Preguntes de comprensió lectora Capítol 1 de la Primera Part de Les mateixes estrelles.

Tot seguit us proposo unes preguntes de comprensió lectora del capítol  1 de Les mateixes estrelles.

QÜESTIONARI CAPÍTOL 1.


Camí de França.

1. Com es diuen les protagonistes d’aquesta història?


2. Estan soles? Quants anys té la nena?


3. On s’han amagat fugint de les bombes?


4. Què passa a l’estació?


5. Què decideixen fer?


6. A quina època de l’any es troben? Quin temps fa?


7. Què passa quan arriben a la frontera?


8. Com anima la mare la seva filla?


9. Quan les deixen passar?


10. A on es dirigeixen?

Sobre l'avaluació de les habilitats lectores.

La meva preocupació actual -i present a totes hores- és reflexionar, observar i analitzar si els assistents al club de lectura fàcil de la ciutat de Rubí aconsegueixen entendre allò que llegeixen, atenent el  coneixemnt de la llengua que presenten els diferents grups d'assistents (nouvinguts joves i de gent gran, bàsicament), amb diferents graus d'alfabetització -la gent més gran, en aquest sentit, no ha rebut una escolarització reglada que els hagi permès afrontar el repte d'una formació continuada al llarg de la seva vida, per exemple-, uns hàbits lectors establerts -que tot sovint no hi són- i els processos cognitius que intervenen en la comprensió lectora en els grups d'aprenents que assisteixen a les sessions. Per poder fer-ho, és clar, es necessita valorar les estratègies que en cada cas particular, i de forma grupal, també, es van efectuant per arribar al missatge que cada text aporta i en aquest sentit és imprescindible realitzar una contínua avaluació de tot aquest procés atenent diferents aspectes.

Com que els mètodes d'avaluació tradicionals ofereixen, tot sovint, dificultats per a mesurar aquests aspectes abans esmentats, vaig cercant informació al respecte que m'ajudi a establir uns criteris clars, en certa manera objectius, d'anàlisi de tot aquest procés de comprensió lectora. Penjo, doncs, una presentació que trobo que és força essencial per a entendre l'avaluació formativa que es duu a terme en  l'actuaalitat als centres educatius i que és equiparable, també, als col·lectius d'adults amb què treballem. Espero que em/us sigui d'ajuda per a enfrontar aquesta tasca d'avaluació del procés d'ensenyament/aprenentatge de la competència lectora en adults.

Avaluacio competencial 2010

View more presentations from Nuria Alart.

La Lectura Fàcil al programa Para todos La 2.

El passat divendres 12 de novenbre la co-directora de l'Associació Lectura Fàcil, Eugènia Salvador, va ser al programa Para todos La2 per parlar de la situació que viu la societat espanyola amb respecte a l'hàbit lector. Juntament amb Antoni Comas, President del Gremi d'Editors de Catalunya, i Jordi Sierra, escriptor de literatura juvenil, es va debatre a l'entorn de les dificultats per establir uns bons hàbits de lectura a l'escola, la família i en la nostr societat en general a partir d'activitats de foment d'aquesta activitat tan enriquidora.

Us passo el vídeo on podreu prendre notes de les dades més rellevants que es van apuntar sobre aquest tema. Jo em quedo amb la idea de Jordi Sierra que diu que el problema fonamental de la nostra societat es troba en la comprensió lectora, en el fet que l'esforç, en general, però també l'esforç lector, no es valora suficentment o la idea de l'Eugènia que diu que la lectura no es troba entre les prioritats de l'actual sistema educatiu.

http://www.rtve.es/mediateca/videos/20101112/para-todos-2---12-11-10/929441.shtml

Quan sorgeixen alguns problemetes...

Darrerament tinc la sensació que les coses no acaben de marxar del tot bé en el sí de les reunions del club. Potser és només una impressió meva, però des que vam iniciar les sessions a la seu de la nova biblioteca de Rubí, ubicada al carrer Aribau, alguns dels assistents han marxat i cada vegada ve menys gent. Potser la culpa només sigui meva, és clar que també pot ser això, però ara només penso en la possibilitat de recuperar aquests lectors que em són tan importants i que ara més que mai necessito per al meu treball de recerca.

No fa gaire que vaig comentar que ha canviat el perfil de l'assistent a les sessions del club dels divendres. Ara només em ve una o dues persones joves, la resta són immigrants de la primera generació que tenen entre 55 i 72 anys. Els més nombrosos són els que se situen entre els 60 i els 70 anys, i penso que la diferència en els objectius de lectura d'un grup i altre (joves/més grans) deu haver influït en la marxa dels assistents més joves, a més que aquests, poc a poquet, van trobant feina i els és impossible assistir els divendres a la Biblioteca. Però ara, a més, em trobo amb un altre problema i és que algunes d'aquestes persones més grans han manifestat la seva queixa a reunir-se a la sala destinada a aquesta activitat: la sala Chill-out de la Biblioteca Mestre Martí Tauler, "amenaçant-me" amb deixar de venir definitivament si la situació no es resol. I quina és la situació, direu? Que aquesta sala és ocupada a les tardes per adolescents que escolten música, es comuniquen i interaccionen, i quan es buida a les set de la tarda, que és quan nosaltres arribem, l'ambient està força carregat -hormones a l'aire!!!- i ho deixen tot una mica desordenat. Aquí entren en joc el poc civisme, a vegades, d'aquests adolescents i l'exigència de la gent gran. No és un problema greu però s'ha de conscienciar ambdós grups de la necessitat de deixar en bon estat aquesta sala perquè és de tots, no només d'uns pocs que la fan servir amb una certa regularitat. Això costa de fer-ho veure, a tots. A més, la sala està equipada amb sofàs o pufs per sentir-se més còmode per realitzar aquesta tasca de relaxació o d'audició de música,  però potser no ho és tant per a llegir. A la seu de la Biblioteca de l'Escardívol, l'antiga, realment ens trobàvem molt i molt bé perquè fèiem una rotllana amb cadires a la sala lateral ubicada a l'entrada de la biblioteca i a aquelles hores de la tarda d'un divendres no hi havia gaire públic. Això vol dir que no molestàvem ningú... a la nova seu, gran, molt gran, això no ho podem fer: no podem seure en la sala general perquè faríem massa soroll llegint en veu alta i per això només hi ha la possibilitat de continuar on som, a la sala chill-out que, a més, és insonoritzada.

Què es pot fer, doncs? D'una banda hi ha aquest problema d'ubicació, per entendre'ns, i de l'altra que la gent jove potser no es troba a gust perquè el ritme de lectura és més lent atès la manca de competència en llengua catalana i les reduïdes habilitats lectores dels assistents més grans i per aquest motiu decideixen no venir. Aquesta és la meva humil impressió però no sé pas els motius d'aquesta reducció de lectors. De més de 15 que tenia a principis de curs hem passat a la meitat i ara busco estratègies per recaptar gent, ja ho veieu!!

Les relacions de la Biblioteca amb el Servei Local de Català sempre han estat bones. Ara penso que aquesta situació no deu haver canviat, tot i el relleu generacional que ha patit la direcció. La Victòria Mateu, ex-directora d'aquesta biblioteca, vigilava molt que des del Servei Local de Català i l'Escola d'Adults es donés difusió a aquesta activitat. És gratuïta i se'n pot beneficiar molta gent que està aprenent català en l'actualitat. He pensat adreçar-m'hi directament per mirar de buscar estratègies de difusió d'aquesta activitat, i fins i tot se m'ha acudit de crear un altre grup de lectura fàcil, només per a immigrants que estudien la llengua, i fer-lo dissabte al matí que sé que pot ser un moment apte per a l'assistència, això sempre que la biblioteca em faciliti l'espai i els llibres, és clar. 

En fi, preocupada estic per totes aquestes coses. Esperem que la situació es vagi normalitzant i que el club gaudeixi de molta vida com ho ha fet fins ara. 

Participació en la Jornada d'Intercanvi d'experiències: Fomentem la Lectura amb Lectura Fàcil. Protocols, experiències i estat de la qüestió.

Dimecres passat es va celebrar a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona la Jornada d'Intercanvi d'experiències: Fomentem la Lectura amb Lectura Fàcil. Protocols, experiències i estat de la qüestió. Va ser una molt bona oportunitat de retrobar-nos molts dels professionals que treballem en aquest tema, compartir experiències i donar a conèixer les nostres reflexions i impressions dels destinataris a qui van dirigides les activitats a l'entorn de la Lectura Fàcil.

Us penjo la meva Presentació per a què tasteu una mica de la meva reflexió. Té per títol Algunes reflexions a l’entorn de la dinamització lectora de grups d’immigrants: el Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí. Espero que sigui del vostre interès.

Jornada d’intercanvi d’experiències lf

View more presentations from rocioavilagamero.

De Pablo Neruda...

De Tercera residencia (1947)



Explico algunas cosas


De España en el corazón
Himno a las glorias del pueblo en guerra
(1936 –1937).


Preguntaréis: Y dónde están las lilas?
Y la metafísica cubierta de amapolas?
Y la lluvia que a menudo golpeaba
sus palabras llenándolas
de agujeros y de pájaros?


Os voy a contar todo lo que me pasa.


Yo vivía en un barrio
de Madrid, con campanas,
con relojes, con árboles.


Desde allí se veía
el rostro seco de Castilla
como un océano de cuero.
Mi casa era llamada
la casa de las flores, porque por todas partes
estallaban geranios: era
una bella casa
con perros y chiquillos.
Raúl, te acuerdas?
Te acuerdas, Rafael?
Federico, te acuerdas
debajo de la tierra,
te acuerdas de mi casa con balcones en donde
la luz de junio ahogaba flores en tu boca?


Hermano, hermano!
Todo
eran grandes voces, sal de mercaderías,
aglomeraciones de pan palpitante,
mercados de mi barrio de Argüelles con su estatua
como un tintero pálido entre las merluzas:
el aceite llegaba a las cucharas,
un profundo latido
de pies y manos llenaba las calles,
metros, litros, esencia
aguda de la vida,
pescados hacinados,
con textura de techos con sol frío en el cual
la flecha se fatiga,
delirante marfil fino de las patatas,
tomates repetidos hasta el mar.


Y una mañana todo estaba ardiendo,
y una mañana las hogueras,
salían de la tierra
devorando seres,
y desde entonces fuego,
pólvora desde entonces,
y desde entonces sangre.


Bandidos con aviones y con moros
bandidos con sortijas y duquesas
bandidos con frailes negros bendiciendo
venían por el cielo a matar niños,
y por las calles la sangre de los niños
corría simplemente, como sangre de niños.


Chacales que el chacal rechazaría,
piedras que el cardo seco mordería escupiendo,
víboras que las víboras odiaran!

Frente a vosotros he visto la sangre
de España levantarse
para ahogaros en un una sola ola
de orgullo y de cuchillos!


Generales
traidores:
mirad mi casa muerta,
mirad España rota:
pero de cada casa muerta sale metal ardiendo
en vez de flores,
pero de cada hueco de España
sale España,
pero de cada niño muerto sale un fusil con ojos,
pero de cada crimen nacen balas
que os hallarán un día el sitio
del corazón.


Preguntaréis por qué su poesía
no nos habla del sueño, de las hojas,
de los grandes volcanes de su país natal?


Venid a ver la sangre por las calles,
venid a ver
la sangre por las calles,
venid a ver la sangre
por las calles!

Sessió del 12-11-10.

Avui hem començat Les mateixes estrelles de Núria Martí. He passat un qüestionari inicial per veure què sabien d'aquesta obra i les respostes han evidenciat que sovint la portada, la contraportada, la imatge que s'ofereix per il·lustrar el camí d'entrada als llibres no són gaire valorats pels lectors inexperts. Les preguntes no eren potser les adequades, o l'enfocament. En alguns casos m'han assenyalat que no les podien respondre perquè no havien llegit el llibre i els he explicat que no calia haver-lo llegit, sinó simplement haver-li donat un cop d'ull ràpid. Les respostes evidencien que no ho havien fet, que per a aquests lectors més grans allò que importa és la lectura real del text, però hem de fer-los veure que a simpole vista un llibre ja ens pot donar moltes idees del seu contingut, i això ho hem anat fent després. Us passo l'enquesta per a què veieu el meu intent d'aproximació a les expectatives de lectura que podien tenir els meus lectors.

QÜESTIONARI 1 LES MATEIXES ESTRELLES (EXPECTATIVES LECTORES).

Avui comencem la lectura de Les mateixes estrelles i us demano que respongeu les següents preguntes. Només heu de marcar una de les respostes.

1. Has llegit el llibre a casa?

    1. si  

    2. no

    3. una mica

2. Saps qui és l’autora, la Nuria Martí Constans?

    1. una psicòloga    

    2. una professora      

    3. una historiadora

3. La portada del llibre és

    1. no m’hi he fixat      

    2. normal         

    3. interessant

4. El títol

   1. m’agrada           

   2. no l’entenc         

   3. és estrany

5. La imatge de la portada em suggereix

   1. soledat         

   2. esperança          

   3. felicitat

6. El llibre em sembla

    1. curt

    2. llarg

    3. normal

7. La mida de la lletra

    1. està bé         

    2. no la puc llegir         

    3. m’és igual

8. Els títols dels capítols indiquen que és

    1. un llibre de viatges

    2. una història d’amor

    3. una trobada amb amics

9. El llibre

    1. m’agradarà
    2. Sembla diferent
    3. no em desperta cap interès especial

10. Què esperes aconseguir amb la lectura d’aquest llibre?

Hem fet la introducció a l'autora Núria Martí Constans (és curiós com a la resposta de l'enquesta referida a l'autora gairebé tots han contestat que la Nüria Martí és una historiadora, potser per l'associació que han fet amb la temàtica del llibre).

 

Quan el lector número 13 ha llegit el Pròleg ha confòs l'any en què el sindicat Comissions Obreres va començar a treballar amb la Lectura Fàcil (2000) i l'any de publicació d'aquesta obra, l'any 2010. Hem tornat a llegir el paràgraf on s'especificava la data d'inici d'aquest treball d'adaptació de textos a lectura fàcil i els he explicat  per què les dues dates no coincideixen. Tot seguit aquesta mateixa lectora ha donat l'objectiu de lectura més estès entre aquest grup de lectors i que havien d'especificar a la pregunta número 10 del qüestionari: volen aprendre més català.

 

El lector número 4 ha llegit la Presentació i el poema de Pablo Neruda. M'he adonat que la tria d'aquest poema amb què jo volia començar aquesta lectura és massa llarg, li costava de llegir tot i que ell és un bon lector i escriu sovint poesia en llengua castellana. Hi ha hagut un moment que la resta de companys han deixat d'escoltar i aquesta ha estat la prova que la lectura de Neruda no ha resultat del tot adequada en aquest grup per presentar la lectura de Les mateixes estrelles.

 

Tot seguit, el lector número 6 ha començat la lectura pròpiament dita, la del primer capítol de la primera part, Cami de França. N'ha fet un bon resum però en una interllengua més forjada d'elements de la llengua castellana que de la catalana. L'esforç, però, l'ha fet, no en queda cap dubte, però necessita més pràctica de l'expressió oral en llengua catalana.

 

La lectora número 1 se sent molt identificada amb l'oració de la pàgina 11 "assegudes a terra, sota una taula".

 

El lector número 2 ha llegit la pàgina 14. Comet algunes incorreccions del tipus diuen per duien, bolses per bosses, potser pel fet que és l'únic lector catalanoparlant que, no obstant això, mai ha estudiat la llengua i llegeix força influenciat per un català massa col·loquial.

 

Tamhé ha llegit el lector número1 i són nombrosíssims els canvis lèxiccs que fa quan llegeix, del tipus derrotes per derrotats, policia per policies, etc.

 

El lector núm, 9, d'origen senegalès, omet la s dels plurals.

Avui comencem la lectura de Les mateixes estrelles de Núria Martí Constans.

Avui comencem la lectura de Les mateixes estrelles, de Núria Martí Constans, escriptora jove que ha iniciat el seu bagatge en aquest món de la lectura fàcil amb una història realment bonica, emocionant. És un llibre curt, però no per això mancat d'interès, al contrari: donarà per molt el comentari de l'època històrica en què té lloc la narració, el final de la Gerra Civil Espanyola i la sortida a l'exili que pateixen els seus personatges a través del Winnipeg, el vaixell que l'escriptor Pablo Neruda va fer sortir d'un port de França el 1939 rumb a Xile.  

És una història d'una nova vida en un nou país. És una història d'amistat, de solidaritat i d'amor. I per això crec necessari contextualitzar aquets elements esmentats abans per comprendre millor la història. Però abans d'entrar a fons en la lectura, vull passar un qüestionari que reveli les expectatives que els meus lectors s'han fer sobre el llibre. A partir dels aspectes formals del llibre, i el que cada element els provoca (portada, títol, imatge, autora, contraportada, què els sembla l'aparença externa del llibre, la seva mida, la de la lletra, els capítols, si són pocs o molts, la possible estructura, la informació que poden contenir, les imatges que es van trobant al llarg del llibre, la formulació d'hipòtesis sobre el possible/s tema/s que pot anar desenvolupant aquesta història) ens acostarem a l'ìnici d'aquesta història que de ben segur els captivarà.

Tot seguit sabrem qui és la Núria Martí Constans a partir de la lectura del Pròleg i del visionat del seu bloc on podem saber una mica més de la seva activitat diària i els temes que més li interessen.

També podem sentir el següent vídeo, on ella mateixa ens explica la seva trajectòria literària, les seves col·laboracions amb l'Associació Lectura Fàcil i el que ha suposat l'escriptura de Les mateixes estrelles i l'acceptació entre el públic que l'ha llegit o està com nosaltres començant.



També proposo el següent enllaç per conèixer algunes coses de la seva biografia:

http://tumateix-entrevistes.blogspot.com/2009/10/nuria-marti-constans.html

Passarem, després, a llegir l'apartat Presentació del llibre. En aquest espai es dóna compte del context sociohistòric d'on arrenca la història que la Núria ens relata: el darrer any de la Guerra Civil Espanyola i l'Exili consegüent de nombrosíssimes persones al país veí, França. La figura de l'escriptor Pablo Neruda i la seva iniciativa solidària d'ajudar aquestes persones a fugir cap a Xile a bord del vaixell Winnipeg ens situarà en predisposició per començar a endinsar-nos en la lectura, ara sí, després d'haver parlat una mica de tots aquests factors contextualitzadors de l'argument.

Com que sé que tots voldran llegir, tot i que no sé si el temps ens ho permetrà, farem l'intent de llegir el capítol 1, Camí de França, i el capítol 2 (ja veurem!!), La casa de pagès, per debatre sobre els aspectes de comprensió lectora que el mateix llibre ofereix.

Ja us en faré el resum d'aquesta sessió de lectura que ens espera.


Bona lectura!!

Esquema sessió del 5/11/2010. Trobada amb l'autora.

o Presentació Montse Flores.

o Recordatori:

       o deixar L’Aigua del Rif.

       o Agafar en préstec Les mateixes estrelles.

       o Deures: llegir capítols 1 i 2 a casa, en silenci.

       o Lliurament fitxa.

      o Qui és l’escriptora? Recordatori de la presentació del seu llibre a la Biblioteca de Rubí el passat mes de juny. Conèixer què saben els alumnes de la Montse Flores. Després, que ella ampliï, si vol, el seu perfil professional i humà.

o Demanar que algú faci un resum del llibre.

o Impressions i opinions diverses sobre aquesta lectura.

o Si els ha agradat.

o Si l’han entès.

o Si han trobat difícil la llengua emprada.

o Preguntes per part dels alumnes.

o Selecció de textos per llegir. Preguntes que es poden suscitar.

   o Cita de Josep Maria Terricabras. Què és per a tu la immigració? La por hi va associada? 

    o Lectura pàgina 12. L’expressió “jo no sóc ni d’aquí ni d’allà” és una realitat als instituts de Rubí?  

     o “Si no puc viure al lloc que estimo, he d’estimar el lloc on m’ha tocat viure”, pàg. 14. Tothom s’hi adapta igual de bé? No creus que aquest procés és dolorós, difícil? 

    o Pàg. 17-18: “Crec que les coses que es fan amb el cor són les que estan ben fetes. El cor no s’equivoca mai”. Tu fas les coses amb el cor o hi poses una mica de cap, també?

   o Pàg. 20: la mà de Fatma, el número cinc, l’expressió Hamsa ala ainek. Ets supersticiosa?

    o Pàg. 25. El paper de l’àvia. Matriarcat.

    o Pàg. 32. La Tati i l’amor, el desig. T’hi poses en la pell dels adolescents?

    o Pàg. 45. El Ramadà i l’Aid el Kebir.

    o Pàg. 62. El robatori de la càmera. Quina relació té aquest fet amb la història/imatge del seu germà?

    o Pàg. 68-final. El noi ha crescut. És normal aquesta maduresa en els adolescents?

Fi de lectura de L'Aigua del Rif amb la Montse Flores

El passat divendres 5 de novembre vam comptar amb la presència de la Montse Flores a la sala Chill-out de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí. Va ser una experiència molt enriquidora, perquè els assistents van poder sentir de prop les explicacions de la Montse sobre la redacció del llibre. Ens va explicar com va sorgir la idea, els mecanismes arran dels quals arrenca la història de l'Ahmed, el protagonista, la relació que ella manté amb els alumnes nouvinguts i adolescents, trets que caracteritzen aquest personatge, i la repercussió que aquest llibre ha tingut en el seu context acadèmic més immediat.

També ens va parlar del que significa la immigració, de la importància d'acostar la lectura a tots els col·lectius però sobretot aquest amb què ella està tan implicada, perquè a partir de les històries ens reconeixem nosaltres mateixos, ens revelem com a éssers humans, i ha posat com a exemple la seva experiència actual fent de conductora d'un club de lectura fàcil a la presó Model. Aquest aspecte de la seva trajectòria humana ha interessat molt els assistents, que no han parat de fer preguntes sobre la vida d'aquests col·lectius i ha motivat alguns a rellegir la seva obra, L'Aigua del Rif.

El resultat ha estat una tertúlia del tot interessant, amenitzada amb la peculiar forma d'explicar les coses que té la Montse, una sessió de fotos, la presència de l'Eduard Fraile, també, com a representant de la Biblioteca, i un record inesborrable d'aquest llibre i d'aquesta dona tan brillant.

Us presento les fotos que són la mostra d'un final de lectura molt reeixit. Cliqueu a sobre d'aquesta foto i anireu a l'àlbum Picassa que conté aquest material i on les podreu veure en fomra de presentació.

Gràcies, Montse, per compartir amb nosaltres el teu cor.

Jornada d'intercanvi d'experiències: Fomentem la Lectura amb Lectura Fàcil: Protocols, experiències i estat de la qüestió. Barcelona, 10 de novembre de 2010.

El Club de Lectura de Rubí a l'antiga seu de la biblioteca Mestre Martí Tauler, de Rubí

El Grup de Treball de Lectura Fàcil del COBDC (Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya) organitza una Jornada d'intercanvi d'experiències amb el títol Fomentem la lectura amb Lectura Fàcil: protocols, experiències i estat de la qüestió.

La jornada se celebrarà el proper 10 de novembre de 2010 a la Biblioteca Jaume Fuster (Barcelona).

Aquesta Jornada s'adreça a tots els professionals interessats en utilitzar els materials de Lectura Fàcil. L'objectiu és fer una exposició tècnica d'experiències dirigides a públics amb diferents nivells de dificultat lectora.

La Jornada és gratuïta, però les places són limitades i és necessària la inscripció (http://www.cobdc.org/docs/inscripcio_jf.htm). Podeu veure el programa complet d'aquestes jornades a aquest enllaç:  http://www.cobdc.org/cursos/programa_LF.html

És per a mi un luxe poder participar en aquestes jornades amb l'explicació, i reflexió, sobre la meva experiència amb el club de lectura de Rubí. Sota el títol  Algunes reflexions a l'entorn de la dinamització lectora de grups d'immigrants: el Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí, abordaré la història del primer club de LF a casa nostra, el de Rubí, creat el curs 2004-2005. Aquest club és adreçat, principalment, a grups d'immigrants, i és per això que tractaré d'avaluar la feina feta al llarg d'aquests sis anys de sessions amb aquests destinataris,  plantejant noves propostes metodològiques que condueixin a l'assoliment d'una més gran autonomia lectora, i competència comunicativa, d'aquests assistents com a objectiu principal que s'ha de promoure en aquesta tasca d'inclusió social dels col·lectius més necessitats de promoció i adequació lectores. Amb l'anàlilsi de les estratègies que s'han fet servir al llarg d'aquest temps de trobades, del paper del conductor i dels mateixos lectors en el sí del club, plantejaré nous reptes de conducció de les sessions en el si d'aquesta biblioteca. 

No t’ho perdis! Les Jornades prometen ser d'allò més interessants.

Sessió del 29-10-10

Avui hem estat quasi dues hores al Club de Lectura Fàcil. Ha estat una sessió intensa, però ha valgut la pena. Volíem acabar L'Aigua del Rif perquè la setmana vinent rebrem la visita de la seva autora, l'escriptora rubinenca, Montse Flores, i el llibre havia d'estar llegit per poder reflexionar i preparar algunes preguntes. Crec que ho hem aconseguit, tot i que amb certs entrebancs, també.

Avui ha arribat un membre més, una noia cubana, molt simpàtica i interessada a aprendre la nostra llengua. Quan arriba un nou assistent ens presentem tots, coneixem una miqueta aquesta persona, com es diu, d'on prové, quant de temps fa que viu a Catalunya o a la nostra ciutat, Rubí, i fem un resum de tot el que hem llegit per posar-la al dia. Això comporta dedicar-li una estoneta però s'aprofita per practicar oralment el tema de la identificació personal i aprendre a resumir el que s'ha llegit fins al moment. Després hem passat a la lectura, tot i que avui he introduït alguns canvis, amb la intenció d'ajudar alguns dels assistents a comprendre millor el que llegeixen. És de destacar que darrerament ha canviat el perfil del lector que assisteix a les sessions, i ara em trobo amb usuaris que tenen altres dificultats. Són persones d'edat avançada que a més de desconèixer la llengua, també tenen problemas de memòria, de la pràctica lectora en veu alta, etc., i a qui s'ha d'atendre com cal. Per això anem, en certa manera, una mica més lents i això no agrada pas a tothom. Espero que aquesta idea es comprengui: som un grup i hem de treballar plegats, hem d'aconseguuir els objectius tots junts i per això ens cal, sovint, també, una mica més de paciència.

La sessió d'avui, doncs, ha tingut aquests punts principals:

o Lliurament d'una fitxa de perfil d'assistent. He elaborat una fitxa de lector que vull que omplin a casa per a conèixer algunes dades que em poden ser significatives de cara a la realització del meu TFC sobre Lectura Fàcil. En aquesta fitxa els demano algunes dades personals com l'edat, la data i lloc de naixement, si al país d'origen es parla més d'una llengua i quines són, l'any d'arribada a Catalunya, quina és la seva llengua materna i les llengües que coneix i parla, etc. També he preguntat si han estudiat el català a l'escola, del tipus que sigui (educació reglada, Escola d'Adults, cursos del CNL, escoles d'idiomes, etc.), si tenen algun certificat que ho demostri, i els motius pels quals tenen aquest interès en aprendre-la. El darrer bloc de preguntes es refereixen als seus hàbits lectors: si llegeixen a casa amb una certa freqüència, en quina llengua ho fan, i quina tipologia de textos fan servir (revistes, premsa, llibres, etc.), els motius pels quals assisteixen al club i el temps que fa que vénen també m'interessen per configurar una tipologia de lector significativa en aquest àmbit d'estudi. 

o Resum del llegit fins ara. Amb l'excusa que teníem un membre més hem fet un resum del llegit fins ara. S'observa que, en certa manera, no recorden algunes de les coses fonamentals de l'argument, sobretot pel que fa al darrer capítol llegit, Mel i fum, eix del problema a què s'enfronta el protagonista i que serveix de presa de decisions de cara al seu futur. He hagut d'aclarir alguns dubtes al respecte per mirar d'encarar la lectura dels dos capítols finals del llibre.

o Lectura silenciosa del capítol Ulls tristos. La meva idea prèvia era que llegisssin tot el capítol a la sala en silenci, per mirar d'aconseguir una major concentració i un aprofitament de cara a la comprensió del text. No ha estat possible perquè es trigava molt de temps i només els he fet llegir dues pàgines. Després hem començat la lectura en veu alta, però ja estaven molt més tranquils, no tan esvalotats com al principi de la sessió.

o Lectura en veu alta. Hem llegit en veu alta els dos últims capítols de L'Aigua del Rif. En el cas del primer capítol, Ulls tristos, i atès que el ritme de lectura d'alguns dels assistents era força lent, l'he llegit jo, de nou, sencer, per mirar si d'aquesta manera s'assolia una major comprensió de la seva significació en el conjunt de la novel·la. Ha costat una mica, la veritat. Penso que no han acabat d'entendre prou bé la significació del mateix títol i d'algunes de les preguntes que formulo més a baix.

o Comprensió lectora: amb la intenció que quedessin clars alguns dels eixos temàtics d'aquest capítol en el conjunt de l'obra, he anat desgraant, a poc a poquet, les fórmules que ens fessin arribar al punt àlgid del llibre: quan el protagonista pren una decisió que serà fonamental per a la seva vida: dir no al seu amic Celes i decidir per si mateix l'actitud amb què ha d'enfrontar els fets de la seva vida quotidiana. Penso que el procés que hem anat fent els ha ajudat prou per arribar a unes conclusions sobre el sentit de l'obra.

A continuació plantejo algunes preguntes per aquest capítol que poden ajudar a la seva comprensió:

o Què vol dir el títol?
o Per què li fa mal el cap a l’Ahmed?
o Quan són a la classe de plàstica, perquè està nerviós?
o Què li passa amb la Tati?
o Per què deixa la càmera, de nou, al seu lloc?

Amb l'últim capítol hem fet igual, però amb una mica menys de temps. Estaven neguitosos per conèixer el final del llibre tot i que en cap moment han previst el que passaria finalment. La idea de la invasió de Gaza per l'exèrcit israelí els ha despistat del fet trascendental que ocorre al final del llibre. No s'imaginaven que l'Ibrahim era qui protagonitzaria aquest final, així que ha estat una sorpresa. Estaven ja cansats i alguns han demostrat que la història no els ha acabat de fer el pes, potser perquè el protagonista principal era un noi jove amb unes inquietuds diferents de les dels propis assistents. Hi ha hagut, però, diferents opinions al respecte.

Com que divendres vinent vindrà la Montse Flores a la nostra sessió de club, he demanat que preparin alguna pregunta interessant per fer-li. Com més temes de reflexió surtin, més engrescadora serà la seva presència.

Així, doncs, acabarem la setmana vinent amb aquest llibre i començarem Les mateixes estrelles, de Núria Martí que ja tenim a la biblioteca. Em consta que alguns ja l'han agafat en préstec... serà que tenen ganes de llegir, no?

Bona lectura!!

LLEGIR

La pasión de Bastián Baltasar Bux eran los libros. Quien no haya pasado nunca tardes enteras delante de un libro, con las orejas ardiéndole y el pelo caído por la cara, leyendo y leyendo, olvidado del mundo y sin darse cuenta de que tenía hambre o se estaba quedando helado... Quien nunca haya leído en secreto a la luz de una linterna, bajo la manta, porque Papá o Mamá o alguna otra persona solícita le ha apagado la luz con el argumento bien intencionado de que tiene que dormir, porque mañana hay que levantarse tempranito...

Quien nunca haya llorado abierta o disimuladamente lágrimas amargas porque una historia maravillosa acaba y había que decir adiós a personajes con los que había corrido tantas aventuras, a los que quería y admiraba, por los que había temido y rezado, y sin cuya compañía la vida la parecería vacía y sin sentido...

Quien no conozca todo eso por propia experiencia, no podrá comprender probablemente lo que Bastián hizo entonces.

ENDE, M. (1982), La historia interminable, Madrid: Alfaguara, pàg. 12-13.

Isabel Solé, al seu llibre Estrategias de lectura, m'ha recordat què és llegir i que puc arribar a ensenyar a les persones que s'acosten cada divendres al Club de Lectura Fàcil de Rubí amb aquesta cita de Michael Ende. La historia interminable la vaig llegir amb 9 o 10 anys, i precisament avui li comentava al meu fill, quina casualitat!, que aquest va ser un dels meus primers grans llibres. Aquesta passió per la lectura pot arribar a ser molt encomanadissa i, justament, m'agradaria molt poder compartir aquest goig que sento amb tots vosaltres, lectors. Fins divendres, doncs!!! Ens veiem a la biblioteca!!

El Club de Lectura de Rubí al Canal You Tube.

El passat 11 de juny explicàvem en aquest espai que l'Elisabet Serra, responsable de comunicació de l'Associació Lectura Fàcil, i un realitzador havien filmat una de les nostres sessions de lectura. Ara ja podeu veure aquest vídeo tan esperat al Canal You Tube, on a partir d'ara podreu veure totes les novetats que es vagin creant sobre el tema. Per començar, doncs, us acosto aquest primer tast de lectura del Tristany i Isolda. Espero que us agradi.

No és un adéu, sinó un t’esperem, Victòria!!

Foto Ràdio Rubí

Fa poc més de sis anys que visc a Rubí, ciutat que estimo, i admiro, per les persones que la construeixen i la fan créixer dia a dia.

Entre aquestes persones hi ha la Victòria Mateu, Directora de la Biblioteca Mestre Martí Tauler que enguany fa els seus trenta-cinc anys d’exercici de la seva professió a la nostra ciutat, i que, a més, es jubila els propers dies, motiu pel qual vull retre-li aquest petit homenatge, per la feina feta i per les qualitats innates que tant ha sabut demostrar en la seva relació amb les persones.

Parlo com a usuària però també com a col•laboradora que sóc de les activitats que es fan setmanalment en aquest gran centre cultural que és la biblioteca. La Victòria se’n va deixant enrere tot un historial de tasques dedicades al foment de la lectura, a la reivindicació dels drets fonamentals de les persones (en nens, dones, col•lectius d’immigrants...), i és per tot aquest bagatge que em sembla obligat fer-li aquest petit reconeixement.

Fa un any i mig ella em confià la dinamització del Club de Lectura Fàcil de la nostra biblioteca i li estic immensament agraïda, perquè d’aquestes sessions n’ha sortit un grup de persones ric, gran, molt gran!, generós, solidari, respectuós amb els altres, dialogant, i amb moltes ganes d’aprendre la nostra llengua i d’adaptar-se als costums i formes de vida autòctones. Tot això gràcies a ella, al seu tarannà, a les qualitats que ha sabut infondre en aquests ciutadans que s’han sabut acollits a la nostra ciutat.

Els assistents al Club volen, així, homenatjar-la, donar-li les gràcies per la cura i l’atenció amb què han estat atesos al llarg de tot aquest temps de trobades, i desitjar-li el millor en aquesta nova etapa que afronta amb l’energia i la motivació que tant la caracteritzen. El Robus, el Jordi, el Manel, la Susi, el Yaya, el Mamadou, el Mamath Drame, la Mònica, el Faustino, la Mari Luz, la Justina, les dues Isabels, l’Alma, l’Anna, el Juan Carlos, la Kelia, la Mari Carmen, la Loli, la Gabriela, el Mohamed... i alguns altres que hi han passat al llarg d’aquests set anys d’existència del primer Club de Lectura Fàcil de tot Catalunya i que queden en el nostre record, tots ells –i jo mateixa- volem fer-li saber que té un lloc en el nostre cor i que sempre serà benvinguda a les nostres tardes de lectura.

A la Victòria Mateu, Directora de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí:

Gràcies per la teva senzillesa, generositat, solidaritat i acollida.

Gràcies per fer-nos créixer com a Club de Lectura Fàcil.

Rocio Avila

Conductora del Club de Lectura Fàcil

Mestre Martí Tauler de Rubí

Article publicat als diaris de Rubí Diari de Rubí i Rubí Notícies els 30 de setembre i 1 d'octubre de 2010, respectivament.