La llibertat, en els llibres!

La mirada del mestre.

Materials per preparar la prova de coneixements superiors de llengua catalana (C2), antic nivell D.

Al web de la Secretaria de Política Lingüística hi podeu trobar uns materials excel·lents per preparar-vos la prova de coneixements superiors de llengua catalana (C2), l'antic nivell D. També detalla informació sobre els destinataaris a qui s'adreça la prova, els objectius, l'estructura de la prova, la descripció de les àrees i mostres d'edicions anteriors. Així, tal com expressa a la mateixa pàgina:

La prova s’adreça a persones que duen a terme tasques i activitats lingüístiques complexes en l’àmbit laboral o acadèmic, tant en les comunicacions orals com en les escrites, i que necessiten acreditar un nivell molt alt de català.

La finalitat de la prova és acreditar que els examinands poden expressar-se amb espontaneïtat, flexibilitat, complexitat, fluïdesa i correcció, i que són capaços de produir un discurs, oral o escrit, adequat al destinatari, a la finalitat comunicativa i al registre que exigeix la situació, com també d’entendre i crear una àmplia gamma de textos llargs i complexos rellevants i representatius dels àmbits acadèmic i laboral.

La persona que s’examina ha de demostrar que:

• Pot entendre textos complexos, interpretar-los de manera crítica, manipular-los, resumir-ne la informació i, alhora, transferir-los i integrar-los coherentment a un nou tipus de text, tant oral com escrit.
• Pot argumentar i mostrar l’acord o el desacord amb una tesi justificada, i pot presentar arguments sòlids amb un estil adequat al context, als destinataris i a la funció comunicativa.
• Pot interpretar la informació de manera crítica amb un grau d’implicació adequat. Pot exposar, demostrar, il·lustrar, argumentar de manera fonamentada i amb persuasió. Pot generar arguments sense contradiccions ni informacions supèrflues o innecessàries.
• Pot produir textos orals i escrits en contextos compromesos, delicats o exigents, assumint els riscos d’una actuació crítica o de denúncia, utilitzant un llenguatge respectuós.  
• Pot comunicar-se en un registre formal i amb els trets característics de la varietat estàndard: bon ús dels elements de cohesió i coherència, repertori lingüístic ampli, claredat, fluïdesa, correcció lingüística, control del vocabulari i precisió. 

 

Estructura de la prova

La prova consta de tres àrees:

   

Àrea	Percentatge de cada àrea en relació amb el total de la prova	Temps
Comprensió lectora i expressió escrita	57%	3 h
Ús de la llengua (gramàtica i vocabulari)	16%	45 min
Comprensió lectora i expressió oral	27%	10 min (execució) 30 min (preparació)

Per superar la prova cal obtenir una puntuació total mínima de 60 punts sobre 100. No hi ha cap àrea eliminatòria.

Descripció de les àrees

1. Àrea de comprensió lectora i expressió escrita

L’examinand ha de poder comprendre textos diversos i manipular-los, adaptar-los, transferir-los, argumentar-los, valorar-los i integrar-los a un nou tipus de text, a una determinada estructura, a uns nous destinataris, a una nova funció comunicativa o a un nou registre, amb un control de correcció gramatical alt i utilitzant un lèxic ampli, complex, precís i acurat. Així mateix, ha de poder crear i organitzar de manera clara un text complex sobre temes diversos, amb una estructura lògica i clara, en què es destaquin les idees rellevants de manera coherent, amb una bona distribució en paràgrafs significatius i un fil conductor clar que ajudin el lector a entendre el text.

Conté tres tasques:
a) Tasca de transformació
b) Tasca de síntesi i valoració
c) Tasca d’argumentació

2. Àrea d’ús de la llengua

L’examinand ha de demostrar que té un bon domini del sistema lingüístic i que usa amb correcció, precisió, destresa i flexibilitat les formes, les estructures i el vocabulari de la llengua catalana. També ha de demostrar que disposa d’un repertori lingüístic molt ampli i que ha adquirit i sap utilitzar adequadament combinacions lèxiques pròpies del discurs professional i acadèmic, col·locacions, extensions de significat, usos figurats i locucions.

Consta de tres exercicis, amb què s’avalua:
a) El coneixement de la gramàtica
b) El coneixement del lèxic
c) El coneixement d’unitats lèxiques pluriverbals

3. Àrea de comprensió lectora i expressió oral

L’examinand ha de poder sintetitzar arguments procedents de diverses fonts i utilitzar i integrar informació de diferents textos per justificar idees, informacions i opinions, valorar pros i contres de determinats plantejaments i argumentar amb voluntat persuasiva. També ha de poder produir un text amb arguments complexos en què el fil de l’argumentació sigui coherent, ben desenvolupat i defensat de manera convincent, amb un control de correcció gramatical alt i utilitzant un lèxic ampli, complex, precís i acurat. Ha de poder fer front amb seguretat a aportacions o preguntes controvertides, imprevistes o provocadores, i utilitzar adequadament estratègies de cortesia lingüística.

Consta de dues tasques:
a) Presentació o argumentació formal (part monologada)
b) Discussió amb l’examinador/a (part d’interacció).

Exemple de prova: http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Certificats%20de%20catala/Arxius/mostrasup.pdf

El llibreter de Kabul, d'Asne Seierstad

El títol d'aquest llibre em transporta a una època en què en llegia moltíssims, de llibres, els devorava, i per aquest motiu me l'he llegit àvidament, amb ànsia. Sempre m'ha fascinat la professió de llibreter, l'he admirada i l'he viscuda molt de prop, ja des de ben petita, quan em passava llargues hores a la llibreria de davant del bar dels meus pares -la llibreria de l'Inés- o quan vaig descobrir les llibreries de vell, on a la meva època d'universitària també m'hi vaig passar hores, o les de noves, on em vaig comprar desenes de llibres. Es pot dir que aquest tipus de botiga ha format part de la meva vida des de sempre i per axò aquest llibre m'ha agradat i m'ha interessat molt.

En realitat els personatges d'aquest llibre en llegeixen ben pocs, de lliibres, és curiós, i així el títol és el mòbil a partir del qual es va retratant el desig de llibertat que només els llibres poden oferir, tant als lectors com als mateixos personatges, sense ser-ne conscients del tot, però, de la seva importància.

Quan el 2001 la jove i ben considerada corresponsal de guerra Asne Seierstad arriba a Kabul i coneix el llibreter Sultan Khan i la seva família, decideix viure-hi durant un temps i retratar a través d'aquesta narració les formes de vida per ella viscudes en el sí d'aquesta família. Així, coneix de primera mà el paper que juga la dona en la societat dominada per la paraula del Déu musulmà, els pactes que tenen lloc entres les famílies a l'hora de decidir les bodes de les filles, la contínua pèrdua de drets provocada pel govern comunista i mujahidí, primer, i pels talibans, després. Una narració on es palesa l'obligació de totes les dones a fer ús del burka a la societat afganesa, els matrimonis de conveniència, la pobresa, material i, sobretot, espiritual, provocada per la negació a l'accés a un treball digne (el de professora, per exemple) o a uns estudis que et permetin desenvolupar-te com a persona, o la prohibició d'opinar davant els homes en un món regit per les seves directrius i el conformisme a què són sotmeses, sense més...

Lluny d'una societat com la nostra, dirigida per la connexió constant a Internet, per la possibilitat de triar el que més en convé en tot moment, on no existeix gairebé diferència entre allò que es fa per raó de sexe... llegim les paraules d'un món aturat, constantment negat pels designis d'uns pocs que ja és hora de conèixer i obrir als ulls de la gent jove. Aquest llibre em sembla un bon testimoni d'allò que hem guanyat al món occidental i, per tant, seria bo oferir-ne un tastet als alumnes de secundària, com a recurs per parlar d'una forma de vida potser una mica desconeguda però no obidada per tots.

L'estiu que comença, de Sílvia Soler

L'estiu que comença és el llibre que m'agradaria escriure, un llibre ple de vitalitat que no emmascara la veritat essencial de la vida constituïda de dolors i alegries, desenganys i il·lusions, sinó que ens il·lustra el pas del temps amb decisió, amb notes de tradiició i records, amistat i gelosia, soledat i incomprensio, però alhora amb l'esperança i la reconciliacio retrobades. Una obra d'una gran humanitat copsada des del cor, per compartir, com la mateixa vida de l'estiu que comença.

La Comisión Nacional de la Competencia impone una multa de 2500 € a UniCo.

Madrid, a 6 de febrero de 2013

UniCo, La Unión de Correctores, ha sido expedientada y multada por la Comisión Nacional de la Competencia (CNC). Un duro golpe para UniCo. El motivo: infringir el artículo 1 de la Ley de la Competencia por publicar unas cifras que pretendían orientar a los autónomos que se inician en la corrección. Del expediente se desprende que la CNC no ha demostrado que esas tarifas hayan restringido o falseado la libre competencia. Pero UniCo ha sido sancionada con la cantidad de 2.500 €, simbólica para la CNC, desproporcionada para UniCo, por dos razones:

1. El pago de la multa no mejorará la competencia libre en los servicios de corrección: en general, son las editoriales las que fijan lo que se paga, y no el profesional. Esta sanción solo daña los intereses de un grupo de profesionales de un sector crítico de las industrias de la lengua, mayoritariamente autónomo y femenino, con empleo precario y altas tasas de desempleo. La soledad del corrector, que trabaja desde su casa, solo se palía con el vínculo que establece al pertenecer a una asociación. Y UniCo es la primera que aglutina, sobre todo, a correctores y asesores lingüísticos.

2. Por lo que sabemos, ninguna de las multas impuestas por ese organismo alcanza un porcentaje tan alto de los bienes de una asociación o empresa como el impuesto a UniCo, que se ha mantenido desde sus inicios gracias a las cuotas de sus socios (50 € anuales), sin subvenciones ni otros recursos (en el momento de la apertura del expediente, tenía 144 socios).

«Cómo presupuestar» es la primera cuestión que se plantea un profesional-emprendedor. UniCo nunca ha querido unificar o pactar precios, sino orientar a los correctores sobre la viabilidad de sus proyectos empresariales en un momento en el que el autoempleo requiere de todo el impulso que se le pueda proporcionar.

Tememos que iniciar un recurso contra este dictamen conduzca a un proceso largo y costoso que no podemos asumir.

UniCo acata la ley y paga la multa, pero alza la voz para que se conozca lo que consideramos una sanción desmedida, recaudatoria, en la que la CNC, en aplicación de la ley, ha actuado con indiferencia, sin evaluar los daños.

Antonio Martín Fernández,

presidente de la Unión de Correctores.

Más información: 647 77 76 57

presidencia@uniondecorrectores.org

50 sombras de Grey, de E. L. James

La trilogía de 50 sombras de Grey, de E. L. James, parece ser que ha llegado hasta los rincones más insospechados del planeta, incluso hasta aquí, la pequeña ciudad barcelonesa donde vivo, Rubí. Curiosamente supe de esta autora y de su obra gracias a mi vecina que, asombrada, me informó que el libro corría entre las trabajadoras del centro comercial Mercadona y entre un público habitualmente no demasiado acostumbrado a leer. Ese detalle me sorprendió, mucho, y el entusiasmo con el que hablaba hizo que empezara la lectura de inmediato que, por cierto, se puede hacer en línea. Además, el hecho de que se difunda de boca en boca ya es un síntoma de que el libro tiene algo que aportar a este público, siendo un excelente reclamo editorial que no necesita de demasiada presentación y es así como quise comprobar qué era lo que hacía que se leyera con tanta devoción. El libro se vende solo gracias a esta recomendación popular. ¿Qué es lo que hace que esta obra haya despertado el interés de tantas y tantas mujeres en el mundo? Esbozaré mi humilde opinión al respecto.

En primer lugar, el tratamiento que se hace de un tema aún tabú en nuestra sociedad y del que se suele hablar poco en pareja, el sexo, teñido de un cierto romanticismo pero que es bien explícito en detalles y que arrastra a una lectura rápida por la intensidad que va adquiriendo a medida que la historia cobra vida. La novedad de las prácticas sexuales señaladas, la incertidumbre de la sorpresa, del siguiente paso de ese camino iniciático por el mundo del placer sexual desbordado,  la excitación en aumento que se despliega a través de las más de  400 páginas de este libro, es su móvil principal. Las características de la relación entre Ana y Christian son atractivas por lo inusual en las relaciones amorosas de nuestra sociedad (o eso parece ser), sobretodo entre parejas estancadas en la rutina y el aburrimiento: poder, sumisión, dependencia respecto al otro, juventud, virginidad e inexperiencia, sadomasoquismo, dinero, materialismo desenfrenado, indecisión, miedo, pasado misterioso son algunos de los subtemas abordados. Es la plasmación de lo que todas las mujeres quieren tener aquí y ahora, el sueño no alcanzado por la mayoría, aunque se cuestionen ampliamente los límites de ese deseo no solo por parte de la protagonista femenina, sino también por las lectoras que muy seguramente no ven creíble una relación así, o no con sus parejas actuales.

Que la novela se exprese en boca de la protagonista femenina es otro punto que acerca esta trama a un público femenino más amplio debido a su identificación. El YO es presente siempre. Ese «yo» indeciso, temeroso, inexperto, hasta cierto punto frágil, que es el "yo" de cualquiera de nosotras, un "yo" en crecimiento y en constante evolución, es el mismo "yo" de las lectoras. Que ese "yo" sea en ocasiones poderoso también, más poderoso incluso que el "yo" misterioso del maestro-protagonista, conlleva que el contrato de sumisión establecido entre ambos se vaya dispersando y esa relación, quizá criticada por los sectores más feministas, se vaya difuminando hasta adquirir un cambio quizá impredecible al principio de la novela. El lado oscuro de las personas aflora constantemente, el misterio de un pasado hosco se cierne sobre los lectores y da pie a ese incremento de la excitación. Porque hay que decir que si la novela se integra dentro del género erótico es evidente que su fin principal es transmitir las sensaciones que la protagonista va experimentando, y ese es uno de los hilos que más involucra a su lectura. Se tienen orgasmos leyendo la novela, sí, nos excitamos sobremanera devorando sus líneas de tensión, y eso la hace irresistible. ¿No será un síntoma claro de que en la vida real no funcionamos sexualmente? ¿No será que nos morimos en el hastío, en la falta de dedicación sexual? ¿No será que aún no somos libres de disfrutar y gozar del sexo como es debido? ¿No será que no nos "dejamos llevar" lo suficiente?  El fenómeno de masas parece revelar algo de eso, estoy segura. Hace falta una mayor educación en sensualidad, provocación, seducción, espera del deseo y entrega. Las mujeres queremos más, parece que digan esas lectoras ávidas de un amante Christian. Pero queremos más y mejor, de más calidad, en el momento adecuado y con la alegría de la sorpresa, de lo prohibido, de lo nuevo.

Este libro no está escrito para las mujeres. Son los hombres los que tienen que aprender la lección o quizá ¿debería ser una lectura obligatoria hacerla en pareja?.

Com conduir sessions de lectura fàcil.

M'ha portat gairebé un any redactar aquest treball que ara us presento i que representa el final d'un llarg viatge pels estudis filològics. Amb el títol de Com conduir sessions de lectura fàcil. Directius d'organització, planificació i dinamització de clubs de lectura fàcil he intentat plasmar algunes de les propostes estratègiques i metodològiques sorgides de la meva experiència al llarg de més de tres anys de conducció al club de lectura fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí. El treball conté una Guia de conducció que pot ser útil als conductors novells d'aquests clubs i penso que pot ser l'origen d'altres treballs més aprofundits en la temàtica que ara he encetat.

El text en format PDF el podeu descarregar del repositori de la Biblioteca virtual de la UOC. L'enllaç permanent és el següent: http://hdl.handle.net/10609/8461 tot i que també el podeu llegir a l'issuu.

Així mateix podeu sentir un resum del contingut del trebal en la següent presentació oral en vídeo. 

Cansats de llegir sempre el mateix?

Fa dues sessions que hem començat la lectura de l'adaptació de l'obra de Walter Scott (1771-1832), Ivanhoe. Ja hem llegit tres capítols i de moment encara no hi ha una opinió al respecte, però sí que s'aprecia en els assistents un cert cansament respecte dels temes de la col•lecció Kalafat de Castellnou Edicions. Ja han llegit algunes obres que aborden el món medieval, les aventures cavalleresques, els tornejos i les batalles i, és clar, estan cansats, és normal que necessitin altres temes més propers, més de la seva realitat actual. Dels llibres LF que tenim actualment a la Biblioteca de Rubí n'hi ha pocs ja sense llegir i sovint ens trobem que són en préstec perquè aquesta és una biblioteca dipositària i no sempre estan a la nostra disposició. Avui hem parlat una mica d'aquest tema i se n'ha extret algunes conclusions al respecte.

En primer lloc, el Manel, formidable ell, ha proposat fer la lectura d'alguna notícia local interessant procedent del Diari de Rubí. Aquest és un diari gratuït, a què tothom pot accedir i del qual es troben sempre exemplars a la biblioteca. La proposta ha estat força acceptada, perquè així treballaríem altres registres diferents del literari i ens acostaríem a notícies de la nostra ciutat, tot i que no sigui en format LF. Hem quedat que, com que el diari surt el dijous, tothom es comprometria a agafar un exemplar i a fer una ullada a les principals notícies de la setmana, per triar-ne després una, llegir-la i comentar-la el dia de la trobada, o sigui divendres. La setmana vinent començarem, doncs, aquesta activitat. Li dedicarem uns 20 o 30 minuts, aproximadament, de l’hora i mitja que dura l’activitat.

També ha sorgit la necessitat de llegir altres llibres més de la nostra literatura o cultura pròpiament catalana. El Jordi ha proposat El comte Arnau de Joan Maragall però, és clar, ell és catalanoparlant, parla i entén el català des de sempre, tot i que no l'hagi estudiat per la situació de repressió que vivia la llengua a l’època de joventut que li va tocar viure. La seva no és la mateixa situació que la que pateixen alguns dels altres assistents, tot i que hi hagi casos en què la competència lectora, i l'habilitat oral, en llengua catalana hagi millorat moltíssim. No es pot passar d'un llibre d'aventures en LF, per exemple, a un text en vers com el de Maragall. Això és indiscutible. S s'han de buscar altres alternatives que ajudin a sentir les ganes de llegir en català. Per exemple: hi ha clubs que no sempre fan servir textos LF sinó que en fan servir d'altres, i ara em veig en la situació que potser hauria de remenar algunes d'aquestes lectures que s'han llegit sempre en les etapes educatives d’ensenyament de la llengua per atreure l'atenció vers la llengua en uns col•lectius que fa temps que en gaudeixen, que no tenen ganes d'abandonar el club ni de llegir de forma individual, sinó continuant compartint les ganes d'aprendre i de conèixer que els ofereixen els llibres.

Així, doncs, ja tenim un element nou de reflexió. Hi rumiaré, sense cap mena de dubte a veure quines altres alternatives poden fer milloar l'activitat de lectura del divendres a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí.

Quina calor!! Una bona ambientació de l'espai de lectura, si us plau!

Ja ha arribat la calor i aquesta sensació es fa encara més evident en un lloc tancat com és la biblioteca. No n'havíem parlat abans, però una bona adequació del lloc on es duu a terme la lectura (un lloc còmode, silenciós, a poder ser una disposició en rotllana de les cadires...) és imprescindible si volem llegir amb plaer i ganes.

És evident que amb l'arribada del bon temps hi ha gent que prefereix molt més fer sortides a l'aire lliure que activitats tancades com la del Club de Lectura Fàcil, així és que hauríem de pensar què es pot fer per evitar que els participants marxin abans de la finalització del curs.

La sessió d'ahir va ser realment un calvari, i ho haig d'expressar així, de forma contundent. Des de fa dues setmanes ocupem una de les sales d'estudi del segon pis de la biblioteca per alguns desperfectes que s'han produït a la Sala Chill-out on ens trobem habitualment i, tot i que en aquest nou emplaçament estem molt millor (és més còmode per a la gent gran seure en cadires que no pas en coixins, encara que sembli el contrari) ahir es feia insuportable suportar les altes temperatures que hi havia en aquesta sala. La manca d'oxigenació va provocar que algun participant tingués somnolència, marejos (jo mateixa em sentia així) i afectava la concentració dels assistents. Si obríem la porta, a més, molestàvem els altres usuaris de la biblioteca amb les nostres veus i, doncs,  no ens quedava més remei que tancar-la. No hi havia aire condicionat i lAntònio ens va haver d'obrir un dels finestrals (cosa que sembla fàcil però que no ho és). En fi, que d'aquesta manera no es pot treballar, francament, i esperem que ara que la calor ja fa acte de presència se solucionin aquests petits problemes i aviat llegir sigui realment allò que pretenem transmetre al nostre col·lectiu: tot un plaer i una arma per construir-nos com a persones.

Trampa de foc, de Núria Martí Constans.

La nostra amiga, Núria Martí Constans, de qui ja hem llegit i hem treballat a fons Les mateixes estrelles, ha publicat un nou llibre que sembla molt i molt interessant. Es titula Trampa de foc, està essent tot un èxit i ja el teniu a les llibreries. Mentre esperem que ens arribi a la biblioteca, però, us passo informació que la mateixa Núria té penjada al seu bloc per a què l'aneu tafanejant. De ben segur a inicis del curs vinent tindrem aquesta escriptora com a convidada a la nostra biblioteca, així és que podrem aprofitar per llegir la nova obra i comentar tot allò que aquestes lectures ens ha suggerit.

La nova novel·la de Lectura Fàcil de Núria Martí Constans, "Trampa de foc" (La mar de fàcil, març de 2011) ens situa a la Nova York de principis de segle XX, quan tantes i tantes dones lluitaven per aconseguir millores a la feina. La Bettina i la Laura, amb només disset anys, entren a treballar a la fàbrica Triangle, la més gran de la ciutat. Sense mesures de seguretat de cap mena, al cap de poc s’esdevé la tragèdia. Era el 25 de març de 1911. El fet real que inspira la novel•la va provocar canvis molt importants al món del treball i té relació amb la celebració internacional del Dia de la dona treballadora, el 8 de març.

http://www.3cat24.cat/elmeu3cat24/foto/196805/Dia-de-la-Dona-Treballadora-i-la-Lectura-Facil

Més reflexions a l'entorn dels assistents i els llibres de lectura.

Ahir ens vam tornar a reunir el grup de lectura fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler.

En aquesta ocasió hi han participat onze assistents: d'una banda, l'Araceli, el Robus, el Manel, la Isabel, l'Anna, el Faustino i la Mari Luz -grup que podríem dir de gent gran, perquè tenen edats compreses entre els 55 i els 75 anys; i de l'altra, l'Edin, la Bibi, el Justiniano, i una noia nova de parla àrab. Es pot dir que la sessió ha estat més fluïda de l'habitual, potser pel fet que eren menys i també perquè el grup avui estava més relaxat de l'habitual, fet que ajuda, sens dubte, a què es mantingui la concentració que la lectura requereix.

De fet, es fa difícil seguir l'argument del llibre si ells no el repassen a casa al llarg de la setmana. He hagut de demanar la idea central dels capítols 1-5 perquè no es recordaven de res, només de l'enamorament entre els dos joves però no, en canvi, dels conflictes existents entre les dues famílies protagonistes que és allò que provoca, de fet, que aquest amor no sigui possible pels fets que succeiran tot seguit, com és el fet del desterrament de Romeu de la ciutat de Verona. Hem repassat, doncs, aquests capítols prenent com a punt de partida el títol, que resumeix molt bé la idea central de cada capítol, i els he demanat el motiu pel qual el títol aplegava aquesta idea central, que intentessin fer un recordatori d'allò llegit a les sessions anteriors amb l'objectiu de prosseguir la història. Els ha costat força, aquesta és la veritat.

Amb el pas del temps cada vegada tinc més clares unes quantes coses que fan difícil la dinamització d'aquestes sessions. Intentaré esbossar-les aquí sumàriament:

1. El coneixement de la llengua. El grup més gran, de parla majoritària castellana, no té un nivell bàsic de català i, per tant, tot i que llegeixen -oralitzen- força bé en aquesta llengua no són capaços d'expressar oralment allò que han llegit. En alguns casos ho fan en castellà i són poc inclinats a usar la llengua catalana. Aquest fet em disgusta perquuè ja fa moolt de temps que assisteixen a les sessions i haurien de tenir molt clara quina és la dinàmca i amb quin objectiu hi assisteixen (o no?). HI ha hagut un moment, fins i tot, que una de les assistents, poc alfabetitzada i amb poques vistes a progressar atès que ja fa més de tres anys que hi assisteix, li ha demanat una informació a un altre dels assistents, que es comunica força bé en català, i aquest li ha respost en castellà. Li de demanat, amb respecte, que li donés aquesta informació en català i l'altra s'ha negat dient que no ho entendria prou bé, que preferiria que li expliqués en castellà. Aquest fet m'ha fet pensar i molt i, fins a un cert punt, m'ha disgustat. M'ha fet veure que en alguns casos som en un punt mort, i que no es pot fe res si ells no posen de la seva part.
2. Un altre aspecte relacionat amb el nivell de coneixement de la llengua és el fet que encara vénen persones noves sense cap coneixement. Ja he dit als bibliotecaris que només poden participar aquelles persones que tinguin un nivell bàsic o elemental dels cursos del Consorci però, és clar, em fa cosa de negar-los l'entrada, aquesta ès la veritat, tot i que ells mateixos són conscients, al final de la sessió, que aquessta activitat no és per a ells i en la majoria de casos deixen de venir. Aquesta serà una de les qüestions que més s'haurà de recalcar quan es faci la difusió de l'activitat de caa al curs vinent. Penso fer unes fitxes de l'alumne on es requereixi aquest nivell i  un cop fet un grup a l'inici del curs escolar s'obrirà una llista d'espera. No es deixarà entrar ningú més i el temps total d'assistència no podrà superar els dos anys. Això evitarà que els alumnes s'eternitzin sense una millora clara de les seves habilitats lectores i es podrà donar pas a altres persones més interessades en usar la llengua de forma instrumental.
3. Pel que fa a les lectures, d'aquí a res acabarem Romeo i Julieta i no sé amb quina lectura continuar. Tinc el llistat dels lots disponibles i les lectures que el componen em sembla del tot infantils per a aquest grup d'adults. Tenim un problema, doncs. Ja s'han llegit moltes obres i costa prendre una decisió que satisfaci tothom. La meva idea és, o bé repetir El nou món de la Sandy, que alguns no han llegit, o fer Ivanhoe, o L'escarbat d'or. Aquest grup només vol llegir narrativa, no té interès en la poesia, amb les històries que es plantegen a les novel·les es pot desenvolupa més el seu interès lúdic i la referència a la seva experiència del món però, és clar, s'hi hauríem de donar pas a altres gèneres i no sé ben bé com atreure aquesta atenció ves la poesia o el teatre. Es fa, doncs, difícil, també el treball d'aquest aspecte.

Per acabar, voldria apuntar aquí un suggeriment que m'han fet alguns assistents referit a un aspecte tipogràfic dels textos. És respecte a l'ús del signe d'obertura de l'interrogant. Diuen que com en català no el posem al principi de l'oració interrogativa no saben quan han d'adoptar aquest to i aquesta és una mostra més que la seva rapidesa lectora és precària, que el seu camp visual, també, i que necessiten adquirir un major hàbit per arribar a assolir els requisits minims que els capacitin per a llegir de forma competent.

Lectura de Romeu i Julieta. Sessió I.

Ahir ens vam reunir el Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca de Rubí per llegir l'adaptació que Elena O'Callagan i Duch ha fet de la peça teatral shakespeariana, Romeu i Julieta. En un principi havíem de començar El noi amb el pijama de ratlles, de John Boyne, però alguns assistents opinaven que estaven una mica cansats de tanta "guerra", exili i patiment, i volien llegir alguna cosa més entretinguda. Així és que vaig decidir abordar aquesta tragèdia que tant s'ha portat als cinemes i teatres de tot el món, i que ja els era força coneguda a tots ells.

Als següents espais podreu trobar informació ampliada sobre l'autor i la seva obra que ajuden a entendre per què encara avui les seves obres mantenen l'actualitat i interès que sens dubte desperten.

Sobre William Shakespeare i la seva obra: http://www.xtec.cat/~salonso/index.htm

Sobre Romeu i Juleta: http://ca.wikipedia.org/wiki/Romeu_i_Julieta

El text origiinal en versió espanyola:

http://bib.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01593074980144858540035/

Abans de començar la lectura, precisament, vam parlar dels motius pels quals una obra qualsevol, d'una època o segle concrets, arriben a ser universals i els vaig intentar fer reflexionar del valor que representa, en aquest sentit, l'obra de William Shakespeare, del tractament que féu en el seu temps d'algunes de les passions més representatives de la condició humana i com encara trasbalsen la nostra ànima en llegir-ne les seves descripcion o veure-les representades en escena.

Tot seguit vam començar la lectura. En aquesta ocasió vaig voler ser jo qui llegís el capítol primer sencer. Volia que centressin l'atenció en el text, que s'oblidessin per un moment de les seves preocupacions quotidianes, que intentessin copsar el meu to de veu, els moments en què intervenien les veus dels personatges a través del diàleg, els mecanismes expressius que ens feien arribar la ira o el menyspreu dels moments que conformen les pàgines inicials d'aquest capítol quan els enfrontaments entre els Montagú i els Capulet esdevenen protagonistes. També vam despertar la consciència que en aquest text el més important és l'expresiió dels personatges, que no és un text en prosa com el veiem ara escrit en aquesta adaptació, sinó que en el moment de la seva composició era una peça teatral amb els recursos propis d'aquest gènere, que una mica s'han volgut transcriure aquí amb l'ús reiterat del diàleg.

Després d'aquesta primera lectura, per torns, la van fer els assistents de nou i es va percebre una tranquil·litat i una manera diferent de llegir per part d'alguns d'ells. S'havien fixat en la meva manera d'articular alguns sons de la llengua que els resulten difícils d'emetre, encara, i sobretot van fer molt bé aquesta petita declamació dels diferents personatges. Vaig notar com alguns dels membres més antics del club llegien amb fluïdesa i aquest fet em va alegrar especialment.

També vam llegir el capítol 2 i vam conversar sobre alguns dels temes següents:

-l'amor en el passat i en l'actualitat.

-Els casaments per conveniència.

-Qui era la dida i el seu paper en la societat.

Va ser un bon inici de lectura. Ara, doncs, toca repassar la lectura d'aquests dos capítols i continuar la setmana vinent.

En una pàgina a part penjaré un qüestionari de comprensió lectora dels capítols que conformen aquesta adaptació, per a què no perdem en cap moment l'argument d'aquesta història.

Llegim junts al CEIP 25 de setembre de Rubí.

La setmana vinent marxaré amb els meus llibres a l'escola d'educació infantil i primària 25 de Setembre de Rubí. L'objectiu és ajudar els nens de 5è curs a llegir més eficaçment i a contagiar-los una mica l'interès pels llibres. Alguns d'aquests nens tenen problemes de comprensió lectora i és bo intentar ajudar els mestres en la seva tasca diària. 

Aquesta és una activitat del tot voluntària que realitzaré als matins, en el temps diari dedicat a biblioteca, durant una mitja hora amb grups repartits en tres nivells de competència lectora, d'entre 7 a 10 alumnes. Em fa il·lusió, sobretot perquè fins ara sempre havia treballat amb adults i nouvinguts, tot i que en el passat he fet classes de català a adolescents nouvinguts, però no a nens més petits. No cal que digui que el meu fill hi serà, en un d'aquests grups, i també està content.

Compartir la lectura amb tots ells penso que ha de ser una gran experiència i, molt segurament, una gran satisfacció personal. Espero contagiar-los les ganes de llegir i motivar-los a entusiasmar-se per aquest hàbit tan meravellós com és l'aventura de la lectura.

Sentiments de grup.

Al Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí tenim la consciència de pertànyer a un grup, de SER un grup, i quan alguna cosa greu passa a alguns dels seus membres ens sentim fortament afectats. Aquest és el símptoma ineludible que som humans, que tenim forts sentiments els uns vers els altres i que la nostra integritat com a grup també depèn del nostre estat d'ànim general. Quan el Robus i l'Araceli marxen un temps al seu poble andalús a fer tasques al camp els trobem realment a faltar (ahir van arribar d'un d'aquests petits viatges i ens en vam alegrar molt). Quan la Faustina va marxar a viure a Badajoz (la petita del nostre grup) també vam viure un moment d'allò més tendre sabent, però, que a través de les xarxes socials ens podríem continuar comunicant, que ja és molt!! També quan el Mamadou va marxar a França un alè de tristesa ens va embargar, perquè la seva presència setmana rere setmana a les sessions ens donava un aire alegre, dinàmic i viu a tots els membres del grup. Aquestes persones que ja fa molt de temps que assisteixen els divendres a la biblioteca a llegir, que comparteixen moments existencials tan forts com són la pròpia subsistència a la vida, són molt importants i es noten les seves absències quan no hi són. Avui no puc més que retre'ls el meu petit homenatge perquè sense elles aquest club no tindria la seva raó d'ésser.

No portem una bona ratxa al club. La vida ens ha apallissat últimament i això es nota i molt. Hi ha com un tel de tristesa al grup i penso que hem de lluitar per recuperar el rostre feliç de la vida. La mort del pare del Yaya ens va colpir la setmana passada. La seva situació personal ens preocupa i molt, i si això fos poc, ahir vam saber de la malaltia de la Susi. De moment els dos membres d'aquesta exemplar parella hauran de deixar d'assistir a les sessions, i aquest fet també ens ha afectat. Són part molt viva d'aquesta dinàmica grupal. La relació amb la gent gran és de tal mena que et fa adonar del fet que hem de viure plegats el present perquè demà no sabem si continuarem fent les mateixes tasques de sempre. La vitalitat de la Susi i les seves ganes de fer i d'aprendre molt segurament li donaran encara força per intentar seguir endavant, però ara per ara li cal recuperar-se d'aquests cops que ens dóna la vida i desitjar-li molta sort d'ara en endavant. El Manel i la Susi tenen tot el nostre suport. D'això no ens pot quedar el menor dubte.

Aquestes circumstàncies m'han fet reflexionar sobre la lectura que havíem de començar la setmana vinent, la lectura de El noi amb el pijama de ratlles, de John Boyne. Alguns dels membres em van mostrar ahir el seu desig de canviar de tema, de buscar una alternativa més alegre, perquè la desolació de la ideologia nazi, dels temps de la guerra, no són adequats en els moments que estem passant. Tenen tota la raó i potser no m'havia plantejat l'efecte que les lectures provoquen en els estats d'ànim d'aquestes persones. Sens dubte m'he equivocat, i ho sento profundament. Són gent sensible, que mostren reaccions als fets que s'esdevenen a les lectures... com ahir mateix quan van poder constatar la mort de la jove Anna Frank, arran d'haver contret la malaltia del tifus i haver viscut en aquest estat de salut sotmesa a les pitjors condicions d'higiene, escassesa de menjar, etc. Algunes persones no van poder deixar escapar unes llàgrimes i em sembla que el que ha de quedar clar és que a través de la lectura hem de gaudir, hem de viure moments plaents, també durs, que ens ajudin a superar els entrebancs de la vida però sense arribar a un límit no desitjat. Així és que buscarem una altra lectura menys "profunda", alguna altra història que ens porti a sentiments més agraïts i ens facin, si més no, l'existència molt més amable.

A principi de curs vaig penjar aquí mateix el llistat de lectures que em semblaven interessants per aquest curs. En aquest llistat hi havia Romeu i Julieta, de William Shakespeare. Potser, si en tenim prou exemplars a la biblioteca, que penso que sí, serà la lectura que començarem la setmana vinent. No és fàcil fer la tria. Ja hem llegit molts textos al club, i alguns títols són massa infantils o els temes que tracten no els provoquen interès. També tinc en ment L'home invisible que a més és novetat d'aquest any. Repassaré el catàleg per veure què podem descobrir, sobretot atenent les darreres novetats. Espero no equivocar-me amb la tria, ho espero de tot cor.


Ànims a tots. Una forta abraçada.