Este blog presenta novedades relativas a los intereses que me mueven por este mundo digital: lecturas, novedades sobre lectura fácil -tema que originó este espacio ya hace unos años-, experiencias docentes y materiales didácticos, y información sobre aspectos de corrección y traducción lingüísticas.

dilluns, de juliol 12, 2010

Escrits dels alumnes: Manel Mora.

El Club de Lectura Fàcil de Rubí està format per un grup de persones de diferents procedències, edats, ideologies i nivells culturals. Aquesta diversitat és allò que el fa, precisament, ser de la manera que és: un col·lectiu alegre, divers, que s'enriqueix amb les aportacions dels altres i creatiu, molt creatiu, fet lloable si tenim en compte el poc temps que porten en contacte amb la llengua catalana en molts dels casos.

Dels membres assidus a aquestes sessions que tenen lloc cada divendres de 19 a 20h., a la biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí, avui m'agradaria parlar del Manel Mora i la seva dona, la Susi, una parella encantadora, plena de vitalitat, que cada divendres ens sorprèn amb algun "petit regal". El Manel escriu molt i molt bé, i la Susi pinta uns quadres meravellosos. Som davant dos grans artistes, i en aquesta ocasió m'agradaria mostrar-vos un exemple de text literari breu, text que el Manel em va regalar i vull compartir amb tots vosaltres.

Tant el Manel com la Susi assisteixen, també, a les classes de l'Escola d'Adults de Rubí. La Susi és catalana, tot i que no ha pogut aprendre la llengua catalana a l'escola per les vicissituds històriques que marcaren el Franquisme, i el Manel, tot i ser de parla castellana habitual, ha fet una immersió brutal en la nostra llengua i els seus escrits així ho revelen.

Us penjo el relat curt titulat El ocellet perdut. Com veureu no he gosat corregir res substancial del text, només he adaptat la puntuació. Així, us el transcric tal i com ell el va escriure, simplement per a què veieu que no sempre és fàcil aprendre-ho tot, i que allò que realment importa és l'esforç i les ganes que es tenen d'aprendre. Des d'aquí vull agrair el Manel, no només el seu gest de voler compartir amb tots nosaltres les seves creacions escrites sinó, i sobretot, les alegres mostres de literatura oral amb què ens deleita gairebé sempre al final de cada sessió.

Un petonet als dos, sou unes persones excepcionals!!


El ocellet perdut.




Sa mare els va comptar abans d'anar-se a dormir. El més petit li faltava. On estaria el seu fill? Sa mare el buscava de branca en branca,, volava perquè no podia dormir amb l'alba. El buscava fins trobar-lo per fi. En una branca dormia el petit Benjamín. Sa mare, molt contenta, piolava aquesta cançó: no t'escapis, petitó,, que encara no saps volar, i jo em sentiré molt trista si no et puc trobar.  

Cap comentari:

Publica un comentari