectos de corrección y traducción lingüísticas.

diumenge, d’abril 27, 2014

El llibreter de Kabul, d'Asne Seierstad

El títol d'aquest llibre em transporta a una època en què en llegia moltíssims, de llibres, els devorava, i per aquest motiu me l'he llegit àvidament, amb ànsia. Sempre m'ha fascinat la professió de llibreter, l'he admirada i l'he viscuda molt de prop, ja des de ben petita, quan em passava llargues hores a la llibreria de davant del bar dels meus pares -la llibreria de l'Inés- o quan vaig descobrir les llibreries de vell, on a la meva època d'universitària també m'hi vaig passar hores, o les de noves, on em vaig comprar desenes de llibres. Es pot dir que aquest tipus de botiga ha format part de la meva vida des de sempre i per axò aquest llibre m'ha agradat i m'ha interessat molt.

En realitat els personatges d'aquest llibre en llegeixen ben pocs, de lliibres, és curiós, i així el títol és el mòbil a partir del qual es va retratant el desig de llibertat que només els llibres poden oferir, tant als lectors com als mateixos personatges, sense ser-ne conscients del tot, però, de la seva importància.

Quan el 2001 la jove i ben considerada corresponsal de guerra Asne Seierstad arriba a Kabul i coneix el llibreter Sultan Khan i la seva família, decideix viure-hi durant un temps i retratar a través d'aquesta narració les formes de vida per ella viscudes en el sí d'aquesta família. Així, coneix de primera mà el paper que juga la dona en la societat dominada per la paraula del Déu musulmà, els pactes que tenen lloc entres les famílies a l'hora de decidir les bodes de les filles, la contínua pèrdua de drets provocada pel govern comunista i mujahidí, primer, i pels talibans, després. Una narració on es palesa l'obligació de totes les dones a fer ús del burka a la societat afganesa, els matrimonis de conveniència, la pobresa, material i, sobretot, espiritual, provocada per la negació a l'accés a un treball digne (el de professora, per exemple) o a uns estudis que et permetin desenvolupar-te com a persona, o la prohibició d'opinar davant els homes en un món regit per les seves directrius i el conformisme a què són sotmeses, sense més...

Lluny d'una societat com la nostra, dirigida per la connexió constant a Internet, per la possibilitat de triar el que més en convé en tot moment, on no existeix gairebé diferència entre allò que es fa per raó de sexe... llegim les paraules d'un món aturat, constantment negat pels designis d'uns pocs que ja és hora de conèixer i obrir als ulls de la gent jove. Aquest llibre em sembla un bon testimoni d'allò que hem guanyat al món occidental i, per tant, seria bo oferir-ne un tastet als alumnes de secundària, com a recurs per parlar d'una forma de vida potser una mica desconeguda però no obidada per tots.