Capítol 1. Una altra baralla.
Verona.
S. XIV
Població comercial pròspera.
Dues famílies importants: els Montagú i els Capulet. Eren enemigues. No se saben els motius i aquesta enemistat els feia barallar-se, família contra família, criats contra criats, amics contra amics.
El príncep Escalus.
Criats de la família Capulet: Samsó i Gregori.
Criats de la família Montagú: Baltasar i Abraham.
Baralla. Arriba Benvolio, nebot dels Montagú.
Arriba també Tibald, nebot de la senyora Capulet. Es pensa que Benvolio vol barallar-se amb els criats. Van haver de lluitar per defensar-se.
El poble ja estava fart de tanta baralla. Arriben els senyors de cada familia.
També arriba el príncep Escalus amb el seu seguici. Els amenaça que si hi ha una baralla més, seran condemnats a mort.
Capítol 2. La bella Julieta.
Julieta, filla dels Capulet.
Tenia a Paris com a pretendent.
Paris li recorda al senyor Capulet el seu desig de prometre’s a Julieta.
El senyor Capulet li contesta que Julieta encara és massa jove, que deixi passar el temps. Li recomani que la festegi fins que ella accepti. I el convida a assistir a la festa que farà aquella mateixa nit.
Li dóna la llista de convidats al seu criat i li demana que els busqui per informar-los, però ell no sabia llegir. Només els nobles i gent culte sabia llegir, així que va esperar per veure a qui li ho podia demanar. Veié, llavors, a Benvolio i Romeu, encara que no sabia qui eren, i els demanà que li llegissin la llista. El criat li agraeix l’ajuda i li diu que si no és un Montagú pot també assistir a la festa. Decideixen anar tots dos.
Julieta, mentrestant, és a la seva habitació arreglant-se.
La dida li diu que la seva mare vol parlar amb ella. Li vol parlar de casament, però ella encara no n’hi havia pensat. Li informa que el comte Paris es vol casar amb ella i la mare li demana si seria capaç d’arribar a estimar-lo.
Capítol 3. En la festa de disfresses.
Romeu, Benvolio, Mercucio i cinc amics més es dirigeixen a la festa de disfresses. Duien les màscares però temien ser reconeguts. Romeu pressent que alguna cosa ha de passar aquesta nit. Van xerrant pel camí.
En arribar, el senyor Capulet no feia més que donar la benvinguda als convidats. Mentre els dos cosins Capulet xerraven i discutien, Romeu i els seus amics van aprofitar per entrar sense ser vistos. Un cop soparen i ballaren, Romeu, des d’un racó, es fixà en una noia i li demanà a un criat qui era. Aquesta conversa la sentí Tibald, el nebot de la senyora Capulet, i ho notà el senyor Capulet. Aquest, però, li digué que el deixés en pau, que semblava que es comportava correctament però Tibald deia que no ho podia tolerar, que fos allà, a la festa perquè era una provocació. Tibald pensà que això no acabaria així, que el desafiaria a un duel quan acabés la festa.
Romeu, mentrestant, s’havia acostat a Julieta i hi havia començat a parlar. Quan li va veure els ulls, se’n va enamorar a l’instant. Li feu un intent d’agafar-li la mà, i després un petó però els va interrompre la dida. Llavors Romeu s’assabenta que Julieta és una Capulet. Va marxar sense explicar-li res de tot el succeït als seus amics. Julieta també s’hi sentia, d’enamorada i també va saber per la dida que aquest amor era impossible, que no era per a ella.
Capítol 4. Sota el balcó.
Romeu volia tornar a veure Julieta i va tornar al palau dels Capulet.
Es va amagar darrere uns matolls del jardí i va veure el llum encès d’una de les cambres: la de Julieta, que en aquell moment sortia al balcó. Sent allò que diu Julieta, que no és res més que una declaració d’amor. Llavors ell surt de l’amagatall i ella tem per la seva seguretat. Li demana que si el seu amor per ella és de veritat i es vol casar amb ella, li ho digui al missatger que ella enviarà demà, fent-li saber on i quan es casaran.
Romeu va decidir anar a veure Fra Llorenç al monestir de Sant Francesc per demanar-li consell. Era amic de les dues famílies. Li demanaria que els casés en secret. El monjo creu que l’únic motiu que té per casar-los és per servir a què les dues famílies deixin d’odiar-se.
Capítol 5. Un casament secret.
Julieta explica el seu amor a la dida. L’envia a cercar Romeu, per a veure si té cap missatge per a ella.
Benvolio i Mercucio es pregunten on deu ser Romeu. Tibald li ha enviat una carta on el desafia. Llavors veuen Romeu i també la dida, que el buscava. Romeu li dóna l’ordre a la dida que a la tarda vagin al monestir on Fra Llorenç els confessarà i després els casarà. Aconsella a la dida que després s’esperi fora del convent perquè el seu criat li donarà una escala de corda que ha de penjar al balcó de Julieta per a què a la nit hi pugui pujar.
Tots tres es reuneixen a la cel•la de Fra Llorenç, Julieta, Romeu i el monjo.
Tots tres van decidir que no dirien a ningú que els joves s’havien casat fins que les dues famílies fessin les paus. Mentrestant es veurien en secret.
Capítol 6. El desterrament.
Els plans de fra Llorenç d’unir les dues famílies no havien sortit com ell esperava.
Tibald va arribar a la plaça de Verona on eren Mercucio i Benvolio disposats a barallar. Cada vegada s’hi aplegava més gent per barallar, i quan Romeu arribà i veié el que passava, va intentar per tots els mitjans d’evitar-ho. Ara sabia que Tibald era el cosí de la seva esposa i no podia permetre que aquest combat es produís. Romeu li demanava perdó i la gent no entenia la covardia que manifestava. En un moment que Romeu es va interposar entre Tibald i Mercucio, aquet va resultar ferit de mort. Llavors Romeu sí que s’enfurismà i matà Tibald. De seguida arribà la guàrdia i Romeu va haver de marxar. Benvolio respon les preguntes que li fa el príncep Escalus.
Romeu és condemnat només al desterrament de la ciutat de Verona. Mai més no hi podria tornar.
Capítol 7. El comiat.
Romeu, desesperat per la mort de Mercucio i Tibald es refugia amb Fra Llorenç a qui explica tot l'esdevingut. Julieta no es creu la mort del seu cosí quan li ho explica la seva dida. Dubtava de Romeu alhora que creia que ell no era capaç de fer una cosa així. La dida li promet a Julieta que veurà Romeu aquella mateixa nit abans que marxi desterrat i ella li dóna un anell per a ell mentre marxa a plorar amb la seva família.
Mentrestant la dida marxa al monestir on és Romeu. Fra Llorenç l'està convencent que no és tan greu que l'hagin desterrat, pot anar on vulgui, a un altre lloc. Però per a Romeu estar separat de Julieta és com ser mort, fet que Fra Llorenç considera un desagraïment a la bona voluntat del príncep. En això que arriba la dida i Romeu es vol treure la vida en saber que Julieta està molt trista i creu que és un assassí. Llavors Fra Llorenç li diu que té un pla. Li proposa que s'acomiadi aquella mateixa nit de Julieta i marxi a Màntua. Ell s'encarregarà de solucionar les desavinenteses entre les dues famílies i li ho farà saber a través del seu criat Baltasar.
Romeu, desesperat per la mort de Mercucio i Tibald es refugia amb Fra Llorenç a qui explica tot l'esdevingut. Julieta no es creu la mort del seu cosí quan li ho explica la seva dida. Dubtava de Romeu alhora que creia que ell no era capaç de fer una cosa així. La dida li promet a Julieta que veurà Romeu aquella mateixa nit abans que marxi desterrat i ella li dóna un anell per a ell mentre marxa a plorar amb la seva família.
Mentrestant la dida marxa al monestir on és Romeu. Fra Llorenç l'està convencent que no és tan greu que l'hagin desterrat, pot anar on vulgui, a un altre lloc. Però per a Romeu estar separat de Julieta és com ser mort, fet que Fra Llorenç considera un desagraïment a la bona voluntat del príncep. En això que arriba la dida i Romeu es vol treure la vida en saber que Julieta està molt trista i creu que és un assassí. Llavors Fra Llorenç li diu que té un pla. Li proposa que s'acomiadi aquella mateixa nit de Julieta i marxi a Màntua. Ell s'encarregarà de solucionar les desavinenteses entre les dues famílies i li ho farà saber a través del seu criat Baltasar.
