Este blog presenta novedades relativas a los intereses que me mueven por este mundo digital: lecturas, novedades sobre lectura fácil -tema que originó este espacio ya hace unos años-, experiencias docentes y materiales didácticos, y información sobre aspectos de corrección y traducción lingüísticas.

dilluns, de novembre 29, 2010

DIUMENGE HISTÒRIC.


Aquest passat diumenge alguns membres del Club de Lectura Fàcil i la meva família vam assistir a l'Auditori del Museu Valhonrat de Rubí a veure l'Exposició La Maternitat d'Elna. Exili, 1939-1944.

La Montse Bertroli i el Dani Cardó ens van fer de guies pels plafons que contenien la informació sobre la descoberta que l'Assumpta Montellà realitzà a l'entorn de l'exili del 1939 a la ciutat d'Elna, i el paper decisiu que la suïssa, Elisabeth Eidenbenz, va jugar en l'acolliment de totes aquestes dones, refugiades republicanes, i els seus fills, i en la creació d'un lloc confortable i sa que les ajudés a sobreviure durant l'embaràs, el part i la criança.

El coneixement d'aquest moment històric ha fet recordar alguns dels assistents moments personals de les seves pròpies vides, i és així com al final han pogut escriure al llibre de visites alguns dels seus records, experiències o sentiments sorgits d'aquesta visita.

L'interès mostrat per aquest moment històric ha fet que alguns d'ells hagin adquirit el llibre de l'Assumpta Montellà, La Maternitat d'Elna, en edició de butxaca publicat per Eds. 62, i tinguin ganes de llegir-lo, fet que m'alegra enormement perquè vol dir que la lectura els arriba i amb força, molta força. Us transcric un dels fragments més emotius d'aquest llibre, justament el que obre el llibre. Sens dubte, ha estat un diumenge històric, el que hem viscut avui.

Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit. Quan es rendia de tant plorar, s'adormia i ella l'escalfava amb el seu cos. Les mantes que tenien encara estaven xopes d'aquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol, enterrava el nadó a la sorra fins a deixar-ne fora només el caparró. La sorra li feia de manta.

Però al cap d'uns dies el nen es va morir de fred i de gana.

Jo estava embarassada i només de pensar que el meu fill naixeria en aquell infern ja em desesperava.

Després d'unes setmanes, a la barraca d'infermeria del camp vaig trobar la senyoreta Elisabeth o, més ben dit, ella em va trobar a mi.

Em va proposar de parir en una maternitat situada a Elna, allà mateix, al Rosselló.

El dia que va néixer el meu fill a la sala de parts de la Maternitat, no em vaig poder reprimir les llàgrime.

Tothom es pensava que plorava d'emoció, però només jo sabia que plorava pel nen enterrat a la sorra d'Argelers. 

MERCÈ DOMÈNECH (Portbou, 2004)