Contes per a un món millor, d'Enric Larreula

Contes per a un món millor (1992), Enric Larreula

La Magrana-L'Esparver

Aquest meravellós llibret de vuitanta pàgines és una joia. Es pot llegir en mitja horeta, el podeu començar i deixar-lo aparcat perquè el formen set contes que es poden llegir de forma separada, pair-lo, reflexionar-hi al voltant del valor-tema abordat i treballar-lo àmpliament a l'aula. Des de fa un cert temps busco de forma desesperada textos breus per aprofitar estones mortes a classe, i aquest material és exquisidament adequat per omplir estones o, fins i tot, per fer una lectura en veu alta els deu últims minuts de classe i asserenar els alumnes. Altament recomanable!

Per conèixer la figura de l'escriptor Enric Larreula us recomano que us descarregueu el pdf monogràfic que l'Institució de les Lletres Catalanes va editar l'any 1999 i que trobareu penjat al següent enllaç del web del Departament de Cultura:

http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/ILC/Documents/Arxiu/Larreula.pdf

La informació que us ofereixo tot seguit referides a l'argument, temes, personatges i suggeriments didàctics provenen d'aquesta font anteriorment esmentada.

Edat de lectura

Es fa força difícil determinar l’edat de lectura d’aquests contes. Pel fet de ser contes, no tenen edat. Poden agradar des d’un nen petit a qui s’expliquin de manera oral fins a un adult però intentarem precisar una mica i dir que són aconsellables per a nens i nenes d’entre 6 i 10 anys. De tota manera, per la seva temàtica, poden ser tractats i treballats en altres edats. 

Argument

Tal com diu el títol del recull, es tracta d’una sèrie de narracions breus que parlen d’un món millor.

“La felicitació” tracta d’un personatge, el vell Gruber, que no es fa amb ningú: viu sol, en una casa aïllada. Un dia, per Cap d’any, el carter li porta, per iniciativa pròpia, una postal de felicitació, sense signar. Davant del dubte sobre qui li ha enviat la postal, el vell Gruber n’envia postals a tots aquells que pensa que la hi han pogut escriure (quasi tot el poble). Llavors, tots ells li retornen la felicitació: 102 postals. 

“Els dos amics” té com a protagonistes dos joves irlandesos que volen emigrar a Amèrica perquè els anglesos els han espoliat i empobrit. En James i en Jeremiah són tan amics que, pensant l’un en l’altre, no aconsegueixen el seu somni: embarcar en un vaixell cap a Amèrica. 

“París-Dakar” explica el moment en què l’Immaïl és testimoni de la cursa París-Dakar i el que això representa per a ell. Aconsegueix quedar-se una llauna d’oli que ha llençat un dels cotxes, cosa que valora com un gran tresor, però que també li fa veure que és un dels nois més pobres de la terra.

“La castanyera” ens conta la història de la Joanna, una senyora que s’instal·la en una cantonada de Gràcia i es posa a vendre castanyes: transforma una cantonada freda en un ambient càlid. Quan arriben les eleccions i la volen treure d’allà on és, ha arrelat tant al barri que hi ha una protesta ciutadana. Finalment, l’Ajuntament li construeix una parada perquè pugui vendre les castanyes a l’hivern i els gelats a l’estiu.

“Les il·lusions” narra un moment de la vida d’un noi que es dedica a netejar els vidres dels cotxes quan s’aturen en un semàfor. Perd una juguesca amb un company seu, perquè neteja un cotxe però no cobra la feina: s’atura un moment a reflexionar sobre el que veu dins el cotxe que està netejant i la conductora ha de marxar perquè el semàfor s’ha posat verd. 

“La decisió” ens fa entrar en una història d’indis. En Linx Lleuger és el darrer cap del poble dels carapintades i és un indi que no vol obeir ningú. És perseguit pels soldats quan intenta fugir al Canadà. El soldat Billy Strosner el troba. Sap que l’ha de matar per tornar triomfant davant dels seus caps. Però, finalment, Strosner salva la vida a en Linx i el deixa fugir. 

“El camí que no anava enlloc” és la personificació d’un camí que —com el títol indica—no porta enlloc. Hi passa un senyor que té pressa i s’enfada perquè el camí no va enlloc. El camí queda preocupat. Però, al cap d’un temps, hi passen una parella d’enamorats, dos vellets, unes nenes que juguen, un pintor... Tots ells estan contents, justament, perquè el camí no porta enlloc.

Temes 

Els temes que es poden tractar treballant aquests contes són molt diversos, com es pot comprovar amb els arguments explicats: 

−Tossuderia; bons detalls; rancúnia... (“La felicitació”).

−Amistat; terres ocupades; tipus de feina... (“Els dos amics”).

−Influències de civilitzacions pròsperes en unes de més pobres; il·lusions o desitjos dels nens; concepte d’automòbil... (“París-Dakar”).

−Il·lusió i projecte d’una persona; solidaritat ciutadana; poders polítics... (“La castanyera”).

−Reflexió sobre les diferents classes socials i sobre la vida actual; els somnis d’un noi... (“Les il·lusions”).

−La guerra; els soldats; els pobles indígenes... (“La decisió”).

−No anar enlloc és una de les coses més meravelloses que es poden fer en aquesta vida (“El camí que no anava enlloc”). 

Personatges

Els personatges dels Contes per a un món millor abracen un ampli ventall i ofereixen moltes propostes per treballar. 

Així, el vell Gruber —“La felicitació”— és un home esquerp, sorrut i malfiat. S’ha tancat tant, que ja no es fa amb ningú del poble. Fins que arriba la felicitació. 

En James O’Connolly i en Jeremiah O’Donovan —“Els dos amics”— ens ensenyen quin és l’esperit d’una amistat de debò.

L’Immaïl —“París-Dakar”— és el personatge que ens pot ajudar a entendre la mentalitat dels nois i noies del que anomenem tercer món: la seva concepció del món és diferent —per a ell un automòbil és una màquina groga—, i ens pot fer pensar fins i tot en la importància d’una llauna d’oli. 

La Joanna —“La castanyera”— és un personatge ple de vida i empenta, la qual cosa sap transmetre als veïns del barri; gràcies a aquesta empenta acaba tenint allò que vol. És optimista i ho demostra.

Del protagonista de “Les il·lusions” no en sabem el nom. Només sabem que fa una juguesca amb el seu company Juanjo. És un personatge de classe social pobra i que es planteja la seva vida en cas que fos ric: les il·lusions que té, què faria, què deuen fer els que tenen diners... 

Tant en Linx Lleuger com el soldat Strosner són els protagonistes de “La decisió”. El primer, per la seva voluntat de no obeir ningú, costi el que costi; el segon, perquè ha de decidir entre obeir els seus caps o fer el que creu que ha de fer com a persona. Tots dos són personatges interessants des del punt de vista del treball a l’aula. 

A l’últim conte —“El camí que no anava enlloc”— ens trobem amb un personatge diferent: es tracta d’un camí que ens ajuda a reflexionar sobre el ritme de vida que portem les persones. A part del camí, hi ha una parella d’enamorats, dos vellets, nenes que juguen, un pintor... De tots ells se’ns descriuen els trets bàsics.

Observant la societat actual entendrem tots aquests personatges.

Suggeriments didàctics 

1.    Un primer suggeriment és que, un cop llegits els contes, l’alumnat imiti el que ha llegit. És a dir, que escrigui un conte amb els personatges, localització, situació històrica... que vulgui, però amb el tema “Per a un món millor”. A l’aula es poden llegir tots els contes i votar o premiar (per Sant Jordi, per exemple) el millor.  

2.    Proposta d’un treball de llengua oral. Cada alumne triarà el conte que li hagi agradat més. Llavors, s’haurà d’imaginar que està amb un nen petit —ja sigui perquè li està fent de cangur o perquè és un familiar seu que avui és a casa seva— que encara no sap llegir. Li haurà d’explicar el conte de manera entenedora (potser caldrà canviar-ne prèviament algun aspecte formal perquè pugui ser explicat, tasca en la qual l’ajudarà el mestre o el professor). 

3.    D’entre tots els contes del recull, se’n triarà un. Es tracta d’assenyalar un punt del conte i, a partir d’allà, plantejar diferents finals. Aquesta activitat es pot realitzar tant oralment com per escrit. En tots dos casos es pot fer, després, un treball amb tot el grup. 

4.    Per  treballar el conte fem una altra proposta. Es faran tants grups com contes es vulguin treballar. A partir d’aquí, cada grup haurà de convertir el conte que treballi en un còmic. Caldrà pensar un guió del còmic i, després, dissenyar els dibuixos i el text de les bafarades. El mestre o professor de plàstica pot col·laborar en l’activitat. 

5.    L’Immaïl (“París-Dakar”) està molt content quan té la llauna d’oli. Partint de la temàtica del cotxe, es pot dir als alumnes que construeixin un automòbil amb cartrons i rodets de fotos reciclats: la imaginació i una mica de pega ajudaran a acabar-ne la construcció. Aquesta activitat pot servir per comentar un dels temes més comuns als contes que estem treballant: la diferència entre les persones que ho tenen tot —i sovint es queixen— i aquelles que no tenen res i es conformen amb poca cosa. 

6.    Per a alumnes de fins a 10 anys proposem la representació teatral d’un d’aquests contes, amb tot el que això implica: caracterització dels personatges, diàlegs, decorats..

.

7.    Cada alumne triarà el personatge que li hagi agradat més i, a partir del que expliqui al conte, en farà una descripció ben completa, tant del caràcter com dels trets físics. Finalment, en farà un dibuix.

    

La llibertat, en els llibres!

La mirada del mestre.

Materials per preparar la prova de coneixements superiors de llengua catalana (C2), antic nivell D.

Al web de la Secretaria de Política Lingüística hi podeu trobar uns materials excel·lents per preparar-vos la prova de coneixements superiors de llengua catalana (C2), l'antic nivell D. També detalla informació sobre els destinataaris a qui s'adreça la prova, els objectius, l'estructura de la prova, la descripció de les àrees i mostres d'edicions anteriors. Així, tal com expressa a la mateixa pàgina:

La prova s’adreça a persones que duen a terme tasques i activitats lingüístiques complexes en l’àmbit laboral o acadèmic, tant en les comunicacions orals com en les escrites, i que necessiten acreditar un nivell molt alt de català.

La finalitat de la prova és acreditar que els examinands poden expressar-se amb espontaneïtat, flexibilitat, complexitat, fluïdesa i correcció, i que són capaços de produir un discurs, oral o escrit, adequat al destinatari, a la finalitat comunicativa i al registre que exigeix la situació, com també d’entendre i crear una àmplia gamma de textos llargs i complexos rellevants i representatius dels àmbits acadèmic i laboral.

La persona que s’examina ha de demostrar que:

• Pot entendre textos complexos, interpretar-los de manera crítica, manipular-los, resumir-ne la informació i, alhora, transferir-los i integrar-los coherentment a un nou tipus de text, tant oral com escrit.
• Pot argumentar i mostrar l’acord o el desacord amb una tesi justificada, i pot presentar arguments sòlids amb un estil adequat al context, als destinataris i a la funció comunicativa.
• Pot interpretar la informació de manera crítica amb un grau d’implicació adequat. Pot exposar, demostrar, il·lustrar, argumentar de manera fonamentada i amb persuasió. Pot generar arguments sense contradiccions ni informacions supèrflues o innecessàries.
• Pot produir textos orals i escrits en contextos compromesos, delicats o exigents, assumint els riscos d’una actuació crítica o de denúncia, utilitzant un llenguatge respectuós.  
• Pot comunicar-se en un registre formal i amb els trets característics de la varietat estàndard: bon ús dels elements de cohesió i coherència, repertori lingüístic ampli, claredat, fluïdesa, correcció lingüística, control del vocabulari i precisió. 

 

Estructura de la prova

La prova consta de tres àrees:

   

Àrea	Percentatge de cada àrea en relació amb el total de la prova	Temps
Comprensió lectora i expressió escrita	57%	3 h
Ús de la llengua (gramàtica i vocabulari)	16%	45 min
Comprensió lectora i expressió oral	27%	10 min (execució) 30 min (preparació)

Per superar la prova cal obtenir una puntuació total mínima de 60 punts sobre 100. No hi ha cap àrea eliminatòria.

Descripció de les àrees

1. Àrea de comprensió lectora i expressió escrita

L’examinand ha de poder comprendre textos diversos i manipular-los, adaptar-los, transferir-los, argumentar-los, valorar-los i integrar-los a un nou tipus de text, a una determinada estructura, a uns nous destinataris, a una nova funció comunicativa o a un nou registre, amb un control de correcció gramatical alt i utilitzant un lèxic ampli, complex, precís i acurat. Així mateix, ha de poder crear i organitzar de manera clara un text complex sobre temes diversos, amb una estructura lògica i clara, en què es destaquin les idees rellevants de manera coherent, amb una bona distribució en paràgrafs significatius i un fil conductor clar que ajudin el lector a entendre el text.

Conté tres tasques:
a) Tasca de transformació
b) Tasca de síntesi i valoració
c) Tasca d’argumentació

2. Àrea d’ús de la llengua

L’examinand ha de demostrar que té un bon domini del sistema lingüístic i que usa amb correcció, precisió, destresa i flexibilitat les formes, les estructures i el vocabulari de la llengua catalana. També ha de demostrar que disposa d’un repertori lingüístic molt ampli i que ha adquirit i sap utilitzar adequadament combinacions lèxiques pròpies del discurs professional i acadèmic, col·locacions, extensions de significat, usos figurats i locucions.

Consta de tres exercicis, amb què s’avalua:
a) El coneixement de la gramàtica
b) El coneixement del lèxic
c) El coneixement d’unitats lèxiques pluriverbals

3. Àrea de comprensió lectora i expressió oral

L’examinand ha de poder sintetitzar arguments procedents de diverses fonts i utilitzar i integrar informació de diferents textos per justificar idees, informacions i opinions, valorar pros i contres de determinats plantejaments i argumentar amb voluntat persuasiva. També ha de poder produir un text amb arguments complexos en què el fil de l’argumentació sigui coherent, ben desenvolupat i defensat de manera convincent, amb un control de correcció gramatical alt i utilitzant un lèxic ampli, complex, precís i acurat. Ha de poder fer front amb seguretat a aportacions o preguntes controvertides, imprevistes o provocadores, i utilitzar adequadament estratègies de cortesia lingüística.

Consta de dues tasques:
a) Presentació o argumentació formal (part monologada)
b) Discussió amb l’examinador/a (part d’interacció).

Exemple de prova: http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Certificats%20de%20catala/Arxius/mostrasup.pdf

El llibreter de Kabul, d'Asne Seierstad

El títol d'aquest llibre em transporta a una època en què en llegia moltíssims, de llibres, els devorava, i per aquest motiu me l'he llegit àvidament, amb ànsia. Sempre m'ha fascinat la professió de llibreter, l'he admirada i l'he viscuda molt de prop, ja des de ben petita, quan em passava llargues hores a la llibreria de davant del bar dels meus pares -la llibreria de l'Inés- o quan vaig descobrir les llibreries de vell, on a la meva època d'universitària també m'hi vaig passar hores, o les de noves, on em vaig comprar desenes de llibres. Es pot dir que aquest tipus de botiga ha format part de la meva vida des de sempre i per axò aquest llibre m'ha agradat i m'ha interessat molt.

En realitat els personatges d'aquest llibre en llegeixen ben pocs, de lliibres, és curiós, i així el títol és el mòbil a partir del qual es va retratant el desig de llibertat que només els llibres poden oferir, tant als lectors com als mateixos personatges, sense ser-ne conscients del tot, però, de la seva importància.

Quan el 2001 la jove i ben considerada corresponsal de guerra Asne Seierstad arriba a Kabul i coneix el llibreter Sultan Khan i la seva família, decideix viure-hi durant un temps i retratar a través d'aquesta narració les formes de vida per ella viscudes en el sí d'aquesta família. Així, coneix de primera mà el paper que juga la dona en la societat dominada per la paraula del Déu musulmà, els pactes que tenen lloc entres les famílies a l'hora de decidir les bodes de les filles, la contínua pèrdua de drets provocada pel govern comunista i mujahidí, primer, i pels talibans, després. Una narració on es palesa l'obligació de totes les dones a fer ús del burka a la societat afganesa, els matrimonis de conveniència, la pobresa, material i, sobretot, espiritual, provocada per la negació a l'accés a un treball digne (el de professora, per exemple) o a uns estudis que et permetin desenvolupar-te com a persona, o la prohibició d'opinar davant els homes en un món regit per les seves directrius i el conformisme a què són sotmeses, sense més...

Lluny d'una societat com la nostra, dirigida per la connexió constant a Internet, per la possibilitat de triar el que més en convé en tot moment, on no existeix gairebé diferència entre allò que es fa per raó de sexe... llegim les paraules d'un món aturat, constantment negat pels designis d'uns pocs que ja és hora de conèixer i obrir als ulls de la gent jove. Aquest llibre em sembla un bon testimoni d'allò que hem guanyat al món occidental i, per tant, seria bo oferir-ne un tastet als alumnes de secundària, com a recurs per parlar d'una forma de vida potser una mica desconeguda però no obidada per tots.

L'estiu que comença, de Sílvia Soler

L'estiu que comença és el llibre que m'agradaria escriure, un llibre ple de vitalitat que no emmascara la veritat essencial de la vida constituïda de dolors i alegries, desenganys i il·lusions, sinó que ens il·lustra el pas del temps amb decisió, amb notes de tradiició i records, amistat i gelosia, soledat i incomprensio, però alhora amb l'esperança i la reconciliacio retrobades. Una obra d'una gran humanitat copsada des del cor, per compartir, com la mateixa vida de l'estiu que comença.

La Comisión Nacional de la Competencia impone una multa de 2500 € a UniCo.

Madrid, a 6 de febrero de 2013

UniCo, La Unión de Correctores, ha sido expedientada y multada por la Comisión Nacional de la Competencia (CNC). Un duro golpe para UniCo. El motivo: infringir el artículo 1 de la Ley de la Competencia por publicar unas cifras que pretendían orientar a los autónomos que se inician en la corrección. Del expediente se desprende que la CNC no ha demostrado que esas tarifas hayan restringido o falseado la libre competencia. Pero UniCo ha sido sancionada con la cantidad de 2.500 €, simbólica para la CNC, desproporcionada para UniCo, por dos razones:

1. El pago de la multa no mejorará la competencia libre en los servicios de corrección: en general, son las editoriales las que fijan lo que se paga, y no el profesional. Esta sanción solo daña los intereses de un grupo de profesionales de un sector crítico de las industrias de la lengua, mayoritariamente autónomo y femenino, con empleo precario y altas tasas de desempleo. La soledad del corrector, que trabaja desde su casa, solo se palía con el vínculo que establece al pertenecer a una asociación. Y UniCo es la primera que aglutina, sobre todo, a correctores y asesores lingüísticos.

2. Por lo que sabemos, ninguna de las multas impuestas por ese organismo alcanza un porcentaje tan alto de los bienes de una asociación o empresa como el impuesto a UniCo, que se ha mantenido desde sus inicios gracias a las cuotas de sus socios (50 € anuales), sin subvenciones ni otros recursos (en el momento de la apertura del expediente, tenía 144 socios).

«Cómo presupuestar» es la primera cuestión que se plantea un profesional-emprendedor. UniCo nunca ha querido unificar o pactar precios, sino orientar a los correctores sobre la viabilidad de sus proyectos empresariales en un momento en el que el autoempleo requiere de todo el impulso que se le pueda proporcionar.

Tememos que iniciar un recurso contra este dictamen conduzca a un proceso largo y costoso que no podemos asumir.

UniCo acata la ley y paga la multa, pero alza la voz para que se conozca lo que consideramos una sanción desmedida, recaudatoria, en la que la CNC, en aplicación de la ley, ha actuado con indiferencia, sin evaluar los daños.

Antonio Martín Fernández,

presidente de la Unión de Correctores.

Más información: 647 77 76 57

presidencia@uniondecorrectores.org

50 sombras de Grey, de E. L. James

La trilogía de 50 sombras de Grey, de E. L. James, parece ser que ha llegado hasta los rincones más insospechados del planeta, incluso hasta aquí, la pequeña ciudad barcelonesa donde vivo, Rubí. Curiosamente supe de esta autora y de su obra gracias a mi vecina que, asombrada, me informó que el libro corría entre las trabajadoras del centro comercial Mercadona y entre un público habitualmente no demasiado acostumbrado a leer. Ese detalle me sorprendió, mucho, y el entusiasmo con el que hablaba hizo que empezara la lectura de inmediato que, por cierto, se puede hacer en línea. Además, el hecho de que se difunda de boca en boca ya es un síntoma de que el libro tiene algo que aportar a este público, siendo un excelente reclamo editorial que no necesita de demasiada presentación y es así como quise comprobar qué era lo que hacía que se leyera con tanta devoción. El libro se vende solo gracias a esta recomendación popular. ¿Qué es lo que hace que esta obra haya despertado el interés de tantas y tantas mujeres en el mundo? Esbozaré mi humilde opinión al respecto.

En primer lugar, el tratamiento que se hace de un tema aún tabú en nuestra sociedad y del que se suele hablar poco en pareja, el sexo, teñido de un cierto romanticismo pero que es bien explícito en detalles y que arrastra a una lectura rápida por la intensidad que va adquiriendo a medida que la historia cobra vida. La novedad de las prácticas sexuales señaladas, la incertidumbre de la sorpresa, del siguiente paso de ese camino iniciático por el mundo del placer sexual desbordado,  la excitación en aumento que se despliega a través de las más de  400 páginas de este libro, es su móvil principal. Las características de la relación entre Ana y Christian son atractivas por lo inusual en las relaciones amorosas de nuestra sociedad (o eso parece ser), sobretodo entre parejas estancadas en la rutina y el aburrimiento: poder, sumisión, dependencia respecto al otro, juventud, virginidad e inexperiencia, sadomasoquismo, dinero, materialismo desenfrenado, indecisión, miedo, pasado misterioso son algunos de los subtemas abordados. Es la plasmación de lo que todas las mujeres quieren tener aquí y ahora, el sueño no alcanzado por la mayoría, aunque se cuestionen ampliamente los límites de ese deseo no solo por parte de la protagonista femenina, sino también por las lectoras que muy seguramente no ven creíble una relación así, o no con sus parejas actuales.

Que la novela se exprese en boca de la protagonista femenina es otro punto que acerca esta trama a un público femenino más amplio debido a su identificación. El YO es presente siempre. Ese «yo» indeciso, temeroso, inexperto, hasta cierto punto frágil, que es el "yo" de cualquiera de nosotras, un "yo" en crecimiento y en constante evolución, es el mismo "yo" de las lectoras. Que ese "yo" sea en ocasiones poderoso también, más poderoso incluso que el "yo" misterioso del maestro-protagonista, conlleva que el contrato de sumisión establecido entre ambos se vaya dispersando y esa relación, quizá criticada por los sectores más feministas, se vaya difuminando hasta adquirir un cambio quizá impredecible al principio de la novela. El lado oscuro de las personas aflora constantemente, el misterio de un pasado hosco se cierne sobre los lectores y da pie a ese incremento de la excitación. Porque hay que decir que si la novela se integra dentro del género erótico es evidente que su fin principal es transmitir las sensaciones que la protagonista va experimentando, y ese es uno de los hilos que más involucra a su lectura. Se tienen orgasmos leyendo la novela, sí, nos excitamos sobremanera devorando sus líneas de tensión, y eso la hace irresistible. ¿No será un síntoma claro de que en la vida real no funcionamos sexualmente? ¿No será que nos morimos en el hastío, en la falta de dedicación sexual? ¿No será que aún no somos libres de disfrutar y gozar del sexo como es debido? ¿No será que no nos "dejamos llevar" lo suficiente?  El fenómeno de masas parece revelar algo de eso, estoy segura. Hace falta una mayor educación en sensualidad, provocación, seducción, espera del deseo y entrega. Las mujeres queremos más, parece que digan esas lectoras ávidas de un amante Christian. Pero queremos más y mejor, de más calidad, en el momento adecuado y con la alegría de la sorpresa, de lo prohibido, de lo nuevo.

Este libro no está escrito para las mujeres. Son los hombres los que tienen que aprender la lección o quizá ¿debería ser una lectura obligatoria hacerla en pareja?.

Com conduir sessions de lectura fàcil.

M'ha portat gairebé un any redactar aquest treball que ara us presento i que representa el final d'un llarg viatge pels estudis filològics. Amb el títol de Com conduir sessions de lectura fàcil. Directius d'organització, planificació i dinamització de clubs de lectura fàcil he intentat plasmar algunes de les propostes estratègiques i metodològiques sorgides de la meva experiència al llarg de més de tres anys de conducció al club de lectura fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí. El treball conté una Guia de conducció que pot ser útil als conductors novells d'aquests clubs i penso que pot ser l'origen d'altres treballs més aprofundits en la temàtica que ara he encetat.

El text en format PDF el podeu descarregar del repositori de la Biblioteca virtual de la UOC. L'enllaç permanent és el següent: http://hdl.handle.net/10609/8461 tot i que també el podeu llegir a l'issuu.

Així mateix podeu sentir un resum del contingut del trebal en la següent presentació oral en vídeo. 

Cansats de llegir sempre el mateix?

Fa dues sessions que hem començat la lectura de l'adaptació de l'obra de Walter Scott (1771-1832), Ivanhoe. Ja hem llegit tres capítols i de moment encara no hi ha una opinió al respecte, però sí que s'aprecia en els assistents un cert cansament respecte dels temes de la col•lecció Kalafat de Castellnou Edicions. Ja han llegit algunes obres que aborden el món medieval, les aventures cavalleresques, els tornejos i les batalles i, és clar, estan cansats, és normal que necessitin altres temes més propers, més de la seva realitat actual. Dels llibres LF que tenim actualment a la Biblioteca de Rubí n'hi ha pocs ja sense llegir i sovint ens trobem que són en préstec perquè aquesta és una biblioteca dipositària i no sempre estan a la nostra disposició. Avui hem parlat una mica d'aquest tema i se n'ha extret algunes conclusions al respecte.

En primer lloc, el Manel, formidable ell, ha proposat fer la lectura d'alguna notícia local interessant procedent del Diari de Rubí. Aquest és un diari gratuït, a què tothom pot accedir i del qual es troben sempre exemplars a la biblioteca. La proposta ha estat força acceptada, perquè així treballaríem altres registres diferents del literari i ens acostaríem a notícies de la nostra ciutat, tot i que no sigui en format LF. Hem quedat que, com que el diari surt el dijous, tothom es comprometria a agafar un exemplar i a fer una ullada a les principals notícies de la setmana, per triar-ne després una, llegir-la i comentar-la el dia de la trobada, o sigui divendres. La setmana vinent començarem, doncs, aquesta activitat. Li dedicarem uns 20 o 30 minuts, aproximadament, de l’hora i mitja que dura l’activitat.

També ha sorgit la necessitat de llegir altres llibres més de la nostra literatura o cultura pròpiament catalana. El Jordi ha proposat El comte Arnau de Joan Maragall però, és clar, ell és catalanoparlant, parla i entén el català des de sempre, tot i que no l'hagi estudiat per la situació de repressió que vivia la llengua a l’època de joventut que li va tocar viure. La seva no és la mateixa situació que la que pateixen alguns dels altres assistents, tot i que hi hagi casos en què la competència lectora, i l'habilitat oral, en llengua catalana hagi millorat moltíssim. No es pot passar d'un llibre d'aventures en LF, per exemple, a un text en vers com el de Maragall. Això és indiscutible. S s'han de buscar altres alternatives que ajudin a sentir les ganes de llegir en català. Per exemple: hi ha clubs que no sempre fan servir textos LF sinó que en fan servir d'altres, i ara em veig en la situació que potser hauria de remenar algunes d'aquestes lectures que s'han llegit sempre en les etapes educatives d’ensenyament de la llengua per atreure l'atenció vers la llengua en uns col•lectius que fa temps que en gaudeixen, que no tenen ganes d'abandonar el club ni de llegir de forma individual, sinó continuant compartint les ganes d'aprendre i de conèixer que els ofereixen els llibres.

Així, doncs, ja tenim un element nou de reflexió. Hi rumiaré, sense cap mena de dubte a veure quines altres alternatives poden fer milloar l'activitat de lectura del divendres a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí.

Quina calor!! Una bona ambientació de l'espai de lectura, si us plau!

Ja ha arribat la calor i aquesta sensació es fa encara més evident en un lloc tancat com és la biblioteca. No n'havíem parlat abans, però una bona adequació del lloc on es duu a terme la lectura (un lloc còmode, silenciós, a poder ser una disposició en rotllana de les cadires...) és imprescindible si volem llegir amb plaer i ganes.

És evident que amb l'arribada del bon temps hi ha gent que prefereix molt més fer sortides a l'aire lliure que activitats tancades com la del Club de Lectura Fàcil, així és que hauríem de pensar què es pot fer per evitar que els participants marxin abans de la finalització del curs.

La sessió d'ahir va ser realment un calvari, i ho haig d'expressar així, de forma contundent. Des de fa dues setmanes ocupem una de les sales d'estudi del segon pis de la biblioteca per alguns desperfectes que s'han produït a la Sala Chill-out on ens trobem habitualment i, tot i que en aquest nou emplaçament estem molt millor (és més còmode per a la gent gran seure en cadires que no pas en coixins, encara que sembli el contrari) ahir es feia insuportable suportar les altes temperatures que hi havia en aquesta sala. La manca d'oxigenació va provocar que algun participant tingués somnolència, marejos (jo mateixa em sentia així) i afectava la concentració dels assistents. Si obríem la porta, a més, molestàvem els altres usuaris de la biblioteca amb les nostres veus i, doncs,  no ens quedava més remei que tancar-la. No hi havia aire condicionat i lAntònio ens va haver d'obrir un dels finestrals (cosa que sembla fàcil però que no ho és). En fi, que d'aquesta manera no es pot treballar, francament, i esperem que ara que la calor ja fa acte de presència se solucionin aquests petits problemes i aviat llegir sigui realment allò que pretenem transmetre al nostre col·lectiu: tot un plaer i una arma per construir-nos com a persones.

Trampa de foc, de Núria Martí Constans.

La nostra amiga, Núria Martí Constans, de qui ja hem llegit i hem treballat a fons Les mateixes estrelles, ha publicat un nou llibre que sembla molt i molt interessant. Es titula Trampa de foc, està essent tot un èxit i ja el teniu a les llibreries. Mentre esperem que ens arribi a la biblioteca, però, us passo informació que la mateixa Núria té penjada al seu bloc per a què l'aneu tafanejant. De ben segur a inicis del curs vinent tindrem aquesta escriptora com a convidada a la nostra biblioteca, així és que podrem aprofitar per llegir la nova obra i comentar tot allò que aquestes lectures ens ha suggerit.

La nova novel·la de Lectura Fàcil de Núria Martí Constans, "Trampa de foc" (La mar de fàcil, març de 2011) ens situa a la Nova York de principis de segle XX, quan tantes i tantes dones lluitaven per aconseguir millores a la feina. La Bettina i la Laura, amb només disset anys, entren a treballar a la fàbrica Triangle, la més gran de la ciutat. Sense mesures de seguretat de cap mena, al cap de poc s’esdevé la tragèdia. Era el 25 de març de 1911. El fet real que inspira la novel•la va provocar canvis molt importants al món del treball i té relació amb la celebració internacional del Dia de la dona treballadora, el 8 de març.

http://www.3cat24.cat/elmeu3cat24/foto/196805/Dia-de-la-Dona-Treballadora-i-la-Lectura-Facil