Contes
per a un món millor (1992),
Enric Larreula
La Magrana-L'Esparver
Aquest meravellós llibret de
vuitanta pàgines és una joia. Es pot llegir en mitja horeta, el podeu començar
i deixar-lo aparcat perquè el formen set contes que es poden llegir de forma
separada, pair-lo, reflexionar-hi al voltant del valor-tema abordat i
treballar-lo àmpliament a l'aula. Des de fa un cert temps busco de forma
desesperada textos breus per aprofitar estones mortes a classe, i aquest
material és exquisidament adequat per omplir estones o, fins i tot, per fer una
lectura en veu alta els deu últims minuts de classe i asserenar els alumnes.
Altament recomanable!
Per conèixer la figura de
l'escriptor Enric Larreula us recomano que us descarregueu el pdf monogràfic
que l'Institució de les Lletres Catalanes va editar l'any 1999 i que trobareu
penjat al següent enllaç del web del Departament de Cultura:
La informació que us ofereixo tot
seguit referides a l'argument, temes, personatges i suggeriments didàctics
provenen d'aquesta font anteriorment esmentada.
Edat de lectura
Es fa força difícil determinar
l’edat de lectura d’aquests contes. Pel fet de ser contes, no tenen edat. Poden
agradar des d’un nen petit a qui s’expliquin de manera oral fins a un adult
però intentarem precisar una mica i dir que són aconsellables per a nens i
nenes d’entre 6 i 10 anys. De tota manera, per la seva temàtica, poden ser
tractats i treballats en altres edats.
Argument
Tal com diu el títol del recull, es
tracta d’una sèrie de narracions breus que parlen d’un món millor.
“La felicitació” tracta d’un
personatge, el vell Gruber, que no es fa amb ningú: viu sol, en una casa
aïllada. Un dia, per Cap d’any, el carter li porta, per iniciativa pròpia, una
postal de felicitació, sense signar. Davant del dubte sobre qui li ha enviat la
postal, el vell Gruber n’envia postals a tots aquells que pensa que la hi han
pogut escriure (quasi tot el poble). Llavors, tots ells li retornen la
felicitació: 102 postals.
“Els dos amics” té com a
protagonistes dos joves irlandesos que volen emigrar a Amèrica perquè els
anglesos els han espoliat i empobrit. En James i en Jeremiah són tan amics que,
pensant l’un en l’altre, no aconsegueixen el seu somni: embarcar en un vaixell
cap a Amèrica.
“París-Dakar” explica el moment en
què l’Immaïl és testimoni de la cursa París-Dakar i el que això representa per
a ell. Aconsegueix quedar-se una llauna d’oli que ha llençat un dels cotxes,
cosa que valora com un gran tresor, però que també li fa veure que és un dels
nois més pobres de la terra.
“La castanyera” ens conta la
història de la Joanna, una senyora que s’instal·la en una cantonada de Gràcia i
es posa a vendre castanyes: transforma una cantonada freda en un ambient càlid.
Quan arriben les eleccions i la volen treure d’allà on és, ha arrelat tant al
barri que hi ha una protesta ciutadana. Finalment, l’Ajuntament li construeix
una parada perquè pugui vendre les castanyes a l’hivern i els gelats a l’estiu.
“Les il·lusions” narra un moment de
la vida d’un noi que es dedica a netejar els vidres dels cotxes quan s’aturen
en un semàfor. Perd una juguesca amb un company seu, perquè neteja un cotxe
però no cobra la feina: s’atura un moment a reflexionar sobre el que veu dins
el cotxe que està netejant i la conductora ha de marxar perquè el semàfor s’ha
posat verd.
“La decisió” ens fa entrar en una
història d’indis. En Linx Lleuger és el darrer cap del poble dels carapintades
i és un indi que no vol obeir ningú. És perseguit pels soldats quan intenta
fugir al Canadà. El soldat Billy Strosner el troba. Sap que l’ha de matar per
tornar triomfant davant dels seus caps. Però, finalment, Strosner salva la vida
a en Linx i el deixa fugir.
“El camí que no anava enlloc” és la
personificació d’un camí que —com el títol indica—no porta enlloc. Hi passa un
senyor que té pressa i s’enfada perquè el camí no va enlloc. El camí queda
preocupat. Però, al cap d’un temps, hi passen una parella d’enamorats, dos
vellets, unes nenes que juguen, un pintor... Tots ells estan contents,
justament, perquè el camí no porta enlloc.
Temes
Els temes que es poden tractar
treballant aquests contes són molt diversos, com es pot comprovar amb els
arguments explicats:
−Tossuderia; bons detalls;
rancúnia... (“La felicitació”).
−Amistat; terres ocupades; tipus de
feina... (“Els dos amics”).
−Influències de civilitzacions
pròsperes en unes de més pobres; il·lusions o desitjos dels nens; concepte
d’automòbil... (“París-Dakar”).
−Il·lusió i projecte d’una persona;
solidaritat ciutadana; poders polítics... (“La castanyera”).
−Reflexió sobre les diferents
classes socials i sobre la vida actual; els somnis d’un noi... (“Les
il·lusions”).
−La guerra; els soldats; els pobles
indígenes... (“La decisió”).
−No anar enlloc és una de les coses
més meravelloses que es poden fer en aquesta vida (“El camí que no anava
enlloc”).
Personatges
Els personatges dels Contes per a un
món millor abracen un ampli ventall i ofereixen moltes propostes per treballar.
Així, el vell Gruber —“La
felicitació”— és un home esquerp, sorrut i malfiat. S’ha tancat tant, que ja no
es fa amb ningú del poble. Fins que arriba la felicitació.
En James O’Connolly i en Jeremiah
O’Donovan —“Els dos amics”— ens ensenyen quin és l’esperit d’una amistat de
debò.
L’Immaïl —“París-Dakar”— és el
personatge que ens pot ajudar a entendre la mentalitat dels nois i noies del
que anomenem tercer món: la seva concepció del món és diferent —per a ell un
automòbil és una màquina groga—, i ens pot fer pensar fins i tot en la
importància d’una llauna d’oli.
La Joanna —“La castanyera”— és un
personatge ple de vida i empenta, la qual cosa sap transmetre als veïns del
barri; gràcies a aquesta empenta acaba tenint allò que vol. És optimista i ho
demostra.
Del protagonista de “Les il·lusions”
no en sabem el nom. Només sabem que fa una juguesca amb el seu company Juanjo.
És un personatge de classe social pobra i que es planteja la seva vida en cas
que fos ric: les il·lusions que té, què faria, què deuen fer els que tenen
diners...
Tant en Linx Lleuger com el soldat
Strosner són els protagonistes de “La decisió”. El primer, per la seva voluntat
de no obeir ningú, costi el que costi; el segon, perquè ha de decidir entre
obeir els seus caps o fer el que creu que ha de fer com a persona. Tots dos són
personatges interessants des del punt de vista del treball a l’aula.
A l’últim conte —“El camí que no
anava enlloc”— ens trobem amb un personatge diferent: es tracta d’un camí que
ens ajuda a reflexionar sobre el ritme de vida que portem les persones. A part
del camí, hi ha una parella d’enamorats, dos vellets, nenes que juguen, un
pintor... De tots ells se’ns descriuen els trets bàsics.
Observant la societat actual
entendrem tots aquests personatges.
Suggeriments didàctics
1.
Un primer suggeriment és que, un cop llegits els contes,
l’alumnat imiti el que ha llegit. És a dir, que escrigui un conte amb els
personatges, localització, situació històrica... que vulgui, però amb el tema
“Per a un món millor”. A l’aula es poden llegir tots els contes i votar o
premiar (per Sant Jordi, per exemple) el millor.
2.
Proposta d’un treball de llengua oral. Cada alumne triarà
el conte que li hagi agradat més. Llavors, s’haurà d’imaginar que està amb un
nen petit —ja sigui perquè li està fent de cangur o perquè és un familiar seu
que avui és a casa seva— que encara no sap llegir. Li haurà d’explicar el conte
de manera entenedora (potser caldrà canviar-ne prèviament algun aspecte formal
perquè pugui ser explicat, tasca en la qual l’ajudarà el mestre o el
professor).
3.
D’entre tots els contes del recull, se’n triarà un. Es
tracta d’assenyalar un punt del conte i, a partir d’allà, plantejar diferents
finals. Aquesta activitat es pot realitzar tant oralment com per escrit. En
tots dos casos es pot fer, després, un treball amb tot el grup.
4.
Per treballar el
conte fem una altra proposta. Es faran tants grups com contes es vulguin
treballar. A partir d’aquí, cada grup haurà de convertir el conte que treballi
en un còmic. Caldrà pensar un guió del còmic i, després, dissenyar els dibuixos
i el text de les bafarades. El mestre o professor de plàstica pot col·laborar
en l’activitat.
5.
L’Immaïl (“París-Dakar”) està molt content quan té la
llauna d’oli. Partint de la temàtica del cotxe, es pot dir als alumnes que
construeixin un automòbil amb cartrons i rodets de fotos reciclats: la
imaginació i una mica de pega ajudaran a acabar-ne la construcció. Aquesta
activitat pot servir per comentar un dels temes més comuns als contes que estem
treballant: la diferència entre les persones que ho tenen tot —i sovint es
queixen— i aquelles que no tenen res i es conformen amb poca cosa.
6.
Per a alumnes de fins a 10 anys proposem la representació
teatral d’un d’aquests contes, amb tot el que això implica: caracterització
dels personatges, diàlegs, decorats..
.
7.
Cada alumne triarà el personatge que li hagi agradat més
i, a partir del que expliqui al conte, en farà una descripció ben completa,
tant del caràcter com dels trets físics. Finalment, en farà un dibuix.
